Neurolingüística AC2 exercici 2 (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Lingüística - 4º curso
Asignatura Neurolingüística
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1

Descripción

Professor: Faustino Diéguez Vide
Nota: 10/10

Vista previa del texto

CRISTINA BENITO TABUENCA NEUROLINGÜÍSTICA Observeu el següent text d’un malalt de Wernicke: [Lectura d’un text]: «Otro de los animales domésticos que más utilidad nos proporciona es la vaca, la hembra del toro, que a su vez es la madre del ternero o la ternera. Generalmente se las tiene en establos y son grandes productoras de leche, función primordial de este ganado adaptado a todos los países y latitudes, en donde su cría se ha generalizado tanto que prácticamente no existe pueblo que no se beneficie de estos dóciles, pacientes y tranquilos colaboradores del hombre.» [Transcricpió literal del que el malalt ha llegit]: Otro de los animales domésticos que más utisilá conrubios sirbicinel, en la e...vacana, la e...esma del oso, que va a ser es la ermas mesa del ternestero o alterrecera. Semejarmente se las tiene en establos y son grasban...gran...bandes gopuntoras de letere, grución zizónica de este tamado adaptado a todos los pádagos, los padises y trasiptusus en, en donde e-susupcian en la entegraginacinación, tado que caccipamente no sisve e...u...u...mueble que tot...de...se...debenige de estos bodices tabases i...didiarimálicos dolamorazoas del hombre.
[Explicació del que s’ha llegit]: Pues la teompa de los tamajadós, nos tamadós, los undiales, que nos lo bucionan l...l...el trab...el trabajo que trabajan del indidel, truididés, deindisás. La hembraca e... del ommo que la me...de la mad...de la tarda de turno en la terra, es la de terrero. Entonces, jineramente de se las tiene que dividir con, con santres, con con sades del del soses. Supiu finción de este adatado al dado a los otros padivis quisadutís, en e...si se se sedeebecita para que cuando prácticamente pueden estrúmpame que que serbidivide de estos módidis dialeces y ciédicoles monovoladores del hombre.
Treballeu els punts següents: 1. Es preserven les paraules funcionals i els morfemes? Si la resposta és afirmativa, indiqueu quines paraules funcionals i morfemes estan preservats (amb exemples).
Sí, es preserven les paraules funcionals i els morfemes. Es preserven en la lectura i la interpretació.
En ambdós casos, el seguiment del relat és possible gràcies a aquesta preservació. Es pot destacar el bon ús d’articles: mesa del ternestero, del hombre (de la transcripció); i de les preposicions: en, de, a, etc.
Però, encara que les paraules siguin de la seva pròpia creació, manté les concordances gramaticals.
Articles, pronoms i temps verbals concorden perfectament: la vacana, este tamado, estos bodices (transcripció), los tamajadós, este adatado, estos módidis (interpretació). El pacient també preserva composició correcta dels adverbis, encara que aquests siguin inexistents en la llengua, els quals ajuden a seguir el seu discurs: Semejarmente i jineramente (generalment); caccipamente i prácticamente (pràcticament).
CRISTINA BENITO TABUENCA NEUROLINGÜÍSTICA 2. Indica entre 3 i 5 neologismes propers i 3 i 5 neologismes allunyats.
Propers: vacana (vaca), ternestero (ternero), letere (leche), padises (países), hembraca (hembra).
Allunyats: gopuntoras (productoras), zizónica (primordial), pádagos (paises), ciédicoles (dóciles).
3. Fes la prova (Índex de similaritat fonèmica) amb 2 neologismes. Busca un cas que sigui neologisme i un cas que sigui parafàsia fonèmica.
Els fonemes han de tenir el mateix nombre de components. Es dóna dos punts a cada unitat sublèxica idèntica que ocupa la mateixa posició i un punt si estan mal col·locats i zero punts si no existeixen. Les sumes totals es divideixen. Si el resultat és proper a 0’4, llavors és un neologisme. En el caso d’obtenir una xifra superior a 0’4, es diu que és una parafàsia fonèmica. Módilis (dòcils) es troba al límit, però presentem aquest exemple com un neologisme per veure les diferents estructures utilitzades pel pacient, ja que la base operativa de la similaritat fonèmica és tenir un nombre idèntic d’unitats.
módidis 0+2+0+2+0+0+2 = = 0,42, neologisme; dóciles 14 monovoladores colaboradores = 0+2+0+0+2+2+1+2+2+2+2+2+2 26 = 0,73, parafàsia fonèmica Un altre exemple de parafàsia fonèmica, n’és: finción = funció (índex de similaritat: 0’85), on la paraula diana s’identifica correctament. Però, fàcilment, podria associar-se amb una còpia per anticipació, i que no serveix quan se sap quina paraula busca el pacient. També, està present el cas de grución = funció (índex de similaritat: 0’64), segons aquest índex, es tracta d’una parafàsia fonèmica.
4. Indica si hi ha algun cas d’omissió, addició, substitució o metàtesis sublèxica. Si és així, indica el tipus (unitat no present, còpia, etc.).
Sí, n’hi ha diversos casos. Són els següents: - módidis (dòcils): s’observa un error d’addició, la inserció de la consonant no-present /m/, substituint a la /d/ inicial, la qual es desplaça a la segona síl·laba, substituint la /c/ i persevera en la tercera síl·laba, reemplaçant la /l/. La vocal /i/ també és còpia per perseverança, ja que aquesta vocal se cita amb anterioritat i posterioritat. Hi ha un desplaçament de /l/, que substitueix /r/. La resta d’unitats es mantenen en les seves posicions.
- monovoladores (col·laboradors): error d’addició de /m/ i /n/ substituint /c/ i /l/. Còpia d’ /o/, dubtant entre anticipació i perseverança perquè aquesta vocal se cita anteriorment i posteriorment.
Desplaçament d’ /l/, que substitueix /r/. La resta d’unitats es mantenen en les seves posicions.
5. És possible establir si es tracta d’una afàsia de Wernicke tipus I, tipus II o tipus III? Si no és possible, indica quines proves s’haurien d’administrar per determinar el tipus d’afàsia de Wernicke.
CRISTINA BENITO TABUENCA NEUROLINGÜÍSTICA El pacient presenta dèficits importants tant a la lectura com en l’explicació del què ha llegit; és a dir, en la producció. Realment, a partir d’aquestes dades, no es pot avaluar la seva comprensió.
S’observa una afàsia, en una fase aguda, de Wernicke per afàsia fonèmica i neologismes.
No hi ha proves de preservació de repetició per valorar afàsia de Wernicke tipus II, ni tampoc n’hi ha d’una millora evolutiva amb interacció entre el pacient i el seu examinador. Quant a la lectura, presenta una alteració greu del tipus III. Per confirmar-ho, seria convenient realitzar una prova de còpia escrita, si estigués preservada, es descartaria una afàsia de Wernicke de tipus III.
Bibliografia – Diéguez-Vide, F. y Peña-Casanova, J. (2012), Cerebro y lenguaje: sintomatología neurolingüística. Madrid: Panamericana: pàgines 163-166 y 191-192.
– Ellis, A.W. y Young, A. W. (1988). Neuropsicología cognitiva humana. Barcelona: Masson: pàgines 124-129 (opcional jargó semàntic: 239-241).
...