Apunts de classes socials i estratificació. Tema introductori i 1. (2013)

Vista previa del texto

Les classes socials i l’estratificació.
Introducció.
Emfatitzarem els aspectes macro.
- Estructura social.
Igualtat vs desigualtat.
Tres elements que intervenen en els processos d’estructuració social: Estat, mercat i societat civil.
En el sorgiment del capitalisme industrial, predomini del mercat i grans desigualtats socials.
Les perspectives neomarxistes i neoweberianes reinterpreten les posicions de Marx i Weber i les apliquen al context actual.
Capitalisme regulat; Caracteritzat per la reducció de les desigualtats social. Canvien la relació estatmercat i societat civil.
L’Estat institucionalitza el conflicte anterior – conflicte de classes. L’Estat proporciona mecanismes de redistribució de la riquesa  Estat del Benestar.
Neomarxistes / Neoweberians  Les perspectives més importants.
Dels 80 a avui  Torna a pujar la importància del mercat, baixant la de l’estat i la societat civil.
Una característica de capitalisme desregularitzat és la pèrdua i reducció de l’Estat del Benestar.
Els mecanismes d’acció compartida són fets per treballadors i empreses, en sindicats i patronals. Hi ha altres moviments socials, com ara, el moviment feminista, ecologista,etc.
Quan augmenten la desigualtat, puja el risc d’exclusió social i la pobresa.
Tema 1: A les ciutats capitalistes existeixen desigualtats importants que donen lloc a tensions i conflictes (lluita en contra de les desigualtats.) Quan parlem de desigualtats en referim respecte l’accés a recursos. Ex. Relació capital-treball.
No sempre tenen a veure molt directament amb les desigualtats (els conflictes), però normalment en part sí. Ex. Revolucions als països àrabs.
També hi ha desigualtats territorials. Ex. Independència.
D’aquests conflictes també en generen organitzacions amb propis interessos.
El moviment estudiantil també ha tingut diverses actuacions significatives. Ex.
Lluita contra l’augment de taxes.
A vegades no queda clar ni el problema a abordar. Ex. Crisi. Ajust i austeritat per la població i ajut a la banca. Els bancs alhora paguen fortunes als seus directors.
La sociologia té dues mirades.
La perspectiva del llarg del curs: Es basa en un sistema d’hegemonia i de dominació d’uns grups sobre els altres que es dominen, s’ordenen, s’apropien i es distribueixen desigualment els recursos.
Quan parlem de recursos: - Materials – (econòmics).
No materials (prestigi, idees, poder...) Un sistema de poder en què es distribueix desigualment aquest entre altres. Això genera desigualtat, alhora que les relacions de poder generen conflictes.
A la pràctica social funcionen amb dos tipus d’elements: - Cohesió i Integració (valors compartits, costums, tradicions...) Interessos i Conflicte. (el conflicte d’interessos hi és encara que no es concreti ni sigui evident).
L’estructura social té relació amb l’organització afectiva de relacions socials.
Aquesta cohesió i integració està relacionada amb els processos de racionalització i legitimació. S’intenta raonar i legitimar la lògica del capitalisme. Això explica l’existència de rics i pobres.
La racionalització explica el funcionament del sistema. La legitimació indica que això és altament positiu. La lògica de més educació, millor ocupació té a veure amb aquesta legitimació del capitalisme.
També hi ha contra processos. Hi ha persones que no estan d’acord i generen discursos alternatius.
La globalització es racionalitza i legitima. Té contra processos com el moviment anti-globalització.
La perspectiva que adoptem en l’estructura social és no unívoca i no estàtica.
No unívoca  Hi ha un sistema basat en les relacions de poder que crea desigualtats, però no hi ha un sol eix de desigualtats: gènere, edat...
No estàtica  Canvien de forma progressiva.
L’estructura social ha d’actuar com una eina per entendre aquestes qüestions.
Estructura social com a eina o model d’anàlisi.
