Tot el temari abans de la prova 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de Recerca en Comunciació
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 68
Subido por

Vista previa del texto

MÈTODES DE RECERCA EN COMUNICACIÓ TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ DE LA COMUNICACIÇO I EL PERIODISME (9/2/2016) La formació investigadora dels comunicadors i el seu paper en les institucions i empreses Àmbits de desenvolupament de la formació i de recerca en comunicació: Economia/política de comunicació Productors i creadors Textos, discursos, missatges, productes i continguts -Estructura de la comunicació -Economia de l’empresa Sistemes comunicatius -Economia política de la comunicació -Newsmaking -Agenda-setting -Rutines productives -Productes o textos comunicatius (text= spot de tele, sèrie, breu d’un diari, ràdio...) -Anàlisi de continguts produïts pels mitjans Recepció: audiències, opinió pública, propaganda i influència -Anàlisi de la recepció i audiència = concepte target -Agenda-building -Estudis culturals -Teoria del cultiu Concepte de mètode - Etimologia  metà (=camí, procés ordenat de descripció i crítica dels diferents mètodes de recerca).
- Mètode = instrument que posem al servei d’una planificació establerta per dur a terme una recerca concreta.
- Mètode científic, per tant, es refereix a la manera de conèixer i procedir de la ciència.
 - Característiques del mètode: És fàctic (és a dir, es basa en els fets) Transcendeix els fets (els fets no es poden tergiversar) Segueix normes metodològiques formals Valida empíricament És autocorrectiu i progressiu Estableix formulacions generals És objectiu Formes d’aproximació al coneixement científic (I) Deducció: d’una llei general s’arriba a casos concrets que són corroborats Inducció: de casos particulars s’arriba a lleis generals Abducció: d’una llei general cap a un resultat o cas concret i en ocasions aïllat, sense èxit garantit.
(II) Anàlisi: consisteix en separar un element en parts.
Síntesi: consisteix en formar un “tot” amb diverses parts d’un o diversos elements.
Analogia: consisteix en la comparació de diversos elements Totes aquestes tècniques condicionen els mètodes de recerca.
La metodologia científica en ciències de la comunicació es relaciona amb moltes disciplines, com per exemple: - Antropologia - Lingüística - Història - Estructura i polítiques de la comunicació - Sociologia - Teoria del periodisme - Filosofia - Psicologia - Etc Paradigmes i teories en Ciències de la Comunicació: 1. Paradigma empírico-analític - Anys 20-30 - Positivista - Mass comunication research - Comunicació mediàtica, Funcionalisme 2. Perspectiva interpretativa - Anys 60 - Parteix de l’interaccionisme simbòlic (Escola de Chicago, treball en el self, comunicació en tant que interacció...) - Criticada per no ser prou científica 3. Teoria crítica: Escola de Frankfurt - Base marxista (Adorno i Horkheimer) - Ciutadans/sistema oprimits, necessitat d’emancipació - Concepte d’indústria cultural per criticar la cultura de masses, basada en el consum d’ideologia, no separació entre oci i feina, etc.
La investigació en comunicació i les seves demandes socials: Emissors Mitjans Continguts Audiències -professionals -estructura -estudi del -característiques -producció econòmica dels missatge demogràfiques -característiques mitjans -estereotips de l’audiència socials, -organització -estudi de les -valors polítiques, dels mitjans imatges -consum econòmiques o -context -semiòtica -interacció, culturals en la -aspectes -gèneres participació construcció del tecnològics -publicitat missatge -polítiques de comunicació -aspectes de disseny Aquest tipus d’investigació la duen a terme universitats, centres de recerca, organitzacions i empreses diverses: Centres d’investigació / grups de recerca / associacions - LAPREC - Observatorio Mediterráneo de la Coomunicación - Observatorio Iberoamericano de la Comunicación - Gabinete de comunicación y educación - Laboratori de comunicació estratègica - Laboratori de comunicació pública - SEP (Sociedad Española de Periodística) - AIMC (Asociación para la Investigación de los Medios de Comunicación) Publicacions de recerca especialitzades: - Comunicar - De SIGNIS - Revista Conexiones - Comunicación y Sociedad - Estudios sobre el Mensaje Periodístico - European Journal of Comunnication - Communication Research - INFOAMÉRICA - Public Opinion Quarterly - Communication Monographs.
