Apunts Disseny en Premsa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Producció, Expressió i Disseny en Premsa
Profesor D.T.
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Apunts definitius de tota la teoría de l'assignatura de Disseny en Premsa.

Vista previa del texto

Producció, Expressió i Disseny en premsa Guterbergland: territori d’impremta. Tres temps: preparació, producció i postimpressió.
Un producte té costos i beneficis econòmics.
TEMA 1: Procediments Edició pot tenir diferents conceptes: ens dona una idea de com serà el producte, conjunt productes iguals o exemplars produïts d’una mateixa tirada, conjunts d’exemplars que tenen la mateixa identificació o número, conjunt d’operacions per tal de que un contingut sigui publicat.
Els criteris preestablerts són: quina mena de revista volem fer, en quin sector estarem ubicats, el màrqueting té les 4P (producte, preu, promoció, place distribució), quina identitat tindrem i quin posicionament (la identitat i posicionament generen una imatge visual que representen allò que volen representar), les coses són d’una forma pels criteris establerts i els criteris formen part de l’edició (organització, l’ús de colors, tipografia, evidenciar l’ordre, l’ordre i la complexitat estan molt vinculats).
Treballem en funció de l’estat estètic: atracció visual (l’element més important és el contrast. EL color vermell és molt important en aquesta funció), atracció emocional (ens capta la mirada i la ment)  visibilitat (les coses es vegin a certa distància),visualitat (els elements són + o – captadors depenent de la posició i la quantitat), llegibilitat (és el text que llegim respecte la tipografia, la rapidesa de la lectura i va lligat a la comprensió), lecturabilitat (un text és agradable de ser llegit. Vinculat amb la llegibilitat) TIPOGRAFIA: consisteix en el disseny de lletres, composició de textos, sistema d’impressió i l’estètica global de la pàgina.
Microtipografia  lid, titular.... Macrotipografia  concepció global dels elements, REPRESENTACIÓ SIMBÒLICA DEL CONTINGUT Creativitat gràfica: posició dels articles, publicitat ens surt un corquis on observem l’estructura de la revista. Per cada una de les pàgines es generen esbossos + o – detallats, donem dimensions i hem d’harmonitzar el croquis (retícula), els elements en la retícula per tenir coherència, un esbós simula amb textos que no són la noticia sinó un text simulat, finalment apareix el resultat final.
Llibre d’estil visual  normativitzar l’ús dels continguts formals (tipografia, color, retícula).
Retícula  estructura oculta del disseny, coherència als elements formals, col·locació dels elements, estabilitza l’espai i es fa l’operació més ràpida. El registre de línies fa que estiguin alineades perfectament gràcies a la retícula. Més columnes: més dinàmic.
Jerarquització visual  a través de la paleta gràfica. El més rellevant és el nom de la publicació i el crèdit estarà en petit i al final. S’ha d’establir un codi visual identificable: establir els elements importants i els regressius, quant + important, +gran i en una millor posició, jerarquitzar els elements d’impacte visual construint una piràmide invertida visual.
Elements complementaris  estratègia dels elements de continuïtat. Quins elements són necessaris.
Els folis si seran numerats, explicatius o no, la posició, la mida, l’aparença.
Producció, Expressió i Disseny en premsa TM4 o Tradicional manera: hi ha una manera tradicional per duu a terme tots els elements: mirar com es fan les coses, valorar la manera possible de fer-les, considerar la transgressió de la norma que comporta (mides dels sagnats, ús dels signes de puntuació, ús de les il·lustracions, mida dels folis, divisió de les paraules, abreviatures, lletres i paraules majúscules o inicials, ús dels números, lletres volades, paràgrafs o composició de textos).
NCS o Normes complementàries: hauríem de fer una cosa igual sempre perquè així la gent no es pensa que ens estem equivocant.
QDN6 o Quatre darreres normes: sempre el mateix criteri, construir el llibre d’Estil Visual de la publicació, aplicar el sano juicio (intuïció i criteri visual), normes d’estil.
Llibre d’estil redaccional: com fer les citacions, com fer els peus de fotografia, partició de les paraules, l’ús del lèxic, els signes de puntuació.
Normativitzar l’ús dle contingut respecte la gramàtica, la sintaxis, la semàntica.
