Resum Nacionalisme banal: Capítol “Identitat nacional al món de nacions” (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 28/03/2016
Descargas 105
Subido por

Descripción

Resum Nacionalisme banal: Capítol “Identitat nacional al món de nacions”.

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Nacionalisme banal: Capítol “Identitat nacional al món de nacions”    És fàcil pensar que els problemes del nacionalisme es redueixen a qüestions d’ “identitat”.
 Però què significa “identitat nacional” en aquest context? Sembla que hi ha alguna cosa psicològica en una “identitat”, però les teories de la psicologia sovint són incapaces d’explicar quin és aquest element psicològic.
Una “identitat” no és una cosa, és una descripció de maneres de parlar del jo i de la comunitat.  Ha de ser entesa com una forma de parlar i com una forma de vida.
o Les banderes saludades i no saludades no són estímuls que evoquen “reaccions d’identitat”, sinó que pertanyen a les formes de vida que constitueixen allò que podríem anomenar identitats nacionals.
Teoria i nació:          L’aparició de l’estat nació va provocar una transformació en al manera que la gent es concebia ella mateixa i concebia la comunitat.
Abans que el vocabulari de la identitat s’hi instal·lés la gent era capaç d’etiquetar-se a través del lloc, la religió, la tribu o el vassallatge  tenien un significat diferent de les etiquetes de la nacionalitat.
Ara sembla estany que quatre generacions enrere hi havia gent que ni sabia ni desitjava saber la seva nacionalitat.
Les noves identitats imposades són part d’una visió del món més general.  En aquest sentit el nacionalisme implica una consciència teòrica: o El racista pot odiar irreflexivament, tot i que distingeix entre la “nostra raça” i les “altres races”  Per la mateixa raó, no hi ha nacionalisme sense teoria. El nacionalisme implica pressupòsits sobre el que és una nació: es una teoria de la comunitat, com també una teoria sobre la divisió “natural” del món en comunitats.
Les teories del nacionalisme s’han transformat en un sentit comú que resulta familiar.
Un moviment d’independència nacional no només reivindicarà que “nosaltres som una nació”, sinó que a més exigirà drets polítics que se suposa que es deriven de ser una nació.
 No és possible exigir aquests drets sense uns pressupòsits sobre la natura de les nacions.
A mesura que el món de nacions esdevé el món, la teoria s’habitua al sentit comú (s’insereix en els hàbits mentals i de vida) Al món de nacions, la nacionalitat és habituada de manera inconscient i alhora és un assumpte de controvèrsia política.
La qüestió “què és una nació?” toca qüestions per les quals la gent d’avui creu que val la pena sacrificar la vida.
Identitat i categories:     El nacionalisme és més que un sentiment d’identitat; és més que una interpretació o una teoria del món; és també una manera de ser dintre del món de nacions.
Problema: Se sol passar per alt les particularitats històriques del nacionalisme i es considera que la “identitat” nacional és funcionalment equivalent a qualsevol altre tipus d’ “identitat”.  Aplanament del nacionalisme La Teoria de la Identitat Social assumeix que els elements psicològics són decisius en el comportament de grup  Una nació només existirà si un grup de gent se sent nació.
La identificació, segons la Teoria de la Identitat Social és una forma de categorització.  Perquè els grups existeixin, els individus s’han de categoritzar en termes de grup.
Dimensió social de la persona   Laura Casado Segons Hogg i Abrams hi ha 3 etapes en el procés d’identificació de grup: 1. Els individus es categoritzen com a part d’un grup excloent.
2. Aprenen les normes estereotípiques associades amb aquesta identitat.
3. S’apropien d’aquestes normes.
La Teoria de la Identitat Social desatén les maneres en què s’habitua la identitat nacional  això condueix a una desatenció dels trets bàsics del nacionalisme banal.
Categoritzar les categories:           La Teoria de la Identitat Social, i la major part de les altres teories psicològiques d’ ”identitat de grup”, donen per fet que els “grups” són universals.
Les nacions pròpiament dites poden pertànyer a l’època moderna, però els “grups excloents” i els “grups de fora”, els “grups” i les “identitats de grup” es poden trobar en totes les èpoques.
La Teoria reconeix diferents tipus de grups: casta, nació, religió, etc.
La Teoria de la Identitat Social suposa que les diferències entre grups són menys importants que les seves similituds psicològiques.
Els autors Hogg i Abrams declaren que la pregunta sociopsicològica essencial és “com s’identifica la gent amb un grup i quines són exactament les conseqüències d’aquesta identificació?”  La tasca consisteix en trobar les similituds psicològiques darrera de les diferents formes d’identitat de grup.
Els teòrics de la Identitat Social sostenen que els membres del grup han de pensar que el grup és “real”.  Mai no coneixeran la major part dels seus compatriotes, ni se’ls trobaran o en sentiran parlar, encara que en la ment de cadascun d’ells viu la imatge de la seva unitat.
Segons Anderson, les comunitats s’han de distingir “per l’estil amb què són imaginades” (exemple: la imaginació de la “Cristiandat” implicava diferents “teories”, representacions de la moralitat, pressupòsits sobre la natura del món, etc.) Declaracions d’identitat gramaticalment similars poden tenir significats molt diferents.
La Teoria de la Identitat Social, especialment en la seva varietat d’ “autocategorització”, iguala maneres diferents de representar el món.
Pel que fa a la identitat nacional, no només s’han d’imaginar els membres a ells mateixos com a súbdits; no només han d’imaginar la seva nació com a una comunitat; sinó que també han d’imaginar que saben el que és una nació; i han d’identificar la identitat de la seva nació.
Habituar les categories:     La Teoria de la Identitat Social suposa que els individus tenen diferents maneres de descriure’s i categoritzar-se.  En contextos diferents, hi ha diferents identitats que esdevenen “rellevants”.  Les autocategoritzacions “actuen com a interruptors” que encenen (o apaguen) aspectes de la identitat social” quan els identitats es fan servir en situacions “rellevants”.
Tot i que l’ús d’una determinada identitat sigui intermitents, la identitat mateix es troba de continu en estat latent.
L’estat latent de la consciència nacionalista no depèn dels capricis de la memòria individual; si fos així, molta més gent oblidaria la seva identitat nacional.
La identitat nacional no és res més que un estat psicològic íntim o una autodefinició individual: és un estil de vida que es viu cada dia en el món d’estats nació.
Dimensió social de la persona             Laura Casado La qüestió decisiva pel que fa a la identitat nacional és com es construeix el “nosaltres” nacional i què es vol dir amb aquesta construcció.
Només si s’imagina que la nació té una identitat podem afirmar “nosaltres” que tenim una identitat nacional.
Les nacions no només s’han d’imaginar, sinó que també han de crear les seves històries o interpretacions.
Les nacions no tenen sempre una sola història, sinó que hi ha relats que rivalitzen per ser explicats.
Les històries nacionals es reescriuen contínuament, i la reescriptura reflecteix l’equilibri vigent d’hegemonies.
Malgrat tot, es transmet un sentit de la “nostra” unicitat i integritat.  La integritat es transmet freqüentment amb metàfores: la nació es la “família” que viu a la “mare pàtria”.
“Nosaltres” no només ens categoritzem a “nosaltres mateixos”, sinó que a més reivindiquem que l’objecte de la “nostra” identificació posseeix una identitat única i preciosa.
Si “ens” hem d’imaginar a “nosaltres mateixos” com a únics, “ens” cal un nom per fer-ho.  “Ens” hem de categoritzar a “nosaltres mateixos” amb una etiqueta distintiva.
La categoria també s’ha de categoritzar com una etiqueta nacional.
Les etiquetes nacionals no podrien significar particularitat si dos o més nacions compartissin el mateix nom.
Els principals conflictes del món contemporani es deuen a aquests assumptes: “nosaltres” reivindiquem el dret de fer-“nos” dir el que “nosaltres” vulguem i que cap altra usurpi en “nostre” nom.
La màgia del “nostre” nom “ens” importa profundament, sigui quina sigui la “nostra” nacionalitat: indica qui som “nosaltres” i, més essencialment, allò que som “nosaltres”.
Imaginar la pàtria nacional:          La imaginació d’un “país” implica la imaginació d’una totalitat limitada més enllà de l’experiència immediata de l’indret  més enllà de l’entorn que podem veure.
La imaginació de l’espai nacional és similar a la imaginació de la comunitat nacional.  Segons Anderson, la comunitat s’ha d’imaginar perquè se suposa que s’estén més enllà de l’experiència immediata.
Els ciutadans de l’esta nació podrien haver estat només en una petita part del territori nacional. Fins i tot podrien ser turistes en algunes parts del “seu” país, però continua sent el “seu” país.
Les nacions comencen i acaben abruptament en fronteres delimitades.
S’ha dit que els estats nació odien perdre territori i que els governs nacionals faran tot el que podran per calmar els moviments separatistes dins de les seves fronteres  però no és la pèrdua de territori només el que fa un mal excepcional, sinó la pèrdua de territori que està situat dins de la pàtria imaginaria.
El sentiment d’un lligam entre el poble i la pàtria es pot veure clarament en la consciència de diàspora dels pobles que somien en tornar a la seva pàtria.
La comunitat nacional reivindica la necessitat de situar-se dintre de, i tenir control sobre, una zona especial del planeta.  vincle místic entre la gent i el seu país.
La teoria de la nacionalitat estipula que un poble, un territori i un estat haurien d’estar lligats de manera unitària.
El món d’avui es representa habitualment com un món de països i pobles estretament lligats a una unitat semàntica i una realitat concreta.
Dimensió social de la persona Laura Casado o  Si existeix França han d’existir els francesos, i de manera semblant per al Perú i els peruans.
o Tot això sembla com si fos obvi. Els vincles que lliguen el poble i el territori es mantenen ferms gràcies a una gramàtica universal que promet una visió clara de la gent justa als seus llocs justos.
o El misticisme d’aquesta visió sembla natural.
Una gran part d’això es pot oblidar a diari, ja que les nacions es presenten com a entitat inevitables.
Estereotipar-los, a “ells”:         Amb l’establiment dels estats nació, arribem a l’única definició moderna, acceptable i clara d’estrangeria: l’estranger és aquell que no pertany a l’estat en què estem, aquell que no té la mateixa nacionalitat.
En venerar-se, els nacionalistes menyspreen les nacions estrangeres.
Els psicòlegs socials solen suposar que el pensament estret i fanàtic es caracteritza per l’ús d’estereotips.  Els estereotips no són sempre desdenyosos.
Els estereotips són descripcions culturals compartides de grups socials.
És freqüent que es facin distincions estereotipades entre diferents menes d’estrangers.
Els judicis estereotipats no són estàtics i canvien molt.
Els estereotips són sovint mitjans de distingir-los, a “ells”, de “nosaltres”; per tant, contribueixen a les “nostres” afirmacions d’una identitat única.
Imaginem que “nosaltres” i els “estrangers” estem sota la mateixa regla de la sociologia de la nacionalitat.  Aquesta sociologia imperants produeix “països”, dons dels quals “nosaltres” i “ells” ens representem com a pobles lligats únicament i universalment als “nostres” territoris.
Imaginar una nació entre nacions:        L’era de l’estat nació no es caracteritza pel progressiu aïllament d’estats nacionals. Al contrari, l’aparició de l’estat nació coincideix amb l’aparició de les relacions internacionals.
En aquesta nova perspectiva nacionalista, no només s’imagina la nació com un tot integral, sinó també el món (que s’imagina com una ordenació natural de nacions independents).
La nació perseguirà el reconeixement de les nacions establertes que, alhora, reconeixeran el seu caràcter de nació en el nou demandant victoriós.  En conseqüència, la nova nació ha d’assemblar-se a d’altres nacions per aconseguir el seu reconeixement.
Esdevenir una nació “com cal” significava seleccionar un únic himne “oficial”.  Els himnes s’ajusten a un model comú.
La consciència internacional és essencial per a la consciència moderna del nacionalisme.
Hi ha infinites possibilitats discursives per parlar de “nosaltres” i d’ “ells”: i, en realitat, de “vosaltres”.
Les nacions estrangeres són com les “nostres”, però mai completament iguals.
La sintaxi de l’hegemonia:   Com d’altres ideologies, el nacionalisme inclou tòpics oposats, especialment els del particularisme i l’universalisme.
Des dels seus primers temps, el nacionalisme va fer servir una “sintaxi de l’hegemonia”, mitjançant la qual la part afirma que representa el tot.
Dimensió social de la persona      Laura Casado El nacionalisme implica tant imaginar-se un context internacional, o un ordre internacional, com imaginar-nos a “nosaltres mateixos” i als “estrangers”.
Es pot imaginar que “nosaltres”, en la nostra gran particularitat, representem a “tots nosaltres”, la humanitat.  Per tant, la nació moderna no va a la guerra simplement per interessos particulars, sinó que a més reivindica actuar en interès de “totes les nacions” o de l’ordre universal de les nacions.
El nou ordre mundial produeix els seus discursos tòpics, que repeteixen habitualment ambigüitats tranquil·litzadores.
Aquesta retòrica suggereix que aquelles nacions que s’oposen a “nosaltres” no són més que competidors estrets de mires  enemics de la moralitat internacional  l’enemic universal.
Una nació que cerca l’hegemonia internacional ha de negar que sigui nacionalista.  Ha de sostenir que parla amb la veu de la universalitat, mentre protegeix els seus interessos particulars.
...