Introducció a la criminologia (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la criminologia
Año del apunte 2014
Páginas 23
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 17
Subido por

Descripción

Són apunts de criminologia anotats a classe, a partir de les explicacions de les professores i amb l'ajuda d'alguns powerpoints. Va des de les Teories Criminològiques fins al Sistema Penitenciari.

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ  A  LA  CRIMINOLOGIA     Què  és  una  teoria?  Doncs  una  teoria  és  un  conjunt  d’especulacions  i  hipòtesis  que   expliquen  un  fenomen,  en  el  cas  de  les  teories  criminològiques,  el  fenomen  que   expliquen  és  la  criminalitat.       En  aquesta  societat  d’avui  dia  hi  ha  varies  possibles  causes  per  les  quals  hi  ha  gent   que  delinqueix,  com  per  exemple  per  necessitat,  valors  psicològics,  falta  de   vigilància,  entorn,  educació  o  codicia.       Al  llarg  de  l’historia  s’han  buscat  explicacions  del  perquè  la  gent  delinqueix.  Al   principi  es  pensava  que  eren  forces  màgiques  o  espirituals  (és  a  dir  de  forma   precientífica)  i  més  endavant  es  van  trobar  relacions  de  causa-­‐efecte  (és  a  dir  de   forma  científica).       EVOLUCIÓ HISTÒRICA Des  del  segle  XVII  fins  al  XIX  hi  van  haver  les  Teories  Individuals,  que  les  van   proposar  l’Escola  Clàssica  i  l’Escola  Positivista.       A  partir  del  segle  XX  apareixen  les  teories  sociològiques  proposades  per  l’Escola  de   Chicago,  T.  de  la  Associació  Diferencial,  T.  de  l’Anomia,  T.  de  les  Subcultures   Delictives,  T.  del  Control,  T.  de  l’Etiquetament  i  la  Criminologia  Crítica.       ESCOLA  CLÀSSICA     És  un  pensament  il·lustrat  que  sorgeix  enmig  del  procés  de  independència  d’alguns   països  com  Estats  Units  i  durant  la  Revolució  Francesa.  En  aquests  temps  la   concepció  que  es  tenia  de  l’home  era  que  hi  havia  un  Estat  natural  on  tots  lluitaven   contra  tots  i  per  tant  surt  la  necessitat  de  crear  un  Estat  civil  amb  normes.       Els  principals  autors  són  Bentham  i  Cesare  Beccaria       Idees  principals:       -­‐ -­‐Libre  albedrío:  Capacitat  que  tenim  de  decidir  el  que  fem  pensant  en  els   possibles  beneficis  i  inconvenients  que  pot  comportar.  Quan  el  benefici  és   major  que  el  càstig,  és  quan  es  delinqueix.       -­‐ Prevenció  de  la  delinqüència:  A  través  de  més  educació  i  més  llibertat.  Es   despenalitzen  les  accions  menys  greus  i  es  premien  les  bones  accions.  La   delinqüència  es  prevé  mitjançant  la  imposició  de  penes  que  han  de  ser   proporcionals  al  càstig.  Aquestes  penes  s’han  de  imposar  amb  RAPIDESA,   CERTESA  i  SEVERITAT.  Les  penes  o  càstigs  han  de  ser  pitjors  que  els   beneficis  obtinguts,  és  a  dir  que  el  delinqüent  haurà  de  pagar  molt  més  del   que  ha  robat,  per  exemple.       Crítiques:       -­‐ Les  penes  no  són  preventives  ja  que  a  pesar  del  codi  penal  la  gent   continuava  delinquint  i  no  es  va  apreciar  cap  reducció  pel  que  fa  a  la   criminalitat.         -­‐ No  tenien  en  compte  altres  factors  que  podien  condicionar  la  delinqüència,   com  per  exemple  la  consciència  moral  i  la  pèrdua  de  l’oportunitat  laboral.         PRIMERS  ESTUDIS  QUE  RELACIONEN  ELS  FACTORS  SOCIALS  AMB  LA  DELINQUENCIA       Aquests  estudis  sorgeixen  cap  al  segle  XIX.     Idees  principals:         -­‐ La  delinqüència  és  un  fenomen  normal,  regular  i  que  varia  en  funció  del   sexe  i  l’edat.       -­‐ Es  descarta  que  la  pobresa  tingui  relació  amb  la  motivació  per  delinquir       -­‐ A  les  ciutats  hi  ha  major  nivell  de  delinqüència  que  a  les  zones  rurals     -­‐ Certes  situacions  personals  tenen  alguna  relació  amb  la  delinqüència       -­‐ Lleis  tèrmiques,  és  a  dir  com  la  climatologia  afecta  a  la  delinqüència.  Els   delictes  contra  els  béns  i  les  cases  es  produeixen  més  a  l’hivern  que  a  l’estiu.   Mentre  que  els  delictes  a  perdones  es  produeixen  més  a  l’estiu.  Finalment   deia  que  a  la  primavera  es  duien  a  terme  més  delictes  sexuals.         ESCOLA  POSITIVISTA     Sorgeix  en  el  segle  XIX  a  partir  de  la  teoria  de  l’evolució  de  Charles  Darwin.  Es   concep  a  l’home  com  un  animal  més  que  ha  anat  evolucionant.  Coincideix  amb  el   ple  desenvolupament  de  les  ciències  com  la  biologia,  química  o  física.       Els  principals  autos  són  Cesare  Lombroso,  que  és  considerat  el  pare  de  la   Criminologia,  Enrico  Ferri  i  Raffaele  Garófalo.       Idees  principals:     -­‐ Diuen  que  la  criminalitat  ha  de  ser  estudiada  a  partir  del  mètode  científic.     -­‐ Utilitzen  la  observació  i  la  mediació  de  variables  i  característiques.     -­‐ Teoria  de  l’atavisme:  Deien  que  els  delinqüents  eren  éssers  humans  que  no   s’havien  desenvolupat  bé  dins  el  pla  evolutiu.       Idees  principals  de  Lombroso:     -­‐ La  delinqüència  trobava  les  seves  causes  en  les  característiques   biològiques.  És  a  dir,  que  per  tant,  es  podria  distingir  fàcilment  a  un   delinqüent  d’una  persona  normal  per  el  seu  físic.       -­‐ Es  podia  fer  poc  o  res  per  evitar  la  delinqüència.     -­‐ Lombroso  media  els  caps  dels  delinqüents  per  fer  un  estudi,  per  mirar  si  les   característiques  físiques  i  biològiques  tenien  a  veure  amb  les  persones   delinqüents.         -­‐ Més  tard  va  reconèixer  la  seva  equivocació  i  va  assenyalar  que  els  factors   socials  i  psicològics  són  els  que  realment  expliquen  la  criminalitat.       -­‐ Va  fer  una  primera  classificació  dels  delinqüents:  nats  o  atàvics,  bojos   morals,  epilèptics,  ocasionals  i  passionals.     -­‐ Deia  que  els  delinqüents  es  podien  rehabilitar.       Idees  principals  de  Ferri:     -­‐ La  delinqüència  és  el  resultat  de  la  combinació  de  factors  individuals  i   factors  socials.     -­‐ Fa  una  nova  classificació  dels  delinqüents:  nats  o  instintius,  bojos,   passionals,  ocasionals  o  situacionals  i  habituals.         Idees  principals  de  Garrófalo:     -­‐ La  delinqüència  es  deu  a  una  deficiència  hereditària  de  caràcter  psíquic  o   moral  que  impedia  als  delinqüents  tenir  sentiments  de  compassió.     -­‐ Deia  que  la  delinqüència  es  podia  evitar  impedint  la  reproducció  dels   delinqüents.                           Crítiques:       -­‐ Charles  Goring  va  fer  un  estudi  sobre  3000  persones,  on  estaven  barrejades   persones  normals  i  presos.  L’estudi  va  durar  8  anys.  Els  resultats  que  va   obtenir  van  ser  que  no  es  demostra  que  hi  hagi  a  penes  diferències  físiques   entre  els  dos  grups  de  persones  estudiades.  Les  úniques  diferències   apreciables  van  ser  l’estatura  i  el  nivell  d’intel·ligència.       Implicacions  pràctiques:     -­‐ Apareixen  les  institucions  tancades  per  tractar  als  delinqüents  i  que  es   rehabilitin.  Per  exemple  les  presons,  centres  de  menors...     -­‐ S’aproven  lleis  com  la  de  “vagos  y  maleantes”  i  la  llei  de  “peligrosidad  y   rehabilitación  social”.     -­‐ S’inicien  les  primeres  ensenyances  de  criminologia.         Canvi  de  Paradigma:     -­‐ Falta  de  constatació  empírica  dels  de  l’Escola  Positivista.     -­‐ Expansió  de  la  criminologia.     -­‐ Apareixen  les  TEORIES  SOCIOLOGIQUES,  que  es  centren  en  l’estudi  dels   factors  socials  com  els  causants  de  la  delinqüència.                 ESCOLA  DE  CHICAGO     Els  principals  autors  són  Clifford  Shaw  i  Herny  Mckay.       Idees  principals:       -­‐ Les  condicions  de  vida  de  les  àrees  desorganitzades  de  la  ciutat,  com  per   exemple  edificis  deteriorats  i  barris  on  hi  habita  gent  de  diferents  cultures,   generen  conductes  delictives  a  les  persones  que  resideixen  en  elles.  També   els  nens  que  estan  sols  a  casa  la  gran  part  del  temps  i  surten  a  fer  vida  al   carrer  agafen  les  males  costums  que  veuen.       -­‐ És  necessari  utilitzar  nous  instruments  d’investigació  com  les  histories  de   vida,  anàlisis  democràtics  i  cens  de  dades.             -­‐ Van  fer  una  aplicació  de  les  àrees  concèntriques  de  la  ciutat  de  Chicago.   Zona  1:  Districte  dedicat  als  negocis.  Zona  2:  Àrea  de  Transmissió  on   resideixen  immigrants  i  classes  no  afavorides.  Zona  3:  Àrea  residencial  de   treballadors.  Zona  4:  Àrea  residencial  de  classe  mitja.  Zona  5:  Àrea   residencial  de  les  zones  adinerades.  Per  exemple  a  Girona,  per  ordre  de   zones  seria:  1.Plaça  Catalunya  i  Barri  Vell,  2.Cases  del  riu,  3.Montilivi,   4.Palau,  5.Montjuic  i  Montessori.     -­‐ La  delinqüència  pot  evitar-­‐se  intentant  millorar  les  condicions  del  barri,   com  per  exemple  reformar  els  edificis.   -­‐ Van  crear  un  projecte  on  oferien  als  joves  programes  de  formació,   capacitació  laboral  i  foment  de  les  activitats  d’oci  pro  socials.           Crítiques:     -­‐ No  ofereix  una  explicació  per  a  tots  els  tipus  de  delinqüència,  ni  per  els   delictes  que  tenen  lloc  en  zones  organitzades.     -­‐ Les  mesures  de  prevenció  que  proposen  són  d’elevat  cost  econòmic  i  els   resultats  només  es  podrien  veure  a  llarg  termini.           TEORIA  DE  L’ASSOSIACIÓ  DIFERENCIAL     Sorgeix  a  la  primera  meitat  del  segle  XX.  Els  seus  antecedents  vénen  marcats  per  la   teoria  positivista  i  la  freqüent  relació  entre  la  pobresa  i  la  delinqüència.       El  principal  autor  és  Edwin  Sutherland.     Idees  principals:     • La  delinqüència  i  la  pobresa  no  tenen  cap  relació  perquè:     o Es  basa  en  estudis  de  la  delinqüència  detectada  sense  tenir  en   compte  la  “cifra  negra”.       o No  pot  explicar  els  delictes  de  “cuello  blanco”.     o La  delinqüència  és  massa  complexa  perquè  es  pugui  explicar  amb  el   simple  fet  de  relacionar-­‐la  amb  la  pobresa.       • La  conducta  delictiva  no  és  hereditària  sinó  que  s’aprén.  S’aprén  degut  a   l’interacció  amb  altres  persones.  L’aprenentatge  d’aquests  actes  té  lloc  en   grups  petits  i  pròxims.  En  l’aprenentatge  s’inclou  tant  les  tècniques   delictives  com  els  motius.       • Els  motius  per  delinquir  s’aprenen  a  partir  de  les  definicions  de  certs  grups   socials.     • L’individu  acabarà  per  delinquir  si  en  el  seu  grup  de  referència  es  donen   més  definicions  favorables  a  delinquir  que  a  definicions  desfavorables.     • La  influència  que  tenen  els  grups  en  l’individu  depenen  de  la  freqüència,   duració  ,  intensistat  i  en  quina  època  apareix.   • En  el  procediment  de  l’aparenentatge  hi  ha  implicats  diversos  mecanismes   com  l’associació  d’estímuls  o  l’imitació  de  models.   • Són  els  primers  en  parlar  dels  delictes  de  “cuello  blanco”.  Aquests  són  els   delictes  relacionats  amb  el  món  dels  negocis.  Les  lleis  no  es  fixen  gaire  en   aquests  delictes  i  els  medis  de  comunicació  no  hi  dediquen  gaire  informació.   Els  grups  més  poderosos  tenen  suficient  influència  com  per  aconseguir  que   un  determinat  comportament  no  sigui  considerat  delicte  i  que  per  tant  no  hi   hagi  conseqüències  greus.               Crítiques:     • És  una  teoria  molt  genèrica  i  no  hi  ha  manera  de  constatar-­‐la  empíricament.     • Hi  ha  persones  que  encara  que  es  relacionin  amb  delinquents  o  passin  molt   de  temps  amb  ells,  no  delinqueixen.     • No  tenen  en  compte  el  paper  que  juguen  les  oportunitats  en  el  delicte  i  els   valor  psiclògics  de  l’individu.       TEORIA  DE  L’ÀNOMIA     Durkheim  va  analitzar  la  quantitat  de  suicidis  entre  la  comunitat  catòlica  i  la   protestant.  Va  descobrir  que  els  catòlics  es  suiciden  menys  que  els  protestants.   També  els  resultats  obtinguts  diuen  que  els  homes,  els  solters  i  sense  fills  són  els   que  es  suiciden  més.       Principals  autors:  Merton,  Cohen  i  Cloward  i  Loid.     Idees  principals  Merton:       • La  societat  anòmica  presenta  tres  característiques:     o Desequilibre  cultural  entre  objectius  i  medis  per  aconseguir-­‐los     o Universialisme  en  la  definició  dels  objectius     o Desigualtat  en  l’accés  d’oportunitats     •   • Tot  això  comporta  a  la  denominada  pressió  anòmica.   En  totes  les  societats  hi  ha  grans  expectatives  sobre  el  que  s’espera  d’una   persona.  Quan  una  persona  no  pot  aconseguir  els  seus  objectius  mitjançant   medis  lícits,  ho  fa  mitjançant  medis  ilícits.     Idees  principals  Cohen:     • Diu  que  els  objectius  de  la  societat  no  són  universals  sinó  que  depenen  de   l’atenció  dels  objectius  del  grup  de  referència.       Idees  principals  Cloward  i  Olhin:       • Diuen  que  no  totes  les  persones  tenen  accés  a  medis  ilícits  per  aconseguir   els  seus  objectius.     • La  delinqüència  es  pot  prevenir  a  trevés  de  l’augment  d’oportunitats  per  els   joves.       Crítiques:       • No  es  pot  comprovar  empíricament  que  les  persones  amb  més  aspiracions  i   menys  objectius  aconseguits  delinqueixin  i  més.  Tampoc  és  cert  que  les   classes  socials  més  baixen  delinqueixin  més.       TEORIA  DE  LES  SUBCULTURES  DELICTIVES     Sorgeix  a  mitjans  del  segle  XX  a  EU  amb  l’aparició  del  “somni  americà”    on   apareixen  diversos  subgrups  de  bandes  juvenils.       Principals  autors:  Choen,  Cloward  i  Olhin.     Idees  principals  Cohen:       • Els  principals  integrants  dels  grups  són  joves,  homes  i  que  pertanyen  a  la   classe  obrera     • Els  joves  s’integren  en  aquestes  bandes  perquè  senten  frustació  ja  que  no   aconsegueixen  fer  realitat  el  seu  somni  d’ascendir  dins  l’estàtus  social.  Per   tant  tenen  com  a  solució  buscar  a  altres  que  estiguin  en  la  mateixa  situació   que  ells.  El  que  fan  és  posar-­‐se  uns  objectius  i  uns  nous  valors  i  començar  a   delinquir  en  funció  d’aquests  per  a  ser  reconeguts.       • La  delinqüència  es  considera  com  una  forma  d’expressar  aquesta  frustració   i  aconseguir  l’aprobació  de  la  resta  de  la  societat.       Idees  principals  Cloward  i  Olhin:       • Diuen  que  hi  ha  3  tipus  de  subcultura:     o Criminal  o  instrumental:  L’activitat  delictiva  s’enfoca  com  una   carrera.     o Conflictual:  Utilitzen  la  violència  com  a  forma  d’expressió.     o Apàtica:  Delinqueixen  perquè  consumeixen  drogues.     • Diuen  que  la  delinqüència  es  preveu  a  base  de  l’augment  de  les  oportunitats   als  joves.     Crítiques:       • No  explica  la  delinqüència  que  té  lloc  fora  de  les  bandes  juvenils  ni  fora  de   EU.     • No  diu  perquè  alguns  joves  de  classe  obrera  no  delinqueixen.     • Els  integrants  de  les  bandes  tenen  valors  perquè  tenen  sentiments  de  culpa.     • Les  subcultures  es  basen  en  els  valors  generals  de  la  societat.       TEORIA  DEL  CONTROL  SOCIAL     Sorgeix  a  finals  dels  anys  60  a  EU.  Aquesta  teoria  va  en  contra  de  la  teoria  de   l’anomia  i  la  de  les  subcultures.     El  principal  autor  és  Travis  Hirschi.     Idees  principals:     • És  la  primera  teoria  que  centra  les  seves  explicacions  en  el  perquè  la  gent   no  delinqueix.     • Les  persones  respecten  la  llei  quan  es  senten  unides  a  la  societat,  i  aquesta   unió  ve  determinada  per  4  vincles.       o “Apego”:  sensibilitat  respecte  a  l’opinió  dels  altres.   o Compromís:  sentiment  d’unió  envers  la  societat,  causat  per  l’estatus,   la  reputació  i  els  béns  que  s’obtenen  fent  activitats  lícites.     o Participació:  Formar  part  de  les  activitats  convencionals.   o Creences:  Necessitat  de  respectar  la  llei.       • • Una  persona  delinqueix  quan  té  debilitats  o  trencats  aquests  vincles  amb  la   societat.     La  delinqüència  es  pot  prevenir  potenciant  el  paper  de  la  família  i  l’escola   per  a  millorar  els  4  vincles  socials  que  eviten  la  delinqüència.       Crítiques:     • No  té  en  compte  altres  factors  externs  a  aquests  4  vincles.     • No  contempla  que  els  valors  transmesos  per  la  família  puguin  ser  dolents.     • És  una  teoria  conservadors  ja  que  centra  la  seva  atenció  sobre  la  família  i   l’escola,  sense  tenir  en  compte  l’entorn  social.         TEORIA  DE  L’ETIQUETAMENT     Sorgeix  a  mitjans  dels  anys  60  a  EU.     A  la  Crime  and  the  Comunity  es  va  parlar  per  primer  cop  de  l’etiquetament,  fent   referència  al  procés  de  detenció  i  sentència  d’un  delinqüent.       A  partir  d’aquí  hi  ha  un  canvi  de  mentalitat  respecte  a  les  teories  anteriors,  que   consideraven  al  delinqüent  com  a  una  persona  desviada.       Els  principals  autors  són:  Lemert,  Erikson,  Kitsuse,  Becker  i  Schur.     Idees  principals:     • Un  fet  és  considerat  delictiu  per  els  processos  de  construcció  social  i  no  per   les  característiques  que  presenta  per  si  mateix.     • S’estudien  3  fenòmens:     o Procés  de  definició  de  delicte  i  del  delinqüent:  La  definició  d’un   comportament  com  a  desviat  és  el  resultat  d’un  conflicte   d’interessos.  Determinats  grups  socials  aconsegueixen  que  les  lleis   plasmin  la  seva  concepció  moral  i  social  del  món.       o Etiqueta  i  assumpció  de  l’indentitat  de  delinqüent:    Consisteix  en  que   quan  més  tractes  a  una  persona  de  delinqüent,  aquesta  assumirà  una   autoimatge  de  delinqüent.     o Estadística  de  delicte:  Reflexa  les  conseqüències  de  l’aplicació  de   determinades  lleis,  però  no  reflexa  la  realitat  delictiva.       Idees  principals:       • La  delinqüència  es  podria  reduir  mitjançant  la  descriminalització  de   determinats  comportaments  i  l’aplicació  de  penes  que  no  siguin  la  presó.       Crítiques:     • La  reacció  penal  i  la  assumpció  de  l’etiqueta  no  creen  desviació,  ja  que  el  fet   delictiu  es  produeix  abans  de  l’etiquetament.  Podrien  fins  i  tot  fer  que   baixés  l’activitat  delictiva,  ja  que  la  persona  reaccionaria  davant  d’elles  i   reflexionaria.         CRIMINOLOGIA  CRÍTICA     Sorgeix  a  EU  als  anys  70,  enmig  de  la  Guerra  del  Vietnam  i  de  la  lluita  pels  drets   civils  i  la  igualtat  de  gènere.  Hi  ha  repressions  del  Govern  i  crisis  de  legitimitat  del   sistema.       Principals  autors:  Bonger,  Ian  Taylor,  Walton  i  Young.     Idees  principals:       • Es  poden  distingir  dues  etapes  de  la  criminologia  crítica:     o Criminologia  marxista:  La  delinqüència  només  es  produeix  a  les   societats  capitalistes,  ja  que  la  seva  desigual  estructuració   econòmica  genera  desigualtats  en  la  distribució  d’oportunitats.  Les   crítiques  que  va  rebre  és  que  la  delinqüència  no  s’explica  només  pel   fet  de  que  les  societats  fossin  capitalistes  i  que  la  criminalitat  tampoc   desapareixeria  amb  un  canvi  de  sistema  econòmic.     o Nova  criminologia:  Estableix  uns  postulats  que  duren  fins  avui:     § S’ha  d’examinar  el  procés  de  criminalització  i  la  protecció  que   ofereix  el  dret  penal  cap  a  determinats  col·lectius.   § El  sistema  penal  presenta  defectes  estructurals,  ja  que  castiga   de  manera  desproporcional  als  col·lectius  menys  poderosos  i   a  la  delinqüència  comú.     § El  fet  de  pertànyer  a  una  classe  social,  ètnia  o  sexe  afecta  a  la   distribució  del  delicte.     § Per  entendre  la  delinqüència  s’ha  de  mirar  de  del  punt  de   vista  del  delinqüent.   § El  mètode  qualitatiu  ofereix  més  informació  del  delicte.   § L’objectiu  de  la  criminologia  és  assessorar  sobre  la  prevenció   del  delicte  i  estudiar  el  funcionament  del  sistema  penal.   § La  delinqüència  pot  reduir-­‐se  mitjançant  programes  de   reforma  de  l’estructura  general  de  la  societat.     ACTUALITAT     Absència  de  noves  teories  globals  sobre  la  delinqüència  i  una  major  presencia  dels   estudis  relatius  a  un  delicte  concret.       Les  teories  criminològiques  que  s’han  presentat  anteriorment  han  sigut  una  forta   influència  per  els  plantejaments  actuals.       L’estudi  de  les  teories  serveix  per  dissenyar  com  haurien  de  ser  o  no  els  models  de   prevenció  per  la  delinqüència.           CRIMINALITAT  i  VICTIMITZACIÓ     Objectius:     • Conèixer  què  és  un  delicte  i  les  seves  tipologies.   • Profunditzar  sobre  criteris  de  delinqüència.   • Introducció  en  l’àmbit  de  victimologia.     Què  és  delicte?       Hi  ha  moltes  definicions  les  quals  defineixen  delicte,  però  no  més  coneguda   internacionalment  és  aquesta:  Conducta  definida  i  sancionada  pel  dret  penal.   Sempre  dependrà  de  la  llei  del  país.       Context  espanyol:       • Principi  de  legalitat  penal:  ningú  pot  ser  jutjat  per  accions  les  quals  en   aquell  moment  no  es  consideraven  delicte,  falta  o  infracció  administrativa   segons  la  legislació  d’aquell  moment.     • Aparició  de  la  legislació  penal.       Per  tant,  a  Espanya,  és  delicte  la  conducta  que  apareix  descrita  en  el  Codi  Penal   espanyol.                   Què  no  és  delicte?     • Infraccions  administratives  (Ex:  top  manta,  lleis  de  tràfic...)     • Conductes  no  previstes  per  la  legislació  (Ex:  matrimonis  forçats  o  amb   familiars)     Aquestes  conductes  no  estan  recollides  en  el  nostre  Codi  Penal,  però  sí  en  el   d’altres  països.       Diferència  entre  delicte  i  criminalitat       Delicte:  succés  puntual  que  es  produeix  quan  hi  ha  presents  una  sèrie  de  factors   que  el  faciliten.  Aquests  factors  són  la  motivació  per  delinquir,  un  objecte   desitjable  i  falta  de  vigilància).     Criminalitat:  Motivació  que  tenen  certes  persones  per  a  delinquir.     CLASSIFICACIÓ  DELS  DELICTES     No  existeix  una  classificació  universal.       Primera  classificació     • Delictes  greus   • Delictes  menys  greus   • Faltes     Segons  l’àmbit  d’actuació     • Delinqüència  nacional   • Delinqüència  transnacional:  Té  lloc  a  diferents  països  (Ex:  contrabanda  de   tabac,  d’animals,  armes,  drogues...)   • Delinqüència  internacional     Persones  que  realitzen  el  delicte     • Delinqüència  adulta:  A  partir  dels  18  anys.   • Delinqüència  juvenil:  Entre  els  14  i  els  17.  Els  menors  de  14  anys  estan  fora  de   qualsevol  responsabilitat  penal.       Existència  o  no  de  la  víctima     • Amb  víctima:  La  conducta  realitzada  implica  com  a  mínim  a  una  persona  que   rep  el  mal.   • Sense  víctima:  És  una  qüestió  molt  discutida,  però  es  creu  que  no  hi  ha  delictes   sense  víctima,  sinó  delictes  sense  denunciar.       Grau  d’estructuració     • Delinqüència  comú:  És  realitzada  per  una  o  més  persones  i  implica  una   redistribució  d’alguna  cosa  il·legal.   • Delinqüència  organitzada:  És  realitzada  per  un  col·lectiu  de  persones  que   normalment  realitzen  diversos  tipus  de  delictes  i  que  consisteixen  en  la   producció  i  distribució  de  nous  productes  il·legals.       Bé  jurídic  protegit     És  l’objecte  que,  mitjançant  la  legislació  es  vol  protegir.  És  una  realitat  valorada   socialment  i  de  caràcter  individual.  Per  exemple  la  vida,  la  salut,  la  integritat,  el   patrimoni,  l’administració  pública,  el  medi  ambient,  la  llibertat...       • Contra  la  vida:  homicidis  i  assassinats   • Contra  la  vida  dependent:  avortament     • Contra  la  salut  individual:  lesions   • Violència  de  gènere   • Contra  la  llibertat:  amenaces,  coaccions,  tortures,  segrests   • Contra  la  llibertat  sexual:  violacions,  acusament  sexual,  exhibicionisme       • Contra  el  patrimoni:  robatori,  estafa   • Contra  la  salut  pública:  drogues  tòxiques,  substàncies  il·legals   • Contra  la  seguretat  de  trànsit:  Conducció  sota  efectes  de  drogues  i  alcohol,   temerària,  sense  llicència     Delictes  contra  la  família,  delictes  violents  i  delictes  dels  poderosos     • Contra  la  família:     o VIDO:  Violència  domèstica  entre  familiars.   o VIGE:  Violència  de  gènere  on  l’agressor  i  la  víctima  tenen  una  relació   sentimental.     • Delictes  violents:  Homicidi,  lesions,  segrests,  tortura,  robatoris  violents...     • Delictes  poderosos:       o WWC:  Són  els  comesos  per  persones  d’alt  poder  dins  la  societat,   normalment  homes  de  negocis.  Tenen  tanta  influencia  que  normalment   no  solen  ser  castigats.   o CC:  Són  els  delictes  comesos  per  empreses.   o SC:  Són  els  delictes  comesos  per  estats  i  governs.                       Delictes  específics     • Criminalitat  comú:  Consisteix  en  la  redistribució  de  productes  il·legals.  Es   produeix  en  els  espais  públics.  Generalment  no  presenta  conseqüències  gaire   greus.  Genera  alta  sensació  de  inseguretat  social.       • Ciberdelinqüència:  Són  actes  il·legals  comesos  a  partir  de  medis  informàtics.   L’aparició  d’internet  ha  donat  a  aparèixer  dos  fenòmens  importants.  Un,  és  que   ara  es  cometen  els  mateixos  delictes  que  abans  però  per  internet  i  l’altre  és  que   s’han  creat  noves  formes  de  criminalitat.  El  dilecte  pot  ser  detectat  per  a   qualsevol.       • Delictes  de  coll  blanc  (WWC):  Delictes  que  cometen  persones  d’un  alt  estatus   dins  la  societat,  la  qual  cosa  els  permet  efectuar  aquest  tipus  de  delictes.  Inclou   qualsevol  tipus  de  conducta  i  acostumen  a  que  tercers  empreses,  clients  o   proveïdors  siguin  les  víctimes.           VICTOMOLOGIA     La  victimologia  és  una  subdisciplina  de  la  criminologia  que  s’encarrega  de  l’estudi   de  les  víctimes  del  delicte.       Víctima:     Són  persones  que,  de  forma  individual  o  col·lectiva,  han  patit  algun  mal,  incloent   lesions  físiques  i  psicològiques,  a  través  d’actes  descrits  per  les  lleis  penals.       La  víctima  és  víctima  independentment  de  que  el  delinqüent  hagi  sigut  arrestat,   identificat,  penat  o  de  si  existeix  una  relació  familiar  entre  ells.         També  ho  són  la  família  immediata  a  la  víctima,  així  com  les  persones  que  han   resultat  danyades  per  intentar  assistir  a  la  víctima  o  intentar  prevenir  la   victimització.       Victimari:     És  la  persona  que  provoca  la  victimitzaicó.  Molts  cops  equival  al  delinqüent.  El   delinqüent  és  l’actor  material  i  el  victimari  és  l’actor  intel·lectual.  Per  exemple:   En  Rubi  amenaça  a  en  Toni  amb  una  pistola.  En  Rubi  és  el  delinqüent  i  en  Toni  la   víctima.  Però  a  part  d’això,  en  Pau  està  coaccionant  a  en  Rubi  de  que  si  no  ho  fa,   rebrà  conseqüències  greus.  En  aquest  cas,  en  Pau  és  el  victimari,  perquè  és  l’actor   intel·lectual.  Però  en  Rubi  a  la  vegada  també  seria  una  víctima  d’en  Pau.               Àmbits  d’estudi     • Atenció  a  la  persona  víctima,  en  aspectes  psicològics  i  psiquiàtrics  per  evitar   l’estrès  posttraumàtic.       • Investigació  empírica  mitjançant  enquestes  sobre  victimització.       • Són  fonamentals  per  estudiar  la  delinqüència  perquè  són  més  fiables.     • No  reflexa  els  casos  en  que  les  víctimes  són  víctimes  inconscients  d’un  delicte.   Són  els  anomenats  delictes  sense  víctima.     • La  víctima  durant  el  procés  penal.     • Moviment  polític  de  reconeixement  a  les  víctimes.  L’Estat  es  concentra  en   descobrir  la  veritat  i  per  tant  garantitza  els  màxims  drets  a  l’acusat  com  per   exemple  dret  a  presumpció  d’innocència,  no  declarar,  assistència  jurídica   gratuïta...  I  en  canvi  se’n  obliden  de  les  víctimes.       • L’any  1985  s’elabora  la  “Declaració  de  les  Nacions  Unides  sobre  els  drets  de  les   víctimes”.  Però  avui  dia  encara  és  difícil  de  que  es  posi  en  pràctica.       • Avançament  per  a  reconèixer  a  víctimes  que  en  el  seu  moment  no  van  ser   reconegudes  com  a  tal.     Estudis     • Els  delinqüents  no  elegeixen  les  seves  víctimes  a  l’atzar.       • El  risc  de  patir  un  delicte  no  està  repartit  de  forma  igualitària  entre  la  població.       • Hi  ha  diversos  col·lectius  que  tendeixen  més  a  patir  delictes  que  d’altres.     Teories     • Teoria  dels  estils  de  vida:  Els  factors  socio-­‐demogràfics  condicionen  la   exposició  i  el  risc  de  patir  un  delicte.       • Teoria  de  les  activitats  rutinàries:  Per  a  que  es  cometi  un  delicte  hi  ha  d’haver   tres  factors:     o Subjecte  motivat   o Objecte  desitjable   o Falta  de  seguretat             En  general,  els  estudis  de  victimologia  apunten  que:     • El  grup  que  més  delictes  pateix  són  les  persones  joves,  que  viuen  en  ciutats  i   tenen  una  vida  nocturna  activa.       • Hi  ha  certes  professions  que  tenen  més  risc  a  patir  delictes.  Per  exemple  els   taxistes,  policies  o  prostitutes.       • Els  delinqüents  presenten  un  major  risc  de  patir  delictes  que  els  que  no  ho  són.     • Les  dones  presenten  més  risc  de  patir  delictes  d’agressió  sexual,  violència   domèstica  o  robatoris  al  carrer.       • Els  homes  presenten  més  possibilitats  de  patir  delictes  violents  i  robatoris  de   vehicles.               FUNCIONAMENT  DEL  SISTEMA  PENAL     Objectius     • Introducció  al  funcionament  del  sistema  penal   • Procediment  i  agents  implicats   • Penes   • Alternatives  al  procés  pena     Introducció     Ordenament  jurídic:  És  el  conjunt  de  normes  jurídiques  que  regeixen  en  un  lloc   determinat  i  en  una  època  concreta.       L’ordenament  jurídic  espanyol  contempla  dues  jurisdiccions:     • Ordinària   • Militar     No  existeixen  jurisdiccions  especials.  És  a  dir  que  no  es  pot  canviar  de  Tribunal  ni   de  Jutge  per  a  un  cas  específic.       En  la  jurisdicció  ordinària  es  distingeixen  4  ordres  jurisdiccionals:     • Administratiu:  Legalitat  de  les  actuacions  de  l’administració  pública  i  les   reclamacions  de  responsabilitat  patrimonial  que  es  dirigeixin  contra  elles.       • Social:  Conflictes  laborals.     • Penal:  Causes  i  judicis  criminals.  Acció  civil  derivada.     • Civil:  Altres  conflictes.     Dins  de  cada  ordre  jurisdiccional  existeixen  jutjats  especialitzats  per  a  cada   matèria.  Per  exemple,  dins  l’ordre  jurisdiccional  penal  existeixen  els  Jutjats  contra   la  violència  de  gènere,  els  de  menors...     Dins  el  context  espanyol  tenim:     • Principi  de  legalitat  penal:  Ningú  pot  ser  condemnat  per  accions  que  en  el   moment  que  van  ser  realitzades  no  formaven  part  dels  delictes  de  la  legislació   que  hi  havia.     • Legislació  penal:  Està  confirmada  per  les  Lleis  Orgàniques  del  Codi  Penal,  el   Codi  Penal  Militar,  la  reguladora  de  la  responsabilitat  penal  dels  menors  i  la   Penal  Processal  d  la  Navegació  Aèria.       El  sistema  penal     Regulació:     • Llei  de  judici  Criminal   • Llei  Orgànica  del  poder  Judicial   • Codi  Penal     EL  sistema  penal  és  el  mecanisme  que  permet  controlar  a  la  societat  a  través  de   penes.  L’Estat  és  l’únic  que  té  el  dret  de  imposar  penes  i  haurà  de  castigar  les   conductes  delictives  conegudes.  Això  s’aconsegueix  a  través  de  jutges  i  tribunals.   La  diferència  entre  jutges  i  tribunals,  és  que  els  tribunals  estan  integrats  per  jutges.   El  seu  objectiu  és  protegir  a  la  víctima  i  reinserir  i  rehabilitar  el  delinqüent.         Sistema  judicial  penal     Instrucció:  Té  3  finalitats.     • Descobrir  si  es  va  cometre  un  delicte  o  no,  qui  va  ser  i  si  és  o  no  culpable.   • Preparar  el  judici  oral.   • Assegurar  i  prevenir  les  conseqüències  penals  i  civils  del  fet.       Sobreseïment:     • Es  produeix  el  desistiment  en  continuar  el  procés  penal  per  algun  d’aquests   motius:   o No  es  tenen  suficients  proves   o El  fet  no  és  delicte   o Els  processats  estan  exempts  de  responsabilitat  penal     Judici  oral:       • És  el  moment  en  el  que  es  presenten  les  proves.   • Les  proves  són  totes  aquelles  coses  que  tenen  la  finalitat  de  convèncer  el  jutge   sobre  els  casos  afirmats  per  cadascuna  de  les  dues  parts  i  ajuden  a  que  es   decideixi  el  veredicte  final.       Sentencia:       • És  quan  el  judici  oral  acaba.  La  sentència  és  la  conclusió  a  la  qual  han  arribat  el   Tribunal  o  els  jutges,  i  és  on  es  diu  la  pena  que  s’imposarà  a  l’acusat  o  bé  la   llibertat  d’aquest.                                             Forces  policials     Les  forces  policials  es  van  originar  durant  la  Revolució  francesa,  a  partir  de   l’anomenat  contracte  social.  La  policia  va  ser  creada  per  a  protegir  els  drets  i   llibertats  dels  ciutadans.  Les  funcions  que  fa  la  policia  són  les  següents:     • Mantenir  la  seguretat  ciutadana  mitjançant  el  patrullatge  amb  uniforme.   • Lluitar  contra  la  delinqüència  a  partir  de  la  investigació  criminal.   • Mantenir  l’ordre  a  partir  de  la  força.   • Altres  funcions  com  conscienciació,  mediació...     Hi  ha  3  tipus  de  models  policials:     • Policia  governativa:  El  cos  policial  es  troba  sota  les  ordres  del  govern  que  es   troba  al  poder.     • Policia  comunitària:  Parteix  de  la  idea  de  que  la  policia  és  part  de  la  societat.   El  ciutadà  és  qui  ha  d’establir  les  prioritats  de  l’actuació  policial.     • Policia  professional:  Es  considera  que  la  policia  és  un  cos  prou  professional   com  per  establir  les  seves  pròpies  prioritats  d’acció.     Segons  els  nivells  territorials  on  es  troba  la  policia  trobem:     • Estatal   • Autonòmic   • Local     Estatal     • Cos  Nacional  de  Policia  (CNP):  És  la  policia  que  està  a  la  major  part  del  territori   Espanyol  menys  a  Catalunya  i  al  País  Basc.                                   •                             • Guardia  civil  (GC):  És  de  caràcter  militar,  està  en  els  municipis  on  no  existeix   CNP.  S’ocupa  de  matèries  com  armes,  explosius,  contrabandisme,  frau  fiscal,   vigilància...  de  tot  el  territori.       Servei  de  vigilància  de  duanes:  S’ocupa  de  la  investigació  i  persecució  de   delictes  de  contrabandisme,  inspecció  de  duanes...                                                             Comunitats  autònomes       En  les  comunitats  autònomes  hi  trobem  els  cossos  propis  de  Catalunya  i  País  Basc.     Aquests  realitzen  funcions  de  policia  ordinària.                                         Local     És  la  policia  municipal.  És  policia  administrativa,  de  tràfic,  de  civisme,  de  conflictes   veïnals,  vigilància  general  i  petita  delinqüència.                                                   Penes       Les  penes  poden  ser:  Penes  privatives  de  la  llibertat  o  bé  multes.  Les  primeres  són   presó.  Les  multes  són  proporcional  als  danys  causats,  al  valor  de  l’objecte  robat  o   al  benefici  obtingut.  La  multa  es  pot  efectuar  mitjançant  el  sistema  dies-­‐multa  on   l’acusat  haurà  de  pagar  una  petita  quota  diària.       Substitució  i  suspensió  de  les  penes     Les  penes  privatives  de  llibertat  poden:     • Suspendre’s:  fins  a  2  anys  o  per  malaltia  greu  incurable.     o Requisits:  Delinqüent  primari,  penes  de  fins  a  dos  anys,  satisfacció   responsabilitat  civil.   o Condicions:  Prohibit  a  acostar-­‐se  a  la  víctima,  prohibit  anar  a   determinats  llocs,  prohibit  desaparèixer  del  domicili,  ha  de  anar  als   jutjats,  ha  de  participar  en  progressos  formatius...     • Substituir-­‐se:  En  determinats  casos.     o Ppl  de  fins  a  1  any:  canvi  de  1  dia  de  presó  per  2  quotes  de  multa.   o Ppl  de  fins  a  6  mesos:  1  dia  de  presó  per  1  dia  de  localització  permanent.     Condicions:  Delinqüents  primaris,  reparació  del  dany,  objectius  de   prevenció  i  reinserció  social.       Els  estrangers  il·legals  que  tenen  una  pena  de  privació  de  llibertat  de  6   anys,  ho  poden  substituir  per  l’expulsió  del  país.           Sistema  penitenciari     Un  centre  penitenciari  és  un  establiment  amb  una  organització  pròpia  on  hi  ha   gent  amb  una  pena  de  privació  a  la  llibertat.  En  aquests  centres  es  separen  els   homes  i  les  dones.  La  vida  dins  d’aquests  centres  està  molt  organitzada  (horaris,   menjars,  activitats,  comunicacions  visites...)  Estan  tot  el  dia  vigilats  i  sense   intimitat.  En  principi  a  dins  la  presó  et  pots  formar  per  poder  aconseguir  un  treball   i  formació  per  quan  en  surtis.       Panòptic     És  el  model  de  construcció  i  vigilància  de  les  presons.  Va  ser  ideat  per  Bentham.   Aquest  model  es  basa  en  una  construcció  circular,  on  al  seu  centre  hi  ha  una  torre   de  vigilància  amb  una  visió  de  360º  que  permeti  veure  sense  ser  vist.  Permet  veure   a  tots  els  presos  amb  un  baix  cost  econòmic.  Moltes  presons  han  estat  construïdes   a  partir  d’aquest  mètode,  ja  que  així  els  presos  es  senten  vigilats  a  tot  moment.  Les   conseqüències  que  pot  tenir  això  és  que  els  presos  tinguin  trastorns  de  conducta.             Debats     Últimament  hi  ha  hagut  molts  debats  degut  a  que  els  presos  tenen  moltes  més   luxes  dels  que  haurien  de  tenir.  Per  exemple  hi  ha  presons  que  tenen  piscines.  La   gent  diu  que  això  és  un  luxe,  però  el  que  volen  aconseguir  és  fer  passar  la  calor,  que   es  faci  esport,  i  alliberar  tensions,  i  així  evitar  l’agressivitat.  Això  també  permet  que   els  presos  treballin  en  el  manteniment  de  la  piscina.       Problemàtica     Normalment  el  sistema  judicial  penal  és  molt  lent  i  per  tant  no  es  permet   l’associació  real  entre  el  delicte  i  la  pena.  No  soluciona  del  tot  el  problema  de  les   víctimes.  Alguns  casos  es  podrien  tractar  d’altre  manera.       La  justícia  restaurativa  és  un  sistema  alternatiu  al  sistema  penal.  Consisteix  en  un   procés  en  el  qual  les  part  involucrades  en  un  conflicte  arriben  a  un  acord.  L’acord   és  reparador  per  a  la  víctima  i  és  també  beneficiós  per  l’infractor  perquè  així  es   pugui  reintegrar  a  la  societat.  Les  tècniques  que  inclou  són  la  mediació,  comissió...       ...