TEMA 3: Procediments Procés de producció: 1. preimpressió (originals  fotògrafs o redactors, compaginació, imposició dels plecs de pàgina  tabloide (mossegades en el lateral) o llençol (mossegades en la part superior o inferior) 2. Impressió (treure còpies exactament iguals del que està en format digital) 3. Post impressió (enquadernació reduint la mida de les pàgines).
Tot aquest procés comença a la redacció, pot ser més curt o més llarg segons el mètode: si es “computer to film” el procés és més llarg i s’utilitza poc, “computer to plate” el procés s’ha escurçat, de l’ordinador a la planxa directament, “computer to press” des de l’ordinador a la impressora.
La impressió pot ser de dues formes: rotativa de plecs que és lateral o rotativa de bobina que és vertical. La rotativa és la màquina d’imprimir que s’utilitza en els diaris i revistes.
Paper: hi ha diferents tipus. El alisat és el més bast, és rugós i surt directament de la bobina, és el paper de dairi. El setinat s’aconsegueix per l’eliminació del porus, és més fi i brillant, passen el paper per la calandra (màquina que allisa i pressiona) i són els papers de revista, el paper estrucat són els papers del llibre i són uniformes i llisos.
El casat pot ser de dues maneres: un cop doblegat el paper, les pàgines vagin unes al costat de l’altre com els llibres, o pot ser com en els diaris on es posa una pàgina dins de l’altra i s’anomena encaixat.
El casat regular és el que va de dreta a esquerra i els plecs estan de forma perpendicular. El casat irregular es quan es fan els plecs paral·lels.
Format dels diaris: el llençol i tabloide no és realment una mida concreta ja que depèn del casat i de la bobina. 1 plec  llençol 2 doblec  tabloide. Llençol: 37x50 cm/Tabloide: 29x41 cm.
Producció dels diaris: llençol (4 pàgines), tabloide (8 pàgines) o octaus (16 pàgines).
Sistemes d’impressió: relleu on les zones impreses estan en una posició elevada (xilografia, tipografia, esterotipia, letterset, flexografia), baixrelleu on la zona impressora està en baix relleu (calcografia, tampografia, rotogravat), pla on les zones impressores i no impressores estan al mateix nivell Producció, Expressió i Disseny en premsa (litografia o òfset), el permeable on la tinta passa a través de la zona impressora (serigrafia) o digitals (chorro de tinta o làser).
Els suports s’han de mirar i s’han de de tenir sempre en compte. Les grafies poden imprimir en diferents suports. La tinta pot ser de greix o liquida.
Tipografia: els avantatges és que la tinta és densa, hi ha una bona impressió del text, no té problemes aigua-tinta i s’utilitza menys paper. Els inconvenients és que té un cost de la forma, el paper és car, la maquinària en full és lenta, la producció actual s’adapta millor a altres sistemes.
Flexografia: tècnica d’impressió que utilitza una placa flexible amb relleu, les zones impreses de la forma estiguin realçades respecte a les zones no impreses i transfereixen la imatge directament de les planxes a qualsevol suport. Els avantatgés és que és de fàcil obtenció, el secat és ràpid i a gran velocitat. Els inconvenients és que té problemes de variació de color i dificultat de reproduir detalls.
Litografia: consisteix en traçar un dibuix, un text o una fotografia en una pedra calcària o una planxa metàl·lica.
Òfset: sistema d’impressió litogràfica, basat en el principi de la repulsió entre aigua i oli, que transfereix la tinta al suport definitiu a imprimir amb un roleu amb una mantellina de cautxú. Els avantatges: bona reproducció dels detalles i de les fotografies, superfície d’impressió econòmica, preparació de la màquina de manera ràpida. Inconvenients: variació de colors per problemes d’equilibri aigua-tinta, variació dimensional, dificultat per obtenir un capa de tinta densa.
Retrogavat: tècnica d’impressió en les quals les imatges són transferides al paper d’una superfície la qual les seves depressions contenen tinta. Avantatges: manté constant el color, secat de la tinta per evaporació, bons resultats amb papers discrets, gran velocitat. Inconvenients: cost elevat de la forma, només grans tirades, correccions d’última hora, car i difícil.
Serigrafia: procediment d’estampació planogràfic, sense relleu. Es realitza mitjançant estergit, a través d’un teixit porós, pel qual un corró o rasqueta fa passar tinta o pintura. Pot imprimir-se sobre gran quantitat de materials. Avantatge: pot imprimir amb capa gruixuda de tinta, econòmic per a tirades curtes, sobre qualsevol suport. Inconvenients: baixa producció, dificultat de reproduir detalls, dificultat a l’hora de secar-se.
Tipometria El material del disseny utilitza un sistema mètric duodecimal. Arriba fins el 12. L’avantatge és que les unitats de dimensió són més petites que els mm i per tant, guanyen en precisió i exactitud.
Hi ha unitats inferiors (punts) i superiors (piques/punts). Hi ha dos sistemes de medició El model europeu es basa en els punts i els cícers (0,376) que són més llargs i el model anglosaxò es basa en els punts i les piques (0,352). L’europeu es va produir amb el naixement de la imprempta i el sistema anglosaxò ve a partir de la meitat d’una pulçada (72 punts= 6 piques. Hi ha determinades dimensions que són donades en punts com per exemple, en el Word el tamany de la lletra equival a la quantitat de punts. Els cícers tenen unes dimensions més grans.
1 cícer (unitat superior) = 12 punts (unitat inferior) Producció, Expressió i Disseny en premsa El tipòmetre és un regle mesurat que marca amb punts o en cícers/piques. Té una “E” que és un xivato i ens indica el tamany de la lletra amb punts. Amb el tipòmetre podem esbrinar el número del tamay de la lletra dels diaris.
Jerarquia tipogràfica Puc jerarquitzar donant-li mida a les lletres. El cos equival a la distància que hi ha entre els punts des de les ascendents fins les descendents. L’apariència final depèn de la tipologia de la lletra. El catàleg és com una paleta que ens permet saber el cos i l’interlíniat.
Estructuració del missatge L’edició fa referència al disseny de llibres, revista, diaris...; també el disseny de caràcters i altres elements gràfics responen a la mateixa estratègia formal.
La publicitat té una estratègia formal més persuassiva de caràcter comercial.
La imatge corporativa és la senyalètica en la carretera, les marques encara que tenen unes característiques particulars. Les marques tenen una estratègia més publicitària i les senyals tenen una funció més d’informar.
L’audiovisual o multimèdia fa referència a qualsevol dels anteriors , en suports digitals, interactius.
Tot i tenir els mateixos elements responen a estratègies formals diferents que dóna productes totalment diferents. Això respona a la conseqüencis d’una evolució formal.
Per tant, les referències son: els romans, l’estil gòtic i la cultura àrab.
L’arquitectura gràfica té una vinculació amb la tipografia, la gràfica. Hi ha una evolució tecnològica, l’any 1800-1900 hi ha un cert deteriorament estètic, aquest es ve resoldre des de dues perspectives.
- Moviments Art & Craft pensaven que la tecnologia no els ajudava i per això pensaven que la solució era fer les coses de forma manual.
Moviments vanguardistes es la percepció que si la tecnologia existeix havia que aprofitar-la.
D’aquí va sorgir el cubisme, dadaisme, modernisme. Un dels moviments claus és el Bauhaus que diu que la forma té una funció estètica, quant més senzill millor.
El disseny dels productes gràfics està influit en cada moment històric per els diferents aspectes: - Socials : Segons el posicionament polític dels diairis Econòmics: Els costos del paper. La presència de la publicitat és molt important.
Estètics: El disseny periodístic no és aliè a les tendències estètiques marcades per l’arquitectura entre d’altres modalitats artístiques.
Tècnics: Les tecnologies en cada moment permeten determinades virtuositats per aquesta raó cal saber, quia tecnologia puc fer servir...
Polítics: El suport dels estaments públics o les subvencions permeten prjctes editorials.
El disseny del producte també es veu condicionat per les característiques pròpies de l’àmbit informatiu.
Producció, Expressió i Disseny en premsa - - Periodicitat: El disseny varia cada cert temps. Si volem imitar un diari ens em de centrar en els diaris de l’últim any ja que el disseny pot canviar. El disseny del diari és més rígid mentres el de la revista és més lliure.
Contingut i forma: la relació entre la tipologia i la forma que adapta, és a dir, l’essència i la substància, tot ccomunica.
Claredat: Que quedi bé, que capti l’atenció i que sigui adequat.
Economia: Disponibilitat i capacitat delm lector per utilitzar el producte periodístic.
Coherència: Adequar el producte al registre o gènere formal que li són adients i que utilitzza de manera coordinada: titulars, lids, peus de foro, crèdits...
