Tema 2 (IV) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Societat i formes de vida a l'època moderna
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

La Guerra Civil Catalana El juny de 1458 va morir a Nàpols Alfons el Magnànim, sense descendència. El seu lloc va ser ocupat pel seu germà Joan, era lloctinent de Catalunya des de 1454. Mentre era lloctinent també era Rei de Navarra, ja que s’havia casat amb Blanca de Navarra, la qual va morir el 1441. Va deixar el regne de Navarra al Príncep de Bianya, però sota consentiment del pare. Els dos volien el tron de Navarra, provocant l’inici d’una guerra civil allà. El 1458 la Guerra es trasllada a Catalunya perquè Joan és nomenat rei. Joan II se’l coneixia com a Sense Fe, ja que era considerat un dèspota i tirà.
Arran de la intervenció de diversos organismes es va intentar que pare i fill s’acostessin, i el gener de 1460 firmen la Concòrdia de Barcelona. Però poc temps després es van tornar a enfrontar, a causa d’enllaços matrimonials. Joan II pretén que, per raons de política internacional, Carles s’ha de casar amb una princesa de Portugal. Carles no ho vol, ja que la seva intenció es casar-se amb la infanta Isabel de Castella, és d’una família enemiga mortal dels Enríquez (família de la segona dona de Joan II, Joana Enríquez). En aquesta situació el conflicte estarà entre Joana Enríquez i Carles de Navarra, ella falsifica un document on es permet acusar a Carles de traïció al rei, i en plena Celebració de Corts el desembre de 1460, Joan II ordena la detenció i empresonament del seu propi fill Carles. Aquesta actuació és aprofitada per la Generalitat per posicionar-se com a ànima de Catalunya. Finalment Joan allibera a Carles, fet que fa que els contraris a Joan es sentin prou forts per, el 21 de juny de 1461, obligar al rei a acceptar la Capitulació de Vilafranca del Penedès. Aquesta redueix a la mínima expressió el poder de Joan II a beneficia de Carles de Navarra, recull aspiracions de l’oligarquia, obliga a Joan a nomenar a Carles lloctinent, i a reconèixer-lo com a primogènit. També expulsa a Joan de Catalunya i se’l prohibeix entrar sense el permís de la Generalitat.
El setembre de 1461 mor Carles, víctima de la tuberculosi, però corre el rumor que ha estat Joana qui l’ha enverinat.
Això va acompanyat de l’alçament armat, el febrer de 1462, dels remences de Girona.
Aquell any la Generalitat envia un exèrcit, liderat pel Comte de Pallars, per tal d’esclafar l’aixecament. Davant d’això Joan II busca el suport de França, i el març de 1462,amb el Tractat de Bayona, Joan hipoteca per 30 anys els comtats del Rosselló i la Cerdanya, a favor de França, a canvi de suport militar francès. Un cop ho aconsegueix es desentén de la capitulació de Vilafranca, entra a Catalunya i conquereix Balaguer. El juny de 1462 les institucions catalanes el declaren enemic i el desposseeixen de la corona. Comença la Guerra.
A aquesta guerra hi ha remences contra senyors, BIGA contra BUSCA, pare contra fill, monarquia contra institucions... Això farà que sigui un conflicte dur i situarà Catalunya al marge de la dinàmica Imperial. A mitjans de setembre de 1462 el rei assetja Barcelona, però a principi d’octubre va aixecar el setge i va iniciar la Guerra.
El bàndol joanista eren liderats per Lluís XI de França. Hi ha els homes del Comte de Foix, els Remences de Verntallat, part de la BUSCA, la cort de Joan i algun noble enemic dels antiJoan.
En el bàndol antiJoan hi ha la Generalitat, la BIGA, la majoria de noblesa i el clergat, i un nombrós sector popular, sobretot de Barcelona. El poble volia venjar la mort de Carles.
Aquests bàndols són heterogenis, ja que hi ha confrontació ideològica. Es van viure canvis de bàndols, com el de l’Abat de Poblet.
Joan II busca i obté el suport Francès, davant d’això el Consell del Principat decideix oferir el tron a Enric IV de Castella, enemic de la família dels Enriquez, i un exèrcit liderat pel Comte de Pallars, Hug Roger III. Posen setge a Girona, sense èxit, dos cops. A la ciutat hi havia la reina i el seu fill Ferran, els quals van ser defensats pels remences. La defensa de Girona estava en mans de Pere Joan Sala.
La batalla més important d’inicis de la guerra és la de Rubinat (23 de juliol de 1462), va ser guanyada per Joan II, el qual afebleix el front oest de la Diputació i del Consell del Principat. L’octubre d’aquest mateix any Tarragona cau sota control de Joan II, gràcies a l’arquebisbe Pere Urrea. Tarragona esdevindrà una de les bases d’actuació de les tropes de Joan. El 1463 Perpinyà passa en mans dels Joanistes.
