17/03/2016 Seminari (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Fets noticiables i persones com a notícia El marc normatiu en què es mou aquesta sessió és el nacional, la CE art. 18 (drets personalitat) i art. 20 (drets comunicació), la LO 1/198, L’estatut de la víctima del delicte, el RD i la jurisprudència del TC.
Els fets noticiables Entenem per “fets noticiables” aquells que, per ser d’interès general, tenen transcendència pública. Inclou no només successos reals, esdeveniments (tot allò que passa en el món físic), sinó també la difusió de les idees o opinions d’altres: es tracta del fet de propagar o manifestar una notícia fruit de la manifestació de la forma de pensar d’un tercer sobre una cosa.
- L’interès general està protegit per la llibertat d’informació.
L’objecte de la llibertat d’informació és la formació d’opinió pública: aquesta determina la transcendència pública.
Per tot això, cal distingir entre rellevància social i curiositat pública. La diferència rau en la importància que té sobre la res pública: 1. Rellevància social (STC 171/90) “El efecto legitimador del derecho a la información [...] requiere [...] no solo que la información sea veraz [...], sinó que la información tenga rellevància pública” Compte: això és imprescindible per justificar l’exigència de que es donin intromissions en l’honor i la intimitat personal, només quan la informació sigui d’interès públic o general.
2. Curiositat pública (STC 83/2002) En resum: per a què un fet sigui notícia...
- - Ha de tenir transcendència pública (rellevància social); Si no té transcendència pública, no és notícia, encara que sigui verídic. Per això, no tenen transcendència pública els fets que: o Afecten a persones privades que tenen dret a conservar la seva intimitat en les seves relacions particulars.
o No són rellevants per a l’interès general.
Els fets poden adquirir interès públic per ocórrer en el domini públic o en llocs oberts al públic. Però aquesta dada no és concloent (com a mínim en allò que respecta a la necessitat de respectar els drets de la personalitat) o Atenció: vam veure un cas sobre això. Princesa Von Hannover.
Les persones com a notícia Les persones públiques Tenen un estatus especial, fruit de l’extensió del concepte de “fets de caràcter noticiable”.
Els definim com a persona de rellevància pública, per ocupar una posició especial de poder en l’àmbit polític o per ser un servidor de la cosa pública.
Implica una menor protecció dels drets de la personalitat (honor, intimitat i imatge) del subjecte (“en haver optat lliurement per tal condició, deuen suportar un cert risc d’una cessió dels seus Laia Galià Curs 2015-2016 drets de la personalitat” STC 105/90). Així mateix, s’espera una major transparència en el seu comportament.
Per tant, quan el protagonista de la notícia és càrrec públic, la protecció de la llibertat d’expressió o d’informació dels ciutadans és més àmplia (TEDH. Lingens v. Austria. Sentencia de 8 de julio de 1986, citada en STC 76/95).
p.e. són persones públiques polítics i funcionaris (amb gradació).
Les persones de notorietat pública (Famosos). Les persones dedicades a activitats que tenen per si mateixes o persegueixen voluntàriament notorietat pública, si bé es desenvolupen en el camp del sector privat. Són persones que han adquirit projecció pública a causa de: - La seva professió La seva actitud davant de determinats esdeveniments Simplement per vanitat personal Com a conseqüència, han de suportar també crítiques o el coneixement d’aspectes de la seva vida que, si la seva conducta s’hagués mantingut en l’àmbit estricte d’allò privat, no seria legítim conèixer.
No obstant això, existent graus de protecció diversos davant de la llibertat d’expressió i informació (STC 172/90). No totes les persones de notorietat pública estan igualment protegides o desprotegides. En la mesura del grau de projecció pública que el propi personatge hagi donat.
Les persones privades Quan la conducta de les persones privades no està relacionada amb temes públics, no té interès per a l’opinió pública i mereix una completa protecció constitucional davant de l’exercici de les llibertats d’expressió i informació que puguin lesionar els drets de la personalitat.
Aquí veiem que no entra en joc el concepte de veracitat per justificar la difusió d’una informació (STC 170/94).
No obstant això, pot passar que persones privades, sense cap ànim de constituir-se en notícia, es vegin involucrades puntualment en un esdeveniment que sigui d’interès públic. Quan no han buscat la publicitat de la seva actuació, tenen dret a preservar el seu honor i la seva intimitat, si bé hauran d’acceptar que s’informi exclusivament sobre el fet noticiable.
- Llavors, en un supòsit directament relacionat amb l’activitat professional d’un privat, queda legitimada la informació d’aspectes personals? P.e. un pilot que faci una negligència professional durant un vol i provoqui un accident. A la notícia es va informar que vivia amb la seva dona, una hostessa, i que tenia una filla. Això es va considerar lesió al seu dret a la intimitat.
És tasca del periodista discernir en cada cas sobre la necessitat de donar a conèixer o no el nom o determinades circumstàncies que puguin permetre reconèixer el particular quan es difongui la notícia.
Laia Galià Curs 2015-2016 ...