Per tal de: Identificar autors –grups- fonamentals / analitza les relacions entre els grups per veure quines són les formes del sistema d’hegemonia i domini en cada moviment històric i avaluar les tendències de canvi en termes de desigualtat.
L’Estructura social no és una realitat observable. Analitza el conjunt de les relacions socials com un tot. L’estructura té a veure amb la idea de sistema.
Sistema és un conjunt d’elements que es relacionen.
Definicions: L’estructura social és una xarxa de relacions col·lectives que constitueix el sistema de control i de distribució dels recursos, del poder i dels privilegis d’una societat, la seva legitimació i el seu manteniment o canvi.
L’estructura social és la xarxa de relacions socials fonamentals entre els subjectes o actors socials, que són grups principalment. Les relacions socials fonamentals són aquelles que tenen a veure amb els recursos bàsics per les persones i amb el domini i el poder, unes relacions, a més, que donen lloc a un sistema de desigualtat.
Elements del conceptes d’estructura social: - És una categoria per analitzar l’organització de les relacions socials.
És un procés dinàmic, no una realitat estàtica.
Les unitats principals d’anàlisi són els grups socials.
- Els grups s’interrelacionen dinàmicament i de forma asimètrica.
Els grups experimenten transformacions en el seu interior i en la seva interrelació.
Relació Individu-Societat.
En ocasions hi ha drets col·lectius que actuen en contra dels drets dels individus.
Ex. Tabac.
Hi ha dues perspectives: - L’acció individual configura allò social.
És allò social que configura les accions individuals.
Allò social condiciona allò individual, però no ho determina. L’acció individual té rellevància, però limitada per allò social. (predomini d’allò social).
Les relacions basades en poder i domini són principalment conflictives tot i que hi ha altres que tenen tendència a la integració.
Si varia un element de l’Estructura Social, varien tots.
Actors socials fonamentals de l’Estructura Social – les classes.
Relació Individu – Grup.
Protagonisme d’allò social que condiciona i delimita l’acció individual però no la determina.
La pertinença a una classe social o sexe no implica tenir el mateix comportament.
En la relació individu-grup l’acció individual és possible però limitada.
La percepció dels individus modela l’acció social col·lectiva.
Ex. Convocatòria de vaga. Segons el grau d’articulació tindrem una acció col·lectiva o una altra. Ex. No és el mateix una vaga d’un 30% que d’un 90%.
Estructura social com a procés.
L’Estructura Social és un procés evolutiu i canviant on el més important són les relacions socials que s’estableixen.
S’ha d’entendre l’Estructura Social com un procés històric. El procés història pot donar lloc a canvis molt diversos. Tipus: - Endògens – Propis inherents al funcionament de l’Estructura Social. Canvis econòmics-crisi, caiguda del mur de Berlín per Alemanya.
Exògens – Canvis provocats per elements externs a l’Estructura Social. De 1989-1991 el PIB de Cuba baixa un 60% per caiguda del mur de Berlín i fi de la URSS, un altre exemple seria la immigració.
Els canvis es donen normalment en: - El sí dels actors.
Les relacions dels actors.
La interacció Estat / Mercat / Societat civil.
Canvis en l’Estructura Social no equival a la idea de progrés. La configuració de les classes canvia amb el temps.
Gènere seria un nou actor ja que la seva incorporació és bastant nova. El factor immigració també és força nou, si ens referim a la immigració actual seria un nou actor a l’escena que proporciona canvis significatius en l’estructura social.
Els canvis en la relació de poder no implica la desaparició d’aquestes. Ex. Societats patriarcals.
L’Estructura social no evoluciona en el temps en termes de progrés. (en referència a major benestar, felicitat...) Ex. Rússia el 1989 tenia una esperança de vida de 73 anys, al 2002 era de 63.
Les classes , segons Castells, es determinen per: - Producció de béns i serveis.
Intercanvi d’experiències – Identificació.
Poder.
