Apunts de classes socials i estratificació. Tema introductori i 1. (2013)
Apunte CatalánUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Sociología - 2º curso |
Asignatura | Classes socials i estratificació |
Año del apunte | 2013 |
Páginas | 11 |
Fecha de subida | 30/10/2014 |
Descargas | 16 |
Vista previa del texto
Les classes socials i l’estratificació.
Introducció.
Emfatitzarem els aspectes macro.
-
Estructura social.
Igualtat vs desigualtat.
Tres elements que intervenen en els processos d’estructuració social: Estat, mercat
i societat civil.
En el sorgiment del capitalisme industrial, predomini del mercat i grans
desigualtats socials.
Les perspectives neomarxistes i neoweberianes reinterpreten les posicions de Marx
i Weber i les apliquen al context actual.
Capitalisme regulat;
Caracteritzat per la reducció de les desigualtats social. Canvien la relació estatmercat i societat civil.
L’Estat institucionalitza el conflicte anterior – conflicte de classes. L’Estat
proporciona mecanismes de redistribució de la riquesa Estat del Benestar.
Neomarxistes / Neoweberians Les perspectives més importants.
Dels 80 a avui Torna a pujar la importància del mercat, baixant la de l’estat i la
societat civil.
Una característica de capitalisme desregularitzat és la pèrdua i reducció de l’Estat
del Benestar.
Els mecanismes d’acció compartida són fets per treballadors i empreses, en
sindicats i patronals. Hi ha altres moviments socials, com ara, el moviment
feminista, ecologista,etc.
Quan augmenten la desigualtat, puja el risc d’exclusió social i la pobresa.
Tema 1:
A les ciutats capitalistes existeixen desigualtats importants que donen lloc a
tensions i conflictes (lluita en contra de les desigualtats.)
Quan parlem de desigualtats en referim respecte l’accés a recursos. Ex. Relació
capital-treball.
No sempre tenen a veure molt directament amb les desigualtats (els conflictes),
però normalment en part sí. Ex. Revolucions als països àrabs.
També hi ha desigualtats territorials. Ex. Independència.
D’aquests conflictes també en generen organitzacions amb propis interessos.
El moviment estudiantil també ha tingut diverses actuacions significatives. Ex.
Lluita contra l’augment de taxes.
A vegades no queda clar ni el problema a abordar. Ex. Crisi. Ajust i austeritat per
la població i ajut a la banca. Els bancs alhora paguen fortunes als seus directors.
La sociologia té dues mirades.
La perspectiva del llarg del curs:
Es basa en un sistema d’hegemonia i de dominació d’uns grups sobre els altres que
es dominen, s’ordenen, s’apropien i es distribueixen desigualment els recursos.
Quan parlem de recursos:
-
Materials – (econòmics).
No materials (prestigi, idees, poder...)
Un sistema de poder en què es distribueix desigualment aquest entre altres. Això
genera desigualtat, alhora que les relacions de poder generen conflictes.
A la pràctica social funcionen amb dos tipus d’elements:
-
Cohesió i Integració (valors compartits, costums, tradicions...)
Interessos i Conflicte. (el conflicte d’interessos hi és encara que no es
concreti ni sigui evident).
L’estructura social té relació amb l’organització afectiva de relacions socials.
Aquesta cohesió i integració està relacionada amb els processos de racionalització i
legitimació. S’intenta raonar i legitimar la lògica del capitalisme. Això explica
l’existència de rics i pobres.
La racionalització explica el funcionament del sistema. La legitimació indica que
això és altament positiu. La lògica de més educació, millor ocupació té a veure amb
aquesta legitimació del capitalisme.
També hi ha contra processos. Hi ha persones que no estan d’acord i generen
discursos alternatius.
La globalització es racionalitza i legitima. Té contra processos com el moviment
anti-globalització.
La perspectiva que adoptem en l’estructura social és no unívoca i no estàtica.
No unívoca Hi ha un sistema basat en les relacions de poder que crea
desigualtats, però no hi ha un sol eix de desigualtats: gènere, edat...
No estàtica Canvien de forma progressiva.
