Tema 5 : La infidelitat (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia de la Família
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  5:  LA  INFIDELITAT.   -­‐ Situació  que  desestabilitza  la  relació  de  parella.  Actua  com  factor  predisposant  i   precipitant  d’un  conflicte  de  parella.     -­‐ Motiu  de  consulta  habitual.   Definició.   La  fidelitat  és  el  compromís  interessat  i  implicat  en  una  causa,  idea,  creença  o  persona.  Té,   inevitablement,   un   component   immobilista,   s’és   fidel   en   allò   que   perdura,   sinó   es   tractaria   d’un  altre  tipus  de  valor;  la  fidelitat,  per  definició  és  un  valor  lligat  a  la  temporalitat.       Tipus  d’infidelitat  segons  la  implicació.   -­‐ Conductes  infidels  sistemàtiques  sense  implicació  afectiva.   -­‐ Enamorament  no  desitjat.   -­‐ Instauració  d’una  doble  parella.     -­‐ Descobriment  passional.   -­‐ Cerca  d’emocions  o  sentiments  gratificants.   -­‐ Trobada  afectiva  no  pertorbadora.   -­‐ Infidelitat  ocasional.     La  infidelitat  des  de  la  psicologia  psicoanalítica.   La   infidelitat   és   entesa   com   la   ruptura   d’acords   implícits   o   explícits   que   fonamenten   el   vincle  de  parella.     Dicks:  concepte  de  diada  (1970).  És  aquella  unitat  formada  per  els  membres  de  la  parella   que  comparteixen  un  espai  vinculant  interpersonal  comú.  La  infidelitat  és  trencar  l’acord   intradiàdic.     • Infidelitat  BENIGNA:   -­‐ El   cònjuge   infidel   distingeix   entre   els   actes   trivials   i   els   de   caràcter   significatiu.   -­‐ El   cònjuge   silenciós   subordinat   o   complaent,   es   troba   davant   d’un   rival   identificable  i  sent  que  la  seva  força  creix.     -­‐ Els  dos  membres  de  la  parella  confessen  que  ara  es  senten  molt  més  a  prop   l’un  de  l’altre  després  d’aquella  “horrible”  etapa.       -­‐ El  tercer  té  el  paper  d’objecte  transaccional.     • Infidelitat  MALIGNA:   -­‐ Fenomen  destructiu  que  acaba  definitivament  amb  la  relació  de  parella.     -­‐ En   lloc   de   sentiments   de   culpa   i   actituds   de   reparació   després   de   la   transgressió  dels  límits  diàdics,  hi  ha  insensibilitat  i  indiferència  davant  les   conseqüències  que  pot  patir  el  cònjuge  ara  ofès.     -­‐ La   conducta   del   cònjuge   ofès   té   el   seu   recolzament   en   el   sistema   social   que   tendeix  a  protegir-­‐lo.  Demana  justícia  i  càstig  per  l’infidel.   -­‐ No   hi   ha   reparació   possible.   La   ferida   és   massa   profunda   i   no   pot   cicatritzar.       KENBERG   (1996):   entén   la   infidelitat   com   un   tipus   de   triangulació   que   pot   destruir   la   parella  o  en  el  millor  dels  casos,  pot  reforçar-­‐la.   Triangulació  directa:  fantasia  inconscient  d’ambdós  membres  de  la  parella  amb  un   o tercer    exclòs,  un  membre  idealitzat  del  gènere  contrari.  “que  vingui  un  altre  millor  i   se’l   emporti”.   Por   a   que   hi   hagi   algú   més   satisfactori   per   la   parella.   Això   provoca   inseguretat   emocional   en   la   intimitat   sexual.   Gelosia   com   senyal   d’alarma   que   protegeix  la  integritat  de  la  relació.  Quanta  més  inseguretat  i  baixa  autoestima,  més   sensació  de  gelosia  es  genera.     Triangulació   inversa:   fantasia   compensatòria   i   venjativa   de   compromís   amb   una   o persona   que   no   sigui   la   parella,   un   membre   idealitzat   de   l’altre   gènere   que   representa  el  objecte  edipic  desitjat.  Es  tractaria  de  la  fantasia  de  que  un  és  desitjat   per  una  altra  persona,  idealitzada,  a  més  a  més  de  la  pròpia  parella.     Infidelitat  en  els  nostres  dies.   • Segle  XXà  la  fidelitat  va  començar  a  perdre  estatus  a  partir  dels  ’60.  S’entén  com   a  submissió  al  cònjuge  dominant.  Es  crea  una  diferenciació  entre  fidelitat  i  lleialtat.     • ’70  à   matrimonis   oberts;   valor   de   la   sinceritat   i   no   de   la   fidelitat.   Això   fracassa,   ja   que  les  parelles  entren  en  conflicte.  També  entren  en  joc  malalties  com  el  SIDA.     • Avui   diaà   parelles   variades.   No   existeixen   dos   casos   iguals.   Violència   en   la   parella.  La  infidelitat  sexual  ha  existit  sempre  i  la  societat  ha  intentat  protegir-­‐me   sempre  del  caos  que  pugui  provocar  aquesta  situació.     La  investigació.   1.1.
Limitacions.     Els  pocs  articles  que  hi  ha  tenen  moltes  limitacions  metodològiques.   La  majoria  de  treballs  sobre  la  infidelitat  estan  basats  en  l’opinió,  en  l’experiència  clínica  o   limitats  per  la  investigació  dels  altres.     La  majoria  de  treballs  son  estudis  de  casos.   Pocs  estudis  que  estudiïn  repercussions  de  la  infidelitat  emocional.     Falta  de  mostra  aleatòria,  no  és  representatiu.     Dades  antiquades;  la  societat  canvia  la  concepció.     1.2.
 Sobre  la  definició.   Crítica  principal:  no  existeix  una  definició  consistent  operacional.     Multitud  de  significats  i  activitats  que  es  relacionen  amb  la  infidelitat.     Les  nombroses  definicions  de  la  infidelitat  fa  difícil  avaluar  els  estudis.  no  tothom  pensa  el   mateix  sobre  la  infidelitat,  inclús  entre  els  membres  de  la  parella.     La  majoria  de  les  parelles  consideren  infidelitat  una  relació  una  heterosexual  i  completa.     Naturalesa  retrospectiva  i  transversal  dels  estudis.     Estudis   transversals   i   les   dades   reunides   son   retrospectives.   Això   fa   difícil   saber   quins   son   els  predictors  de  la  infidelitat.  Un  altre  motiu  per  el  qual  és  difícil  estudiar  els  factors  que   prediuen  la  infidelitat  és  la  dificultat  que  comporta  portar  a  terme  un  estudi.       Sobre  la  mostra.   • • • La   por   a   la   confidencialitat:   la   societat   té   una   percepció   negativa   de   la   infidelitat   degut  al  seu  potencial  de  efectes  perjudicials  en  les  persones,  relacions  de  parella,   famílies,   etc.   A   més   a   més,   alguns   dels   participants   experimenten   importants   nivells  de  vergonya  al  explicar  la  seva  situació,  fins  i  tot  quan  l’investigador  sap  la   “veritat”.   Existeix   també   el   temor   a   que   el   seu   secret   sigui   desvetllat,   per   evitar   conflictes  s’utilitzen  pseudònims.  En  els  estudis  qualitatius,  no  es  pot  mantenir  el   anonimat  per  això  el  investigador  ha  de  treballar  la  confiança  de  l’entrevistat.     Distorsionar  la  informació:  que  prové  de  l’estudi  dels  participants.  La  infidelitat  no   es   pot   investigar   per   un   mètode   observacional,   per   lo   tant,   hem   de   procurar   que   la   informació   subjectiva   que   ens   dóna   el   ...   sigui   precís.   Els   participants   solen   minimitzar   les   activitats   extra   relacionals,   solen   ometre   detalls   comprometedors   (però  importants).     Dolor,   vergonya   en   la   infidelitat:   les   repercussions   emocionals   de   la   infidelitat   representen   un   dels   més   grans   desafiaments   de   la   investigació   de   la   infidelitat.   Els   participants   normalment   solen   arribar   molt   lluny   per   aconseguir   amagar   el   desenamorament.     1.3.
Resultats  en  la  investigació.   INFIDELITAT   com   un   acte   sexual   i/o   emocional   que   du   a   terme   una   persona   dins   una   relació   compromesa,   amb   una   altra   que   està   fora   d’aquesta   relació   primària   i   que   constitueix  un  abús  de  confiança  i  o  violació  de  les  normes,  acords  (obert  o  encobert)  per   part  d’un  o  dels  dos  individus  de  la  relació.     Tipus  de  infidelitat.   Glass   et   al.   (1985),   Thomson   (1984)   à   sexual,   emocional   i   combinació   com   a   categoria   general.   Dins   dels   tres   bàsics   existeixen   diversos   tipusà   relació   telefònica,   per   internet,   duradora,  momentània.   Factors  a  tenir  en  compte.   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Característiques  de  l’individu.   Característiques  de  l’altre.   Matrimoni.   Context.     La   infidelitat   com   a   procés   de   predisposició,   aproximació,   participació   inicial,  manteniment,  revelació  o  descobriments  i  la  resposta.       Prevalença.     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Forote   &   Tanfer   (1996);   N=solo   mujeres;   10%   de   la   población   infiel.   4%   casades,  18%  parejas  “dating”  i  20%  parelles  que  conviuen.   Wiederman   (1997):   N=884H   i   1228M   à   78%   de   H   i   88%   de   M   neguen   haver  tingut  una  relació  extramatrimonial.     Arkings  et  al.  (2001)  13%  admeten  haver  tingut  sexe  fora  del  matrimoni.   Lauman  (1994):  preguntes  del  passat  i  passat  recent.  Aporten  que  les  tases   de   infidelitat   disminueixin   al   llarg   del   matrimoni.   El   4%   dels   participants   infidels  (25%  H  i  un  15%M),  ho  van  ser  durant  l’últim  any.   Altres  autors  informen  d’estadístiques  més  baixes.             Diferencies  de  gènere.   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Allen   et   al.   (2004)   i   Arkins   (2001);   més   homes   infidels.   Més   permissius   enfront  al  tema.   Glass   (1992):   els   homes   perceben   la   relació   extramatrimonial   com   algo   sexual  i  les  dones  com  algo  emocional.   Dones:  -­‐  desig  sexual,  +control.   Homes:   +necessitat   natural   de   tenir   sexe   per   obtenir   satisfacció.   Pensen   que  l’engany  de  la  dona  es  més  immoral.     Dependentment   del   tipus   de   relació   interpersonal:   lesbianes   menys   infidels   que   els   gays   (Blumsteins,   1983).   Worth   et   al.   (2002)   en   les   relacions   homosexuals   la   infidelitat   està   permesa,   genera   menys   dolor   i   gelós.     Factor  que  prediuen.   Actituds  cap  a  la  infidelitat:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Treas  i  Gisen:  els  individus  més  permissius  son  més  propensos  a  participar   a  una  infidelitat.     Laumann:  77%  pensen  que  és  algo  immoral.   Weis   i   Junish:   subjectes   amb   més   educació,   vivenda,   en   grans   àrees   metropolitanes  i  amb  menor  insatisfacció  ...   Les  actituds  cap  a  la  infidelitat:  diferent  depèn  de  com  interactuen.       2. Religió.     -­‐ Concretar  i  definir  el  concepte.     -­‐ Correlació  negativa.   -­‐ Religió  com  a  moderadora  entre  la  insatisfacció  matrimonial  i  la  infidelitat.       3. Relació  primària.   -­‐ Les   parelles   casades   son   menys   infidels   que   les   parelles   “dating”   i   les   parelles  que  conviuen  (compromís).   -­‐ La  sospita  d’una  infidelitat  per  part  del  cònjuge    augmenta  a  que  aes  porti  a   terme  la  infidelitat.     -­‐ Anar  a  veure  abans  de  casar-­‐se  (+infidels)   -­‐ Casar-­‐se  molt  jove.   -­‐ Satisfacció  en  la  relació.       -­‐ Spainer   i   Margoli:   70%   que   enganyen   a   les   seves   parelles   relacionen   la   infidelitat   amb   problemes   al   matrimoni.   Insatisfacció   com   a   causa   i   conseqüència.     -­‐ Satisfacció  sexual:  Lui  (2000):  la  disminució  de  l’activitat  sexual  augmenta   el   risc   de   la   infidelitatà   augmenta   la   infidelitat   quan   la   dona   està   embaraçada  (Whisman).     -­‐ Longitud  de  la  relació:  quan  més  llarg  menys  infidel.   -­‐ Presencia  de  fills.  Hi  ha  diferents  estudis.     -­‐ Característiques  individuals:     • Interès  pel  sexe:  correlació  positiva.     -­‐ -­‐ -­‐ • Vincle  te...  i  preocupat.   • Inseguretat  i  baixa  autoestima.   • Autònoms.     • Major  neuroticisme.   Oportunitat:  independent  de  la  insatisfacció  matrimonial.   Educació.     Ingressos:  nivell  més  alt,  més  infidelitat.     Després  de  la  infidelitat.     -­‐ Justificacions.     Infidelitat  (Woody  Allen   ...