Parcial 2015 (2015)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Bioquímica clínica i Patologia molecular
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 62
Subido por

Vista previa del texto

Parcial 2015 Examen Bioquímica Clínica i Patologia Molecular 1.
El Glucagó té efecte hipoglucemiant.
2. La detecció d’autoanticossos contra la glutamat descarboxilada (GAD65) té elevat valor predictiu en el diagnòstic de diabetis mellitus de tipus 1.
3.
L’acumulació de greix en els hepatòcits promou resistència a la insulina, afavorint la producció hepàtica de glucosa i la seva exportació cap a la sang.
11. Una persona amb valors d’hemoglobina glicosilada (HbA1c) entre 5,7% i 6,4% es troba en fase prediabètica i amb molt alt risc de desenvolupar diabetis en el futur.
12. El consum excessiu d’alcohol en dejú té efecte hipoglucemiant.
13. Els fills de mares diabètiques tenen risc elevat d’hipoglucèmia neonatal.
4. La diabetis mellitus de tipus 2 se sol manifestar bruscament abans dels 25 anys.
14. La deficiència de galactora-1-P-uridiltransferasa pot causar una lleu intolerància a la galactosa que cursa asimptomàtica i sense conseqüències clíniques.
Mutacions en el gen que codifica per al factor de transcripció HNF-1alfa (factor nuclear hepatocitari-1-alfa) poden generar diabetis mellitus MODY3.
15. La glicogenosi generalitzada (malaltia de Pompe o glicogenosi de tipus II) es caracteritza per estar associada a una marcada hipoglucèmia i acidosi làctica.
6. Majoritàriament, la diabetis mellitus gestacional és una patologia autoimmune que es caracteritza per la producció d’autoanticossos contra la insulina.
16. Les apolipoproteïnes formen part del nucli hidrofòbic de les lipoproteïnes.
7.
18. La lipoproteinlipasa (LPL) és un enzim necessari per a la formació de lipoproteïnes que localitza en el reticle endoplasmàtic d’hepatòcits i enteròcits, on catalitza l’esterifiació de colesterol a grups acil.
5.
La incapacitat de sintetitzar cossos cetònics en els diabètics pot provocar un episodi de cetoacidosi diabètica.
8. En el coma hiperosmolar no cetòsic, la glucèmia pot arribar a valors superiors a 35 mM (600 mg/dL).
9. Presentar en dues determinacions un valor de glucosa plasmàtica en dejú (dejú superior a 8 hores) > 7 mM (126 mg/dL) és suficient per diagnosticar diabetis mellitus.
10. Si un pacient diabètic presenta nivells d’hemoglobina glicosilada (HbA1c) = 8,5% podem concloure que ha controlat la glucèmia bé durant els 2 últims mesos.
17. En plasma, el colesterol es troba majoritàriament associat a LDLs.
19. El receptor LDL s’uneix a lipoproteïnes amb Apo B48, promovent la seva endocitosi.
20. Els receptors SR-B1 faciliten el pas de colesterol des de les lipoproteïnes HDL a l’interior dels hepatòcits sense internalitzar-les.
21. Les HDL naixents, sintetitzades en fetge i intestí, es caracteritzen per presentar en la seva estructura l’Apo B100.
unybook.com/perfil/arengel/apuntes Parcial 2015 22. Els quilomicrons en sang tenen una vida mitjana llarga, raó per la qual els seus nivells romanen elevats fins i tot després d’un dejú de 48 hores.
35. La infecció amb el virus de l’hepatitis A cronifica en aproximadament un 70% dels pacients infectats.
23. La classificació de Fredrickson no dóna indicació de la base genètica de les dislipèmies.
36. En la malaltia hepàtica d’origen alcohòlic el quocient De Ritis sol ser < 1.
24. La hipercolesterolèmia familiar és una dislipidèmia hereditària autosòmica recessiva, raó per la qual cursa de manera asimptomàtica en els individus que presenten la mutació en heterozigosi.
37. La hepatitis crònica cursa amb hiperalbuminèmia.
25. Mutacions en el gen ABCA1 (o ABC1) causen la malaltia de Tangier.
39. La bilirubina no conjugada circula en la sang majoritàriament lligada a albúmina.
26. La captació de LDL modificades (oxidades, acetilades, etc) i l’acumulació intracel·lular de colesterol promou la conversió dels maròfags a cèl·lules escumoses.
27. Nivells sèrics elevats e HDL disminueixen el risc de patir un accident cardiovascular.
28. La utilitat de la troponina cardíaca com a marcador de diagnòstic d’infart agut de miocardi està limitada pel fet que tot i que presenta sensibilitat elevada, l’especificitat de diagnòstic és baixa.
29. Deficipencies en la beta-oxidació dels àcids grassos promouen baixos nivells d’acetil-CoA en la cèl·lula i, com a conseqüència, hipoglucèmia i hiperamonèmia, entre d’altres efectes.
30. En pacient amb colèstasi, el temps de protrombina allargat es corregeix després de l’administració parenteral de vitamina K.
31. Si un pacient presenta valors sèrics elevats d’aspartat aminotransferasa (AST), podem assegurar que pateix un problema hepàtic.
32. La fosfatasa alcalina sèrica és un marcador sensible de colèstasi.
33. La lactat deshidrogenasa (LDH) és un marcador hepàtic amb elevada especificitat diagnòstica.
34. La transferrina deficient en carbohidrats (TDC) és un marcador amb especificitat i sensibilitat elevades per detectar individus alcohòlics.
38. Els nòduls de regeneració fibròtics característics de la cirrosi causen una pèrdua irreversible de l’estructura i funció hepàtica.
40. La interícia posthepàtica cursa amb urobilinúria.
41. La disminució plasmàtica de calci iònic lliure promou la secreció d’hormona paratiroïdal (PTH).
42. En cas d’hipoalbuminèmia, els valors de calci total disminueixen com a conseqüència d’un descens en els nivells de calci iònic lliure o fisiològicament actiu.
43. El dèficit de vitamina D durant la infantesa pot causar raquitisme.
44. Els tel·lopèptids del col·lagen de tipus I són biomarcadors útils per avaluar la resorció òssia.
45. La detecció d’alfa-fetoproteïna en sang o orina maternes s’utilitza per diagnosticar embaràs durant les primeres setmanes de gestació.
46. La proteïna plasmàtica A placentària (PAPP-A) és el principal marcador d’anomalies cromosòmiques fetals en el primer trimestre d’embaràs.
47. Valors augmentats d’inhibina A en sang materna s’associen, entre d’altres, a restricció del creixement fetal.
48. La determinació del cariotip fetal mitjançant tècniques invasives, com l’amniocentesi, s’aplica exclusivament en el diagnòstic de patologies amb tractament mèdic eficaç que impliqui un bon pronòstic en el desenvolupament futur del fetus.
unybook.com/perfil/arengel/apuntes Parcial 2015 49. L’objectiu del cribatge neonatal és detectar en el nounat malalties greus per a les quals no es disposi de tractament.
50. La colèstasi obstètrica és una complicació de l’embaràs que sol manifestar-se de manera transitòria durant les primeres setmanes de gestació i que cursa amb nivells baixos d’àcids biliars en sèrum.
unybook.com/perfil/arengel/apuntes ...

Tags: