BLOC 3. Introducció (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 17/03/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 3. L’ESCLAT DEL TERCER MÓN - Imperialisme europeu contemporani: màxima expansió entre l’últim quart del segle XIX i les dues primeres dècades del XX.
- Al llarg d’aquest mig segle, la totalitat del continent africà, quasi tot el continent asiàtic i diversos enclavaments a la resta del món quedaren baix el domini de les potències colonials europees.
 Imperi Britànic i Francès = 60% en superfície i 80% població del món colonial.
 Inclusió de l’imperi rus eleva els percentatges al 82 i 85% respectivament.
- Per oposició, anomenem procés de descolonització a la ràpida desaparició de la quasi totalitat de dits imperis colonials entre 1945 i 1960.
- En aquests pocs anys, més de 40 països i una quarta part dels habitants del planeta (uns 800M) accediren a la independència.
- De manera general, per explicar el fenomen de la descolonització a escala mundial s’han anomenat factors interns i externs.
- Factors interns:  Creixement demogràfic i la urbanització de les colònies, que cohesionaren i donaren força a les actituds oposades al colonialisme.
 Transformacions econòmiques, que provocaren importants desequilibris regionals però que, al mateix temps, foren la base per el desenvolupament d’organitzacions sindicals i polítiques autòctones.
 Canvis culturals i educatius, que, sovint, desestructuraren el marc de referència de la societat precolonial tradicional però que, simultàniament, formaren unes elits il·lustrades capaces d’utilitzar el discurs polític occidental per a denunciar la colonització i reivindicar la independència.
- Factors externs:  Crítica al colonialisme en els cercles progressistes occidentals.
 Impacte de les dos guerres mundials, a les que les colònies aportaren soldats, primeres matèries i recursos energètics.
- La 2aGM demostrà que els europeus no eren invulnerables (expansió japonesa a Àsia) i que els principis dels aliats (democràcia, llibertat, justícia i igualtat) també eren aplicables als pobles colonitzats.
- Ara Europa ha perdut tot el temor que des de feia un segle havia vingut acumulant entre les poblacions d’ultramar.
- Les victòries posteriors no foren suficients per tornar-li aquesta carta de temor.
- Mentrestant, el nacionalisme havia aconseguit amb aquesta pèrdua de prestigi un augment de força.
- En general, l’experiència dels imperis europeus i soviètic demostra que, inicialment, el cost polític de la conquesta colonial és relativament baix donat que la important superioritat militar europea i la dificultat dels pobles colonitzats per estructurar una resposta político-militar eficaç.
- No obstant, a mesura que s’amplien els imperis colonials les reserves demogràfiques de les metròpolis s’esgoten i, al mateix temps, la consolidació a Europa de sistemes polítics demogràfics tendeix, lenta però progressivament, a deslegitimitzar l’ocupació colonial i a conferir legitimitat als moviments independentistes.
- En els darrers anys del colonialisme europeu resultava cada cop més difícil trobar soldats disposats a enrolar-se en els exèrcits colonials = motius polítics però també i sobretot a econòmics (més nivell de vida).
- En definitiva, a partir d’un determinat moment, els costos polítics del manteniment dels imperis colonials augmentaren més ràpidament que els recursos que les metròpolis extreien de les colònies.
- Aquest moment coincidí, per altra banda, amb una progressiva toma de consciència de les elits locals en contra del colonialisme, que foren capaces de desviar part dels recursos colonials cap als moviments independentistes.
- L’equilibri entre cost polític i extracció de recursos s’havia trencat i, en conseqüència, el procés de descolonització es posava en marxa.
- El moment crític per els imperis europeus arribà amb la Segona Guerra Mundial. Després d’aquesta, el crèdit polític de les potències europees a les colònies havia disminuït i, en canvi, les organitzacions nacionalistes de les colònies, contaven amb l’indubtable crèdit que els proporcionaven els combatents africans i asiàtics que havien contribuït a alliberar Europa i les seves colònies.
- Per altra banda, la reconstrucció d’Europa no permetia dedicar els recursos de les metròpolis a recuperar el terreny perdut per les colònies.
- Tampoc l’actitud dels EUA i URSS, les dues grans potències, era favorable al colonialisme. Els països democràtics no van poder fer front a l’opinió pública sobre el colonialisme.
- En canvi, només les dictadures (capaces d’enviar soldats a les colònies a un baix cost polític) foren capaces de conservar els seus imperis més enllà dels anys 60, encara que fos al preu d’instaurar un règim de terror a les colònies (Portugal, Espanya...).
Causes de la descolonització La feblesa de les metròpolis - Revolució soviètica havia creat esperança = els pobles podien aconseguir l’alliberament colonial.
- S’originen els primers grups nacionalistes (independentistes).
- 2a GM, va ser la que creà les condicions perquè els moviments nacionals aconseguissin els seus objectius:  Va acabar amb el mite de la metròpoli invencible quan França i GB foren derrotades per les potències de l’Eix i gran part de les seves colònies asiàtiques i africanes foren envaïdes pel Japó.
 Es formaren guerrilles que consagraren líders populars que lluitaven contra els invasors i que no volien un retorn al colonialisme després de la retirada dels japonesos.
 Metròpolis surten veus crítiques contra el model colonial: - Rendiments econòmics no compensaven els costos elevats.
- Imperis només lucratius per una minoria, la resta, pagaven impostos elevats per mantenir les colònies.
- Europa empobrida i devastada per la 2aGM es va veure ja que els costos de manteniment eren excessius.
Un context internacional favorable - 2a GM: nou equilibri internacional = naixement de les dues noves superpotències, els EUA i l’URSS.
- Les dues es mostraren partidàries de la descolonització = EUA, 1946, independència de Filipines i l’URSS va fer públic el seu suport als moviments independentistes, alguns impulsats per guerrilles comunistes.
- Estaven molt més interessades a afavorir la descolonització i a estendre en els nous països la seva influència ideològica i econòmica. (No hi ha que oblidar que EUA eren inicialment 13 colònies = sentiment).
- 1945, Carta Fundacional de l’ONU proclamà la igualtat de tots els pobles i el reconeixement del dret d’autodeterminació. A més, molts intel·lectuals i l’Església Catòlica defensaren l’evolució de les colònies.
La força dels moviments nacionalistes - Després 2a GM: moviments nacionalistes s’estengueren per totes les colònies i guanyaren influència i prestigi:  Grups dirigits per partits comunistes, que es procuraven el recolzament d’unes altres forces polítiques (fronts nacionals). Ampli suport de la població (Indoxina, Indonèsia).
 Moviments d’ideologia estrictament nacionalista, que pretenien unir tots els sectors socials. Gran suport popular (Partit del Congrés de l’Índia). A alguns països islàmics, la reivindicació de la identitat religiosa va esdevenir un dels components bàsics del nacionalisme.
 Sobretot a l’Àfrica Negra, els moviments de caràcter independentista mantenien una forta vinculació amb ètnies o tribus i de vegades generaven enfrontaments violents.
- Gran part d’aquests grups van tenir líders carismàtics (Nehru, Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser...).
...