Bloc 3 part 2 fisio respi (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Cardiores
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/01/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA RESPIRATORIO 4. Pressió pleural (CmH2O) 5. Pressió alveolar (CmH2O) La integritat de la pleura és essencial per a mantindre expandits els pulmons i per a la mecànica ventilatoria.
RESISTENCIES PULMONARS Ø Resistències elàstiques (resistències estàtiques): regulen les relacions entre pressió i volum.
o Resistències elàstiques pròpiament dites o Resistències por fenòmens de superfície (tensió superficial).
Ø Resistències no elàstiques (resistències dinàmiques): són les relacions pressió - flux.
Inclouen el concepte temps.
o Resistències aérees (al pas d’un fluït).
o Resistències tissulars PROPIETATS ELÁSTIQUES PULMONARS El pulmó esta format per components elàstics, tendeix doncs a oferir-se en el seu volum petit.
Les lleis dels cossos elàstics es poden aplicar al pulmó: Ó Llei de Hook: una molla al ser sotmès a una força o pressió que tira d’ell, s’allarga de forma proporcional als canvis de la força o pressió que sofreix aquesta molla.
Ó Cos elàstic: és aquell que al sofrir modificacions tendeix a ocupar la seva posició anterior.
PROPIETATS ELÁSTIQUES DEL PULMÓ: CURVA PRESSIÓ VOLUM Hi ha una diferència de comportament entre la inspiració i l'espiració, és el anomenat histèresis.
La pendent de la corba pressió-volum es coneix com distensibilitat o compliance pulmonar. Una pendent més vertical, augmenta fàcilment el volum amb pocs canvis de pressió indica una gran compliance pulmonar.
Histèresis: diferència entre la corba de distensibilitat inspiratòria i la distensibilitat espiratòria.
Els dos serien superponibles si el pulmó es troba-se ple de líquid, però son diferents a l'estar ple per una barreja gaseosa. No te la mateixa distensibilitat el pulmó, en inspiració i en espiració.
Encara que la pressió s'eleve per damunt de la pressió atmosfèrica (pressió "0" en l'eix horitzontal), poc aire addicional arroba a sortir, ja que es tanquen les petites vies aèrees atrapant el gas intraalveolar. Aquest tancament de la via aérea ocorre a volums més grans a l'avançar l'edat i davant de certes enfermetats respiratòries. Per tant augmenta el volum residual.
En essència de tota pressió que tendeix a dilatar-lo, el pulmó sempre conté certa quantitat 10 FISIOLOGIA RESPIRATORIO d'aire en el seu interior. Per això en condicions fisiològiques mai hi haurà un col·lapse perquè sempre queda una petita quantitat d'aire.
DISTENSIBILITAT O COMPIANCE PULMONAR Es defineix com el volum d'aire que pot mobilitzar un determinat gradient de pressió transpulmonar, també anomenada pressió de retracció elàstica. En pressions expansives de rang normal (de -5 a -10 cm d'aigua) es remarcablement distensible. A pressions més altes és més rígid i menys distensible. La distensibilitat al pulmó humà: 200 mL/cmH2O.
La distensibilitat depen de: 1. Estructura histològica del pulmó i el seu tamany. En concret de les fibres de col·làgena i elastina. El canvi de volum per unitat de canvi de pressió és major en un pulmó gran (distensiblitat específica per unitat de volum del pulmó).
2. Tensió superficial (modificada pel surfactant pulmonar) 3. Interdependència de cada unitat alveolar amb les forces que actuen en les àrees veïnes.
Hi ha una sèrie de patologies que fan que la distensibilitat estiga augmentada o reduïda.
Reduïda: · · · · · · Fibrosis pulmonar Edema alveolar Atelectasia (col·lapse) pulmonar Augments de la tensió superficial Augment de pressions venoses pulmonars Hemorragia pulmonar Augmentar: Ø Edat Ø Emfisema pulmonar Ø Crisis asmàtiques La distensibilitat pulmonar és el volum d'aire que un determinat gradient de pressió transpulmonar es capaç de mobilitzar. Canvi de volum per unitat de canvi de pressió.
El concepte de elasticitat es oposat al de distensibilitat, tendència del pulmó a recobrar el seu volum inicia quan desapareix la força que l’està deformant.
¿A QUE ES DEU EL COMPORTAMENT ELÀSTIC DEL PULMÓ? - Teixit elàstic que es veu en els talls histològics Les fibres de elastina i col·lagen es troben distribuïdes en les parets alveolars i al voltant dels vasos i bronquis 11 FISIOLOGIA RESPIRATORIO - Es probable que el comportament elàstic del pulmó es relaciona menys amb l’elongació simple d'aquestes fibres que amb la seua disposició geomètrica Els canvis de retrocés elàstic en al senilitat i en el emfisema es deuen a alteracions del teixit elàstic.
El pulmó pot ser considerat com una col·lecció de 300 milions de bombolles, cada una de 0,3 mm de diàmetre inestables. Degut a la tensió superficial es desenvolupen forces importants que tendeixen a col·lapsar els alvèols.
TENSIÓ SUPERFICIAL Depèn de l'atracció en que les molècules es troben sotmeses en els equips aire-aigua (pe exemple l’alvèol). És la força que actua a través d'una línia imaginaria d'1cm de llarg en una superfície líquida.
Les forces d'atracció entre les molècules adjacents del líquid son molt més intenses que les que s'executen entre el líquid i el gas. La superfície del líquid es torna el més petit possible. La tendència a “ocupar menys espai” portaria al col·lapse. Relacions pressió – volum dels pulmons plens d’aire. Així, el comportament es totalment distint depenent del que plene el pulmó.
Aquest comportament s'observa amb facilitat en la bombolla de sabó bufada en l'extrem del tub. Les superfícies de la bombolla es contrauen tot el possible per formar una esfera (superfície mínima per a un volum donat).Es genera una pressió predible per la Llei de Laplace.
LLEI DE LAPLACE EN EL PULMÓ El col·lapse que dependria de forma directa de la tensió exercida sobre cada punt de la paret i de forma inversa del radi de la espera fe l’alvèol (llei de Laplace). En una sola superfície, com en un alvèol esfèric tapisat per líquid, el numerador és 2 i no 4.
Pressió= 2 x Tsuperficial / Radi.
TENSIÓN SUPERFICIAL Los alveolos de pequeño tamaño tenderían a colapsarse con mayor facilidad que los grandes para una misma presión. Una sustancia tensoactiva lipídica modifica la tensión superficial y mantiene distendidos los alveolos.
Algunas células que tapizan los alveolos (neumocitos tipo II) secretan una sustancia que reduce mucho la tensión superficial del líquido que reviste los alveolos: surfactante pulmonar.
La presencia del surfactante reduce la tensión superficial de 5 - 10 veces. Se traduce en una mejora de trabajo pulmonar.
COMPONENTES DEL SURFACTANTE PULMONAR Es un fosfolipido formado por: 12 ...