Funcionalitat: Un objecte comunicatiu ha de respondre al sentit de la seva existència. Tots els elements han de tenir una funció.
Congenialitat: És que s’avinguin contingut i forma.
Ergonomia: Usable: Cal veure quin és l’ús que es fa dels productes i adequar la seva forma a l’ús que se’n fa.
Visibilitat és la qualitat de visible que permt veure els objectes a certa distància.
Accessibilitat a les pàgines webs.
Quan fem un disseny han d’haver-hi uns criteris estètics per la construcció formal: - Unitat: que hi hagi una agrupació cohesionada dels elements Forma (Gestalt) la forma amb la qual es percep Espai Contrast Jerarquia: El que és més important estarà col·locat on més es vegi, un tamany més gran..
Equilibri: el producte ha de tenir elements estàtics i dinàmics, els dinàmics són aquells que aporten més equilibri.
Aspecte: el resultat del producte, com acaba sent.
L’ull és el nostre cal·librador visual i l’estem educant “el ojímetro” a través de l’experiència personal i de la intuïció. Caldrà que ens fixem que el resultat sigui adequat respecte: - Proporció: Les parts han de tenir certa proporció, ni molt sobre un tema ni molt poc sobre l’altre.
Equilibri: Pot ser dinàmic o estàtic Ritme: els elements generen un ritme, elel destacat i les fotografies generen interés.
Harmonia: L’harmonia és un element fàcil d’utilitzar però a la vegada, és poc potent a nivell comunicatiu.
Contrast: El contrast és un element difícil d’utilitzar però, és molt potent a nivell comunicatiu.
Hi ha dues formes possibles de disposar els elements: - Maqueta horitzontal: El text flueixhoritzontalment. Per textos, notícies llargues, dóna la sensació de lleugeresa a la notícia.
Maqueta vertical: Flueix la notícia de forma vertical, sembla que hi hagi més contingut del que realment hi ha . Les notícies breus de forma vertical.
Producció, Expressió i Disseny en premsa Espais gràfics És l’espai físic on es distribueixen els elements formals del missatge.
- - Folis: Tots els elements formals es presenten a la vegada (targeta de visita). Alta jerarquització (cartells). Pretèn dir-li al receptor que és l’important i quin és el recorregut visual. Causen impacte.
Còdex:La necessitat del recorregut no ve per l’espai sino per captar l’atenció. L’estratègia es cridar l’atenció i fer un esforç en mantenir aquesta tensió.
Rotlle: Espais dels papirs i dels manuscrits. Veure una cosa i saber que per davant i per darrere hi ha més informació.
L’ús que es fa d’aquests espais implica l’organització, distribució i composició dels elements en atenció a la millor visualitat: - Tipovisió: Fa referècia a la macrotipografia, és a dir, a una lectura global, tot estar presentat a la vegada. És una mirada més que una lectura.
Tipolectura: Hi ha dos tipus de tipolectura: o Lectura líneal: l’estratègia es basa en seguir un ordre preestablert d’orientació lineal, és a dir, que llegeixis de forma ordenada.
o Lectura discontinua: L’estratègia es basa en no seguir un ordre preestablert, d’aquesta manera no has de seguir un ordre.
o Lectura fragmentària: és molt similar a la discontínua la diferència és que s’han de llegir porcions petites dels diferents continguts.
Depenent de les característiques tindrem la necessitat de més línies o menys. L’estructura és independentment de la tendència, si necessitem que hi hagi figures geomètriques ho posarem a ka retícula perquè hi tingui coherència.
El nombre de columnes permet més o menys dinamisme. Més columnes = més dinamisme. Si són senars hi ha més dinamisme.
La falsa columna és quan en la retícula, la mida de la composició del text ve marcada per la mida de la columna. Si dibuixem un requadre va vinculat. És un text que aparenta la mida de la columna però que és més petita que la columna.
Expressió formal En tot missatge gràfic podem identificar diferents elements gràfics, els textos, els gràfics, els elements auxiliars i els blancs.
Els grafismes: Són tots els textos i gràfics, és a dir, qualsevol mena d’il·lustració.
Els contragrafismes: són els blancs: - De la pàgina: els marges tenen una regulació normativa. Fan referència a tots els merges (cap, peu, exterior, interior).
De la línia: els interlineats són els blancs entre cada línia, l’espaiat és l’espai entre paraules, és el gran detector de problemes en els paràgrafs.
Producció, Expressió i Disseny en premsa - De les lletres: depen de la morfologia de les lletres dixes una blancs o uns altres. Els blancs en l’interior de les lletres fan que la lletra sigui llegible. Els blancs de les lletres són els espais no les distàncies, poden haver-hi espais iguals però distàncies diferents.
Quan parlem de textos parlem de dos conceptes: - Lecturabilitat: Confort de la lectura i atreure els lectors Legibilitat: Descifrable, ràpid i comprensible.
Aquests dos factors depenen de la relació dels següents paràmetres: - Cos: És el paràmetre de major referència Interlineat: És l’espai que hi ha entre les línies Mida i forma de la composició Font Hi ha dos elements adicionals: o L’ample de les lletres (set) o L’espai entre les lletres (kerning) A major cos, major interlineat i mida de composició més gran. A partir de la font seleccionada tenen la mateixa distància entre columnes. A partir del cos estbalim una relació amb la mida de composició.
Relacions cos i mida A) La mida en cícers/piques = el doble del cos en punts B) Per norma general, un abecedari i mig dos em donaran els llindars del cos de la lletra i la composició seran les correctes. Menys d’1 o més de 2 implica problemes tècnics de percepció.
Fonts Si la informació digital d’un ordinador és diferent a un altre podrem veure canvis en la tipografia.
Tema 02 ELEMENTS El color aporta complexitat a tots els elements. Té un element adicional que és la connotació: ens descontrola l’estímul depenent de la percepció del receptor. El color és un element crític en la recepció depèn del paper, de les tintes... Necessita un major control tècnic que no sempre està al nostre abast. No es pot reproduir un color fora del seu espai de color, és a dir, l’espai de colro ve definit pels límits dels elements de color que té aquest espai.
La preocupació per la fidelitat de la percepció del color, el fet que necessitem un procediment de captació i d’assegurament del color ens porta a la necessitat dels perfils de color.
La mediació del color objectiva/no objectiva es fa en base en base als models de color i ho fem servir per tenir el color controlat: - RGB: té uns valors digitals de 0-255. Utilitza la mateixa possibilitat que les tipologies. Utilitza la llum com element clau.
Producció, Expressió i Disseny en premsa - CMYK: són tintes, pigments... Resten lluminositat o blancura. I té els colors: magenta, cian, negre i groc. La conversió entre RGB i CMYK és imperfecte per això s’afegeix el negre.
To, saturació, lluminositat: la longitut de l’ona més la puresa de l’ona més escala de grisos (blanc/negre). Marcat pels valors d’escala.
Models catalogats: Són aquells colors que tenen unes referències numèriques o alfanumerisme el color. Cada número representa un color.
Pantone, Trumach...
Cie Lab: és considerat el model de referènca en el món del color. El va crear kodak quan es va inventar la fotografia en color. Tots els altres models l’han agafat com a model de referència.
És un convertidor de color per passar del RGB a CYMK, sempre ha de passar per Cie Lab.
El color expressa: - Denotatiu: Cada cosa té el seu color propi, aleshores parlem del color icònic.
Connotatiu: El sentit que dóna als receptors és el color psicològic, el color genera una atmosfera (colors càlids/colors freds).
El color simbòlic és una codificació més o menys clara de color.
El color esquemàtic pot ser una codificació coneguda i identificada o Emblemàtic: l’ús de la tradició (bandera, creu roja) o Senyalètic: escrit en un codi (circulació) Hi ha dues maneres de combinar els colors: - - Harmonia: És un sistema més fàcil però menys potent a nivell perceptiu. El 80% dels colors es treballa per harmonia i es tracta dels colors propers en el centre cromàtic, A+B=C ens harmonitza, qualsevol mescla és acceptable. Els colors que harmonitzen a la resta són el blanc i el negre.
Contrast: És un procés complicat però amb un alt poder comunicatiu. Els elements de rellevància. El 20% es treballa per contrast, són aquells colors llunyans, oposats...
Tipografia Les lletres tenen diverses formes, tot i ser la mateixa lletra. La legibilitat depèn de la meitat superior de les lletres. Les lletres que siguin més rellevants per la part superior seràn més legibles. Les zones de les lletres més importants són les ascendents, les descendents, la base del nucli central i l’alçada de la X (nucli central).
Hi ha diferents classificacions tipogràfiques: - Seriff (Times New Romans) Sanseriff (Arial) Ramat Sense Ramat Les lletres es classifiquen segons el seu traç i l’element decoratiu o seriff. Les pode, clasificar en: - Romà antic: Traç modulat i un element decoratiu de forma triangular.
Romà modern: Passem de traços gruixuts a traços fins de manera contrastada i l’element decoratiu és rectilini, acaba en línia recta (Bodoni) Producció, Expressió i Disseny en premsa - Egipci: No hi ha contrast en els traços, l’element decoratiu és un rectangle. (Cleopatra i Clarendon) Pal Seco té un traç uniforme i sense element decoratiu (Arial).
Es poden convinar tipologies diverses que siguin molt contrastades.
L’interlíneat és la distància que hi ha entre dues línies consecutives en punt. Normalment es calcula des de la base del nucli fins a la base del nucli de la següent línia.
Hi ha diferents tipus d’interlíniat: - Real: La distància entre dues línies Efectiu: El que visualment veiem com a interlíniat.
Ideal: Equival a l’alçada del nucli central en cas de caixa baixa, és a dir, de lletres minúscules.
El tractament del cos Tant el kerning com el set fa que nosaltres tinguem que decidir de forma correcte la tipologia. Ben triat una font, un cos, la longitut de la línia hauríem de calcular la relació per tal d’escollir la tipologia.
La justificació és l’acció de donar-li forma. En trobem de dos tipus: - Plena: Les lletres ocupen des de l’esquerra fins la dreta Curta: Les lletres deixen un espai en blanc Podem trobar diferents tipus de paràgraf: - - - En bloc: Les lletres ocupen des de l’esquerra fins la dreta durant totes les línies. Són línies plenes i s’ajuden de guions. No es fa servir en textos llargs. Estèticament és el millor tipus perquè tenen forma rectangular i tècnicament és una tècnica complexa.
Modern: L’última línia la fa curta. El text no ocupa tota la línia. Tenim un paràgraf tècnicament més senzill.
Ordinari: La primer línia té un espai en blanc al principi gràcies a la sangria, comença més avançada i no en el principi de la línia. S’ajuda de guions. I l’última és curta.
Francès: És igual que l’ordinari o el modern però la sangria no és positiva simó negativa perquè en comptes de deixar un espai en blanc el text comença abans, com en el cas dels diccionaris.
Quebrats: Totes les línies són curtes poden ser amb blancs a l’esquerra o a la dreta Làmpara: Consisteix en que les línies desiguals van acabant cada cop més juntes. Bàsicament en els textos curts.
Figures: Són aquells textos que s’ajusten a una il·lustració que ha sigut insertada.
Quan valorem una tipografia l’hem de valorar en el seu conjunt.
Gràfics Els gràfics provenen d’un original i la qualitat prové de l’original.
Grafismes Producció, Expressió i Disseny en premsa - Fotografia: Unitats icòniques amb significat autònom. Poden ser informatives, documentals, simbòliques, il·lustratives, estètiques, d’entreteniment.
Dibuixos: Similar a les fotografies, la relació amb la realitat és discreta.
Informacions gràfiques: Són unitats autònomes construïdes a partir dels elements anteriors.
Gràfics Els paràmetres que s’han de seguir: - L’enquadrament és el que s’anomena composició i la distribució dels elements.
Resolució és el mateix que la qualitat òptica.
Profunditat de píxel: Cada lectura pot tenir major o menor quantitat d’informació.
Dimensió: La dimensió de la il·lustració pot variar. Necessitaré més resolució depenent de la dimensió.
Formats digitals: El mapa de bits construeixen les imatges a partir de la ressolució. Format TIF. Hi trobem dos grups: o Els formats de compressió: Tenen pèrdua, si jo comprimeixo l’arxiu es generen unes pèrdues de tons, resolució... El format JPG no pot ser utilitzat amb el Photoshop ja que cada vegada que guardem una imatge hi ha una pèrdua vesible.
o Els formats vectorials: La informació es guardada en vectors.
Condicions dels originals i de la seva reproducció - - Dibuixat amb ploma, són imatges de 1 bit per píxel i està fet de dos tons. Per aquesta raó, trobem el màxim contrast.
L’imatge del color indexat són imatges de 8 bits per píxel. Són imatges que contenen 256 tons diferents o menys generats amb un fitxer. Quan el ull humà percep els 256 colors veu una escala de grissos constants on no hi ha canvi. Amb el color indexat puc reproduir la realitat amb menys color però millor.
