Apunts Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals
Año del apunte 2012
Páginas 23
Fecha de subida 10/02/2015
Descargas 8
Subido por

Descripción

Professora: Patricia Lázaro i Pernias

Vista previa del texto

LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   TEMA  1:  LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUALS     Mishel  Shion  i  el  seu  mètode  dels  ocultadors:  imatge  i  so  per  separat  per  després  poder  analitzar-­‐los  de   manera  conjunta.       Objectius:   - Introducció  i  justificació  de  l’assignatura.   - Què  i  quins  són  els  llenguatges  comunicatius  que  un  comunicador,  un  publicista,  ha  de   saber  usar?   - Quines  característiques  tenen  aquests  llenguatges?   - Què  és  el  llenguatge  audiovisual?  Quines  formes  expressives  usa?   - Què  són  la  mediació  tecnològica  i  la  mediació  perceptiva?   Comunicar-­‐se   →   (persuadir,   informar,   entretenir...).   Necessita   de   l’ús   dels   llenguatges   comunicatius.     Hi  ha  una  diferència  clara  entre  el  so  i  la  imatge  naturals,  allò  que  percebem  amb  els  nostres   sentits  i  de  manera  directa,  i  el  so  i  la  imatge  mediats  o  que  pateixen  una  modificació  a  través   de  la  mediació.  La  imatge  artificial  només  té  dues  dimensions,  i  el  so  artificial  queda  separat  de   la  seva  font  sonora  real  (exemple  de  les  pel·∙lícules  doblades,  on  l’actor  no  parla  amb  la  seva   pròpia  veu;  en  directe,  una  persona  pot  parlar  mentre  s’emeten  altres  imatges).         Definició:   “El   llenguatge   audiovisual   és   el   conjunt   sistematitzat   i   gramaticalitzat   de   recursos   expressius  que  han  estat  prèviament  imaginats  per  un  narrador  i  que  permeten  estimular  en  el   públic   sèries   organitzades   de   sensacions   i   percepcions   que   es   transformaran   en   missatges   concrets   i   complexos”.   –   Ángel   Rodríguez   Bravo,   “La   dimensión   sonora   del   lenguaje   audiovisual”.     Tipus  de  llenguatges  audiovisuals:   - Imatge   fixa.  No  hi  ha  tractament  de  la  imatge,  és  la  captura  d’un  instant  (fotografia).   Hi   pot   haver   imatge   fixa   en   un   muntatge   de   vídeo   si   no   hi   ha   moviment   dins   de   la   imatge.   - Imatge   en   moviment.   La   imatge   té   una   continuïtat   temporal,   captura   un   fragment   temporal  continu  o  no  (imatge  televisiva,  cinematogràfica...).     - So.     - Llenguatge   escrit.   En   suports   digitals   o   bé   en   el   medi   oral   (textos   preparats   per   ser   dits).   - Composició   gràfica.   A   través   de   la   distribució,   en   un   espai,   de   diversos   elements   visuals   (línies,   tipus   i   colors   de   lletres,   mides,   fotografies,   columnes...)   també   estem   comunicant  a  través  de  la  percepció  visual.       1.  Mediació  tecnològica:  En  el  llenguatge  audiovisual  sempre  intervé  alguna  tecnologia  entre   l’emissor  i  el  receptor  (link  a  les  peces  audiovisuals  de  la  pàgina  web  de  l’assignatura).   2.  Mediació  perceptiva:  Té  en  compte  la  capacitat  perceptiva  de  l’emissor  (les  tecnologies  ens   permeten  reproduir  10  sons  a  la  vegada,  però  les  persones  no  tenim  la  capacitat  per  escoltar   1   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   aquests  10  sons  sobreposats;  en  les  pel·∙lícules  no  cal  enfocar  la  porta  que  s’obre  o  la  persona   que  surt,  és  suficient  amb  incloure  el  so).  →  link  d’uns  jocs  visuals       Existeix   un   univers   referencial   compartit   →   sentim   una   cançó   i   la   relacionem   amb   records,   sentiments  o  marques,  o  bé  sentim  una  música  familiar  en  un  altre  idioma  i  ens  esforcem  per   reconèixer-­‐la.                                                                                         2   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   TEMA  2:  LA  IMATGE     La   persistència   retiniana   ens   explica   com   la   imatge   fixa   és   la   base,   de   manera   que   quan   es   combinen  diverses  imatges  el  nostre  ull  crea  la  il·∙lusió  de  moviment.   La  mediació  perceptiva  és   el  que  ens  permet  diferenciar  els  diferents  tipus  d’imatge.     L’enquadrament   és   la   decisió   sobre   allò   que   entrarà   a   la   meva   captura.   A   la   imatge   és   tan   important  el  quadre  o  camp  com  el  fóra  de  quadre  o  fóra  de  camp  (fotografia  de  la  plaça  de   Moscou  o  zoom  a  l’edifici  principal).     D’altra  banda,  trobem  l’oposició  entre  camp  i  contracamp,  sent  el  contracamp  la  perspectiva   contrària  de  la  perspectiva  inicial.       COMPOSICIÓ:     L’enquadrament  vindrà  determinat  per  les  proporcions  de  la  pantalla  (3x4;  16x9;  etc).   Formes  bàsiques  de  composició:   - Per   disseny.   És   la   predominant   a   publicitat,   de   manera   que   l’espai   de   l’anunci   és   dissenyat  amb  un  propòsit  concret.   - Per  disposició.   Aquells   elements   que   s’incorporaran   en   l’enquadrament   ja   són   al   medi   natural,  però  sóc  jo  qui  decideixo  com  vull  distribuir-­‐los  en  l’espai.   - Per   selecció.  És  la  predominant  en  periodisme.  D’allò  que  vaig  a  captar,  selecciono  la   part   que   m’interessa   sense   modificar   l’escenari   (en   l’escena   d’un   accident,   el   periodista  no  demanarà  al  ferit  que  canviï  a  una  posició  més  estètica).   Principis  estètics  de  la  composició:   Es  tracta  dels  principis  de  la  UNITAT...   a) Remarcar  el  centre  d’interès,  allò  que  vull  que  capti  l’atenció  de  l’espectador.   b) Necessitat   d’equilibri   (ajuda   a   destacar   el   centre   d’interès   però   genera   monotonia)   o   desequilibri  dels  elements  que  incorporo.   ...  i  de  la  VARIETAT,  per  tal  d’oferir  novetats  a  l’espectador.     PROFUNDITAT  O  PROFUNDITAT  DE   CAMP:    Il·∙lusió  de  la  perspectiva,  ens  permet  transmetre   sensació  de  volum.   -­‐  Perspectiva  de  massa:  La  massa  és  el  conjunt  d’objectes  i  personatges  que  apareixen   a  la  imatge.  Es  col·∙loquen  de  manera  esglaonada  al  llarg  de  l’eix  de  la  càmera  per  tal   d’aconseguir  la  sensació  de  perspectiva.     -­‐   Perspectiva   de   línia:   Fem   servir   línies   imaginaries   que   ens   permeten   distribuir   els       objectes  en  l’espai;  posem  els  objectes  més  petits  al  fons  i  els  més  grans  al  davant.       -­‐   Perspectiva   de   to:   Ve   determinada   per   la   il·∙luminació   i   el   color   de   la   composició.   Qualsevol   decorat   pot   tenir   profunditat   si   els   tons   s’ordenen   de   tal   manera   que   les   zones  fosques  estiguin  en  primer  pla  i  les  més  clares  al  fons.     -­‐  Enfocament  al  davant  i  desenfocament  al  darrere.     El  concepte  de  pla  el  podem  fer  servir  amb  dos  significats,  que  es  relacionen  amb  la  idea  de   dimensió  espacial  (espai)  i  de  dimensió  temporal  (temps),  respectivament.  El  pla  és  la  dimensió   temporal,   la   unitat   mínima   de   muntatge,   que   s’enregistra   amb   continuïtat   temporal.   PLA   =   presa.     3   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   Partint  del  pla  trobem  l’escena  i  la  seqüència.  L’escena  (més  gran  que  el  pla)  és  el  fragment  de   la   narració   que   té   continuïtat   tan   pel   que   fa   a   l’espai   (escenari)   com   pel   temps,   amb   un   desenvolupament  cronològic  lineal  i  continu.     La  seqüència  (més  gran  que  el  pla  i  l’escena)  és  la  unitat  conceptual  amb  sentit  complert,  sense   que  hi  hagi  d’existir  unitat  de  temps  i  espai.  Les  seqüències  poden  tenir  una  o  vàries  escenes  i   un  o  diversos  plans.   A  més,  també  trobem  el  pla-­‐seqüència,  que  és  la  seqüència  narrada   en  un  únic  pla.  No  hi  ha   muntatge,  aquest  es  substitueix  per  una  imatge  plena  de  moviment  i  d’acció.       Segons  la  distància  amb  la  que  treballem,  distingim  entre:   • Plans   oberts   o   llargs,   on   es   mostra   l’espai   o   escenari   on   té   lloc   l’acció   narrada   i   els   personatges  relacionats  amb  aquell  espai.  Trobem:   -­‐   GPG:   Gran   Pla   General   (pla   panoràmic).   No   apareix   la   figura   humana   o   hi   apareix   sense  que  guardi  relació  o  importància  amb  l’entorn.   -­‐  PG:  Pla  General.  Apareix  la  figura  humana  en  relació  amb  el  seu  entorn.     -­‐   PS:   Pla   Sencer.   L’enquadrament   de   càmera   hem   mostra   una   persona   des   dels   peus   fins  al  cap  i  en  el  centre.   -­‐  PA:  Pla  americà  o  pla  tres  quarts.  Capta  la  figfura  humana  des  de  el  cap  fins  la  zona   dels  genolls.  És  el  que  es  fa  servir  als  westerns.       • Plans  tancats  o  curts,  on  cada  vegada  és  més  important  el  personatge  i  menys  l’entorn.   -­‐  PM:  Pla  Mig.  Aproximadament  a  l’alçada  d  ela  cintura.   -­‐  PMC:  Pla  Mig  Curt.  A  l’alçada  del  pit.   -­‐  PP:  Primer  Pla.  Cara  i  coll.   -­‐   PPP:   Primeríssim   Primer   Pla.   Engloba   des   de   la   meitat   inferior   del   front   fins   a   la   meitat   superior   de   la   barbeta,   ja   que   només   interessa   mostrar   els   ulls   i   la   boca   del   personatge,  elements  bàsics  de  l’expressivitat.     -­‐  PD:  Pla  Detall.  Qualsevol  pla  que  capta  un  objecte  o  una  part  del  cos  humà;  una  mà,   els  ulls,  un  dit,  un  cotxe...  Serveixen  per  mostrar  molta  atenció  a  plans  expressius  que   m’interessa   que   l’espectador   conegui.   S’utilitza   molt   en   plans   recurs,   on   no   es   relaciona  l’objecte  amb  l’entorn.   -­‐  Pla  picat/contrapicat:  des  de  dalt/  des  de  baix.     En  presa  fixa:  moviment  dins  del  pla  o  moviments  de  càmera.     MOVIMENT  DE  CÀMERA,  tipus:     -­‐  Panoràmica  (PAN):  no  es  desplaça  la  càmera,  es  mou  sobre  el  seu  propi  eix.   -­‐   Travelling   (TRAV):   permet   mostrar   a   l’espectador   el   desplaçament   de   l’espai   físic   i,   per   tant,   li   permet   anat   veient   objectes   i   personatges.   A   més,   afegeix   un   important   aspecte  estètic  (travelling  circular  al  voltant  de  dues  persones  que  es  donen  un  petó).     -­‐  Zoom  o  travelling  òptic:  Es  modifica  la  distancia  focal.       MUNTATGE   O   EDICIÓ:   Operació   d’ordenació   i   connexió   de   les   imatges   i   els   sons.   És   l’última   etapa   de   construcció   del   producte   audiovisual.   De   gran   importància   per   a   la   construcció   del   significat.   4   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias     TRANSICIONS:   - Tall.   - Encadenat:   Les   imatges   es   superposen,   de   manera   que   ens   permet   obtenir   un   ritme   més  lent  i  fer  un  canvi  de  temps  (salt  del  nen  al  vell).  L’espectador  crearà  una  relació   conceptual  entre  la  imatge  que  desapareix  i  la  imatge  que  apareix.  També  es  pot  fer   servir  per  resoldre  errors  en  l’enregistrament.     - Fos:  S’assembla  a  l’encadenat  en  tant  que  la  imatge  apareix/desapareix  gradualment.   En  canvi,  la  imatge  es  fon  cap  a  un  fons  d’un  únic  color  (normalment  negre).   - Desenfoc.     - Escombrat:   Moviment   ràpid   que   impedeix   veure   el   que   hi   ha,   de   manera   que   quan   acaba  dit  moviment  ja  em  trobo  a  la  següent  imatge.   - Cortinetes:  Figures  geomètriques  que  permeten  la  transició  entre  imatges.       CONTINUÏTAT  -­‐  RACCORD:   Tant   durant   l’enregistrament   com   en   el   muntatge,   caldrà   tenir   en   compte   la   continuïtat   o   raccord  ,  és  a  dir,  l’enllaç  adequat  entre  dues  parts  que  tenen  una  relació  conceptual,  espacial   o  temporal.     L’EIX  D’ACCIÓ  I  EL  SALT  D’EIX:   Entenem   d’eix   d’acció   com   la   línia   imaginària   que   s’estableix   entre   el   subjecte   i   un   punt   de   l’espai   o   un   altre   subjecte.   Cal   ubicar   les   càmeres   de   manera   que   les   preses   respectin   la   direccionalitat  de  l’acció.                   Si   no   respectem   l’eix   de   l’acció   ni   la   direccionalitat,   llavors   saltem   l’eix.   Això   pot   suposar   un   error  que  desorienti  l’espectador  en  la  seva  comprensió  de  l’espai  fílmic.   Hi   ha   maneres,   però,   de   saltar   l’eix   sense   que   suposi   una   errada   i   no   pugui   ser   entès   per   l’espectador.     ALTRES  RECOMANACIONS  PEL  MUNTATGE:   - Gradació   de   l’escala   de   plans:   Si   no   es   justifica   narrativament,   no   podem   passar   de   plans  molt  oberts  a  plans  molt  tancats  o  a  l’inrevés.   - Regla   dels   30º:  Si  en  el  muntatge  col·∙loquem  dos  plans  de  la  mateixa  escala,  cal  que   tinguin  una  diferència  de  l’eix  de  càmera  d’almenys  30º.  Si  no  ho  fem  així,  generem  un   salt  o  un  efecte  estrany  per  l’espectador.         5   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   TEMA  3:  EL  SO   Imatge  i  so  són  igual  d’importants  davant  de  l’audiovisual.     SO  NATURAL  =  SO  AUDOVISUAL                                                    (SO+IMATGE  /  SO  RADIOFÒNIC)     Diferències  tecnològiques  (mediació  tecnològica)   Diferències  perceptives     El  treball  del  so  audiovisual  implica  treball  amb  veu,  música  i  efectes  auditius.   SO  AUDIOVISUAL   SO  ACUSMÀTIC   SO  ACUSMÀTIC:  so  que  està  deslligat  de  la  seva  Font  sonora  real;  la  Font  sonora  és  l’ésser  o   l’objecte   que   emet   el   so.   El   so   audiovisual   pot   ser   so   acusmàtic.   A   la   ràdio   mai   pots   saber   realment  la  font  sonora.   Exemples  de  sons  acusmátics  pot  ser  el  cinema  amb  les  pel·∙lícules  doblades   à  enregistrades  prèviament.     NIVELLS  D’ESCOLTA  segons  Schaeffer.  Es  tracta  de  diferents  nivells  de  consciència  envers  la  font  sonora:       SENTIR:  la  majoria  de  sons  no  els  hi  donem  importància,  és  un  nivell  ‘inconscient.’     ESCOLTAR:   quan   parem   atenció   al   so   de   manera   que   comencem   a   reconèixer   i   a   percebre  les  seves  característiques.           RECONÈIXER:  identificar  la  font  sonora  que  està  emetent  el  so.     COMPRENDRE:   fer   que   el   so   es   comprengui;   que   l’oient   pugui   comprendre  allò  que  jo  li  estic  proposant  a  través  del  so  audiovisual.     - FONT  SONORA:  Qualsevol  objecte  físic  que  emet  un  soroll  (exemple:  uns  cocos).   OBJECTE   SONOR:   Qualsevol   so   que   podem   reconèixer   i   identificar   pels   seus   trets   acústics   (exemple:  so  que  emeten  els  cocos  en  ser  colpejats  un  contra  l’altre).   ENS   ACÚSTIC:   Qualsevol   objecte   sonor   que   és   reconegut   per   l’oient   com   una   font   sonora   concreta   en   algun   lloc   de   l’espai   sonor   del   producte   audiovisual.   So   que   ha   estat   aïllat   de   la   seva   font   sonora   real   per   a   ser   utilitzar   per   una   altre   producte   audiovisual   [Ex.  el  cavall  en  les   pel·∙lícules  antigues;  abans  el  galop  dels  cavalls  es  feien  amb  closques  de  coco,  i  quan  la  gent  sentia  el   so  ho  relacionaven  amb  el  cavall  de  la  Blancaneus  (si  es  mirava  aquesta  pel·∙lícula,  aquest  producte   audiovisual)].     SISTEMES  EXPRESSIUS  SONORS   - EXPRESSIÓ   ORAL:   Ocupa  gran  part  dels  mitjans  de  comunicació  com  la  ràdio,  la  televisió  i  el   cinema.  Ocupa  l’espai  prioritari  en  els  productes  audiovisual.   - MÚSICA:   Molt   integrada   ja   en   els   mitjans   de   comunicació;   te   un   paper   prioritari   en   els   mitjans.   - EFECTES   SONORS:  És  qualsevol  so  no  articulat:  tot  el  que  no  sigui  veu  humana  ni  música.   Poden  ser  efectes  sonors  el  soroll  d’un  bar,  el  soroll  d’un  timbre,  el  so  d’un  motor  de  cotxe...     Els  efectes  sonors  ens  permeten  donar  informació  a  l’oient  d’aspectes  que  existeixen  en  la   explicació  i  que  sonen,  ens  permeten  apropar-­‐nos  a  la  realitat.   - SILENCI:  Efecte  no  sonor  amb  molts  recursos  per  els  productes  audiovisuals;  un  silenci  ens   permet  dir  moltes  més  coses  que  fins  i  tot  parlant.   6   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   2.1.  EXPRESSIÓ  ORAL   Per  treballar  l’expressió  oral  és  important  conèixer  les  característiques  de  la  nostra  veu  per  a   poder-­‐la  utilitzar  correctament  en  cada  un  dels  fins  comunicatius  que  ens  hem  marcat.     PRODUCCIÓ  DEL  SO  DE  LA  VEU     L’ésser   humà   no   té   un   òrgan   específic   per   a   la   producció   de   la   veu,   aquesta   és   fruit   de   l’actuació  i  participació  de  diversos  òrgans.       A   diferència   de   la   resta   d’òrgans   del   nostre   cos,   no   hi   ha   cap   òrgan   específic   per   a   emetre   la   veu;  utilitzem  òrgans  de  l’aparell  respiratori  i  digestiu.   La   veu   és   l’aire   que   fa   vibrar   les   cordes   vocals   i   aquestes   emeten   un   so   (és   la   vibració   de   les   cordes  vocals  més  les  ressonàncies  provinents  de  les  cavitats  que  l’aire  creua  [cavitats  de  coll  i   cap])  i,  aquest  so,  és  la  nostra  veu.     Coses  a  tenir  en  compte  per  utilitzar  la  veu  en  comunicació  audiovisual:   1. Tenir   capacitat   per   a   poder   utilitzar   correctament   cada   una   de   les   parts   del   cos   implicades  en  l’execució  de  la  veu.   2. Saber  les  característiques  acústiques  de  la  veu  humana.   Depèn  de  com  fem  vibrar  les  cordes  vocals,  la  veu  tindrà  una  qualitat  o  una  altre  i  és   d’aquí   d’on   surten   les   veus   masculines   i   les   veus   femenines;   depèn   de   la   freqüència   d’oscil·∙lació  de  les  cordes  vocals  (menys  oscil·∙lacions,  veus  més  greus):   - Oscil·∙lacions  mínimes  d’una  veu:  70  cicles/sg  (veus  masculines  amb  un  to  molt  greu)   - Veus  masculines:  100  –  150  cicles/sg   - Veus  femenines:  200  –  400  cicles/sg         ← Dibuix gràfic de l’esfínter glòtic, de les cordes vocals       TEORIA  ACÚSTICA  DEL  SO   El  so,  fenomen  físic  >  El  so,  substància  perceptiva   FREQÜÈNCIA     >                AMPLITUD            >                  TIMBRE            >   TO          INTENSITAT          TIMBRE   7   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   TO   • Sensació  perceptiva  d’agut  –  greu  àFenomen  físic  que  depèn  del  nombre  d’oscil·∙lacions  à   De  l’esfínter  glòtic  per  segon:   o Major  freqüència:  agut   o Menor  freqüència:  greu     INTENSITAT   • Sensació  perceptiva  de  fort  –  fluix  à  Fenomen  físic  que  depèn  de  l’amplitud  d’obertura  de   l’esfínter  glòtic:   o Major  obertura:  fort   o Menor  obertura:  fluix                                                 TIMBRE   • Sensació   perceptiva   de   complexitat   del   so.   Al   so   base   emès   per   la   laringe   (freqüència   fonamental)   se   li   sumen   les   vibracions   produïdes   per   la   resta   d’òrgans   (ressonadors).   Al   conjunt   de   freqüències   (fonamentals   i   harmònics)   són   els   que   donen   sensació   de   complexitat.  És  alterable.       EXPRESSIÓ  FONOESTÈSICA     • Part  de  l’expressió  sonora  oral  transmesa  mitjançant  trets  acústics  de  la  veu,  que  informa   sobre   la   forma,   la   mida,   la   textura,   el   tipus   de   moviment,   d’allò   que   descriu   verbalment   l’emissor,  o  bé  sobre  l’actitud,  el  caràcter,  l’aspecte  físic  i  el  context  de  l’emissor.     8   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   ACTITUD  SONORA     • Treball   amb   l’expressió   oral   per   tal   d’assolir   una   finalitat   comunicativa   determinada.   Va   molt  relacionada  amb  l’actitud  física.       SIMBOLISME  FÒNIC     • Reforçar  el  significat  d’una  paraula  segons  la  forma  com  la  diem.     SINTAXI  SONORA     • Organització  dels  elements  d’un  text  per  tal  de  preparar  la  seva  oralització,  donar-­‐li  sentit  al   text,  i  fer-­‐lo  comprensible.  Exemple:  “La  meva  mare  diu  la  meva  àvia...”.   • En   la   sintaxi   sonora   hem   de   tenir   en   compte   tres   elements:   els   grups   fònics   (paquets   de   paraules  que  van  entre  una  pausa  i  una  altra),  les  pauses  i  l’entonació.         2.2.  MÚSICA   DIÈGESI  /  EXTRADIÈGESI   • Diègesi:   es   vincula   a   l’argument   narratiu   i   a   les   coordenades   espai   -­‐   temps   de   la   narració  audiovisual.  Tot  allò  que  forma  part  natural  de  la  realitat  referenciada  i  de  la   història  narrada  es  considera  dins  l’eix  diegètic.   • Extradiegèsi:   Tot   el   que   no   es   justifiqui   per   una   vinculació   argumental   o   espacio   -­‐   temporal  es  considera  que  pertany  a  l’eix  estradiegèsi.     FUNCIONS  O  USOS  DE  LA  MÚSICA   • Ús  sintàctic   Amb   valor   semàntic,   la   musica   serveix   per   a   organitzar   i   estructurar   continguts   (la   música   es   fa   servir   com   a   signe   de   puntuació.   Un   exemple   el   trobem   amb   les   “sintonies”   que   marquen   l’inici   o   pausa   publicitària   d’un   programa;   o   bé   el   canvi   de   secció.  Permet  a  l’oient  identificar  el  programa).   • Ús  descriptiu   La  música  serveix  per  descriure,  explicar.   • Ús  expressiu   La  música  expressa  i  afegeix  nous  significats,  cercats  pel  creador.     TIPOLOGIA  DE  LA  MÚSICA  PUBLICITÀRIA   • Música  original  (específicament  feta  per  a  la  campanya)   o Jingle  Marca:  Fragment  musical  que  destaca  el  producte  i  les  seves  qualitats.   o Jingle  –  Ad.  Song:  Fragment  musical  que  destaca  els  “valors  de  la  marca”.   o Logo   musical:   Sintonia   corporativa:   Fragment   breu   que   busca   construir   la   identitat  sonora  de  la  marca.   o Música  incidental:  Música  d’acomiadament,  que  il·∙lustra  o  subratlla  l’acció.   • Música  preexistent   o Versió   Cover:   Versió   d’una   cançó   coneguda,   tot   i   que   amb   canvis   en   els   arranjaments  o  l’intèrpret.   o Versió  lliure:  Cançó  coneguda  amb  el  text  canviat.   o Fono:  Versió  original.   o Llibreria  -­‐  arxiu:  Música  de  llibreria.     9   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   2.3.  EFECTES  SONORS   • • Anomenem   efectes   sonors   a   tots   aquells   sons   inarticulats   o   sorolls   (que   no   són   ni   música   ni   paraula),   que   serveixen   per   representar   la   realitat   ja   sigui   de   manera   objectiva,  però  també  subjectiva.   USOS   o Ús  descriptiu   o Ús  expressiu     2.4.  SILENCI   • • • • Forma  no  sonora.   La  definim  com  la  sensació  perceptiva  d’absència  de  so.   Cal   una   caiguda   d’intensitat   mínima   de   30dB   del   so   que   estigui   sonant.   I   que   la   desaparició  del  so  es  perllongui  durant  3  segons  com  a  mínim.   USOS   o Ús  sintàctic   o Ús  descriptiu   o Ús  expressiu       PLA  SONOR   • • • • Efecte  acústic  que  es  relaciona  amb  la  percepció  d’intensitat  dels  sons.   Codificació  estàndard:   o PP   (pla   de   referència):   intensitat   de   dues   persones   parlant   en   una   conversa,   so   que  te  preferència  absoluta  per  la  resta  se  sons.   o 2P:  Si  el  so  no  es  tant  perceptible,  però  el  podem  percebre  sense  dificultat  el  so.   o 3P:  Si  el  so  encara  és  menys  perceptible,  el  sentim  però  quasi  no  té  presència.   o PPP:  Traspassa  el  pla  de  conversa  per  fer  de  veu  com  a  monòleg  interior  o  com  a   xiuxiueig.   El  pla  sonor  té  dos  valors:   o Permet  distingir  entre  el  que  és  preferent  en  el  muntatge  sonor.   o Permet  generar  en  el  receptor  la  sensació  que  existeix  una  distància  determinada   entre  ell  i  els  sons  (ens  acústics)  que  està  escoltant.   El  fet  que  l’oient  pugui  distingir  entre  objectes  sonors  que  sonen  més  pròxims  (major   intensitat)   i   més   llunyans   (menys   intensitat),   li   permet   de   crear   una   imatge   auditiva   de   l’espai  [àEn  primer  pla,  proper  a  ell,  en  segon  i  tercer  pla,  elements  llunyans  a  ell].     CONSTRUCCIÓ  DEL  PLA  SONOR   • Manipulació   física   de   la   distància   de   la   font   sonora   i   el   micròfon:   El   pla   sonor   es   construeix   des   de   l’estudi   o   captant   el   sons   de   la   realitat.   Aquells   sons   que   han   de   sonar  en  PP  els  situarem  aproximadament  a  un  pam  de  micròfon;  aquells  que  han  de   sonar  en  2P  a  un  metre,  els  que  han  de  sonar  a  3P  encara  més  allunyats  (3  o  4m).   • Manipulació   tecnològica:  Des  de  la  taula  de  mescles  o  editor,  es  gradua  la  intensitat   de   les   fonts   sonores.   Es   podrà   fer   tant   del   micròfon   com   d’allò   que   ja   estigui   enregistrat.   10   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   PPP  (Primerissim  Primer  Pla)   • És  reserva  exclusivament  per  la  veu.   • Es   fa   servir   per   mostrar   a   l’oient   que   qui   parla   en   aquest   pla   està   pensant,   està   fent   un   monòleg  interior.  La  sensació  perceptiva  de  l’oient  és  com  si  algú  li  parlés  d’ella.   • El   que   identifica   un   PPP   és   la   intensitat,   més   elevada   del   normal,   però   sobretot   l’actitud  sonora  del  parlant,  que  no  ho  podrà  fer  de  la  mateixa  manera  que  s’adreçaria   si  ho  fes  en  PP.       MUNTATGE  SONOR   • • • El  muntatge  sonor  és  l’operació  que  permet  combinar,  integrar  i  organitzar  les  diverses   formes   sonores   pròpies   de   llenguatge   sonor,   amb   l’objectiu   d’obtenir   un   discurs   que   resulti  coherent,  atractiu,  clar  i  entenedor  pel  receptor.   El  valor  del  muntatge  rau  en  la  nova  significació  que  prenen  els  diferents  elements  en   ser  combinats.   ORDRE  à  SUCCECIÓ  à  COMBINACIÓ  à  HARMONIA   El  muntatge  sonor  ens  permet  decidir  sobre  una  doble  combinació,  en  funció  de  l’eix   de  la  simultaneïtat  (superposició,  →)  i  l’eix  de  la  successió  (juxtaposició  ↓).     FIGURES  DE  MUNTATGE   • • • • • • Primer  Pla  (PP):  El  so  entra  directament.   Fade  in  (F-­‐in):  Entre  un  so  de  forma  creixent.   Resol  (RX,  resol):  Es  talla  el  so  directament.   Fade  out  (F-­‐out):  El  so  desapareix  de  forma  decreixent.   Fos   encadenat   (F/E):   Passem   d’un   Fede   in   a   un   Fade   out   (mentre   un   so   desapareix   apareix  el  so  següent).   Encadenat   (E):   Passem   directament   d’un   so   a   un   altre   sense   que   hi   hagi   un   canvi   de   volum.                 PUBLIRADIO.COM                     11   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   TEMA  4:  LA  IMATGE  I  EL  SO     • En   l’audiovisual   no   és   ni   més   important   la   imatge   ni   ho   és   el   so.   El   so   enriqueix   la   imatge,   si   no  que  MODIFICA  la  percepció  global  del  missatge  per  part  del  receptor.  El  so  n  depèn  de  la   imatge,  actuen  conjuntament.                             Acusmàtic:  so  del  qual  no  veiem  la  font  sonora  (veu  en  off).     APORTACIONS  DEL  SO  A  L’AUDIOVISUAL:     • • • • Crea  impressió  de  realitat.   Facilita  la  continuïtat  narrativa   Permet  economia  de  plans,  no  cal  que  tot  aparegui  a  l’enquadrament,  és  suficient  amb   el  so  fora  de  camp  o  ambient.   Organitza  el  discurs  audiovisual  donant  cohesió  a  l’escena  per  damunt  del  pla  gràcies  al   so  amb  continuïtat.     COHERÈNCIA  PERCEPTIVA   • • El   sistema   perceptiu   tendeix   sempre   a   actuar   de   manera   global   i   coherent,   fent   interactuar  a  la  vegada  tots  els  seus  sentits  i  a  tots  els  nivells.  El  llenguatge  audiovisual   usa  la  nostra  capacitat  perceptiva  i  la  nostra  cerca  de  coherència  per  tal  de  construir   sentit  dins  de  la  proposta  narrativa  audiovisual.     Hi  ha  propostes  naturalistes,  que  responen  als  mecanismes  lògics  de  coherència  de  la   percepció.  Hi  ha  propostes  que  trenquen  la  lògica  perceptiva  i  que  el  receptor  resol  a   través  de  la  interpretació,  de  la  construcció  de  sentit.     • Una  de  les  eines  que  ens  permet  relacionar  imatge  i  so  és  el  que  denominem  sincronia.   Entenem   per   sincronia   la   coincidència   exacta   en   el   temps   de   dos   estímuls   distints,   que   el   receptor   percep   clarament   diferenciats.   En   el   cas   de   l’audiovisual,   la   sincronia   permet   la   relació,   la   connexió,   de   la   imatge   i   el   so.   La   sincronia   no   es   produeix   de   forma   constant   al   llarg   del   discurs   audiovisual,   per   la   qual   cosa   es   parla   dels   PUNTS   DE   SINCRONIA.   • Punts  de  sincronia.  Determinats  moments  en  els  que  hi  ha  una  plena  coincidència  de   l’estímul   visual   i   l’estímul   sonor.   Es   tracta   d’un   recurs   narratiu   que   ens   permet,   per   exemple,   conduir   l’atenció   del   receptor.   És   possible,   també,   evitar   els   punts   de   sincronia  per  tal  de  controlar  l’impacte  emocional.   12   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias     RITME   • • Es  tracta  d’una  activitat  perceptiva  que  ens  permet  captar  una  estructura  determinada   per  raó  de  l’aparició  o  desaparició,  i  la  repetició  d’un  fenomen.  L’associem  a  moviment,   però  també  a  velocitat.     o Ritme   intern:   determinat   pels   moviments   interns   dels   plans   i   aspectes   com   l’enquadrament,  composició,  etc.     o Ritme  extern:  determinat  pel  muntatge  (durada  dels  plans).   La  relació  sincrònica  de  la  imatge  i  el  so  ens  faciliten  el  treball  amb  el  ritme  audiovisual.   Podem  aconseguir  un  ritme  compassat,  quan  l’estructura  de  la  forma  sonora  marca  els   aspectes  de  la  imatge.  O  un  ritme  lliure,  quan  es  força  la  desincronia.     ORGANITZACIÓ  DE  LES  IMATGES  MITJANÇANT  L’ÀUDIO   • El   so   juga   un   paper   essencial   en   la   narrativa   audiovisual   com   a   element   d’organització,   unificant  o  separant  estructuralment  seqüències  visuals  que  es  composen  de  múltiples   moviments  (interns  o  externs)  i  canvis  de  punt  de  vista.     RECURSOS  ORGANITZATIUS  DEL  SO   • • • El  so  corresponent  a  un  pla  s’inicia  abans  que  el  propi  pla  o  s’allarga  un  cop  el  pla  ha   acabat.   L’efecte   d’encavalcament   afavoreix   la   unió   formal   de   dos   plans   que   poden   pertànyer  a  imatges  diferents.     Una   música   o   un   so   ambient   que   s’extén   de   manera   homogènia   al   llarg   de   diversos   plans  de  continguts  visuals  molt  diversos:  el  so  cohesiona  aquests  plans,  amb  l’efecte   narratiu  d’acció  o  situació  unitària.     Es   manté   estable   el   punt   d’escolta   (punt   de   l’escena   des   de   el   qual   sorgeix   un   so)   al   llarg   d’una   sèrie   de   plans   visuals   amb   punts   de   vista   diferents.   Aquest   recurs   permet   que  la  sèrie  de  plans  s’insereixin  en  un  mateix  espai  sonor  i  temps  narratiu.                                     13   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   GUIÓ  I  PLANIFICACIÓ  DE  L’ENREGISTRAMENT     PROCÉS  CREATIU  PUBLICITARI   Tinc   un   producte   físic   al   que   vull   arribar   i   necessito   un   producte   audiovisual   per   tal   de   que   aquest  producte  es  pugui  publicitar.           Concepte  à Idea  à  Realització   -­‐ Concepte:   Expressió   creativa   que   comunica,   que   representa   amb   paraules   i/o   amb   imatges  i  sons,  l’estímul  publicitari.   -­‐ Idea:  Com  explicar,  com  dramatitzar,  el  concepte  proposat.   -­‐ Realització:  La  realització  de  la  peça  publicitària.   IDEA  à  És  el  primer  pas  d’un  guió  audiovisual.     GUIÓ   • Transcripció   escrita   esquemàtica   i   detallada   de   tots   els   elements   que   han   d’aparèixer   en   el  producte  audiovisual.   • El   guió   ens   mostra   la   línia   narrativa   o   d’acció   d’un   producte     i   ens   descriu   de   forma   detallada   totes   i   cadascuna   de   les   seqüències,   blocs   o   apartats   d’aquest   producte   i   els   elements  audiovisuals  que  hi  intervenen.   Ø Etapes  del  guió   1. De  la  idea  al  guio  literari:  El  tractament  dels  continguts   IDEA:  Escrit  de  poques  línies  on  apareix  la  idea  i  el  que  volem  transmetre  a  l’anunci.   STORY-­‐LINE  (sinopsi):   Es   desenvolupa   mínimament   la   idea   donant   coherència   a   què   vull   explicar   i   com   ho   vull   explicar   à   És   un   resum   més   desenvolupat   de   la   idea,   no   tant   breu   com  la  idea.   ARGUMENT:   Expliquem   de   forma   més   detallada   els   personatges   i   el   tractament   narratiu   de  la  història  que  volem  explicar.   ESCALETA:   Distribueix,   separa,   en   blocs   unitaris   els   elements   més   importants   de   l’estructura   narrativa.   Fa   una   organització   en   seqüències   i,   fins   i   tot,   d’escenes   dins   de   seqüències.   TRACTAMENT:  Descripció  detallada  de  cada  quan  de  les  escenes  i  de  les  seqüències.   GUIÓ  LITERARI:   Tots   els   textos   i   informació   detallada   per   a   la   representació   (semblant   a   un  guió  de  teatre).     2. Del  guió  literari  a  l’story-­‐board:  el  tractament  del  llenguatge  audiovisual       GUIÓ   TÈCNIC:   Hi   ha   totes   les   dades   detallades   del   tractament   de   la   imatge   (pans   de   imatge,  de  veu,  els  moviments  de  càmara...).   GUIÓ  TÈCNICO-­‐LITERARI:  Es  barreja  el  guió  tècnic  i  el  guió  literari.  S’utilitza  molt  sovint   en   la   gravació   de   falques   publicitàries   o   programes   de   ficció   a   la   ràdio,   perquè   ofereix   una  perspectiva  tècnica  de  manera  paral·∙lela  a  l’actuació  dels  personatges.     STORY-­‐BOARD:  Forma  gràfica  de  presentar  la  proposta  d’imatges  que  ha  de  tenir  el     producte  audiovisual.             14   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   ETAPES  DE  LA  PRODUCCIÓ   1. PRE-­‐PRODUCCIÓ:  Fase  prèvia  al  rodatge:   -­‐ Guió   -­‐ Planificació   -­‐ Disseny  de  producció   § Planificació   artística:   Personatges   (com   són?   Característiques,   com   i   quan   els   utilitzo...),  els  escenaris  i  decorats  (llocs  naturals  /  platons,  demanar  permisos...)   § Planificació   de   producció   (pla   de   treball   i   pla   de   rodatge):  Definir  dia  per   dia   el   que   es   farà   (quin   dia,   quina   hora,   què   es   gravarà   aquell   dia,   quins   actors   són   necessaris...)   *Lògica  de  producció:  Manera  més  lògica  i  econòmica  de  rodar  les  seqüències.   2. PRODUCCIÓ:  Fase  d’enrregistrament:   -­‐ Equip  de  realització   -­‐ Equip  de  producció   3. POST-­‐PRODUCCIÓ:  Fase  de  muntatge  i  sonorització.                                                               15   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   TEMA  5:  EL  LLENGUATGE  ESCRIT  EN  LA  COMUNICACIÓ  PUBLICITÀRIA  I  DE   LES  RELACIONS  PÚBLIQUES     • QUÈ  ÉS  ESCRIURE?     És,   simplement,   unir   lletres   per   formar   paraules   i   unir   paraules   per   formar   frases?   No,   és   alguna   més.   És   transmetre   idees.   És   explicar   coses.   És   persuadir.   És   entretenir   a   qui   ens   llegeix.  És...   Però,   escrivim   perquè   ens   llegeixin?   Sí...   O   potser   no,   no   sempre   ens   llegeixen,   a   vegades   ens  miren  i  ens  escolten.  En  aquests  casos,  com  cal  escriure?     Textos  escrits  per  a  suports  impresos   Textos  escrits  per  a  suports  audiovisuals   è Textos  escrits  per  a  suports  digitals   è è   • CARACTERÍSTIQUES  DELS  SISTEMES  COMUNICATIUS  AUDIOVISUALS   o MEDIACIÓ   HUMANA   (processos   perceptius):   reconeixement,   selecció,   interpretació,   anticipació,  inferència  i  retenció  (dificultats  humanes  per  retenir-­‐ho  tot).   o MEDIACIÓ  TECNOLÒGICA:  Unidireccionalitat  dels  missatges  tradicionals,  que  comporten   la  no  retornabilitat,  la  seqüencialitat  (no  possibilitat  de  tornar  a  escoltar  la  informació)  i   la  fugacitat.     • Tres   característiques   indispensables   d’un   text   audiovisual:   Claredat,   senzillesa   i   redundància.     • LA  PREPARACIÓ  D’UN  TEXT  PER  A  SUPORTS  AUDIOVISUALS   o CONDICIONANTS  PREVIS:   § Mitjà  de  suport  i  forma  de  transmissió/recepció   § Extensió  temporal   § Objectius  de  la  comunicació:   • Persuadir   • Entretenir   • Informar   • Opinar   • Altres...     • MITJÀ  DE  SUPORT  I  FORMA  DE  RECEPCIÓ   o Ràdio:  text  percebut  exclusivament  a  través  de  l’oïda.   o TV/Cinema/altres:  text  percebut  per  l’oïda  però  acompanyat  de  les  imatges  de  qui  ens   parla  o  acompanyat  per  altres  imatges  relacionades  o  no  amb  el  que  se’ns  està  explicant.     • EXTENSIÓ  TEMPORAL   Temps  com  a  element  de  mesura  en  l’elaboració  de  textos  audiovisuals.       • NIVELLS  D’ORGANITZACIÓ  DELS  CONTINGUTS     Superestructura,  macroestructura  i  microestructura.     o SUPERESTRUCTURA   (CONTENIDOR):   L’estructura  formal  que  es  dóna  al  text  per  tal  de   presentar   les   idees   que   cal   explicar.   En   els   textos   publicitaris,   es   poden   usar   superestructures  variades,  des  d’una  carta  –  publicitat  directa-­‐,  un  comunicat  de  premsa   (gabinet  de  relacions  públiques)  a  una  falca  o  spot  o  un  publireportatge.  Publireportatge,   exemple  de  superestructura:  Obertura,  desenvolupament  i  tancament.     16   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   o MACROESTRUCTURA  (CONTINGUT):  Fa  referència  a  la  connexió  i  coherència  semàntica   global   d’un   text   i   ens   permet   entendre‘l   com   un   tot,   com   una   unitat.   En   la   macroestructura  són  essencials  la  selecció  i  l’organització  de  les  idees  que  es  presenten.     o MICROESTRUCTURA   (REDACCIÓ):   Fa   referència   a   la   connexió   interna   i   a   l’organització   dels  elements  que  composen  les  oracions  del  text,  tant  des  d’un  punt  de  vista  semàntic   com  sintàctic.  Procés  d’escriptura  pròpiament  dit.     • PROCÉS  DE  COMPOSICIÓ  D’UN  TEXT  AUDIOVISUAL   ESQUEMA  PREVI  DE  CONTINGUTS  (com  treballar  la  macroestructura).   1. Revisió  de  les  idees  que  es  volen  explicar.   2. Recerca  d’un  criteri  que  determini  l’ordenació  de  les  idees.   3. Ordenació  de  les  idees  en  funció  del  criteri.     • MODELS  NARRATIUS  DRAMÀTICS   o La  macroestructura  en  la  ficció:   § Argument   § Conflicte   § Temporalitat   § Espacialitat   § Perfil  dels  personatges   Ø PLANTEJAMENT:  Donar  a  conèixer  els  personatges,  la  ubicació  espaitemps  ,  i  presentar   el  problema  que  dóna  pas  a  l’acció.   Ø NUS:  Acció  narrativa.  Tensió  argumental.   Ø DESENLLAÇ:  Conseqüències  de  l’acció  i  descripció  de  la  situació  final  dels  personatges  de   la  història.     • MODELS  NARRATIUS  PERIODÍSTICS   o La  macroestructura  en  la  informació:   § Fets   § Context   § Antecedents   § Conseqüències   § Prediccions   Ø ENTRADETA:  QUÈ  ha  passat?  QUI  és  el  protagonista?  QUAN  ha  passat?   Ø COS:  COM  i  PER  QUÈ  ha  passat?  pauta  de  causa-­‐efecte.   Ø TANCAMENT:  Records  dels  fets  noticiosos  més  importants.     • MODELS  NARRATIUS  PUBLICITARIS   o La  macroestructura  en  la  persuasió:   § Oferta  del  producte  o  idea   § Descripció  de  l’oferta  (promesa  del  benefici)   § Reforç  argumental  (persuasió  /  motivació)   Ø TÍTOL  /  CAPÇALERA:   − Atraure  l’atenció  del  receptor   − Seleccionar  l’audiència  (delimita  el  target)   − Comunicar  un  missatge  complet   − Conduir  cap  al  cos  del  text     Ø COS  DEL  TEXT:   − Seguir  mantenint  l’interès   − Informar  sobre  l’oferta  per  despertar  el  desig  de  posseir     17   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   Convèncer  sobre  la  veracitat  del  missatge   Conduir  al  consumidor  cap  a  una  acció  concreta  (compra,  canvi  d’actitud).   Cal:   Descriure   el   producte,   traduir   les   característiques   en   beneficis   i   prometre   els  beneficis   Ø PEU  /  TANCAMENT:  Té  com  a  finalitat  empènyer  cap  a  l’acció,  fixar  l’acció  desitjada.   àNo  tots  els  textos  publicitaris  presenten  aquests  elements  de  forma  ordenada  i  explícita.   Ø ESLÒGAN:   “Frase   breu,   simple,   concisa,   brillant   i   recordable,   que   expressa   el   benefici   principal   del   producte.   No   és   una   frase   enginyosa,   és   el   resultat   de   l’anàlisi   del   producte   publicitat”  (Juan  Rey,  Palabras  para  vender,  palabras  para  soñar).       − − − • PROCÉS  DE  COMPOSICIÓ  D’UN  TEXT  AUDIOVISUAL   com  treballar  la  microestructura   o En  aquesta  fase  del  procés:   § Es  trien                 LES   I  L  ES  FRASES   § S’ordenen       PARAULES       Amb  criteris   § S’estructuren               Lingüístics   Gramaticals   Estilístics     • COHERÈNCIA  SINTÀCTICA   Eficàcia,  comprensibilitat,  claredat,  llengua  propera  a  la  parla.     • ALGUNES  RECOMANACIONS   o “Muchos   copywriters   y   directores   creativos   te   dirán   que   la   redacción   publicitaria   no   tiene   reglas,   que   la   buena   publicidad   rompe   las   normas.   Quizá   sea   así.   Pero   antes   de   romper  las  reglas,  tienes  que  conocerlas”  (Robert  Bly,  The  Copywriter’s  Handbool).   § Així  que  tinguem  les  normes  en  compte  encara  que  sigui  per  no  tenir-­‐les  en  compte.     • SINTAXI   o Predomini  de  l’ordre  gramatical  lògic:  S+V+P/C   § No:   S’aproximava   (V)   l’automòbil   (S)   a   gran   velocitat   quan   va   creuar   l’autopista   l’individu  (P).   § Sí:   L’automòbil   (S)   s’aproximava   (V)   a   gran   velocitat   quan   l’individu   va   creuar   l’autopista  (P).     1. SUBJECTE:  consignar-­‐lo,  no  elidir-­‐lo.   ü L’home  que  conduïa  el  cotxe  no  va  veure  com  l’individu  creuava  l’autopista  i  el   va  atropellar.  Tenia  40  anys.  à  Qui?   2. VERB:  en  activa,  no  perífrasis  verbals.   ü No:  L’home  havia  estat  atropellat  per  un  camió.   ü Sí:  Un  camió  va  atropellar  l’home.   ü No:  Efectuar  crits   ü Sí:  Cridar!!   3. PREDICAT:  CD  i  CI  darrera  el  verb.                CCT  i  CCL  poden  anar  davant  del  subjecte.   ü Sí:  El  president(S)  ha  dit(V)  que  el  país  va  bé(CD)   ü No:  El  país  va  bé  ha  dit  el  president.   ü Aquesta  tarda  (CCT)  s’inaugura  la  nova  estació  de  mercaderies.     o 1  frase  =  1  idea   1. Evitarem  les  frases  subordinades.   2. Evitarem  inserir  clàusules  explicatives  entre  subjecte  i  verb   3. Usarem  les  frases  coordinades  (i,  ni,  o,  o  bé,  així…com,  etc.)  o  la  coordinació  sonora.   18   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   No:  Aquesta  acció,  que  s’emmarca  en  la  nova  política  econòmica  del  govern,  és  una   solució  a  la  crisi.   Sí:  Aquesta  acció  és  una  solució  a  la  crisi  i  s’emmarca  en  la  nova  política  del  govern.     No:  El  cotxe,  que  havia  sortit  feia  tres  hores  de  Madrid  sota  una  intensa  tempesta   d’aparell  elèctric,  circulava  a  gran  velocitat  per  l’autopista.   Sí:  El  cotxe  circulava  a  gran  velocitat  per  l’autopista.  Feia  tres  hores  que  havia  sortit   de  Madrid,  sota  una  intensa  tempesta  d’aparell  elèctric.     • SIMPLICITAT   o LONGITUD  DE  LA  FRASE:   1. Frases  no  molt  llargues  (8-­‐30  paraules)   2. Frases  de  mides  diferents  per  evitar  la  monotonía     1. Simplicitat  lèxica:  lloar  enlloc  d’enaltir   2. Economia  de  paraules     3. Simplificació  amb  arrodoniments,  comparacions     • REDUNDÀNCIA   o Recordar  les  dades  més  rellevants  del  text  i  evitar  la  redundància  negativa.   1. Evitar  lèxic  complicat  de  descodificar   2. Evitar  l’ús  de  pronoms     • SIGNES  DE  PUNTUACIÓ   o Marquen  unitats  fòniques  no  unitats  gramaticals.   1. (,)  coma   2. (.)  punt  (seguit  i  a  part)   3. (…)  punts  suspensius   4. (:)  dos  punts   5. (?  /  !)  signes  d’interrogació  i  d’admiració     • TRACTAMENT  GRÀFIC  DEL  TEXT  AUDIOVISUAL   1. Escriure  a  doble  espai.   2. Separar  el  text  en  paràgrafs.   3. No  tallar  paraules  a  final  de  línia.   4. No  tallar  paràgrafs  a  final  de  pàgina.   5. Sil·∙labejar  les  paraules  difícils,  escriure  tal  com  sonen  les  paraules  estrangeres   6. Xifres  i  nombres  romans  en  lletres   7. Desglossar  les  sigles   8. Escriure  només  per  una  cara  del  full   9. Identificar  cada  full   10.Numerar-­‐los  (1/3)           • EL  LLENGUATGE  ESCRIT:  ALGNS  SUPORTS   Textos  escrits  per  a  suports  impresos   è Textos  escrits  per  a  suports  audiovisuals   è Textos  escrits  per  a  suports  audiovisuals   è   19   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   • COMUNICACIÓ  EN  SUPORTS  DIGITALS   o SUPORTS  DIGITALS  à  MISSATGE  MULTIMEDIA   En  un  entorn  digital  d’informació,  missatge  que  integra  de  forma   coherent  i  unitària  continguts  expressats  en  textos,  imatges  i  sons.   o PRIMER  SÓM  USUARIS  à  DESPRÉS  LECTORS     • OBJECTIUS  DE  LA  COMUNICACIÓ  EN  SUPORTS  DIGITALS   o Què  busca  el  nostre  usuari/lector?   § § § § § § § § Informar-­‐se?   Divertir-­‐se?   Adquirir?   Aprendre?   Fer?   Conèixer?   Usar?   ...     • CARACTERÍSTIQUES  DE  LA  COMUNICACIÓ  MULTIMÈDIA  (XARXA)   o Dificultat  de  seguiment  dels  continguts  en  pantalla  (molts  estímuls  diversos).   o Dificultat  de  la  lectura  dels  textos  en  pantalla  (tamany  text,  no  hi  ha  costum,  el  text  no   és  complet,  connexions  lentes)   o Manca  d’estabilitat  del  missatge   o MCT  >  dificulta  seguir  la  navegació   Necessitat  d’una  bona  presentació  i  estructuració  del  material     • CONSELLS  GENERALS  PELS  PRODUCTES  DIGITALS   o Afavorir  al  màxim  la  revisió  ràpida  dels  continguts  ubicant  les  paraules  clau  en  llocs  on  es   capti  l’atenció  (captar  l’atenció  amb  elements  formals  à  encapçalaments,  requadresr,  etc.).   o Evitar  la  incorporació  de  material  que  no  estigui  directament  vinculat  amb  els  continguts.   Mantenir  l’enfocament.     • CARACTERÍSTIQUES  GENERALS  DEL  TEXT  DIGITAL   CLAREDAT   SENZILLESA   NOVETAT   o Escrivim  pensant  en  un  lector,  malgrat  ens  puguin  llegir  molts.     • CONSELLS  PER  A  L’ESCRIPTURA  DEL  TEXT  DIGITAL   o Es   recomana   reduir   al   50%   el   que   seria   el   mateix   text   en   suport   paper.   No   oblidar,   però,   que  cal  no  eliminar  els  continguts  bàsics  (què,  qui,  quan,  on,  com,  per  què).   o Eliminar,  per  tant,  tot  el  que  no  és  rellevant.   o Evitar  paràgrafs  llargs,  que  inundin  la  pantalla.   o COM?   § Estructuració  de  la  informació  tenint  en  compte  que  hi  ha  diversos  nivells  de  lectura:   encapçalament,  menús,  botons,  textos.   § Jerarquització  de  la  informació.  No  hem  de  suprimir  tot  allò  que  no  resulta  important,   els  enllaços  ens  permeten  afegir  continguts  extra  rellevant-­‐los  del  text  principal.   20   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   § Importància   del   títol:   ha   de   ser   clar   i   explicatiu.   Un   títol   que   anticipi   el   contingut   sense   dificultat.   § Altres   formes   de   presentació   de   la   informació:   ús   de   taules,   quadres,   gràfics.   Ús   de   llistes  per  a  presentar  ítems  relacionats.   § Aprofitar  altres  recursos  gràfics  com  els  requadres  i  els  destacats,  les   capçaleres  i  els   subtítols.   § Ressaltar  paraules  o  frases  clau  i  els  enllaços.   § Usar  un  vocabulari  clar,  conegut,  precís  però  senzill.   § Fer  servir  un  llenguatge  objectiu,  tot  oferint  dades,  i  evitant  l’abús  dels  adjectius  o  els   adverbis.   § Evitar  les  abreviatures  i  alguns  signes  de  puntuació  com  el  “;”     • ELS  ENLLAÇOS  EN  EL  TEXT  DIGITAL   o o o o Han  d’aparèixer  de  forma  natural  en  el  text.   Cal  ser  coherent  en  l’ús  dels  enllaços.  Cal  planificar-­‐los.   Els  enllaços  proporcionen  material  addicional.  No  dividim  el  contingut  bàsic  en  parts.   Informació  que  podem  proporcionar  a  través  dels  enllaços:   § § § § § § Exemples   Escenaris   Casos  pràctics   Llistes  de  temes  relacionats   Informació  de  context   Informació  de  baix  interès   o Cal  sempre  ubicar  al  lector  d’ON   es  troba  dins  el  nostre  lloc  web  pel  que  fa  a  l’estructura   de  continguts  (taula  de  continguts  visible,  identificació  del  lloc  web).   o Distribuir  el  text  en  diversos  paràgrafs.   o Treballar   el   text   amb   l’estructura   de   piràmide   invertida,   és   a   dir,   començant   pel   més   important  o  novedós.   o Cada   paràgraf   ha   de   desenvolupar   una   idea   principal.   I   és   millor   que   aquesta   idea   aparegui  a  l’inici  del  paràgraf.   o Treballar   la   construcció   d’oracions   simples.   Evitar   la   subordinació,   les   clàusules   entre   subjecte  i  verb,  etc.   o Les  oracions  han  de  tenir  subjecte,  verb  i  complements  o  predicat.   o Evitar  la  redacció  ambigua.  Tot  ha  de  ser  clar.   o Evitar  les  frases  en  passiva.   o Construir  frases  afirmatives.  Fugir  de  les  oracions  negatives.                       21   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   TEMA  6:  FONAMENTS  DE  COMPOSICIÓ  GRÀFICA     COMPOSICIÓ  GRÁFICA   • • CONTINGUT  à  FORMA   El  missatge  es  converteix  en  un  missatge  gràfic  que  posseeix  contingut  i  continent.   CONTINGUTS  à  FORMA     DISSENY  GRÀFIC   • El   disseny   gràfic   proposa   l’organització   dels   elements   gràfics   d’un   missatge   de   la   manera  més  eficient  possible,  és  a  dir,  evitant  d’introduir  distorsions  en  el  contingut  i   adequant-­‐se  i  afavorint-­‐ne  l’accés  al  receptor  al  qual  s’adreça.     ÀMBITS  DEL  DISSENY  GRÀFIC   • • • • Edició  (premsa,  revistes,  llibres).   Publicitat  (anuncis,  tanques).   Imatge  corporativa  (logotips,  marques).   Audiovisual  (cinema,  TV,  multimèdia,  publicacions  digitals).     COMPOSICIÓ   • Tasca   de   disposició   en   l’espai   compositiu   dels   signes   diversos   que   formen   part   del   missatge   tot   seguint   una   idea   directriu,   de   manera   que   s’obtingui   un   resultat   estètic   que  provoqui  l’efecte  desitjat  i  una  recepció  entenedora  i  agradable  pel  destinatari.   • EFECTE  DESITJAT  =  RECEPCIÓ  ENTENEDORA   Visió  comunicativa,  atenció  a  la  resposta  del  receptor.   • ESPAI  COMPOSITIU  =  SINGES   Elements  gràfics  bàsics.   • IDEA  DIRECTRIU   Tractament  del  contingut.   Aspectes  creatius.     ELEMENTS  GRÀFICS  BÀSICS   • • • •     PUNT     Element  gràfic  mínim.       LÍNIA   Moviment  i  direccionalitat.       MASSA   Interior  dels  contorns       TEXTURA   Ritme  i  intensitat             22   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUAL   Patricia  Lázaro  i  Pernias   PRINCIPIS    BÀSICS  DE  LA  COMPOSICIÓ   • • • • • • • PRINCIPI  DE  LA  UNITA   Cerca   d’una   estructura   que   presenti   la   idea   d’unitat   entre   els   elements   que   formen   part   d’un   mateix   contingut.   La   unitat   perceptiva   ajuda   a   establir   un   ordre   i   una   jerarquia  entre  els  diversos  elements.   PRINCIPI  DEL  RITME   El   ritme   entès   com   a   repetició   provoca   l’atenció   visual;   tot   i   que   el   trencament,   la   variació,  també  crida  l’atenció  del  receptor.   PRINCIPI  DE  LA  PROPORCIÓ   Cal  establir  una  relació  de  valor  (una  proporció  de  magnituds)  entre  els  elements  que   formen  part  de  la  composició.   PRINCIPI  DE  L’EQUILIBRI   L’equilibri   és   la   justa   mesura   entre   els   elements   d’una   composició   gràfica.   L’equilibri   pot  ser  estàtic,  quan  valorem  els  elements  i  els  considerem  iguals,  simètrics,  o  dinàmic,   quan  els  elements  no  són  iguals  i  han  d’equilibrar-­‐se  a  partir  de  l’espai  gràfic.   § Estàtic   § Dinàmic   PRINCIPI  DE  LA  INTENSITAT   Tot  element  ha  de  manifestar  un  tractament  gràfic  que  l’individualitzi.  Cal  treballar  el   contrast,  tot  i  que  també  l’harmonia.   PRINCIPI  DEL  MOVIMENT   Tots   els   elements   formals   adquireixen   una   orientació   que   inicia   un   moviment   o   el   suggereix.   PRINCIPI  DE  DISPOSICIÓ   Els  diversos  elements  de  la  composició  gràfica  es  disposen  en  l’espai  segons  un  ordre   compositiu  que  els  relaciona  entre  sí.     MISSATGE  GRÀFIC   • Elements   gràfics   i   principis   compositius   són   els   responsables   que   el   receptor   decodifiqui,  entengui  i  respongui  d’una  manera  determinada  al  missatge  gràfic.   23   ...