TEMA 2. PROCÉS D’INVESTIGACIÓ I LES SEVES ETAPES; APLICACIÓ EN COMUNICACIÓ (23/02/2016) Què és una recerca?  - És Una síntesi de descobriments Contingut original Amb aportacions de diverses fonts Procedent d’una comunitat acadèmica o científica de recerca  - No és Un resum Una repetició d’idees Una sèrie de cites sense cap aportació pròpia Opinions personals Còpia sense reconèixer l’autoria (plagi) www.plagiarism.com  què es considera plagi i què no, com citar... (un recull no és plagi, sempre que citem l’autor a qui fem referència) Recerca Quantitativa i Recerca Qualitativa (I) Què són Quantitativa Qualitativa Empíric – analític Recerques crítiques Dades estadístiques Significat actor humà Significats objectius Significats intersubjectius Control de la realitat Processo de construcció social Uniformitat de conducta Reconstruir conceptes Enquestes, anàlisi de contingut, Entrevistes, grups de discussió, experiments...
observació...
Ex: índex d’audiència TV, opinions.
Cerca de significats i símbols Positivista Diferències Quantitativa Objectivitat Neutralitat Precisió Informatiu Replicabilitat* Representativitat Interpretativa (II) Qualitativa Subjectivitat Empàtic Riquesa Significatiu Proximitat Comprensió *que es pot fer molts cops i amb persones diferents, però sempre s’ha d’arribar al mateix resultat.
Diferents estils de recerca Marc Natural o artificial Disseny, tècnica i marc A priori (III) Natural Emergent teòric Mostreig Interpretació Aplicació replicativa Probabilístiques Generalitzar Dades mesurables i observables Estudi dels fets / casos Contrastar dades concretes Elements bàsics Contrastar dades concretes “opinàtic” Especificar Context, espai, entorn Captar sentit general Captar sentit general Tipologia d’investigacions: 1. Investigació pura pure research 2. Investigació acadèmica scholarly research 3. Investigació aplicada applied research 4. Investigació tècnica o comercial 5. Investigació de mercat El procés d’investigació Consisteix en un conjunt de fases successives d’indagació, cerca i prova que es troben relacionades entre elles. Té dues fases 1. Elaboració del projecte de recerca 2. Realització de la recerca Normalment, una investigació presenta el següent esquema: Un cop ha conclòs la recerca i el projecte ja està fet: a) Revisió i ampliació del marc teòric b) Disseny dels instruments d'anàlisi c) Recollida de les dades.
d) Anàlisi de les dades. Prova i elaboració d'instruments de recollida de dades definitiu i) Presentació de resultats f) Elaboració de conclusions g) Presentació i difusió de la recerca Tipus d’estudi:  Exploratori investiga un fenomen nou  Descriptiu estudi que es centra en tema tant complex que amb la seva sola descripció és suficient per fer-ne recerca  Explicatiu es pregunta el per què d’un fet, vol arribar a les causes  Correlacional compara 2 fenòmens Bibliografia obligatòria Del Río, O. y Velázquez, T. “Planificación de la inves4gación en Comunicación: fases del proceso”. Dins de: Mª Rosa Berganza Conde y José A. Ruíz San Román Inves,gar en Comunicación. Guía prác,ca de métodos y técnicas de inves,gación social en Comunicación. Madrid, McGraw-Hill, 2005, Cap. III: 43-76 Del Río, O. “El proceso de inves4gación: etapas y planificación de la inves4gación”. Dins de: Lorenzo Vilches (coord.) La inves,gación en comunicación. Métodos y técnicas en la era digital. Barcelona, Gedisa, 2011, Cap. 3:67-93 CONTINUACIÓ TEMA 2: HIPÒTESIS, VARIABLES I MOSTRA (8/2/2016) 1. Formulació d’hipòtesis Una hipòtesi relaciona una unitat d’informació (entenent informació com quelcom que podem observar de la realitat social) amb unes variables concretes. Tipus: a) D’ocurrència b) Empíriques c) Plausibles d) Convalidades Característiques d’una hipòtesi - És un pas imprescindible entre la teoria i la pràctica d’un projecte.
- Determina la resta del projecte.
- S’ha de poder demostrar o bé refutar (perquè parteix d’un supòsit que no té perquè ser cert).
Així, una hipòtesi ha de tenir 3 requisits imprescindibles: S’ha de poder dur a la pràctica Ha d’estar formalment ben construïda Ha de tenir contingut semàntic Existeixen 5 tipus de formulació d’hipòtesis: a) Oposició: com més es produeix A, menys B.
b) Paral·lelisme: +A no té perquè implicar +B (ex. Dones amb feina no té perquè mateix nivell de recursos) c) Relació causa-efecte si es produeix A s’arriba a B.
d) Recapitulació: de A es passa a a1, a2, a3... (ex. Reinserció laboral dona porta a discriminació, masclisme, maternitat...) e) Interrogació: com causa-efecte, però en forma de pregunta.
