Pràctica llibre "40 años de radio" (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història de la Comunicació
Profesor C.P.
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 24/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Pràctica sobre les lectures: 40 años de radio de Juan Munsó i Cabús Història de la comunicació.
1r grup – Seminari 2 Maria Moreno Viladrich 22 / 12 / 2016 NIU: 1458331 Pràctica sobre les lectures: 40 años de radio de Juan Munsó i Cabús Història de la comunicació. 1r grup – Seminari 2 Maria Moreno Viladrich NIU: 1458331 22 / 12 / 2016 1. Nota informativa amb els trets més destacats del contingut de la lectura L’obra 40 años de radio abasta l’evolució del mitjà de comunicació més preponderant durant el franquisme (1939-1975). La ràdio fou el mitjà d’un abast major que va proporcionar cobertura informativa durant quaranta anys de dictadura i així ho reflexa Juan Munsó i Cabús (autor del llibre). Munsó fou subdirector de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona durant quatre anys (1974-78). A partir de la seva obra, fa un viatge en el temps i es remunta als orígens i preàmbuls del paper de la ràdio a l’Estat espanyol. Analitza la trajectòria radiofònica a partir de la seva experiència professional.
És per aquest motiu que la major part del llibre es troba impregnat de referències a professionals, programes i emissores radiofòniques que han configurat tot un camí marcat pels èxits però també pels obstacles.
La ràdio ja tenia un aspecte més propagandístic quan es va engendrar i propiciar la guerra civil el conflicte de la qual enfrontava nacionals contra republicans. Cadascun dels bàndols en feia un ús intimidatori, repressiu i coactiu per produir terror al contrari i al poble. La ràdio dels últims vestigis del conflicte i el període de postguerra que va venir a posteriori fou sotmesa sota el poder dels vencedors (nacionals). El mateix capdavanter de la repressió, el dictador general Franco, fou el responsable de presentar oficialment Radio Nacional de España al gener de 1937. És en aquest context on Munsó destaca el locutor Fernando Fernández a través del seu “Parte Oficial de Guerra”, un espai dedicat a exaltar i enaltir la controvèrsia del franquisme.
Cap a la dècada de 1920 neix la Sociedad Española de Radiofusión (SER) juntament amb Radio Madrid com a cap de xarxa. Aquesta última va esdevenir la competència per a Radio Nacional. Ràdio Barcelona, nascuda l’any 1924, va suposar el domini radiofònic a la capital catalana fins que l’hegemonia del mitjà a Barcelona fou arrabassada per Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona cap als anys cinquanta.
No obstant això, Munsó ens proporciona el seu testimoni i la seva visió per tal de fer memòria d’aquelles personalitats que varen encapçalar el naixement no només de la radio sinó d’emissores i programes que varen dotar el país qualitativament. Parlem de figures com Bobby Deglané a Radio Madrid, Matías prats a Radio Nacional amb les transmissions esportives, Ricardo Palmerola i Luis G. De Blain amb Taxi Key a Radio 1 Pràctica sobre les lectures: 40 años de radio de Juan Munsó i Cabús Història de la comunicació. 1r grup – Seminari 2 Maria Moreno Viladrich NIU: 1458331 22 / 12 / 2016 Barcelona, entre d’altres. La ràdio també va donar cabuda a espais de caire més humorístic com els serials de Guillermo Sautier Casaseca, Joaquin Soler Serrano i Gerardo Esteban. Cal destacar la participació d’abundants col·laboradors com actors i actrius de prestigi de l’època.
L’autor fou indubtablement un testimoni directe d’uns anys, uns decisius i exitosos i d’altres nocius i fràgils per a la ràdio. La dècada dels seixanta és un exemple d’aquests anys més decadents i caducs perquè fou l’època del boom televisiu que conseqüentment va deixar la ràdio en un pla molt més secundari.
2 Pràctica sobre les lectures: 40 años de radio de Juan Munsó i Cabús Història de la comunicació. 1r grup – Seminari 2 Maria Moreno Viladrich NIU: 1458331 22 / 12 / 2016 2. Comentari personal Aquesta obra ha requerit el suport de l’experiència personal de l’autor. Les vivències d’una persona tenen molt a dir quan es vinculen a un procés mediàtic i reconegut com el naixement d’un mitjà de comunicació. Sí bé, quan la trajectòria personal ve conformada en bona part per la professional cal parlar d’una vida dedicada al treball de forma directa i incansable. És el cas de l’autor, Juan Munsó i Cabús, veterà i professional en diferents àmbits culturals i humanístics (cinema, lletres, arts,...). Munsó ha volgut projectar 40 anys de ràdio prenent d’eix la seva pròpia experiència com a professional radiofònic.
Pel que fa la forma de l’obra, parlem d’un estil distès, anecdòtic i explicatiu sense abandonar mai però, la visió crítica. Ara bé, si no fos pel component anecdòtic l’obra podria generar el tedi en algunes parts, per tant, crec que quan es tracta de fer un viatge en el temps les anècdotes, per petites i absurdes que siguin, diuen molt d’aquest viatge. En certa manera, és aquesta clàusula narrativa en base a historietes i fragments que reuneixen el punt d’interès pels lectors. Per altra banda, també cal afegir que com a relat suspès en uns anys concrets, exigeix constants referències de les figures que han protagonitzat aquests 40 anys en el món de la radiofonia.
