TEMA 4 - ART I HISTÒRIA (Mercè Vidal) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 8
Subido por

Descripción

TEMA 4 - PRIMERES MANIFESTACIONS EN RELACIÓ A L’ART. PRIMITIVISME I ART CONTEMPORANI

Vista previa del texto

4.- PRIMERES MANIFESTACIONS EN RELACIÓ A L’ART. PRIMITIVISME I ART CONTEMPORANI - Claude Lévi-Strauss, antropòleg, important per l’arqueologia = art.
- Descobertes sobretot s. XIX, voluntat de generar, de vegades, una història ‘’mítica’’ d’aquelles societats primitives, de la seva cultura material.
- Museu d’Altamira (Cantabria). Creat com a recreació de les coves com a mesura per protegir-les dels visitants, perill de destrucció o malbaratament. Coves descobertes el 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola, botànichistoriador, gràcies a un pastor. Coves tancades els 70s.
- Art en el Paleolític Superior i Neolític. Es donen dues manifestacions artístiques: art rupestre i art mobiliari (petit tamany). Dues escoles principals:  Franco-cantàbrica (interior de les coves). Santuaris. Cas d’Altamira. Societat caçadora (pintures).
Representació abans de la caça.
 Llevantina (abrics exteriors).
- A la pintura del paleolític superior (cap al 28000 aC) se la coneix com escola franco-cantàbrica, perquè els principals jaciments es troben al voltant dels Pirineus; al sud de França (Lascaux, Niaux) i a la cornisa cantàbrica espanyola (Altamira, El Castillo), tot i que també existeixen altres exemples fora d’aquest àmbit.
- Context: cal tenir en compte que Europa estava sota la influència d’un clima molt dur, gèlid, degut a la darrera glaciació, i la seva preocupació fonamental era aconseguir l’aliment necessari per a la supervivència del grup, enfrontant-se a animals avui dia desapareguts, com bisons i mamuts.
- Materials: dits, sílex, pinzells, pells... i pigments elaborats amb materials naturals (terra, sang, carbó...) mesclats amb greix animal i aigua com aglutinant, o resines vegetals, ideal per cobrir les superfícies poroses i humides de les coves.
- Trets: primer es marcava el contorn de les figures, amb un traç gruix i fosc, després s’omplia l’interior amb una gama d’ocres-vermellosos. Gran realisme i naturalisme, dintre del que cab, persona molt observadora i atenta a la naturalesa (tamany, volum...), gràcies al tractament del volum (aprofitaven els entrants i sortints de la roca) i les degradacions tonals. Voluntat de generar una imatge única.
Les proporcions eren similars a les reals. Representaven els animals des de diferents punts de vista(bisons vists de perfil però amb les banyes vistes frontalment). Distribució horitzontal de les figures i repetició d’elements (potes, banyes...) per suggerir idea de moviment...
- Sud de França (coves de Lascaux: bisó – detallisme -, figures humanes, no tan detallades, més esquemàtiques).
-Temàtica: principalment animals que reflecteixen la fauna d’aquella època (cavalls, bisons, mamuts, cérvols...) representats individualment, sense participar d’una mateixa acció; signes; mans; figures humanes (caçant), altres que semblen bruixos disfressats d’animals; monstres...
- Interpretacions:  Art per l’art: finalitats decoratives i estètiques , preocupats pel culte a la bellesa.
 Motivacions màgiques (simpàtica, procreació i repulsa) i ritual per propiciar la caça (la representació de l’animal suposava posseir el seu esperit i d’aquesta manera poder caçar-lo). La presència de femelles prenyades indicaria la por a l’extinció de les manades necessàries per caçar i viure.
 Interpretació sexual: les imatges (animals, signes) segons la seva combinació i localització enfronten dos principis o conceptes diferents: el masculí i el femení. Segons Leroi-Gourhan representen el principi masculí els cavalls i els signes formats per línies llargues, dentades (relacionades amb el membre fàl·lic) i el principi femení representat pels bisons i els signes formats per línies ovals, triangles... Per altres historiadors aquests símbols només són representacions abstractes de (cabanes, fletxes...
 Interpretació narrativa de fets reals que havien succeït (caçaries, lluites tribals...).
- A la pintura datada a partir del mesolític se la coneix com escola llevantina per la ubicació de les coves on es troben les pintures: diferents zones del llevant espanyol (Lleida: El Cogut, Les Grrigues, 10-7mil anys; València: Dos Aguas, Castelló: Valltorta), arc mediterrani Península, diferent del Cantàbric.
- Pagesos i pastors del Neolític (//cantàbric, que són caçadors), organització matriarcal. Temes de l’activitat humana. Ritme en relació a l’espai.
- Temàtica: la figura humana agafa protagonisme actiu en escenes que narren la vida del grup: caçaries, desfilades, lluites, danses...
- Característiques: les pintures es localitzen a les parts més extenses de les roques, donat que la vida en aquella època postglacial es desenvolupa en poblats a l’aire lliure i no dins les coves. La fauna que es representa és molt diferent a la d’Altamira. No hi ha grans animals propis de climes freds, abunden els cérvols i bovins.
Les tècniques també han variat. Les figures es caracteritzen per una major esquematització i estilització. Són monocromes (sense gradació de colors dins de les figures), compactes i planes (sense sensació de volum), fetes amb reduïdes gammes de colors (vermell, negre), i no apareix marcat el contorn de la figura. Hi ha major interès per captar el moviment i el dinamisme i tot i que no hi ha referències espacials i paisatgístiques.
- Temàtica: les figures es relacionen entre si i composen una escena (dansa, ritual, lluita, caça...). A les pintures d’època més recent (Neolític) es constata la presència de figures femenines en activitats de pastoreig o recol·lecció. La identificació home-dona és possible pel tipus de roba o els atributs sexuals, el cap de la tribu es representa de manera més gran que les altres figures...
Les pintures rupestres desapareixeran a partir del Neolític amb la sedentarització de la població, i l’abandonament de les coves.
- L’art mobiliari: objectes de petit tamany, fàcils de transportar i fets de diferents materials: pedra, ossos, ivori...
Fa referència a útils que tenen a vegades un sentit simbòlic: agulles, penjolls, ganivets, arpons, bastons de comandament (tot i que pel forat que tenen segurament servien per recol·locar les astes al foc, la seva decoració esgrafiada fa pensar que alguns d’ells tindrien un ús simbòlic com a peces que expressarien socialment el poder del cap de la tribu).
- Destaquen les petites escultures que representen deesses (Venus: Willendorf, zona renania-danubiana, Laussel, Lespunghe, zona pirenaica-aquitana...).
- De 4 a 25 cm, treballant un objecte molt petit amb gran minuciositat. Importància als òrgans femenins de reproducció. Voluntat simbòlica.
Figures esquemàtiques en les quals els atributs femenins apareixen molt marcats, contrastats amb les altres parts del cos. Se’ls hi dona un sentit màgic, vinculat al culte a la fecunditat amb la finalitat d’aconseguir la fertilitat de la terra, dels animals i del propi grup humà, per a evitar la seva extinció.
Són venus paleolítiques (superior).
A partir del Neolític també trobem ceràmica (amb decoració de bandes, cardial i corbada, i vas campaniforme)...
‘’L’encantat’’ de Begues, figureta de ceràmica de 6000 anys, trobada 2012 a una cova de Begues, Catalunya.
El món oriental: tipus d’art diferent, altres manera de percebre el món. Relació primitivisme-avantguardisme.
- Art xinès. Kao K’o Kung (1248-1310), dinastia Yuan, Turons verds i núvols blancs.
- Estampa japonesa. Art japonès influència i gran interès en l’Europa del XIX, finals, occidental.
- Lligam art oriental-occidental. Devoció. Exposició universal 1867 de París: Japó i fotografia.
 Pavelló dedicat al Japó. 50s obertura ports japonesos a Occident, provocant una curiositat febril europea cap aquell país llunyà i exòtic. Gravats japonesos.
 Fotografia: primeres a principi de segle però 50s es popularitza i revoluciona completament els plantejaments tradicionals del dibuix i la pintura.
- Primitivisme i art segle XIX. Relació primitivisme-avantguardes:  E. Manet, retrat d’Émile Zóla (1867-68): es veuen unes mostres de la penetració de l’art oriental de l’època, que tenia en el seu escriptori l’escriptor.
 V. Gogh: influenciat per l’art japonès: Cirerers en flor (tema recurrent art japonès), còpia d’una estampa japonesa. Gran aficionat a col·leccionar estampes japoneses. El buit és característic d’aquest art, cirerers, horitzó allunyat i gran......
 Paul Gauguin. Etapa impressionista, influència Pisarro, 1876-86. Pont-Aven i Platja Pouldu. Etapa Arles (1888): Van Gogh li diu que vengui perquè el sol d’allà, en lloc de menjar-se els colors, com París, els ressalta. Discuteixen i marxa, VG es talla orella. Viatge a Tahití i illes Marqueses, 1901-03. Viu amb aquesta gent, que l’influencia molt. Lligam món primitiu-influència modernista. Formes antropomorfes.
Molt interessat motius i temes d’aquella cultura. Visió després del sermó (influència art oriental: espais buits, horitzó, arbre, fotografia, escena tallada, molt correspon a l’estampa japonesa...), perspectiva en ‘’plonchon’’, de dalt cap a baix. Aportació seva: cloisonisme (prové dels vitralls medievals): contorns marcats, figures delimitades. Descobreix a la Bretanya francesa  segueix a l’etapa de Tahití (Les bananes, 1891).
 Henry Matisse. Fauvista (primer isme del XX): aplicaven el color d’una manera arbitrària i subjectiva, en tintes planes i amb contrastos molt violents (Gauguin, Van Gogh); reivindicaven l’autonomia de l’obra, realitat independent, respecte de la realitat (L’alegria de viure). Els interessaven les màscares primitives, d’altres cultures, des del punt de vista formal, tractament esquemàtic i volumètric d’aquestes escultures que arribaven a París. (objectes africans i oceànics de la Col·lecció Matisse). Nu blau (1907) a Tunísia, contacte amb una societat més primitiva.
 Picasso. Probablement l’artista més prolífic del XX. És en l’actiu París d’inicis de segle on assoleix la maduresa artística. La seva llarga trajectòria artística està marcada per la seva personalitat genial i un esperit lliure i independent  dificulta classificació de la seva obra, que abraça gran diversitat d’estils i tècniques: 1. Etapa realista-academicista (fins el 1900), corresponent a la seva infància i adolescència, en les quals va seguir la correcció acadèmica del pare i dels primers mestres que va tenir.
Barcelona, ambient dels Quatre Gats (exposició aquell any), es contagia de l’ambient bohemi, influències de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. París: es contagia dels nous mètodes, influència Matisse, influència de l’art primitiu, africà. Figures que veu al museu de Trocadero.
2. Períodes blaus i rosa (-1907), denominats així per la gamma cromàtica dominant en cadascun.
Blau: època mística, temes de soledat, època de tancament amb ell mateix (amor frustrat: La vida, 1903, Barcelona)./Estiu 1906 a Gòsol: Bois de Gòsol (garrot de pastors), Dona dels pans (dones de Gòsol influència, Verge romànica de Gòsol, molt esquemàtic).
3. Cubista (-1914): Les demoiselles d’Avignon (1907) MoMA de NY: màscares africanes (primera dreta) i oceàniques (part inferior). Avança cap un tractament de les figures més abstracte i esquemàtic. Fusió de les figures amb el fons, relació. A un pas del cubisme...
4. Orientació classicista (-1925).
5. Influència surrealista (-1940).
6. Independent, al marge dels corrents de moda (-1973).
 Joan Miró. La Masia 1921-22, pintada entre París i Mont-Roig del camp (llargues temporades fugint de Barcelona per la tuberculosi), paisatges més paisatgístics, sobretot rurals. Aspectes típics del camp. A París relació amb literats i artistes interessats sobretot amb el món dels somnis: surrealisme, influència en els quadres.
Carnaval de l’arlequí, 1924-25, pintada a la Rue Blomet de París.
L’art després de la II Guerra Mundial - Capital artística es desplaça als EUA, sobretot Nova York. Artistes mous, noves propostes:  Expressionisme abstracte: enfrontament amb tot el convencionalisme de l’art, amb tot el que estava establert. Jackson Pollock.
- Influenciat pel surrealisme, l’expressionisme i l’abstracció, els artistes rebutgen la racionalitat formal.
- Basant-se en l’automatisme, s’expressen mitjançant una pinzellada gestual i ràpida i amb la tècnica de goteig (dripping). Ex: Jackson Pollock. Number 1.
- Trencament amb l’all over, ja no hi ha una part central en el quadre, ja que com ha estat pintat de forma espontània i aleatòria totes les parts d’aquest tenen la mateixa importància.
- S’allunyen de la realitat visual, desapareix pràcticament la figuració.
- Expressen experiències i emocions personals.
- Abans de l’expressionisme abstracte, Pollock s’interessa per les cultures primitives i ancestrals dels indis americans: The Moon-woman cuts the circle 1943, Centre Pompidou París. Custodis del secret, 1943: hi combina aquest món primitiu.
- Aporta a l’art l’ús de nous materials (sobretot la tècnica dripping, no contacte pinzell amb el quadre). Connecta pensament i acció de l’artista, crea l’estètica de l’acció (action paiting).
- Busca reflectir l’expressió del seu propi temps i del context americà: després II GM, crisi...
- La pintura d’acció també va exalçar la importància del procés d’elaboració: expressió única d’un moment de la vida del pintor. Expressa de forma momentània i espontània. Havia de plasmar no una imatge, una realitat, sinó un succés.
- L’action painting més que un moviment és un procés. Els sentiments havien de sortir a través de l’acció pictòrica.
 Expressionisme abstracte: noves tècniques que enllacen d’alguna manera en expressions artístiques tribals, de contacte ‘’místic’’ entre l’obra i l’autor (primitivisme), per exemple.
 Europa molts moviments (com l’informalisme) que busquen trencar també amb aquest món en crisi, el món occidental que és evident que no funciona.
- Clara voluntat de convertir en art allò que abans era impensable considerar-ho com a tal, per exemple un vàter. Es combinen materials molt diversos.
Rebuig del món acadèmic i introducció d’elements insòlits. Meta-matic Jean Tinguely 1959.
En les obres trobem influències, encara, del món primitiu i prehistòric, del món infantil i del món oriental, així com de moviments artístics com el surrealisme i l’abstracció.
Es fa palès la recerca dels orígens de l’art i el treball artesà de la matèria.
...