Les classes socials és l’actor més important al parlar d’estructura social. Es parla de classes socials de dues formes: - - Estratificació social  Estratificacionistes.  Parla de classes, classificades de més a menys. Es basa en escollir un atribut o més i anar fent estrats.
Classificar de més a menys el fet de tenir aquests atributs.
Estructura de classes.  Parla de relacions socials entre classes. Són les relacions de classe el que explicaria el prestigi, nivells de renda, etc.
Hi ha un element causal en les relacions de classe que tenen els efectes anteriorment mencionats com el prestigi, salari...
Perspectiva relacional.
Les classes socials tenen relació amb la posició del treball. Aquest, alhora és un dels elements que genera desigualtats. Les formes de vida depenen de la divisió social del treball.
Pots parlar d’identificació d’acció col·lectiva en termes de classe, d’un sector, d’organitzacions. Ex. Sindicats. CSIF (Funcionaris), F.Metall (Treballadors del Metall), CEOE (Empresaris), i dins de la CEOE, per exemple, CEPIME (Petits i mitjans empresaris).
Molts col·lectius estan representats per sectors de classe no per la classe sencera.
Problemes de l’estructura de classes: - No és rígida.
No és diàfana. (hi ha posicions intermitges.) És la perspectiva teòrica – és la que donarà una posició o una altra.
Objectivació analítica de classes (posició subjectiva).
Hi ha una diferència entre el nivell objectiu de la posició de classe i la subjectiva.
Les rendes del capital no paren de baixar mentre que les del treball no paren de pujar.
El que tenim com indicador de les relacions de classe són: - Posicionament subjectiu  ells i nosaltres. Haratzi.
Posició en algun element  Treball, possessió de béns, nivell de renda, oci, temps productiu...
Reivindicacions, reclamacions que procedeixen d’organitzacions que defensen classes o fragments de classe  reducció dels costos d’acomiadament, utilització més flexible de la mà d’obra, reducció d’impostos al capital, temporalitat, reducció de l’atur i la precarietat laboral, increment de les subvencions...
Igualtat vs Desigualtat.
És un element inherent al propi funcionament del capitalisme. Entenem per igualtat, igual accés als recursos.
Al llarg del temps, hi ha hagut conflictes per obtenir igualtats en drets fonamentals o per reduir les desigualtats.
Aquestes lluites solen tenir relació amb les lluites pel poder o per la conservació del status quo.
Igualtat és un terme polisèmic.
Té certes connotacions positives, idea de justícia social, solidaritat, etc. Les desigualtats, al revés.
Hi ha qui diu que les desigualtats són inherents a les societats humanes. Altres diuen que és possible i desitjable una societat d’iguals.
Poden haver desigualtats econòmiques, polítiques...
Un instrument per pal·liar les desigualtats polítiques entre altres, va ser la Declaració dels drets humans de l’ONU del 1948.
Instruments per reduir les desigualtats econòmiques són: la política fiscal, política redistributiva i de prestacions socials.
Distinció entre diferències i desigualtats.
Personalment som diferents a termes d’edat, sexe, fortalesa física i salut, per exemple. Les diferències no tenen perquè comportar desigualtats. Les desigualtats deriven de l’àmbit social i es refereixen a l’accés als recursos o ús de les capacitats per accedir-hi.
Tota societat on hi ha desigualtat parteix de la base de drets d’igualtat per tots.
Un bon nivell econòmic potencia els altres drets i aspectes.
Les persones que estan en risc de pobresa o exclusió social pateixen una certa estigmatització (poc respecte de part dels altres i si mateixos).
Igualtat en la diferència; Riechman – Parlar d’igualtat i de desigualtat és parlar de relacions de poder.
La lluita per la igualtat s’entén com una lluita contra les desigualtats. És un treball sísific. – no s’acaba mai.
En el tema d’igualtat en la diferència trobem Palacios.
L’element principal de les igualtats és el respecte l’altre, el respecte a les diferències. No hi ha d’haver relacions de poder uns sobre altres.
Igualtat – Igualitarisme o homogenització.
Una societat d’iguals no cal que sigui homogènia i uniforme, però ha de ser simètrica. (sense relacions de domini).
Madorán.
La igualtat implica un repartiment equitatiu de la riquesa produïda i la seva distribució pels que tenen menys.
Hi ha dues perspectives per igualtat – desigualtat.
PUNT DE PARTIDA 1. Desigualtats 2. Igualtats EXPLICA Tenim igualtat? Desigualtats Diferències impliquen desigualtats.
Individu recompensat per l’estat.
Estructura social L’origen social marca l’avui de les persones.
Qui té més poder, adquireix més recursos.
La legitimació de les desigualtats s’explica pel propi funcionament del sistema.
La base del sistema capitalista és la propietat privada.
Què compra legitimació? 1) Ètiques.
2) A. Grans desigualtats impliquen grans conflictes socials. B. Conseqüències que experimenten les persones en situacions negatives.
Igualtat versus desigualtat.
Les desigualtats no tenen res a veure amb les característiques personals, ans amb les relacions de poder.
L’augment de les desigualtats ve donat en part per la relació Estat / Mercat / Societat.
Tres fases del capitalisme: 1- La era de la revolución (capitalisme industrial).
2- La era del capitalisme (s. XVIII- XIX) 3- Historia del siglo XX (Cordo).
En el capitalisme, la base de les relacions són les de tipus econòmic. En la primera etapa, són burgesia-proletariat. En l’Edat feudal era senyors-serfs. En l’esclavisme era amo-esclau. (relacions de força, poder i domini).
Transició de l’Antic Règim al Capitaslisme (de Societats agràries i estamentals a Societat industrial i de classes).
La pèrdua de força del sistema feudal reforça les monarquies.
Canvis demogràfics, econòmics i polítics tenen lloc en la transició Antic Règim – Capitalisme industrial.
Aquests donaren lloc a canvis socials, nous eixos d’estructuració a partir de les classes, etc.
Canvis demogràfics (fins avui).
- Altes taxes de mortalitat (30-40%).
Mitjana del s.XVIII (50% de mortalitat abans dels 15 anys; esperança de vida de 28 anys i crisis periòdiques de mortalitat).
Altes taxes de natalitat fins 35-45%.
Mitjana de 5 fills per dona.
Evolució de la població en 12.000 anys de 10 milions a 750 milions des del neolític fins a la revolució.
Evolució de la població en 200 anys, de 750 milions a més de 4000 milions (des de 1750 a 1950).
El capitalisme entre altres provoca un augment de la població, augment que més tard es relativitzarà – procés de transició demogràfica.
De pautes tradicionals de comportament demogràfic a d’altres noves.
- Reducció de taxes de mortalitat. Regne Unit 1750- 30%, 1820- 23%, 1900 – 17%, 2000 – 9%.
Manteniment de les taxes de natalitat (34-36%) fins la segona meitat de segle i posterior reducció.
Taxa de fecunditat Catalunya 2007 – 1,4 fills per dona (havia arribat fins a 1,2 fills per dona).
Taxa necessària per a la reproducció de la població = 2,1 fills per dona.
Si es redueix tan la mortalitat i la natalitat es manté, puja exponencialment la població. Un cop llavors, transició demogràfica. Unim també l’element de l’augment de l’esperança de vida.
La baixada de natalitat i de mortalitat tenint en compte l’augment de l’esperança de vida dóna lloc a un envelliment de la població.
Espanya: 1900 1970 2000 Natalitat 4,4 fills per dona 2,8 fills per dona 1,4 fills per dona Mortalitat 25,1% 8,6% 8,5% Esperança de vida Homes – 37,5 Homes – 69 Homes – 74,5 Dones - 39 Dones - 73 Dones – 81 % +64 anys 5,14% 9% 15% Hi ha un altre element important al capitalisme – procés migratori.
- Migracions internes – migració camp ciutat.
Migracions externes.
Canvis demogràfics.
- Augment dels processos migratoris amb el capitalisme industrial.
Migracions internes camp-ciutat.
Es necessita concentrar la mà d’obra allà on hi ha concentració de fàbriques. Lògica capitalista.
Migracions entre països i continents. Àmbit internacional. Destí : EEUU, Amèrica Central i Sud, Austràlia, Nueva Zelanda, Magreb i Àfrica del Sud.
Canvis Econòmics.
Antic Règim: Sistema de base senyorial. Senyors-Serfs. Relacions de tipus personal. Agrària.
Propietat senyorial privada, per herència, no es compra ni es ven. Reserva senyorial. (les millors terres, la forja, el forn – ho treballen els serfs.). La resta són parcel·les petites per subsistència ocupades per serfs o homes lliures, paguen per terres. Serfs adscrits – Majoria. També hi ha terres comunals. Les terres no es compren ni venen. 85-90% població que es dedica a tasques agrícoles. 75-80% del PIB es deriva de l’agricultura. També hi ha certa producció industrial. (roba, béns de luxe, copes, espases...) Ho produeixen a la Indústria domèstica o camperola. El que fan les persones que viuen al camp i es dediquen a tasques agrícoles, a més, fan això. En les ciutats està bastant centrada en els gremis. En un taller hi ha un artesà, oficials i aprenents. Els oficials i aprenents reben una manutenció. Putting out System. Una persona que té diners (comerciant) compra teixit i el dóna a unes famílies camperoles perquè fabriquin x.
Hi haurà canvis a: - Agricultura.
Transport.
Indústria.
I es passarà al sistema capitalista.
- Propietat privada (fàbriques, terrenys...). la propietat privada dels mitjans que serveixen per produir les fàbriques i terrenys, etc, i avenços tècnics, (primer milloren l’energia elèctrica, després les màquines de vapor...
Canvis a l’agricultura.
Augment de la productivitat per aplicació de noves tècniques productives , nova font d’energia i nous conreus.
Aportació a la indústria de: - Mà d’obra. (camp-ciutat).
Aliments excedents (per alimentar la gent de les ciutats.) Mercat de béns de consum. (maquinària agrícola.) Capitals (inversions).
Cada cop l’agricultura serà més secundària.
Canvis en els transports.
- Carreteres des de primeres dècades del segle XVIII, serveis regulars.
Xarxa fluvial, inici construcció en GB en 1780.
Ferrocarril 1829 – primera locomotora. Barcelona-Mataró 1832.
Marítim. Vaixells de vapor des de 1807 a EEUU.
Canvis indústria.
Augment de productes en el mercat.
Canvi de formes de produir.
- Espai físic. – la fàbrica.
Treball – divisió i especialització. (cada persona es responsabilitza d’una part del treball).
Mode de producció capitalista: - Relacions fonamentals: relacions econòmiques (de mercat).
Propietat privada – mitjans de producció.
Liberació mà d’obra i consideració com a mercaderia.
Concentració de la mà d’obra en grans centres de producció i control empresarial del treball. L’empresari controla el producte i el treball.
Llibertat del mercat. Lògica del benefici. Acumulació del capital.
Tot això requereix un suport ideològic i per altra banda, un suport polític. El suport polític vindrà amb les revolucions burgeses – Revolució Francesa 1789. El suport ideològic ve del liberalisme econòmic d’Adam Smith. – s. XVIII. Fonamenta el mode de producció capitalista a partir del liberalisme econòmic.
Ricardo ens parla de la Llei de Bronze dels Salaris. Els salaris no depenen dels mecanismes de mercat. Faciliten només el mínim de subsistència per a la mà d’obra.
La burgesia serà la nova classe dominant. Necessiten acabar amb les monarquies autoritàries i acabar amb els privilegis dels nobles i eclesiàstics. Necessiten disposar de mà d’obra, fàbriques, propietat privada dels mitjans de producció.
Revolucions burgeses – la burgesia obté el poder polític.
...