TEMA 5 - L'elaboració i la reforma de la Constitució (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 7
Subido por

Descripción

Dret Constitucional. Professors: Víctor Ferreres i Joan Solanes

Vista previa del texto

5.  L’elaboració  i  la  reforma  de  la  Constitució     5.1.  El  poder  constituent:  titularitat,  exercici  i  límits   El   poder   constituent   s’entén   com   el   poder   d’una   comunitat   per   a   elaborar   una   Constitució,   que   és   la   norma   que   la   constitueix   en   una   determinada   organització   política.   Les   característiques   definitòries   d’aquest   són   que   és   originari,   és   il·∙limitat,   és   pre-­‐ jurídic  o  polític  (poder  de  fet,  anterior  a  la  Constitució)  i  és  únic  i  indivisible.  El  titular   del  poder  constituent  és  el  sobirà,  ja  que  el  poder  constituent  és  sinònim  de  la  idea  de   sobirania.   Aquest  poder  s’exerceix  de  dues  maneres  diferents:   − A   Europa,   la   construcció   teòrica   sobre   el   poder   constituent   té   lloc   a   França.   Aquí  es  diu  que  l’existència  d’un  poder  que  resideix  en  la  Nació  i  que  s’exerceix   com   a   mitjançant   representants   que   tenen   com   a   missió   elaborar   una   Constitució,   de   manera   que   aquells   representats   són   diferents   dels   que   exerceixen  els  poders  ordinaris.   − Al  constitucionalisme  nord-­‐americà,  la  idea  de  poder  constituent  és  associada  a   la  decisió  del  poble  sense  intermediació  dels  representants.   L’exercici   es   dur   a   terme   mitjançant   un   procés   constituent   que   pretén   garantir   la   màxima   participació   de   la   pluralitat   de   forces   polítiques   i   socials,   de   manera   que   aquesta  sigui  resultat  del  consens  més  ampli  possible.   El  titular  d’aquest  poder,  teòricament,  gaudeix  de  la  plena  capacitat  per  establir  com   vulgui   i   el   que   vulgui   sobre   les   condicions   de   la   vida   política,   en   la   mesura   que   comporta  l’exercici  d’un  poder  sobirà.     5.2.   Els   procediments   d’elaboració   de   la   Constitució.   El   procés   constituent   espanyol       5.2.1.  Els  procediments  d’elaboració  de  la  Constitució   Primer   de   tot   s’ha   de   fixar   l’inici   del   procés   en   unes   eleccions   específiques   (constituents)  per  a  designar  una  Assemblea  Constituent  que  té  com  a  missió  exclusiva   discutir  i  aprovar  una  Constitució.   Com   a   exigència   democràtica,   aquest   procediment   inclou   un   referèndum,   el   qual   ratifiqui  el  text  aprovat  per  assemblea  constituent.   Els  procediments  d’elaboració  d’una  Constitució  incideixen  directament  sobre  la  seva   legitimitat.   La   Constitució   es   considerarà   legítima   en   la   mesura   en   què   sigui   efectivament  el  producte  de  la  voluntat  del  poder  constituent,  és  a  dir,  el  poble.  Però   es  distingeix  entre  legitimitat  d’origen  i  una  legitimitat  d’exercici.       5.2.2.  El  procés  constituent  espanyol         5.2.2.1.  L’elaboració  de  la  Constitució  del  1978   El   procés   que   portà   a   l’aprovació   de   la   CE   de   1978   parteix   de   la   “transició   política”,   guiada   per   la   Llei   per   a   la   Reforma   Política   i   per   una   interpretació   d’aquesta   que   va   permetre  obrir  un  procés  constituent  de  facto.   La   LRP   establia   tres   procediments   per   a   portar   a   terme   l’esmentada   “reforma”:   iniciativa  del  Govern,  que  el  Rei  sotmetés  a  referèndum  popular  un  text  sense  passar   per   les   Corts   i,   finalment,   la   iniciativa   del   Congrés   dels   Diputats   que   afavorís   la   discussió  parlamentària  entre  les  diferents  forces  polítiques.     Les  etapes  del  procés  són:   • Redacció:  el  dia  1  d’agost  es  designà  una  ponència  de  set  parlamentaris  (Pérez-­‐ Llorca,   Herrero   de   Miñón,   Cisneros,   Peces-­‐Barba,   Solé   Tura,   Fraga   Iribarne   i   Roca  Junyent),  els  quals  van  fer  una  primera  redacció  del  text.   • Discussió   i   aprovació   al   Congrés   dels   Diputats:   es   va   començar   la   fase   de   discussió  i  aprovació  a  la  Comissió  d’Afers  Constitucionals  i  Llibertats  Públiques.   Després  passa  al  Ple.   • Discussió   i   aprovació   del   Senat:   el   text   passà   en   primer   lloc   a   la   Comissió   Constitucional,  i  després  al  Ple.   • Conciliació   (Comissió   Mixta   Congrés   –  Senat):  el  projecte  es  va  sotmetre  a  la   consideració   d’una   Comissió   Mixta   paritària   i   va   redactar   una   proposta   unificada.   • Aprovació  per  cadascuna  de  les  Cambres.   • Aprovació  per  referèndum:  el  6  de  desembre  de  1978.   • Promulgació   i   publicació:   el   29   de   desembre   de   1978   i   va   entrar   en   vigor   el   mateix  dia.   *Constitució  interna:  pacte  Rei  i  parlament   5.2.2.2.  Característiques  del  procés  constituent   Ø Els   condicionants   de   la   transició   política:   no   era   un   procés   plenament   democràtic  (certs  senadors  eren  elegits  pel  Rei,  alguns  partits  de  l’esquerra  es   van  legalitzar  molt  tard...).   Ø La   llarga   durada   dels   treballs   constituents:   va   durar   uns   16   mesos.   La   CE   va   exigir   des   del   començament   una   discussió   llarga   i   oberta   a   totes   les   forces   polítiques  amb  representació  parlamentària.   Ø El  consens  com  a  procediment:  els  factors  d’això  van  ser:  el  fet  que  cap  opció   política   obtingués   la   majoria   absoluta   ni   la   capacitat   per   imposar   propostes;   l’experiència   de   la   història   constitucional   espanyola,   en   la   qual,   les   Constitucions  va  ser  normalment  el  resultat  de  la  imposició  d’una  força  política,   i   va   dominar   una   notable   inestabilitat   constitucional;   i   finalment,   el   procés   general  de  la  transició  política  es  caracteritzà  per  una  “reforma  rupturista”,  és  a   dir,  per  l’acceptació  recíproca,  per  l’acord,  entre  Govern  i  oposició  política.   5.3.  La  reforma  de  la  Constitució:  procediments  i  límits   El   poder   constituent   establia   a   la   mateixa   Constitució   el   poder   de   revisió   constitucional,   també   anomenat   poder   constituent   constituí   o   poder   constituent   derivat.  Aquests  procediments  poden  ser  iguals  als  que  s’estableixen  per  modificar  les   lleis   ordinàries   i   es   parla   aleshores   de   Constitucions   flexibles.   Al   contrari,   si   és   un   procediment  de  reforma  diferent  del  de  les  lleis  (més  complex  o  agreujat)  es  diu  que   és  rígida.   Els  procediments  de  reforma  poden  ser  diversos:   o El   Parlament   pot   dur   a   terme   la   reforma   com   si   aprovés   un   llei   ordinària   (Constitució  britànica).   o El   poder   legislatiu   ordinari   pot   reforma   la   Constitució   però   amb   alguna   exigència   addicional,   com   ara   una   majoria   parlamentària   qualificada,   una   organització   especial   de   les   Cambres   o   la   realització   de   deliberacions   i   acords   successius  per  les  Cambres.   o La  reforma  exigeix  l’elecció  d’una  Assemblea  ad  hoc  perquè  la  dugui  a  terme.   o La   revisió   requereix   un   referèndum   constitucional,   ja   sigui   obligatori   o   a   vegades  només  facultatiu.   o Als  Estats  federals,  s’exigeix  la  participació  dels  Estats  membres  en  la  reforma   constitucional.   També   s’estableixen   uns   límits   a   la   seva   reforma   que   reforcen   la   distinció   entre   el   poder  constituent  i  el  poder  de  reforma.  Aquests  poden  ser:   • Límits  autònoms  i  heterònoms.   • Límits  absoluts  i  relatius.   • Límits  explícits  i  implícits,  dins  els  explícits  es  poden  distingir  entre:   o Temporals:   prohibeixen   la   reforma   en   un   període   de   temps   o   sota   determinades  circumstàncies.   o Materials:   “clàusules   d’intangibilitat”   o   prohibicions   de   reformar   determinades   matèries   o   preceptes   del   text   constitucional   que   es   consideren  essencials.     5.4.  La  reforma  de  la  Constitució  espanyola  de  1978   La   CE   disposa   els   procediments   per   a   reformar-­‐la   al   Títol   X.   D’altra   banda,   la   llei   fonamental   espanyola   no   conté   cap   clàusula   d’intangibilitat   i   només   fixa   l’esmentat   límit  temporal  de  l’article  169,  per  tant,  qualsevol  disposició  pot  ser  modificada.   La  reforma  té  diverses  característiques:   v S’estableixen   dos   procediments   de   reforma:   un   d’ordinari   i   un   d’especial,   previst   per   a   la   reforma   total   de   la   Constitució   o   per   a   la   reforma   parcial   que   afecti   al   Títol   Preliminar   (1-­‐9),   la   Secció   primera   del   Capítol   II   del   Títol   Primer   (15-­‐29,  drets  fonamentals  i  llibertats  públiques)  o  el  Títol  II  (la  Corona).   v La  iniciativa  de  la  reforma  constitucional  correspon  al  Govern,  al  Congrés  dels   Diputats,   al   Senat   i   a   les   Assemblees   legislatives   de   les   Comunitats   Autònomes.   S’exclou  la  iniciativa  legislativa  popular.   v En  la  fase  d’iniciativa,  les  Cambres  gaudeixen  d’un  protagonisme  notori  ja  que,   quan  s’ha  produït  la  iniciativa  per  part  de  qualsevol  subjecte  legitimat,  tenen  a   les   seves   mans   la   decisió   política   sobre   la   conveniència   o   no   d’emprendre   la   reforma.   v El   procediment   ordinari   exigeix   que   el   projecte   sigui   aprovat   per   una   majoria   de   3/5   parts   de   cada   Cambra   i   en   cas   que   no   hi   hagi   acord   hi   haurà   una   Comissió   mixta   paritària   de   Diputats   i   Senadors,   que   també   l’haurà   d’aprovar   per   3/5.   Si   en   aquest   moment   tampoc   s’aprova,   es   necessitarà   que   el   Senat   l’aprovi   per   majoria   absoluta   i   el   Congrés   per   2/3.   Només   serà   sotmès   a   referèndum   (facultatiu)   si   el   10%   dels   membres   de   qualsevol   de   les   dues   cambres   ho   demanen,   dins   del   termini   dels   15   dies   següents   a   l’aprovació   parlamentària.   v El   procediment   especial   s’inicia   amb   el   “principi   de   reforma”,   la   necessitat   o   conveniència  de  la  reforma,  la  qual  cosa  exigeix  una  majoria  de  dues  terceres   parts   de   cada   Cambra.   Tot   seguit   es   dissolen   les   Cambres   i   es   convoquen   eleccions  generals.   Les   noves   Cambres   hauran   d’estudiar   i   debatre   el   projecte   de   reforma,   que   haurà   de   ser   aprovat   per   2/3   de   cada   Cambra.   Finalment,   es   convoca   obligatòriament    un  referèndum  per  ratificar  la  decisió  parlamentària.     5.5.  Les  mutacions  constitucionals   Les   mutacions   constitucionals   són   modificacions   no   formals,   sense   seguir   el   procediments   més   agreujat   i   difícil   establert   per   la   pròpia   Constitució.   Es   tracta   de   canvis   en   el   significat   dels   preceptes   de   la   Constitució   sense   modificar   el   text.   Hi   ha   diversos  tipus  de  mutacions:   a) Mutacions   que   són   degudes   a   una   pràctica   que   no   s’oposa   a   la   Constitució   escrita  però  que  aquesta  tampoc  no  regula.   b) Mutacions  que  són  degudes  a  pràctiques  en  oberta  oposició  als  preceptes  de  la   Constitució.   c) Mutacions   produïdes   per   la   impossibilitat   d’exercici   o   pel   no   ús   de   competències  atribuïdes  per  la  Constitució.   d) Mutacions   produïdes   a   través   de   la   interpretació   dels   termes   de   la   Constitució,   de   manera   que   els   preceptes   tenen   un   contingut   diferent   d’aquell   amb   què   inicialment  foren  pensats.     e) Mutacions   derivades   de   la   pràctica   política,   en   el   sentit   que   es   consoliden   costums   que   no   tenen   un   suport   explícit   en   el   text   constitucional,   però   es   genera  un  acord  sobre  la  seva  conveniència.     ...