Condicions que ha de complir una hipòtesi ben formulada: - Resposta probable - Claredat conceptual (per molt complexa que sigui, s’ha de poder entendre) - Ha de ser operacional (permet treballar amb les variables de manera que les operacions fetes amb aquestes porten a confirmar la hip+otesi o no) - Pot ser general o específica - Ha de ser empírica, comparable i refutable.
2. Les variables Una variable és una característica concreta que es pot observar, però que pot variar en funció d’uns factors concrets.
Classificació A) Segons la seva escala de mesura - Nominal - Ordinal - Interval - Raó B) Segons el paper que compleixen a la recerca - Independents (variable manipulable) - Dependent 3. L’experiment Experimentació Tècnica quantitativa on l’investigador manipula variables i condicions conscientment; per tant, té un grau d’artificialitat, generat per complir les finalitats de recerca. No obstant, aquesta manipulació no és lliure; es cenyeix a normes científiques que la justifiquen.
Característiques - És explicativa - És el millor mètode per determinar la causalitat - Es basa en les variables i la seva manipulació Procés - S’estableixen un grup experimental i un grup de control - Es fa un pretest; per veure si les condicions establertes prèviament funcionen.
Es fa un posttest: per validar que el procés s’ha fet correctament.
(15/3/2016) 4. La mostra És una selecció de l’univers hipotètic que tenim. És a dir: com que és impossible prendre la totalitat de l’element que volem estudiar, hem d’agafar-ne una part, que s’anomena mostra.
Característiques d’una mostra - Ha de ser fidel - Ha de ser representativa del conjunt - Ha de ser extrapolable - Amplitud estadísticament proporcional a la magnitud Tipus de mostreig 1. Mostres probabilístiques*: s’apliquen als estudis quantitatius, a allò que es vol estudiar numèricament (enquestes, estadístiques).
1.1 Tipus: Aleatòria simple: la probabilitat de que cadascuna de les unitats d’anàlisi surti és la mateixa Estratificada: s’organitzen les unitats d’anàlisi en funció d’una característica molt concreta, per estrats (ex. per gènere, edat...) Mostres successives: poden ser: abans i després / de tendències / polietàpica.
2. Mostres no probabilístiques: s’apliquen als estudis qualitatius i d’exploració. Els criteris els estableix l’investigador (també s’anomenen no aleatòries o empíriques).
2.2 Tipus: Mostra intencional (o de raó o dirigida): no es no que siguin estadísticament representatives, ni extrapolables Mostra erràtica o circumstancial: és arbitrària, Tipus de mostreig segons la quantitat d’unitats d’anàlisi seleccionades: Extensiva: abarca un conjunt de la població Intensiva: Limitat, segmentat, no probabilístiques Diacrònica: les mostres s’estudien al llarg del temps Sincrònica: les mostres s’estudien en un moment concret A més, es pot seleccionar un tipus de mostreig concret en funció de: - Els objectius / finalitat - L’esquema de la recerca i l’abast - Mida de l’univers o població - Relació entre costos i eficàcia - Limitacions de temps - Marge d’error permès Aspectes pragmàtics del treball de recerca 1. Pla de treball i periodització: consisteix en: - Concreció conceptual del tema de recerca - Revisió documental i bibliogràfica - Descripció de les línies bàsiques teòriques en les que es sustentarà la recerca.
- Establir el pressupost 2. Periodització 3. Cronograma 4. Pressupost + Última part de la investigació: índex de futura recerca (= si passéssim tot el que tenim a algú, aquest algú ja podria començar a treballar en la recerca només amb els coneixements que li hem transmès).
TEMA 3. LES BASES DE DADES Les bases de dades investigació documental estadístiques sobre comunicació i la  Base de dades: lloc on s’emmagatzemen dades de tot tipus.
Recollida d’informació documental: bases de dades presents en centres de recerca, biblioteques... que posen en disposició un tema dades d’un determinat. Ex: en una biblioteca es poden trobar articles d’altres autors que també hagin fet recerca relacionada amb el nostre tema.
