Tema 5: Perspectiva disposicional (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Personalitat i diferències individuals
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Apunts de classe

Vista previa del texto

Personalitat i diferències individuals Tema 5: Perspectiva disposcional. Aproximació lèxica Introducció - Els individus presenten una disposició a respondre d’una manera determinada en situacions determinades → diferències individuals.
- Consistència de les accions, pensaments i emocions en el temps i les situacions.
Hipòcrates i Galè (400 a.C.): Teoria dels 4 humors     Bilis negra (melangiós): tristesa, pessimisme, depressió.
Bilis groga (colèric): irritabilitat, ràbia, ira.
Flegma (flegmàtic): calma, apatia, invariabilitat.
Sang (sanguini): optimisme, temperament, valentia.
Wilhelm Wundt (1832 – 1920) - Dimensió (variable quantitativa) enfront categoria.
  Emocional vs no emocional (força emocions) Estable vs inestable (velocitat de canvi) Agrupació en 2 dimensions de les teories de Galè Carl Jung (1932) - Dues dimensions:   Introvertits → Solitaris, pocs amics, activitats amb poc contacte social, no expliquen els problemes.
Extravertits → Prefereixen la companyia, molts amics, expliquen els problemes.
Tipus i trets Tipus Categories de pertinença diferents i discontinues No hi ha terme mig Diferències qualitatives Ex: mascle - femella Trets Les persones es diferencies en dimensions Variables continues Diferències quantitatives Ex: pes, altura, introversió Gordon Allport (1897 – 1967) - Primer en definir i acotar el concepte de tret de personalitat:  “Disposició a actuar de la mateixa manera en un ampli ventall de situacions”.
Andrea Fernandez Rodriguez Personalitat i diferències individuals - No hi ha dues persones iguals.
- Unitat d’anàlisi més vàlida per a l’estudi de les diferències individuals.
- Entitat psicològica que converteix diferents estímuls i respostes en equivalents:   Diferents situacions = respostes Diferents respostes = significat funcional - Exemple: “por al comunisme”:   Estímul (o situacions): comunistes, llibres de Marx, intel·lectuals, liberals, sindicats...
Respostes (o conductes): votar dretes, afiliar-se al KKklan, criticar a la ONU, guerra contra països comunistes...
- 8 criteris bàsics per definir un tret:         Real, no es un constructe teòric.
Més generalitzable que un hàbit.
Dinàmic (busca la situació per manifestar-se).
Independent dels altres trets.
No implica judici moral.
Es pot analitzar com es distribueix en la població.
La inconsistència no és prova de la no-existència.
Empíric - La personalitat és el conjunt de trets que ens caracteritzen:   No canvia, només canvia la conducta (manifestació oberta) en funció de la situació.
Analogia de l’aigua - Els trets i les situacions interaccionen i determinen la conducta que apareixerà:  Diferència amb Skinner: el subjecte no és simple reactiu a les situacions, sinó que es troba en aquestes perquè ell s’hi ha implicat.
Raymond B. Cattell (1905 – 1998) - Objectiu:    Descobrir i definir els trets bàsics de personalitat.
Va proposar un model estructural a partir de l’anàlisi lèxic de l’idioma sobre adjectius relatius a la conducta (comunicatiu-reservat, amable-hostil... → sinònims i antònims) Considera que els trets només es poden inferir a través de la precisa mesura de la conducta oberta - El seu model:    Fonament: el llenguatge és la via per a identificar els trets de personalitat.
Objectiu: trobar unitats lingüístiques amples que descriguin la personalitat.
Els aspectes rellevants de la personalitat estan registrats en el llenguatge natural derivat de les interaccions socials.
Andrea Fernandez Rodriguez Personalitat i diferències individuals    Registres de la vida real, basats en observacions del comportament quotidià.
Aplicació d’autoavaluacions o opinions dels subjectes sobre si mateixos.
Aplicació de proves objectives.
- Teoria de la personalitat        Ha de tenir en compte:  Els diferents trets.
 Els determinants genètics i ambientals.