L’obra està nodrida per reiterades al·lusions a fragments de diferents retransmissions dels programes dels locutors dels quals fa referència i alhora de suport visual com fotografies de format original i en blanc i negre. Caldria afegir que l’autor elabora una tasca no pas amena sinó extensa, detallada i meticulosa: hem pogut conèixer els tipus de radio (informatius, serials, esportiva, humorística, musical i entreteniment) presents segons el període. Indubtablement, es tracta d’un esforç literari però també periodístic que ha exigit la recerca i la investigació facilitades pel testimoni directe de l’autor. A més de ser un esforç a nivell literari, també parlem de l’afany de molts professionals que després d’una època de guerra civil, decideixen unir esforços i coneixements per a construir un mitjà de qualitat que brindés a la societat un servei públic vàlid amb una índole irrefutable. La ràdio obria les portes a un món plural configurat per l’interès públic.
El darrer capítol titulat Última pàgina l’autor cita un passatge que diu que dels tres mitjans convencionals (ràdio, premsa i televisió), la ràdio és el mitjà responsable de 3 Pràctica sobre les lectures: 40 años de radio de Juan Munsó i Cabús Història de la comunicació. 1r grup – Seminari 2 Maria Moreno Viladrich NIU: 1458331 22 / 12 / 2016 donar la notícia mentre que la premsa la comenta i la televisió la mostra. Avui dia, els mitjans de comunicació s’han homogeneïtzat a nivell de funcions i tots estan dotats de possibilitats que van molt més enllà de donar, comentar i mostrar la informació. Ara ja no som lectors, telespectadors i/o radiooients; a dia d’avui ens hem transformat en usuaris-consumidors d’aquella informació que se’ns ofereix tan sols en un click.
Si bé, Munsó es mostra esperançador i tenaç davant la realitat que ens acapara i els avantatges i/o handicaps que planteja. Pel que fa a la ràdio, no s’ha d’oblidar que parlem del mitjà que des del primer dia ens va proporcionar un enriquiment espontani, immediat i eficaç. L’autor assegura que el futur té el poder suficient per accentuar la possibilitat que la ràdio esdevingui un mitjà encara més “àgil, plural i proper”. Aquesta anterior afirmació pren vida si agafem d’exemple el naixement de les ràdio locals a fins i tot poblacions molt reduïdes.
En definitiva, l’obra de Munsó és una exposició clara i transparent del que va ser la radiofonia i tot el que va implicar en un context obstaculitzat per claus polítiques, socials, culturals i econòmiques. Per tant, podríem afirmar que la ràdio ha estat la vencedora dels mitjans, aquella que ha sobreviscut enmig de prohibicions, coercions, negatives, inquisicions i obligacions autàrquiques. La força comunicativa arriscada, valenta, vencedora i encara vigent amb un futur immillorable per endavant. I tot això ha estat gràcies a persones també arriscades, valentes i vencedores. Gràcies a Juan Munsó i Cabús també ja que, fa falta gent que desenterri i recuperi la història de tot un procés que cal que tots aquells que formem part del món professional de la comunicació gravem a la memòria. Per entendre l’ara i l’aquí de la ràdio, cal conèixer l’ahir. I no és interessant mirar endavant quan ja has mirat enrere? 4 Pràctica sobre les lectures: 40 años de radio de Juan Munsó i Cabús Història de la comunicació. 1r grup – Seminari 2 Maria Moreno Viladrich NIU: 1458331 22 / 12 / 2016 3. Preguntes especifiques sobre l’obra 1. Qui era el Senyor Dalmau? Emili Fàbregas, conegut com el Senyor Dalmau, fou una de les personalitats mediàtiques del món radiofònic. Fou locutor de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona. Va presentar una campanya benèfica encetada l’any 1948 fins el 1975 amb Juan Viñas, company de professió i de viatge del Sr. Dalmau. Aquest duet de professionals, oposats en estil però tan compenetrats i extraordinaris els dos junts, van aconseguir incentivar la lluita a favor dels infants dels hospitals a través de la campanya esmentada anteriorment. Per una banda, Dalmau va esdevenir la veu viva marcada per una locució simpàtica, familiar i propera que generava el riure i despertava rialles a totes les cases i espais on se’n feia ressò. Per altra banda, Viñas aportava un component més serè conformat per l’equilibri, la diplomàcia, la prudència, la rectitud i les formalitats en el llenguatge. Dos cares de la mateixa moneda que juntes van dotar d’un valor extraordinari el món radiofònic espanyol.
2. Amichatis, quins programes va fer a la ràdio de Barcelona? Amichatis era l’alies de Josep Amich i Bert, periodista, autor dramàtic i realitzador de cinema. Va retransmetre els programes “Historias de Sherlock Holmenes” i “Historias del Comisario Amiguet” juntament amb altres professionals a Ràdio Nacional d’Espanya.
3. Quina era la mecànica dels concursos de ràdio com “Un dos tres, conteste otra vez” ? “Un dos tres, conteste otra vez” fou un dels concursos de l’espai d’entreteniment de la ràdio juntament amb altres concursos com “Ruede la pregunta”, “¿Lo toma o lo deja?, etc. Aquest determinat tipus de programes exigien una mecànica molt concreta: el locutor-presentador plantejava un seguit de preguntes i els concursants les havien de respondre correctament a través del telèfon. Les respostes efectuades pels concursants fou la causa que els va convertir en un àmbit exitós generant audiències elevadíssimes. El perfil dels concursants corresponia en un nivell de formació bàsic i molts d’ells construïen respostes inadequades que evidenciaven el seu baix nivell d’estudis. Joaquin Soler Serrano va locutar el programa “¡Busque, corra y llegue usted 5 Pràctica sobre les lectures: 40 años de radio de Juan Munsó i Cabús Història de la comunicació. 1r grup – Seminari 2 Maria Moreno Viladrich NIU: 1458331 22 / 12 / 2016 primero!” on Soler demanava als oients que busquessin objectes absurds per la seva població i els portessin a l’emissora. Aleshores, els participants acaben entrant en un sorteig.
6 ...

Comprar Previsualizar