Neuroanatomia Tema 1: ANATOMIA MACROSCÒPICA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Apunts del Tema 1 de Neuroanatomia: ANATOMIA MACROSCÒPICA.

Vista previa del texto

Clàudia Ribas TEMA 1: ANATOMIA MACROSCÒPICA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL I PERIFÈRIC.
1. Termes de referencia Hi ha dos eixos principals: eix longitudinal (Rostral – Caudal) i eix transversal (dorsal – ventral).
L'eix longitudinal (part més llarga) divideix el cos en dos parts simètriques.
Lateral ----medial---lateral medial: propera al tronc.
En les persones, l'eix longitudinal està corbat ja que els homínids han optat aquesta postura: rostral ventral dorsal caudal Plans de referencia: · Secció coronal o frontal: divideix el cervell en 2 regions: la del front i la del darrere (part anterior i posterior).
Clàudia Ribas · Secció sagital: separa l'encèfal en 2 parts (esquerra i dreta). La línia que ho divideix s'anomena sagital medial.
· Secció horitzontal: separa l'encèfal en una part inferior i una superior.
· Secció transversal: a la medul·la espinal. Tall horitzontal (semblant al coronal).
A la medul·la espinal: ventral o superior rostral o superior (cap al cap) dorsal o posterior caudal o inferior (cames) IPSILATERAL (mateix costat) per exemple el braç dret i l'orella dreta.
CONTRALATERAL (altra banda) per exemple el braç dret i el colze esquerre.
Clàudia Ribas - CARA LATERAL (de costat).
- VISIÓ DORSAL (de dalt) o SUPERIOR.
- VISIÓ VENTRAL (de sota) o INFERIOR.
- VISIÓ ROSTRAL (des de davant).
2. Principals divisions del Sistema Nerviós.
SN SNC (encèfal + medul·la espinal).
SNP (permet que el SNC es comuniqui amb la resta de l'organisme. No protecció.
Protegit per un embolcall ossi. L'encèfal pel Ganglis perifèrics (agrupació de somes de crani i la medul·la per la columna vertebral.
Neurones) + nervis (paquets d'axons fora del SNC i envien informació a fora).
SNP SN somàtic → controla la resta de funcions corporals n. sensorials n. motores SNP SN autònom → controla les funcions víscerals de forma automàtica.
(vegetatiu).
: a músculs esquelètics Receptor sensorial SNC Una sola neurona ho fa.
Clàudia Ribas pell (exteroceptiva → sensibilitat) N.sensorials músculs, articulacions (propioceptiva → sensibilitat) órgans sensorials especialitzats (ex; oïda).
N. motores SNC Motoneurona Múscul esquelètic Soma al SNC SNA N. sensorials: de vísceres (aferents; interoceptiva; sensibilitat).
SNA N. motores o eferents: a vísceres (control; ordre motores a vísceres. Controlen el múscul cardíac, músculs llisos i diferents glàndules) N. preganglionar N. postganglionar SNC Gangli El gangli es troba fora del SNC.
SNA N. motores ≠ SNC N. motores SNA Divisió simpàtica → Produeixen canvis que preparen a l'organisme.
N. eferents Relacionada amb despesa d'energia.
Divisió parasimpàtica → Relacionada amb l'estalvi i recuperació d'energia.
(Ex; disminució ritme respiratori).
Clàudia Ribas SNC 1. Prosencèfal (inclou telencèfal i diencèfal) 2. Hemisferis cerebrals (Telencèfal). Format per escorça cerebral (exterior) i alguns nuclis (interior) que no són visibles des d’aquesta perspectiva, com els nuclis estriats.
3. Diencèfal 4. Tronc de l’encèfal (està format pel mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi) 5. Mesencèfal 6. Protuberància o pont 7. Bulb raquidi 8. Cerebel 9. Medul·la espinal 3. Meninges, sistema ventricular i líquid cefaloraquidi Sistemes de protecció del SNC: embolcall òssi - Protecció mecànica meninges líquid cefaloraquidi (LCR).
- Protecció química → Barrera hematoencefàlica.
Meninges: sistema de 3 membranes que envolten completament el SNC. Aquestes tres membranes són la duramàter, la aracnoides i la piamàter.
Clàudia Ribas La duramàter és la més dura i consistent de totes les membranes i està adherida al crani.
L'aracnoides és tova i està unida a la duramàter.
Entre l'aracnoides i la piamàter hi ha un espai → . espai subaracnoidal ; que s'uneix amb la piamàter a traves de fils de teixit connectiu.
La duramàter i l'aracnoides envolten el SNC de forma general mentre que la piamàter està enganxada al teixit nerviós i seguix tots els plegaments del teixit nerviós, és a dir, tota la seva forma. Entre vas sanguini i teixit nerviós.
El sistema de meninges dóna protecció al crani ja que l'encèfal no està lliure, sinó que està suspès.
LCR L'espai subaracnoidal està ple de líquid cefaloraquidi (envolta tot el SNC).
Dins del SNC hi ha unes cavitats → sistema ventricular.
Sistema ventricular - 2 ventricles laterals a cada hemsferi.
- 3er ventricle: nivell disencèfal.
- Aqüeducte cerebral o de Silvio: nivell de tronc de l'encèfal. Connecta el 3er ventricle ab el 4t.
- 4t ventricle.
- Canal central de medul·la espinal.
- Forat de Monro: cada ventricle lateral es comunica amb el 3 er ventricle a través del forat de Monro.
El sistema ventricular està ple de LCR.
El LCR es divideix en espai subaranoidal i ventricles i aquestes dos llocs formen el sistema d'amortiguació contra els cops.
Clàudia Ribas Formació del LCR Es forma en els plecs coroïdals (situats a tots els ventricles). Es forma a partir d'un fitratge de la sang, és a dir, plasma sanguini sense proteïnes.
Un cop es forma el líquid, el LCR passa del ventricle lateral al 3 er ventricle pel forat de Monro, després al 4t ventricle a través de l'Aqüeducte de Silvio. En el 4t ventricle hi ha dos orificis que connecten amb l'espai subaracnoidal. Un cop allà, el LCR ca cap avall per envoltar la medul·la espinal i després puja per la part superior i per la part posteror puja i va envolant el prosencèfal.
Es va formant constantment i es buida a una mena de canal que es diuen Sinus venós dural, que està ple de sang venosa, perquè si no es buida n'hi hauria massa → renovació LCR.
4. Barrera hematoencefàlica i barrera sang-líquid cefaloraquidi BHE: Mecanisme complex que protegeix al SNC de l'entrada de substancies estranyes (sistema de protecció química). S'hi distingeixen dos grans barreres: Barrera hematoencefàlica (pròpiament dita): entre sang i teixit nerviós Barrera sang-LCR: a nivell de plexes coroïdals Barrera sang-teixit nerviós → formada per unions estretes entre cèl·lules endotelials.
Les cell endotelials estan unides sense escletxes.
Unió estreta: uneixen una cell endotelial amb altra una i no deixen passar absolutament res.
La única manera de passar substancies sang-teixit és entrant a la cell directament.
Limita el pas de substancies ja que han d'entrar per la cell. Ex; O2, glucosa (a través d'un transportador per difusió facilitada), lípids, alguns aminoacids.
Les substancies que passin aquesta barrera s'anomenaran macronutrients.
Clàudia Ribas Barrera sang-LCR Els vasos sanguinis que hi ha als ventricles són similars als de la resta del cos (hi ha porus entre les cèl·lules endotelials). Els plexes coroïdals envolten els vasos sanguinis dels ventricles. Les cèl·lules coroïdals que els formen estan unides per unions estretes, que restringeixen el pas de substàncies cap a l’interior dels ventricles (i,per tant, cap al teixit neuronal).
Està formada per unions estretes entre cell coroïdals. S'estableix a nivell dels plexes coroïdals (als diferents ventricles).
Epèndim: capa de cell coroïdals que envolten el ventricle.
El plexe coroïdal està forat per 3 capes: capa de cell endotelials, capa de piamàter i capa de cell coroïdals.
Les cell endotelials estàn una mica separades als plexes coroïdals → els components de la sang podràn passar per aquí. A nivell de la piamàter també podràn passar. Però, a nivell de les cell coroïdals hi ha unions estretes → res podrà passar. Si ho volen fer, hauran d'entrar dis de la cell.
Ex; substancies liposolubles, O2 i substancies amb transportador, alguns ions i vitamines. Aquests dos últims mitjançant transport actiu, és a dir, amb despesa d'energia. Si travessen la barrera s'anomenen micronutrients (substancies que són limitades).
La facilitat per travessar BHE depèn de: - Grau de liposolubilitat (ho han de ser molt).
- La substancia no ha de estar ionitzada.
Clàudia Ribas - Tamany molecular (millor molècules petites).
- Existencia de mecanisme de transport per substancies.
• Sang-teixit nerviós: difusió facilitada (per transportador). Macronutrients.
• Sang- LCR: transport actiu. Micronutrients.
Què es el que determina que hi hagi una barrera al pas de substancies entre la sang i el teixit nerviós? Les cell endotelials que formen les parets de la barrera unides amb unions estretes.
...