 La interacció entre ells.
 Metodologia empírica: anàlisi factorial i anàlisi multivariant La personalitat és allò que ens permet predir el que una persona farà en una situació determinada.
Formula de predicció: Equació d’especificació → R = f (S,P) (R = resposta, S = situació, P = personalitat) Categories dels trets (estructures mentals hipotètiques inferides) 1. De superfície o de base (16 factors) 2. Els de base poden ser: » En funció del seu origen: constitucionals o ambientals.
» En funció de la seva modalitat a través de la qual s’expressen: aptitudinals, temperamentals o dinàmics.
3. Comuns o únics.
4. Cattell treballa amb trets de base i comuns.
Fonts de recollida de dades 1. Dades L: evidències de la vida real que són quantificables (fiable si es pot comprovar empíricament) 2. Dades Q: qüestionaris 3. Dades T: mesures objectives (fiable si es pot comprovar empíricament) Derivació empírica dels trets 1. Estratègia multivariant: deixar que la realitat es manifesti per si mateixa sense cap manipulació experimental.
2. Anàlisi factorial: » 16 factors de primer ordre: Relacionats, oblics: Dades L i Q.
» 4 factors de segon ordre: Independents, ortogonals:  Introversió – extraversió  Ajustament – ansietat  Poca – molta socialització (integració normes, etc)  Dependència – independència » Construcció de l’inventari 16 PF (factors de personalitat) 3. Configuració personalitat: Ambient 2/3 parts i genètica 1/3 part.
16 PF: Fases del desenvolupament 1. Reuneix 17.953 termes lingüístics → sinònims i antònims 2. Escull 4.504 termes → anàlisi multivariant 3. Redueix 171 termes → anàlisi quantitatiu (donat x vegades un símptoma) 4. Redueix a 35 termes a través d’un anàlisi de conglomerats → coeficients de semblança (R) Andrea Fernandez Rodriguez Personalitat i diferències individuals 5. Aplica anàlisi factorial → Anàlisi correccional i no conceptual: correlació no per atzar, ítems correlatius = relació estadística, empíric. Veure com aquest ítem actua en la població.
6. Obté 16 PF El model dels “big five” - Antecedents:   Consens de 5 dimensions bàsiques: » Fiske (1949) » Norman (1963) » Goldberg (1981) » John (1990) Combinació de l’aproximació lèxica i estadística.
- Les 5 dimensions o factors Ansiós, nerviós, insegur, sobrepreocupat Xerraire, sociable, aventurer, atrevit, assertiu Creatiu, imaginatiu, intel·lectual, obert de ment Simpàtic, cooperatiu, amable, afectuós, comprensiu Organitzat, puntual, net, endreçat, escrupolós Neuroticisme Extraversió Obertura Amabilitat Responsabilitat Calmat, tranquil, relaxat, serè, estable Reservat, callat, inhibit, introvertit Rígid, tancat de ment, no creatiu, poc imaginatiu Antipàtic, no col·laborador, cínic, arrogant Descuidat, desendreçat, impuntual - El model de P. T. Costa & R. McCrae    Instrument d’avaluació: » NEO PI-R » 240 ítems, 5 dimensions » 6 facetes per dimensió (30 facetes) Utilitzat en recerca, validesa transcultural Validesa predictiva: » Rendiment acadèmic » Comportaments de risc (impulsivitat i baixa responsabilitat) » Depressió i nivells de felicitat » Lideratge i rendiment professional R. B. Cattell Ajustament – Ansietat Introversió – Extraversió Poca – Molta socialització Dependència - Independència Andrea Fernandez Rodriguez P. T. Costa & R. McCrae Neuroticisme Extraversió Obertura Amabilitat Responsabilitat H. J. Eysenck Neuroticisme Extraversió Psicoticisme Personalitat i diferències individuals (correlació) - Validesa convergent: comparar un test amb un test ja comprovat - Dimensió = domini = conjunt de trets - Tret = faceta Andrea Fernandez Rodriguez Saber quants i quantes dimensions mesura cada instrument ...