L’estructura social ha d’actuar com una eina per entendre aquestes qüestions.
Estructura social com a eina o model d’anàlisi.
Per tal de:
Identificar autors –grups- fonamentals / analitza les relacions entre els grups per
veure quines són les formes del sistema d’hegemonia i domini en cada moviment
històric i avaluar les tendències de canvi en termes de desigualtat.
L’Estructura social no és una realitat observable. Analitza el conjunt de les
relacions socials com un tot. L’estructura té a veure amb la idea de sistema.
Sistema és un conjunt d’elements que es relacionen.
Definicions:
L’estructura social és una xarxa de relacions col·lectives que constitueix el sistema
de control i de distribució dels recursos, del poder i dels privilegis d’una societat, la
seva legitimació i el seu manteniment o canvi.
L’estructura social és la xarxa de relacions socials fonamentals entre els subjectes o
actors socials, que són grups principalment. Les relacions socials fonamentals són
aquelles que tenen a veure amb els recursos bàsics per les persones i amb el domini
i el poder, unes relacions, a més, que donen lloc a un sistema de desigualtat.
Elements del conceptes d’estructura social:
-
És una categoria per analitzar l’organització de les relacions socials.
És un procés dinàmic, no una realitat estàtica.
Les unitats principals d’anàlisi són els grups socials.
-
Els grups s’interrelacionen dinàmicament i de forma asimètrica.
Els grups experimenten transformacions en el seu interior i en la seva
interrelació.
Relació Individu-Societat.
En ocasions hi ha drets col·lectius que actuen en contra dels drets dels individus.
Ex. Tabac.
Hi ha dues perspectives:
-
L’acció individual configura allò social.
És allò social que configura les accions individuals.
Allò social condiciona allò individual, però no ho determina. L’acció individual té
rellevància, però limitada per allò social. (predomini d’allò social).
Les relacions basades en poder i domini són principalment conflictives tot i que hi
ha altres que tenen tendència a la integració.
Si varia un element de l’Estructura Social, varien tots.
Actors socials fonamentals de l’Estructura Social – les classes.
Relació Individu – Grup.
Protagonisme d’allò social que condiciona i delimita l’acció individual però no la
determina.
La pertinença a una classe social o sexe no implica tenir el mateix comportament.
En la relació individu-grup l’acció individual és possible però limitada.
La percepció dels individus modela l’acció social col·lectiva.
Ex. Convocatòria de vaga. Segons el grau d’articulació tindrem una acció col·lectiva
o una altra. Ex. No és el mateix una vaga d’un 30% que d’un 90%.
Estructura social com a procés.
L’Estructura Social és un procés evolutiu i canviant on el més important són les
relacions socials que s’estableixen.
S’ha d’entendre l’Estructura Social com un procés històric. El procés història pot
donar lloc a canvis molt diversos. Tipus:
-
Endògens – Propis inherents al funcionament de l’Estructura Social. Canvis
econòmics-crisi, caiguda del mur de Berlín per Alemanya.
Exògens – Canvis provocats per elements externs a l’Estructura Social. De
1989-1991 el PIB de Cuba baixa un 60% per caiguda del mur de Berlín i fi
de la URSS, un altre exemple seria la immigració.
Els canvis es donen normalment en:
-
El sí dels actors.
Les relacions dels actors.
La interacció Estat / Mercat / Societat civil.
Canvis en l’Estructura Social no equival a la idea de progrés. La configuració de les
classes canvia amb el temps.
Gènere seria un nou actor ja que la seva incorporació és bastant nova. El factor
immigració també és força nou, si ens referim a la immigració actual seria un nou
actor a l’escena que proporciona canvis significatius en l’estructura social.
Els canvis en la relació de poder no implica la desaparició d’aquestes. Ex. Societats
patriarcals.
L’Estructura social no evoluciona en el temps en termes de progrés. (en referència a
major benestar, felicitat...)
Ex. Rússia el 1989 tenia una esperança de vida de 73 anys, al 2002 era de 63.
Les classes , segons Castells, es determinen per:
-
Producció de béns i serveis.
