T10. Mamífers adaptacions (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 17/05/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Tema 10: Mamífers - adaptacions | 103 TEMA 10. ESPECIALITZACIONS DELS MAMÍFERS 1. Tegument En sinàpsids predomina el tegument glandular. A partir d’una glàndula existent es van desenvolupar els pèls i les seves estructures associades.
Glàndules     Cebàcies: associades al pèl, lubrifiquen el pèl i el tegument. Presents a totes les partes del cos excepte plantes de mans i peus Sudorífiques: mantenen la temperatura corporal i secreten metabòlits Oloroses: són glàndules sudoríferes modificades i estan implicades en la comunicació química Mamaries: modificació de les glàndules sudorípares La fenera típica dels mamífers és el pèl. Formació d’alfa ceratina amb una glàndula cebàcia associada i un múscul erector.
Altres feneres (o derivats tegumentaris).
     A l’estrat corni es poden acumular cèl·lules ceratinitzades i formarse una callositat per efecte del rossament.
Escates epidèrmiques (alfa ceratina). Les escates les trobem en: Pholidota, Cingulata, Marsupilia i Rodentia.
Altres derivats epidèrmics: ungles, urpes, peüngles (estructures formades per cèl·lules mortes ceratinitzades) Barbes de les balenes (cetacis misticets) Banyes i astes: banyes de ceratina, banyes buides, banyes amb pues i astes Les girafes tenen estructures que no són banyes ni astes sinó estructures cartilaginoses que van creixent, es fusionen a la zona de sutura entre el frontal i es parietal i s’ossifiquen. Sempre estan recobertes per la pell, poden haver-n’hi 2, 3 o 5 (F. Giraffidae) 104 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s 2. Extremitats Al llarg de l’evolució s’ha produït una reducció del nombre de carpians i de tarsians.
En relació al recolzament sobre el terra podem diferenciar tres models: 1. Ungulígrad: l’animal solament es recolza sobre l’última falange dels dits. Els metacarpians i metatarsians dels dits que falten s’han perdut o bé s’han reunit i allargat per afavorir l’allargament de l’extremitat. Seria el cas dels cavalls que només es recolzen sobre 1 dit. Segons el nombre de dits que s’han perdut i l’eix de l’extremitat podem diferenciar tres models: o Artiodàctils: l’animal solament es recolza en les falanges distals 3 i 4.
o Perissodàctils. El tercer dit és el que té el recolzament principal, és a dir, l’eix de l’extremitat passa pel tercer dit.
2. Digitígrad: L’animal es recolza solament amb els dits. El canell i el turmell queden elevats. Hi ha una tendència a la reducció o pèrdua del dit 1. Ho trobem en molts carnívors, rosegadors...
3. Plantígrad: recolzament global: ho trobem en insectívors, primats...
Tema 10: Mamífers - adaptacions | 105 Esquelet quiròpter: adaptacions al vol       ossos lleugers i prims Clavícules robustes Ulna i fíbula prims Estèrnum amb quilla (Membrana alar (PATAGI) aguantada per: coll, braços, dits de la mà, potes i cua.) Dits peu allargats i robusts 3. Sistema digestiu Derivats dels arcs viscerals: del primer arc visceral deriva l’os aliesfenoide, el martell i l’enclusa. Del segon arc visceral deriva l’estrep i part de l’aparell hioideu.
La llengua està aguantada per una sèrie d’arcs viscerals anteriors (del primer al quart) i envaïda per musculatura hipobranquial. La llengua és mòbil, fer acció d’una sèrie de músculs que es fixen a la mandíbula i a elements de l’arc hioideu. Tots els músculs que acaben en -glosso tenen un punt de fixació a la llengua.
    Glàndules orals : amb funció de lubrificar l’aliment per afavorir el seu pas cap l’estómac Glàndula paròtide Glàndula mandibular Glàndula sublingual Derivats de les bosses faríngies 106 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s   Esòfag Estómac o regió cardíaca: secreta mucus o Regió fúndica: secreta mucus i enzims proteolítics o Regió pilòrica: secreta mucus Tub digesrtiu complet de zoòfag: l’estómac no està compartimentat, l’intestí és relativament curt i a vegades pot tenir un cec intestinal molt petit.
Tub digestiu complet d’herbívors: estómac en molts casos compartimentat, intestí llarg i sempre presenta un cec més o menys llarg on es produeix la fermentació de la cel·lulosa. Els herbívors que fermenten la cel·lulosa a l’estómac (remugants, cérvol, vaca) tenen l’estómac compartimentat. Els herbívors que fermenten la cel·lulosa a l’intestí no tenen l’estómac compartimentat però si un cec intestinal gros. ) 4. Òrgans dels sentits Ull Només amb una fòvea, l’acomodació es produeix per adobaments del cristal·lí Alguns grups amb ulls atrofiats (Talpids). El cas màxim el trobem en un rosegador totalment excavador, Spalax, en el que els ulls estan coberts per la pell i no són funcionals.
La presència de membrana nicticant només es dóna en alguns grups (com a tercera parpella, que es mou de la part interna a l’externa de l’ull). En el cas de les foques trobem una membrana nicticant amb funció completa. EN altres grups la membrana nicticant s’ha reduït i forma el plec semilunar.
Oïda Orella externa    Pavelló auricular Conducte auditiu extern Timpà (cara externa) Orella mitjana     Orella interna   Laberint o Conductes semicirculars (3) o Vestíbul o Còclea (cargol) Nervi vestibulococlear Timpà (cara interna) Cavitat timpànica 3 ossicles (martell estrep i enclusa) Obertura trompa d’Eustaqui Tema 10: Mamífers - adaptacions | 107 5. Sistema respiratori L’òrgan que emet sons en els mamífers són les cordes bucals.
Aquestes són uns plecs que es fixen a la laringe. Quan passa l’aire vibren i emeten so.
Pulmons alveolars amb flux bidireccional 6. Sistema cardiovascular - Sinus venós reduït 2 aurícules 2 ventricle (tabicació completa) conus arterial reduït Del sisè arc aòrtic deriva l’artèria pulmonar i del quart arc aòrtic deriva l’arc sistèmic esquerre i l’artèria subglàvia.
7. Sistema urogenital Mascle adult: a cada costat - Testicle conducte arquinefrític ronyó metanefrític urèter conducte de Müller (rudimentari) Bufeta urinària Cloaca: solament en monotremes i marsupials    Monotrema: penis bífid però amb 2 o 4 glands Marsupials: penis bífid o bilobular i escrot cranial al penis Euteris: penis no ramificat, la majoria amb escrot i aquest és caudal al penis (amb alguna excepció).
Molts d’ells presenten Bàcul (os penià).
108 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s Femelles: a cada costat - Ovari Oviducte Conducte arquinefrític (en regressió) Ronyó metanefrític Urèter Cas excepcional: els ornitorincs no tenen vagina i solament tenen un ovari funcional (esquerre) 8. Reproducció i desenvolupament Ovípars i ou telolecític (en monotremes) El cas dels cangurs per explicar la diapausa embrionària: retard del desenvolupament transitori.
Suposem que una femella cangur té tres cries: La més gran ja està a fora de la bossa però ve cada x temps a mamar. La segona cria que ha nascut fa poc està a dins la bossa mamant constantment. El tercer ha aturat el seu creixement (diapausa embrionària) degut a una cascada de senyals produïda per la cria que mama constantment. Fins que aquest no surti de la bossa no continuarà el desenvolupament del tercer individu.
...