5. Insectes (taula) (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 16
Subido por

Descripción

Taula-resum de la unitat d'Insectes

Vista previa del texto

INSECTES Breca Ordre / Família / Gènere Mida i forma Ulls Ales Aparell bucal Potes Antenes Cimex lectularis (xinxa comuna) Petit, aplanat dorsovent.
Compostos, ocels Vestigials PX i pic articulat - 4 artells Rhodnius (xinxa de camp) Gran, aplanat dorsovent.
Compostos, grans i ocels Funcionals (2p) PX i pic articular recte - 5 artells Pediculus humanus (poll) Llarg, aplanat dorsovent.
- Àpter Picador-xuclador (PX) Robustes (subjecció) 4-5 artells Phtrius pubis (poll de pubis) Ample, aplanat dorsovent.
- Àpter Picador-xuclador ↑ Desenvolupades 4-5 artells Sifonàpters (puces) Aplanat lateralment Simples; cerdes al cap Àpter Picador-xuclador Adaptades al salt 3 artells, internes Culícids* Allargats Ales funcionals (1p), 2 forquilles apicals Picador-xuclador Llargues Llargues Phlebotòmids Petits, peluts, mal volador Ales punxegudes, peludes, 2 forquilles Picador ( ) Llargues Llargues amb cerres Simúlids Petits, forma de mosca Ales triangulars, fines i desdibuixades Complet Curtes 11 artells Tabanidae (tàvecs) Robust Compostos Cel·la discal i forquilla apical Complet ( ) - 3 artells: l’últim anellat apicalment Ciclòrrafs (mosques) Robust Compostos Cel·la apical Incomplet, PX - 3 artells + aresta Ordre / Família / Gènere Dimorf. sexual Mascle (M) Femella (F) Ou (O) / Llémena (ll) / Larva (L) Pupes Cimex lectularis (xinxa comuna) Ext. abdominal Edeagus terminal Òrgan genital (8è segment) i de Berlesse (4t-5è segment) - No Rhodnius (xinxa de camp) - - - - No Pediculus humanus (poll) Ext. abdominal Edeagus Extrem bilobulat, gonopodis ll: ovalada, blanca, opercle i càmbria aèria. Expulsió per retropropulsió.
No Phtrius pubis (poll de pubis) Ext. abdominal Edeagus Extrem bilobulat, gonopodis ll: En ponen poques No Sifonàpters (puces) Abdomen Asimètric amb pinça genital i pigidi Simètric amb espermateca i pigidi L: surt gràcies a la dent quitinosa cefàlica Exarates Culícids Antenes Plumoses Cerdoses L: macrocèfala, estigmes respirat. al 8è Forma de coma; obtectada Phlebotòmids Ext. abdominal Pinces genitals 2 cercs anals L: macrocèfala, llarga i amb 2/4 cerres Exúvia; obtectada Simúlids Ulls compostos Holòptics Discòptics L(aq): llargues, amb palps mandibulars, ventosa toràcica pedunculada, disc adhesiu i brànquies anals // O: aigua Amb expansions branquials cefàliques.
Obtectades i aq.
Tabanidae (tàvecs) - - - L: microcèfales Obtectades Ciclòrrafs (mosques) - - L: acèfales, L3 amb estigmes respiratoris posteriors i ganxos bucals Coartades i ptilí Ordre / Família / Gènere Metamorfosi Estadis n/l Cicle de vida (dies) Periodicitat Cimex lectularis (xinxa comuna) Hemimetàbola 4 (nimfals) - Nocturns Rhodnius (xinxa de camp) Hemimetàbola 5 (nimfals) - - Pediculus humanus (poll) Hemimetàbola 3 (nimfals) Ou (10, 27-30ºC), nimfes (12) i adult (28) Aperiòdics (↑fred) Phtrius pubis (poll de pubis) Hemimetàbola 3 (nimfals) Ous (6-7 dies, 20-30ºC) i tarden 2-3 set a arribar a adults Prefereixen la nit Sifonàpters (puces) Holometàbola 4 (larvaris) 1-10 mesos Culícids Holometàbola 4 (larvaris) En aigua, cíclic-multiplicatiu (10-15) Crepuscular-nocturna, 2 Aedes diürns Phlebotòmids (beatillas) Holometàbola 4 (larvaris) Terrestre (1-3 mesos), adults (21-24ºC) 3 setmanes Crepuscular-nocturna Simúlids Holometàbola 6-7 (larvaris) Tabanidae (tàvecs) Holometàbola 5-7 (larvaris) Aquàtic (2-3 anys) Ciclòrrafs (mosques) Holometàbola 3 (larvaris) Ou (cama vaca); L1 (pell); L2; L3; Pupa (terra); Adul; Vaca Diürns (ombra) Diürns Ordre / Família / Gènere Vector Cosmopolita Tipus de paràsit Especialització Picada Cimex lectularis (xinxa comuna) No C Solenòfags i temporals Eurixens Galtes i llavis Rhodnius (xinxa de camp) Trypanosoma cruzi (malaltia de Chagas), femta No Pediculus humanus (poll) P.h.corporis: riquètsies (Tifus exantemàtic, Febre de les trinxeres) i espiroquetes (Febre recurrent europea) C (Pediculosi) Ecto., obligats i permanents Estenoxè (humà) Cap i pèls C (Pediculosi) Ectoparàsit, sedentari Estenoxè (humà) Pubis C (Tungosi: Tunga penetrans) Ectoparàsits, temporals Eurixens No Phtrius pubis (poll de pubis) Sifonàpters (puces) Culícids Multiplicatiu de riquètsies (Tifus endèmic) i bactèries (Pesta bubònica). HIntermediari d’helmints (Hymenol.) Anofelins: Plasmodium (Paludisme) i filariosis limfàtiques (W.b. i B.m.) // Culicins: arbovirus (febre groga, dengue) i helmintosis hematòfaga Eurixens (Z/A) Exo/endofília Eurixens (Z) Exofília (1 endo) Phlebotòmids Protozous (Leishmaniosis), riquètsies (Febre d’oroya) i arbovirus (Febre pappataci) Simúlids Oncocherca voluvlus (oncocercosi) hematòf., exòfags Molesta, exofília Tabanidae (tàvecs) Trypanosomosis animals, Loasi o Filariosi diürna hematòfaga Dolorosa Ciclòrrafs (mosques) Mecànics i cíclics-multiplicatius. La presència de larves de Ciclopharra provoca miasis (acc, facult, obligades) Quasi C Les picades poden provocar irritacions, dermatitis, reaccions al·lèrgiques i infeccions bacterianes en general. A vegades gangrena i amputacions (Tungosi) Subfamília Culicins Anofelins Dimorfisme sexual Palps maxil·lars llargs (M) i curts (F) Palps maxil·lars llargs i examplats (M) i llargs (F) Escudet mesotoràcic Lobulat amb 3 brotxes de pèls Forma de mitja lluna amb un ventall de pèls Nº d’espermateques 2-3 1 Com posa els ous? Paral·lel a la superfície (0º) 45º Ous No tenen flotadors Tenen flotadors Larves Amb sifó respiratori, pinta i pèls al sifó Sense sifó respiratori, amb pèls cipials Pupes Cornets respiratoris allargats i amb cerres Cornets respiratoris curts i amb espines Família Femelles Aparell bucal Miasis (M) Epidemiologia Picada Phiophilidae O - Accidentals - - Muscidae O Incomplet. Trompa picadora (Sto.) i xucladora (Musca) Accidentals Vectors mecànics Mascle i femella Glossinidae LiV Trompa picadora - Vectors de Trypanosomosi africana - Calliphoridae O - Facultatives i obligades - - Sarcophagidae L - Accidentals i facultatives - - Oestridae L Atrofiat Obligades Zoonosi. Humà: H accidental - Cuterebridae O - Sí - - Hypodematidae O - Sí - - Totes les famílies són Callipterata excepte Phiophilidae, que és Acallipterata Família Gèneres destacats Phiophilidae Phiophila casei o saltadors de formatge (M accidentals intestinals) Muscidae Stomoxys (carboncle), Musca (M acc intestinals, genitals i de ferides), Musca domèstica (virus, bacteris, protozous i helmints). Diferenciació per aparell bucal i ales.
Glossinidae Mosques Tse-Tse: Glossina Calliphoridae Chrisomyia albiceps (M facultatives nasals i de faringe), Chrisomyia bezziana (M facultatives de ferides i genitals), Cochchliomyia Hominivorax (M obligades i ferides), Cordylobia (M cutànies a gossos i rossegadors). Distingim el gènere Lucilia de Calliphora Sarcophagidae Mosques de la carn: Sarcophaga carnaria (M accidentals intestinals i facultatives de ferides i cavitats; Cosmopolita), Wohlfahrtia Oestridae Oestrus ovis (ovelles i pastors, on provoquen M de la cavitat ocular, p.e.) Cuterebridae Dematobia hominis (M cutànies tumorals a humans, gossos, rossegadors i bovins) Hypodematidae Mosques dels barbs de les vaques (M tumorals ambulatòries): Hypoderma bovis/major i Hypoderma lineatum/menor/ratllada ...

Tags:
Comprar Previsualizar