Els bitons són dues escales de grisos iguals i assignar a cadascuna de les còpies un color diferent. Ho podem fer servir per contrastar.
Els tritons són tres escales de grisos.
3 o 4 x 256 tons = 769 tons Els quatritons no reprodueixen la realitat (RGB) o 1024 tons (CMYK) Requeriments tècnics de les il·lustracions La trama serveix per resoldre un problema convencional en el sistema d’impressió.
- La trama convencional és una retícula de punts equidistants de diàmatre equidistant, és a dir, tots tenen la meteixa distància entre si. Les característiques són: o Una lineatura (lpi/lpp) és la quantitat de línies de la trama per unitat de superfície.
Línies per distància. La liniatura dependrà de la qualitat del suport i del sistema d’impressió.
o Els tipus de punt (en el 50%; rodó, quadrat i elíptic), el percentatge de 5-10% a 9095%.
Producció, Expressió i Disseny en premsa - o L’inclinació és moaré, és quan es superposen dos o més estructures geomètriques, genera una imatge visual. Si a més a més, ho superposem amb colors CMYK queda una imatge visual dolenta.
La trama estocàstica o digital no és una estructura com a tal sino que és una acumulació de punts, punts aleatoris.
Quan digitalitzem una imatge la resolució es veu afectada per la dimensió final de la il·lustració.
La resolució és el número de píxels necessaris per punt de traç= lineatura x factor de conversió x factor de reproducció DPI= lpp (150) x 2 (1,4) x 1. 1,4 són el número de píxels que necessitem per formar el punt de traç.
El factor de reproducció (DI/DO): és el fet d’augmentar, disminuit o igualar les il·lustracions.
- Reducció: ½ Ampliació: 2/1 Igual: 1 Tema 02 FONAMENTS Disseny El disseny és un concepte molt ampli que no té una concreció clara i per tant les diverses definicions expressen la seva riquesa i les seves múltiples possibilitats.
El disseny és una especialitat, la finalitat de la qual consisteix en definir. Té la funció de facilitar l’accés a uns llocs als lectors.
És molt subjectiu, davant de la falta de criteris, argument o de la incapacitat de conèixer el funcionament de les formes, només es té la capacitat d’afirmar que el disseny és subjectiu; si això fos veritat, no caldria la formació en aquesta disciplina; la creativitat, el disseny i l’art tenen aspeectes altament objectius i altres on el coneixement és menys específic.
El disseny és la causa d’una bona recepció del missatge. És un llenguatge perquè és expressió, estil, utilitza senyals i signes i es necessita una gramàtica. El disseny ajuda a donar-li sentit.
El disseny és tenir una estratègia formal per dotar el missatge de la forma més aparent, és a dir, el més adequat.
L’estàndard és el nivell més baix que una societat pot oferir. El disseny actual és molt conceptual a diferència del disseny anterior que era molt figuratiu i representava les coses tal i com eren.
Entipologia És l’estudi dels productes gràfics implica a diferents branques del coneicxement. Inclou l’estudi dels productes gràfics. Els models de diaris depenen del seu disseny.
Estètica gràfica Producció, Expressió i Disseny en premsa Ranulfo Romo: els seus experiments han demostrat que un instant clau en la presa de decisions és aquell en el que el cervell compara la informació que tenim guardada amb els estímuls que acaba de rebre. L’autor conclou que les eleccions són subconscients.
John Barg: en el seu llibre ens diu que el que es fa de forma inconscient és igual al que es fa de manera conscient. La part conscient s’ajuda de la inconscient.
Segons els criteris de neurociència percebim de manera molt inconscient. Per la nit el cervell treballa i ens ajuda en cada una de les coses que fem no com deia Freud que deia que era una de les parts que ens atormentava. Nosaltres ho fem perquè són reiteradament repetits i interioritzats.
Estètica orgànica Proporcions - - La proporció àurea: Per dividir una dimensió en proporció àurea, la part petita (b) ha de ser a la gran (a) com la gran (a) al total (AB). La seva mesura és 1:1,6. Parlem d’una mesura estètica.
La proporció normalitzada: Parlem d’una proporció geomètrica. 1:1,4 La proporció ideal: Parlem d’una proporció pràctica. 1:1,5 L’ull ens acaba d’adar amb les qüestions visuals. Els humans fem defectes, la naturalesa fa detalls.
...

Comprar Previsualizar