P.23 aparato digestivo (histo) (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 02/01/2015
Descargas 11

Vista previa del texto

P.23 APARELL DIGESTIU (II) I GLÀNDULES ANNEXES 2014 ESTÓMAC GLANDULAR La mucosa té epiteli simple cilíndric amb cèl·lules de pol mucós tancat, les cèl·lules principals estan més per sota, més a prop de les capes musculars i de la serosa. Les cèl·lules parietals secreten clorhídric i les principals secreten enzims.
Per sota de la mucosa hi ha muscular de la mucosa i encara més per sota hi ha les mateixes estructures que hi ha a l’esòfag o a qualsevol altre punt del digestiu. Hi ha plexes nerviosos a la mucosa i les dues capes musculars interna i externa i el plexe intermedi.
Les glàndules tenen la part superior, el coll i per sota comencen a ramificar-se i l’únic que veiem són moltes cèl·lules una al costat de l’altra. Les que tenen un puntet vermell són les cèl·lules parietals i les del puntet blau són les cèl·lules principals.
A sota hi ha elements nerviosos. A la part de dalt hi ha el coll de les glàndules. Després les glàndules penetren cap a baix i tota l’estructura de cordons de la glàndula acaba secretant per dalt. La franja inicial de cèl·lules té un color rosat i són les cèl·lules parietals. Les de més a baix, en un color més fosc són normalment les principals. En alguns punts els dos tipus de cèl·lules estan barrejats però la distribució és més o menys ordenada. A sota hi ha la submucosa.
1 P.23 APARELL DIGESTIU (II) I GLÀNDULES ANNEXES 2014 Hi ha petites diferències depenent de la zona de l’estómac que observem. És un òrgan del que es fan moltes biòpsies. Això es fa a través d’endoscòpies. Es mira quines zones estan alterades i es pot arribar fins a la part anterior del duodè. Es pot anar bastant a baix. Hi ha petites diferències segons la zona. La purament glandular és el cos de l’estómac i l’antre pilòric també és glandular.
Si mirem la zona de la frontera entre esòfag i estómac (tall longitudinal) veurem l’epiteli estratificat de l’esòfag i l’epiteli glandular secretor de l’estómac. La zona de l’epiteli de l’esòfag no està protegida contra l’àcid clorhídric i els enzims. En porcs i cavalls hi ha erosions i úlceres en la part esofàgica de l’estómac perquè és una part que no té producció de moc.
A la làmina pròpia de la mucosa hi ha cèl·lules plasmàtiques, capil·lars amb eritròcits, etc. És normal que es trobin aquestes cèl·lules en totes les mucoses. Si es fa una tinció amb una tècnica diferents de H/E com és la Pas veiem molt bé el moc en les cèl·lules i veiem una certa tinció de les proteïnes que s’estan secretant dins de les cèl·lules principals. Les cèl·lules principals alliberen enzims que serveixen per digerir el contingut gàstric.
2 P.23 APARELL DIGESTIU (II) I GLÀNDULES ANNEXES 2014 INTESTÍ PRIM Hem intentat veure la mucosa, que és molt diferent de la de l’estómac. En l’estómac hi havia el coll de la glàndula i després de les cèl·lules.
En l’intestí hi ha una estructura adaptada a l’absorció. En l’estómac l’estructura estava adaptada a la secreció. El que ha passat és que tenim una estructura nova que són les vellositats, que són prolongacions de la mucosa en forma de dits que augmenten la superfície d’absorció, en menys espai menys temps podrem fer absorció. Les cèl·lules que estan a les vellositats tenen microvellositats a la membrana. Hi ha els plecs normals de l’intestí, després la vellositat, que augmenta la superfície, i després tenim la microvellositat en cada cèl·lula, que també augmenta molt més la superfície.
Les cèl·lules de l’intestí prim són els enteròcits. Hi ha també cèl·lules caliciformes, que secreten moc. Són més freqüents en l’intestí gros però en el prim també hi són. Aquestes cèl·lules es formen a una part més inferior del teixit epitelial que és una mena de glàndula. Aquestes estructures es diuen glàndules intestinals o criptes. És una unitat funcional, no són coses separades. Tenen un nom que és criptes de Lieberkhün. Aquestes criptes o glàndules regeneren l’epiteli de les vellositats.