Intercanvi d’experiències – Identificació.
Poder.
Les classes socials és l’actor més important al parlar d’estructura social. Es parla
de classes socials de dues formes:
-
-
Estratificació social Estratificacionistes. Parla de classes, classificades
de més a menys. Es basa en escollir un atribut o més i anar fent estrats.
Classificar de més a menys el fet de tenir aquests atributs.
Estructura de classes. Parla de relacions socials entre classes. Són les
relacions de classe el que explicaria el prestigi, nivells de renda, etc.
Hi ha un element causal en les relacions de classe que tenen els efectes
anteriorment mencionats com el prestigi, salari...
Perspectiva relacional.
Les classes socials tenen relació amb la posició del treball. Aquest, alhora és un
dels elements que genera desigualtats. Les formes de vida depenen de la divisió
social del treball.
Pots parlar d’identificació d’acció col·lectiva en termes de classe, d’un sector,
d’organitzacions. Ex. Sindicats. CSIF (Funcionaris), F.Metall (Treballadors del
Metall), CEOE (Empresaris), i dins de la CEOE, per exemple, CEPIME (Petits i
mitjans empresaris).
Molts col·lectius estan representats per sectors de classe no per la classe sencera.
Problemes de l’estructura de classes:
-
No és rígida.
No és diàfana. (hi ha posicions intermitges.) És la perspectiva teòrica – és la
que donarà una posició o una altra.
Objectivació analítica de classes (posició subjectiva).
Hi ha una diferència entre el nivell objectiu de la posició de classe i la subjectiva.
Les rendes del capital no paren de baixar mentre que les del treball no paren de
pujar.
El que tenim com indicador de les relacions de classe són:
-
Posicionament subjectiu ells i nosaltres. Haratzi.
Posició en algun element Treball, possessió de béns, nivell de renda, oci,
temps productiu...
Reivindicacions, reclamacions que procedeixen d’organitzacions que
defensen classes o fragments de classe reducció dels costos
d’acomiadament, utilització més flexible de la mà d’obra, reducció
d’impostos al capital, temporalitat, reducció de l’atur i la precarietat laboral,
increment de les subvencions...
Igualtat vs Desigualtat.
És un element inherent al propi funcionament del capitalisme. Entenem per
igualtat, igual accés als recursos.
Al llarg del temps, hi ha hagut conflictes per obtenir igualtats en drets fonamentals
o per reduir les desigualtats.
Aquestes lluites solen tenir relació amb les lluites pel poder o per la conservació del
status quo.
Igualtat és un terme polisèmic.
Té certes connotacions positives, idea de justícia social, solidaritat, etc. Les
desigualtats, al revés.
Hi ha qui diu que les desigualtats són inherents a les societats humanes. Altres
diuen que és possible i desitjable una societat d’iguals.
Poden haver desigualtats econòmiques, polítiques...
Un instrument per pal·liar les desigualtats polítiques entre altres, va ser la
Declaració dels drets humans de l’ONU del 1948.
Instruments per reduir les desigualtats econòmiques són: la política fiscal, política
redistributiva i de prestacions socials.
Distinció entre diferències i desigualtats.
Personalment som diferents a termes d’edat, sexe, fortalesa física i salut, per
exemple. Les diferències no tenen perquè comportar desigualtats. Les desigualtats
deriven de l’àmbit social i es refereixen a l’accés als recursos o ús de les capacitats
per accedir-hi.
Tota societat on hi ha desigualtat parteix de la base de drets d’igualtat per tots.
Un bon nivell econòmic potencia els altres drets i aspectes.
Les persones que estan en risc de pobresa o exclusió social pateixen una certa
estigmatització (poc respecte de part dels altres i si mateixos).
Igualtat en la diferència;
Riechman – Parlar d’igualtat i de desigualtat és parlar de relacions de poder.
La lluita per la igualtat s’entén com una lluita contra les desigualtats. És un
treball sísific. – no s’acaba mai.
En el tema d’igualtat en la diferència trobem Palacios.
L’element principal de les igualtats és el respecte l’altre, el respecte a les
diferències. No hi ha d’haver relacions de poder uns sobre altres.
Igualtat – Igualitarisme o homogenització.
Una societat d’iguals no cal que sigui homogènia i uniforme, però ha de ser
simètrica. (sense relacions de domini).
Madorán.
La igualtat implica un repartiment equitatiu de la riquesa produïda i la seva
distribució pels que tenen menys.
Hi ha dues perspectives per igualtat – desigualtat.
PUNT DE PARTIDA
1. Desigualtats
2. Igualtats
EXPLICA
Tenim igualtat?
Desigualtats
Diferències impliquen
desigualtats.
Individu recompensat per
l’estat.
Estructura social
L’origen social marca l’avui de les persones.
Qui té més poder, adquireix més recursos.
La legitimació de les desigualtats s’explica pel propi funcionament del sistema.
La base del sistema capitalista és la propietat privada.
Què compra legitimació?
1) Ètiques.
2) A. Grans desigualtats impliquen grans conflictes socials. B. Conseqüències
que experimenten les persones en situacions negatives.
Igualtat versus desigualtat.
Les desigualtats no tenen res a veure amb les característiques personals, ans amb
les relacions de poder.
L’augment de les desigualtats ve donat en part per la relació Estat / Mercat /
Societat.
Tres fases del capitalisme:
1- La era de la revolución (capitalisme industrial).
2- La era del capitalisme (s. XVIII- XIX)
3- Historia del siglo XX (Cordo).
En el capitalisme, la base de les relacions són les de tipus econòmic. En la primera
etapa, són burgesia-proletariat. En l’Edat feudal era senyors-serfs. En l’esclavisme
era amo-esclau. (relacions de força, poder i domini).
Transició de l’Antic Règim al Capitaslisme (de Societats agràries i estamentals a
Societat industrial i de classes).
La pèrdua de força del sistema feudal reforça les monarquies.
Canvis demogràfics, econòmics i polítics tenen lloc en la transició Antic Règim –
Capitalisme industrial.
Aquests donaren lloc a canvis socials, nous eixos d’estructuració a partir de les
classes, etc.
Canvis demogràfics (fins avui).
-
Altes taxes de mortalitat (30-40%).
Mitjana del s.XVIII (50% de mortalitat abans dels 15 anys; esperança de
vida de 28 anys i crisis periòdiques de mortalitat).
Altes taxes de natalitat fins 35-45%.
Mitjana de 5 fills per dona.
Evolució de la població en 12.000 anys de 10 milions a 750 milions des del neolític
fins a la revolució.
Evolució de la població en 200 anys, de 750 milions a més de 4000 milions (des de
1750 a 1950).
El capitalisme entre altres provoca un augment de la població, augment que més
tard es relativitzarà – procés de transició demogràfica.
De pautes tradicionals de comportament demogràfic a d’altres noves.
-
Reducció de taxes de mortalitat. Regne Unit 1750- 30%, 1820- 23%, 1900 –
17%, 2000 – 9%.
Manteniment de les taxes de natalitat (34-36%) fins la segona meitat de
segle i posterior reducció.
Taxa de fecunditat Catalunya 2007 – 1,4 fills per dona (havia arribat fins a
1,2 fills per dona).
Taxa necessària per a la reproducció de la població = 2,1 fills per dona.
Si es redueix tan la mortalitat i la natalitat es manté, puja exponencialment la
població. Un cop llavors, transició demogràfica. Unim també l’element de l’augment
de l’esperança de vida.
La baixada de natalitat i de mortalitat tenint en compte l’augment de l’esperança
de vida dóna lloc a un envelliment de la població.
Espanya:
1900
1970
2000
Natalitat
4,4 fills per dona
2,8 fills per dona
1,4 fills per dona
Mortalitat
25,1%
8,6%
8,5%
Esperança de vida Homes – 37,5
Homes – 69
Homes – 74,5
Dones - 39
Dones - 73
Dones – 81
% +64 anys
5,14%
9%
15%
Hi ha un altre element important al capitalisme – procés migratori.
-
Migracions internes – migració camp ciutat.
Migracions externes.
Canvis demogràfics.
-
Augment dels processos migratoris amb el capitalisme industrial.
Migracions internes camp-ciutat.
Es necessita concentrar la mà d’obra allà on hi ha concentració de fàbriques. Lògica
capitalista.
Migracions entre països i continents. Àmbit internacional. Destí : EEUU, Amèrica
Central i Sud, Austràlia, Nueva Zelanda, Magreb i Àfrica del Sud.
Canvis Econòmics.
Antic Règim:
Sistema de base senyorial. Senyors-Serfs. Relacions de tipus personal. Agrària.
Propietat senyorial privada, per herència, no es compra ni es ven. Reserva
senyorial. (les millors terres, la forja, el forn – ho treballen els serfs.). La resta són
parcel·les petites per subsistència ocupades per serfs o homes lliures, paguen per
terres. Serfs adscrits – Majoria. També hi ha terres comunals. Les terres no es
compren ni venen. 85-90% població que es dedica a tasques agrícoles. 75-80% del
PIB es deriva de l’agricultura. També hi ha certa producció industrial. (roba, béns
de luxe, copes, espases...) Ho produeixen a la Indústria domèstica o camperola. El
que fan les persones que viuen al camp i es dediquen a tasques agrícoles, a més,
fan això. En les ciutats està bastant centrada en els gremis. En un taller hi ha un
artesà, oficials i aprenents. Els oficials i aprenents reben una manutenció. Putting
out System. Una persona que té diners (comerciant) compra teixit i el dóna a unes
famílies camperoles perquè fabriquin x.
Hi haurà canvis a:
-
Agricultura.
Transport.
Indústria.
I es passarà al sistema capitalista.
-
Propietat privada (fàbriques, terrenys...). la propietat privada dels mitjans
que serveixen per produir les fàbriques i terrenys, etc, i avenços tècnics,
(primer milloren l’energia elèctrica, després les màquines de vapor...
Canvis a l’agricultura.
Augment de la productivitat per aplicació de noves tècniques productives , nova
font d’energia i nous conreus.
Aportació a la indústria de:
-
Mà d’obra. (camp-ciutat).
Aliments excedents (per alimentar la gent de les ciutats.)
Mercat de béns de consum. (maquinària agrícola.)
Capitals (inversions).
Cada cop l’agricultura serà més secundària.
Canvis en els transports.
-
Carreteres des de primeres dècades del segle XVIII, serveis regulars.
Xarxa fluvial, inici construcció en GB en 1780.
Ferrocarril 1829 – primera locomotora. Barcelona-Mataró 1832.
Marítim. Vaixells de vapor des de 1807 a EEUU.
Canvis indústria.
Augment de productes en el mercat.
Canvi de formes de produir.
-
Espai físic. – la fàbrica.
Treball – divisió i especialització. (cada persona es responsabilitza d’una
part del treball).
Mode de producció capitalista:
-
Relacions fonamentals: relacions econòmiques (de mercat).
Propietat privada – mitjans de producció.
Liberació mà d’obra i consideració com a mercaderia.
Concentració de la mà d’obra en grans centres de producció i control
empresarial del treball. L’empresari controla el producte i el treball.
Llibertat del mercat. Lògica del benefici. Acumulació del capital.
Tot això requereix un suport ideològic i per altra banda, un suport polític. El suport
polític vindrà amb les revolucions burgeses – Revolució Francesa 1789. El suport
ideològic ve del liberalisme econòmic d’Adam Smith. – s. XVIII. Fonamenta el mode
de producció capitalista a partir del liberalisme econòmic.
Ricardo ens parla de la Llei de Bronze dels Salaris. Els salaris no depenen dels
mecanismes de mercat. Faciliten només el mínim de subsistència per a la mà
d’obra.
La burgesia serà la nova classe dominant. Necessiten acabar amb les monarquies
autoritàries i acabar amb els privilegis dels nobles i eclesiàstics. Necessiten
disposar de mà d’obra, fàbriques, propietat privada dels mitjans de producció.
Revolucions burgeses – la burgesia obté el poder polític.
...