En aquest context d’adversitat pel Consell del Principat (antiJoan) el diputat Bernat Saportella abandona Barcelona i es trasllada a Tarragona, des d’allà organitza una nova Diputació del General, favorable a Joan. El maig Enric IV renuncia el tron de Catalunya, a causa de que Joan II havia firmat un acord, a Bayona, on deixa el Consell del Principat sense recursos, a canvi de lliurar, a Enric IV, Estella (Navarra).Joan va renunciar a les rendes provinents de Castella i es va comprometre a concedir un perdó general als catalans, si en el termini de 3 mesos tornaven a la seva obediència. Enric va retornar a Joan tots els llocs que l’hi havia pres a Navarra, Lleó i València.
Davant d’aquesta situació el Consell del Principat ofereix la corona a Pere de Portugal, era fill d’Isabel, filla del Comte Jaume d’Urgell. Hi havia por a la revenja de Joan II i de que Catalunya passés sota sobirania directa de França. Al setembre de 1462 posa setge a Barcelona, la qual no es rendeix.
A mitjans de 1463 Pere de Portugal esdevé rei com a Pere IV de Catalunya. El Consell del Principat creu que el podrà moldejar i que estaria al seu servei, però això no va ser així.
L’estiu de 1464 els Joanistes prenen Lleida, i poc temps desprès Vilafranca del Penedès.
Al febrer de 1465 el Consell del Principat és derrotat a Calaf. A mitjans de juliol de 1466 els Joanistes ocupen Cervera, i més tard Tortosa, és a dir, asseguren l’Oest i comencen amb el Sud.
Al juny, sobtadament, mor Pere de Portugal. Davant d’aquesta situació el Consell del Principat dóna la corona a Renat d’Anjou, una de les dinasties aliades del Casal de Barcelona i dels Trastàmara. Renat d’Anjou, duc de Provença, es va limitar a enviar el seu fill, Joan II de Lorena, com a comandant militar. En aquest moment es produeix l’únic triomf militar destacable del Consell del Principat, el novembre de 1467, a Viladamat (Alt Empordà), on van estar a punt de tornar a capturar el príncep Ferran.
A inicis de 1469 la Generalitat va aconseguir Girona. A l’octubre del mateix any es produeix un fet clau, el casament dels Reis Catòlics. Joan II volia d’aliada a Castella, per tant fa efectiu el casament del príncep Ferran. L’objectiu era frenar els anjevins.
El 1469 no veu clar poder guanyar la guerra, i busca una aliança. A les Corts de 1470, els aragonesos i valencians ofereixen suport econòmic a Joan II de Lorena. Però el mateix any Joan II de Lorena mor. Com a successor és designat Joan de Calàbria. Joan II aprofita aquesta situació de Caos al Consell del Principat per a recuperar Girona i la zona de l’Emportà, Maresme i Vallès. El 26 de novembre de 1471 Joan II torna a assetjar Barcelona, però la ciutat no es rendirà fins l’octubre de 1472. Una setmana després (octubre 1472), al monestir de Pedralbes es redacten els acords del Tractat de Pau, la Capitulació de Pedralbes. Joan II, desobeint Castella, actua i pretén que no hi hagin vencedors ni vençuts. En aquesta Capitulació s’estipula:  S’anul·la la Capitulació de Vilafranca, on Joan II no podia entrar a Catalunya.
 Allibera tots els presoners.
 Dicta el tancament de les causes judicials.
 Anul·la les sentències judicials de la Guerra.
 Retorna els béns confiscats als seus propietaris.
Joan II vol normalitzar les relacions amb l’oligarquia i l’aristocràcia. Però no te en compte els Remences i la BUSCA, es limitarà sols a Verntallat. De 1472 a 1479, que mor, té un comportament fantasma, no fa res, només intenta recuperar Perpinyà. La Guerra Civil ha portat la misèria a tot Catalunya, tothom està arruïnat. El país està dins una crisi econòmica, el comerç ha caigut totalment, la moneda ha petit tantes alteracions que les finances han caigut en bancarrota. La població està totalment ensorrada moralment. Les institucions aniran xocant diplomàticament amb la monarquia. Tardarà mínim 2 segles en recuperar-se, no serà fins la 2/2 del segle VII que es podrà comparar amb la situació d’inici de la crisi.
La Catalunya de Ferran II (1479-1516) s’intenta una recuperació progressiva, però el país està tan esclafat que no podrà participar en la dinàmica imperial.
...