A partir d’aquí hi ha una musculatura mucosa i la resta és idèntica a qualsevol altra part de l’intestí. Hi ha una serosa peritoneal. La serosa és la capa més externa d’un tub. La capa més interna és la mucosa. La serosa, en el cas de l’intestí està en contacte amb el peritoneu.
L’intestí penja d’un mesoteli, que aporta la vascularització. Hi ha la capa externa longitudinal, després la circular...
Les cèl·lules es van desplaçant a la part més apical de la vellositat, fins que degeneren i moren.
Els adults canvien l’epiteli intestinal cada 3 o 4 dies. En els animals no va tan ràpid, pot ser un procés que trigui 4 o 6 dies. És el temps que triga una cèl·lula de la cripta fins arribar a dalt.
La G que veiem en la imatge vol dir glàndula. El duodè però no el jejú o l’ili té glàndules a la submucosa. La cripta varia poc de mida però la vellositat por ser molt llarga o molt curta. Hi ha virus que afecten a les cèl·lules madures de la mucosa, a les cèl·lules de les vellositats. Quan es trenquen aquestes cèl·lules la vellositat es col·lapsa perquè intenta mantenir tancada la unió i es cau. Si teníem una relació de 1 a 6, en situacions d’infecció podem tenir una relació de 1 a 2.
Es pot reduir tres vegades la capacitat d’absorció. S’haurà reduït la mucosa a una tercera part del que és normal. Els productes es quedaran a la llum intestinal i l’aigua també per causes osmòtiques així que hi haurà diarrea osmòtica. Això és molt comú en les diferents espècies.
El parvovirus felí es diu panleucopènia felina. És un virus que afecta de la manera que hem descrit anteriorment. Es diu així perquè afecta als leucòcits. Els parvovirus a les cèl·lules en divisió i per això es perden leucòcits, perquè són cèl·lules que estan en divisió i s’han de formar permanentment. La cèl·lula de la cripta és la que es pot dividir i quan ho fa puja cap amunt.
Rota i coronavirus afecten les cèl·lules madures. Aquesta afectació no és massa greu encara que els animals puguin morir deshidratats o per hipoglucèmia. Si nodrim bé a un animal no té per què morir d’això perquè la lesió no és greu. En una parvovirosi es lesionen les cèl·lules que 3 P.23 APARELL DIGESTIU (II) I GLÀNDULES ANNEXES 2014 regeneren així que es trigarà molt més temps en tenir un aspecte normal. Ens quedarem sense epiteli en una parvovirosi, podran entrar bacteris i agents infecciosos que hi hagi a la llum intestinal.
INTESTÍ GRUIXUT L’estructura de la vellositat ha desaparegut. L’intestí gros absorbeix sobretot aigua. Té teixit limfoide i adipós.
Hi ha criptes amb epiteli simple cilíndric, és part de la mucosa que penetra per contactar amb el sistema limfàtic. L’intestí gruixut absorbeix molt de líquid. S’ha de superar molt la capacitat absortiva de l’intestí gruixut per tenir diarrea. Si hi ha una inflamació a l’intestí gruixut, la capacitat absortiva de líquid es veu molt disminuïda. Sortirà líquid, no es podrà reabsorbir i hi haurà diarrea.
4 P.23 APARELL DIGESTIU (II) I GLÀNDULES ANNEXES 2014 FETGE Hi ha estroma i parènquima, en aquest últim té el lobel hepàtic i els espais porta. Hi ha canalicles biliars, que consta molt de veure en una tinció d’H/E. La secreció de bilis va a la llum digestiva. Hi ha una doble funció de secreció a la llum digestiva de productes que elaboren els hepatòcits i també una alta capacitat metabòlic que es filtra gràcies al sistema de sinusoides.
La cirrosi hepàtica és la substitució del parènquima per l’estroma. Les hepatitis destrueixen de manera continuada cèl·lules hepàtiques. Hi ha moltes persones amb hepatitis i és una malaltia important en les persones. En animals hi ha per sort pocs virus que afecten al fetge.
PÀNCREES Hi ha el pàncrees exocrí que està format per una glàndula multilobulada composta de secreció serosa: acins serosos i conductes excretors i el pàncrees endocrí, on estan els illots de Langerhans.
5 ...