Emmagatzematge de dades estadístiques: conté indicadors valuosos per contextualitzar i treballar amb les informacions estadístiques. Ex: dades demogràfiques, econòmiques... (dades de bases com idescat, que ofereixen nombres i percentatges) Investigació primària: s’obté informació de manera directa (ex. enquestes) Investigació secundària: per obtenir la informació es decideix recórrer a institucions o altres fonts.
 Dades de consum de mitjans: dades que procedeixen d’institucions públiques (gratuïtes) o privades (pagament) i que proporcionen informació de mitjans de comunicació. D’aquesta manera, s’elaboren els informes sobre l’estat de la comunicació.
Exs: IDESCAT, baròmetre de la comunicació i la cultura, Ministeri...
L’anàlisi i estudi de les dades i la seva aplicació als contextos de la recerca en comunicació i periodisme Consulta de dades Extracció de dades Anàlisi de les dades    Instrument Explotació de les dades Resultats Periodisme de dades (apunts d’escriptura periodística en multimèdia i interactius)  El periodisme de dades està molt lligat a la recerca. Així, ha passat - de ser una tendència emergent a una sortida professional, dividida en diverses tasques: Els que creen i/o publiquen dades Els que recol·lecten les dades Els que interpreten i analitzen les dades Els que dissenyen la visualització de les dades  Compromís amb la ciutadania; l’accés a les dades requereix transparència periodística.
Ex: notícia més llegida a El Periódico, mapa interactiu sobre el grau de transparència de les webs dels ajuntaments mitjançant dades concretes.
Tema 4. L’aplicació de la recerca quantitativa (29/03/2016) L’anàlisi de contingut Tècnica d’indagació que consisteix en fixar-se en el que diuen els textos 1.
2.
3.
4.
Característiques Tècnica d’indagació Objectiva Sistemàtica Quantitativa 5. Contingut manifest 6. Utilitat a diferents disciplines - Origen: europeu (primers casos a Suècia) - Corrents principals EEUU: el Content Analysis per autors com Laswell, Berelson i Krippendorf Europa: l’anàlisi hemerogràfica per autors com Jacques Kayser Aplicacions Ampli: mitjans de comunicació, història, filologia Aplicació descriptiva i comparativa (descriure i comparar la representació d’un col·lectiu concret, ex. immigrants) Evolució d’un aspecte al llarg d’un període Anàlisi comparativa sobre les característiques d’un missatge Anàlisi de la representació social: fenomen, grup o característica Evolució de la representació social de determinats grups Punt de partida per l’estudi sobre els efectes dels missatges dels mitjans 7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
- Fases en l’anàlisi de contingut Disseny *Seleccionar unitat d’anàlisi, variables i categories Convertir-les en un fitxa d’anàlisi Codificar-les (per posar-les al SPSS) Prova pilot i execució Resultats i anàlisi estadística *Buidatge de la unitat d’anàlisi: guia per fer la recerca amb el mínim d’oscil·lacions possible - Fitxa d’anàlisi de contingut - Full de registre - Llibre de codis - Matriu de dades: per estructurar el programa d’anàlisi (es pot fer mitjançant la SPSS, Statistical Package for the Social Sciences que estableix en una taula diferents nivells de mesura) - Limitacions 14. No permet fer afirmacions sobre els efectes dels mitjans.
15. Els resultats poden ser extrapolables però sempre es limiten a les variables i categories seleccionades 16. Escassa referència de missatges o temes determinats - Execució del programa d’anàlisi 17. Anàlisi estadística 18. Estadística descriptiva: freqüències i casos (és a dir, transformar les 4.
19.
20.
5.
6.
dades obtingudes per poder fer els gràfics corresponents) Tipologia d’anàlisi: Univariable Mesura central: busca veure què es repeteix en la nostra recerca. Tipus: mitja (suma de tots els valors dividida entre dos) mitjana (valor variable punt mig) moda (freqüència que apareix més reiteradament, per veure allò que predomina) Dispersió: busca veure els elements que es diferencien en la nostra recerca. Tipus: variança i dispersió típica Bivariable: busca la combinació o creuament de variables de diferent tipus (ex. col·lectius de diferents edats en un mateix estudi), mitjançant les taules de contingència.
Multivariable: es preocupa per la dependència i interdependència entre dues o més variables.
Lectura recomanada: Velázquez, Teresa. (2011) Técnicas cuantitativas: el anàlisis del contenido Dins de: Lorenzo Vilches (coord.) La investigación en comunicación. Métodos y técnicas en la era digital. Barcelona, Gedisa, Cap.
5:117-141 ...

Tags: