Primer examen Escriptura Multimèdia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Estructura periodística en multimèdia i interactius
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 33
Subido por

Descripción

Teoria per l'examen 1 d'Escriptura Multimèdia. En groc, conceptes probables d'entrar a examen. Editat

Vista previa del texto

E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos COMUNICACIÓ I WEB 2.0 - - - Hi ha hagut una evolució d’una comunicació unidireccional (de pocs a molts) a una comunicació multidireccional (de molts a molts). Evolució de masses.
L’etiqueta web 2.0 va ser promoguda l’any 2003 per Tim O’Reilly, fundador i president d’O’Reilly Media, juntament amb Media Live International.
Transició de webs tradicionals a webs “dels usuaris”. De webs com a pàgines estratègiques poc actualitzades (HTML) a webs interactives i xarxes social.
La web 2.0 es troba sempre en un estat de Beta etern (sempre es troba en actualització, en fase de desenvolupament), de manera que es van actualitzant els errors que apareixen.
Passem de la pàgina al post No hi ha consumidors, hi ha prosumidors (productors i consumidors) The long tail (Chris Anderson) Teoria: els projectes que funcionen a Internet avui en dia no són els que arriben a les audiències massives sinó a microaudiències, a nínxols. Públic específic que, sumat els uns als altres, ens dóna grans audiències.
*Pregunta examen: com afecta la teoria de The long tail al periodisme Decàleg bàsic pel bon ciberperiodista (Ramón Salaverría, Univ. De Navarra) 1. El valor està en el contingut 2. Per crear un contingut de qualitat, s’ha de saber escriure 3. Per saber escriure, s’ha de saber llegir 4. A la xarxa s’escriu amb paraules, imatges i sons (de moment) 5. La xarxa és interactiva i aprèn a escoltar al lector 6. No tingui por als ordinadors, però tampoc reverència 7. Hi ha periodistes més enllà del New York Times 8. Hi ha vida més enllà de Bellaterra 9. Explotar tot allò local és efectiu 10. Crea el teu propi medi si vols bones pràctiques Hoax Missatges falsos que aprofiten l’impacte a Internet per arribar a un públic massiu (envia el missatges a X persones o el Whatsapp serà de pago, moriràs mañana, etc..) 1 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos Intel·ligència col·lectiva És el concepte per representar la creació de coneixement entre els diferents usuaris a partir de la seva col·laboració. Ex: Wikipèdia, Unience.. Cadascú aporta informació.
Semblant al crowdsourcing.
SEO (Search Engine Optimization) Tècniques per a contribuir que les nostres pàgines apareguin abans en els motors de cerca (Google) Posicionament orgànic en buscadors, optimització de motors de recerca. T’ajuda a que et trobin a la xarxa. 1. Google té en compte paraules en negreta 2. Google prefereix pàgines que les han enllaçat a altres webs (això genera intercanvi d’enllaços entre pàgines) És diferent SEO que SEM (Search Engine Marketing). Al SEM, la gent paga per aparèixer al principi de Google. Tècniques sobre com comprar millors anuncis per estar ben posicionats als motors de recerca.
Googlefight: compara entre 2 conceptes, qui apareix més a la xarxa. Quina de les dues paraules és més popular.
Google trends: tendències d’ús de paraules segons data i ubicació TED: conferències de qualitat sobre varis temes Multimèdia: Capacitat d’integrar en un sol missatge dos elements (mínim) dels 5 sentits. (Alessandra Anichini). Els periodistes han de sumar-hi a aquest concepte la interactivitat.
- Per juxtaposició: a una mateixa pàgina, elements disgregats que es consumeixen independent i consecutivament Per integració: unitat comunicativa on els diferents elements multimèdia es consumeixen al mateix moment Interactivitat: Quevedo: joves  multitasking, atenció flotant, residents de la tecnologia, “prosumidors” “Capacitat gradual i variable que té un medi de comunicació per donar als usuaris/lectors un major poder tant en la selecció de continguts com en les possibilitats d’expressió i comunicació” Alejandro Rost 2 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos Graus de la interactivitat (Bordewijk i Van Kaam) 1. De transmissió: canal unidireccional, televisió multicanal 2. De consulta: canal bidireccional, teletext 3. Conversacional (“Emirec”): bidireccional o multidireccional, E-mail. Emissor – Receptor 4. De registre: personalització. Segons les demandes que facis reps respostes personalitzades – bots de conversa.
Hipertext: Text que va més enllà del que aparenta. Afegeix la profunditat.
Nodo o lexia: cada unitat d’informació. Es connecten amb enllaços Taxonomia: etiquetes o paraules clau que acompanyen un contingut per facilitar la recerca d’aquest. Alhora, serveix per organitzar els continguts dins el mateix web Folksonomia: etiquetes aportades pels usuaris d’un contingut De la verticalitat del paper passem a l’horitzontalitat de la pantalla.
LECTURA A INTERNET Tipus de lectura a Internet (4 estratègies de lectura hipertextual, Ray McAleese) 1. Rastreig (scanning): ens movem buscant alguna cosa específica però no sabem on trobar-ho. Intentem localitzar-ho mitjançant una lectura superficial dels ítems més destacats.
2. Exploració (browsing o exploring): no tenim un objectiu informatiu concret, no busquem res específic però volem entrar per veure les característiques del lloc web en concret. Busquem fer-nos una idea general dels continguts i estructura del conjunt.
3. Recerca: tinc un interès informatiu concret i sé on trobar-lo. Coneixem l’hipertext pel que naveguem, fet que suposa que es desenvolupa amb eficàcia.
Pot saltar des del node-origen al node-destí.
4. Divagació (serendipia): navegar sense rumb. Plaer de lectura que procedeix més del moviment que del contingut obtingut. A vegades procedeix de la incapacitat de practicar qualsevol de les altres estratègies. El lector desconeix què, com i on.
- Pantalla: velocitat de lectura un 25% més lenta Els usuaris no llegeixen, fan un cop d’ull ràpid (escaneig) Atenció del usuari: incapacitat de centrar-se en textos llargs.
Llenguatge concís i senzill: augmenta la utilitat un 124% 3 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos Metàfores (aplicar a la 1a pràctica): 1. Organitzacional: reproduir l’estructura d’alguna cosa ja existent a la realitat 2. Funcionals: portar a pantalla funcions/accions que existeixen a la vida real 3. Visuals: elements visuals que generen emocions per reforçar el significat que perseguim Pantalles - La lectura es realitza en forma de Z El temps que un text ha d’estar en pantalla és el que trigaríem en llegir-ho dos cops Patró en “F”, Jakob Nielsen  ones de calor (més importants) en la pantalla Regla de les terceres parts: dividim la pantalla en 9 quadrats iguals. Situant elements sobre els vèrtex apareixeran destacats per l’ull.
L’ull humà prefereix llegir sobre paper que sobre pantalla Color - Utilitzar de 3 a 7 colors en pantalla!! Menys de 3 colors és monòton, més de 7 és caòtic Incrementa l’interès, augmenta la memorització i la comprensió El color blanc serveix per agrupar continguts per zones. Crea espais i blocs temàtics Vermell: parada, perill, calent Verd: endavant, segur, encès Blau: apaga, fred El negre cansa la vista i no funciona bé en l’escenari periodístic Colors càlids: augmenten la mida Colors freds: disminueixen la mida Avantatges: incrementa l’interès i augmenta la capacitat de memorització i comprensió Defectes: exigeix un equip més car i precís i pot donar lloc a fatigues visuals *DeGraeve.com indica els millors colors per construir una pàgina a partir d’una imatge.
Usabilitat 4 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos ESCENARIS PROFESSIONALS IMEMDIATS EN ÈPOQUES DE CANVI Com els ciberperiodistes poden orientar el seu futur en la indústria de la informació Crisi de la informació i el periodisme: en què consisteix - - Les 5 grans ruptures d’Internet: 1. Ruptura del temps i la periodicitat: La informació està sempre disponible.
2. Ruptura de l’espai i la disponibilitat: Tot està disponible a totes les parts.
3. Ruptura de la unidireccionalitat: Apareix la interactivitat.
4. Ruptura de l’estructura uniforme dels medis: Mitjans multimèdia.
5. Ruptura de la linealitat: Apareix una comunitat en xarxa.
Degut a aquestes ruptures, es produeixen 4 escenaris de crisi: 1. Crisi del model de negoci de la informació o Comunicació comercial basada en el cobrament per la inserció de la publicitat, sector que també està en crisi o La inserció de la publicitat descendeix dels medis tradicionals i es desplaça a Internet o A Internet costa identificar els nous models de tractament de la publicitat que satisfan als clients o El cobrament per continguts és un salt molt gran del antic model al nou o La subscripció sempre ha sigut un recurs secundari o Els murs de pagament dels diaris digitals espanten l’audiència o Subscriure’s o pagar implica una decisió emocional: “fer-se de”. I això costa molt.
o Pagar per alguna cosa significa adquirir alguna cosa valuosa 2. Crisi dels suports tradicionals o Disminució de les ventes de diaris en paper i disminució de la publicitat o Fragmentació de les audiències de televisió i canvi en les tendències de consum o Emissores i formats de televisió i ràdio s’uniformitzen mentre nous públics demanen nous centres d’interès, format i llenguatges 3. Canvis de legitimitats o Les capçaleres tradicionalment prestigioses no diuen res als nous públics o La figura del periodista està posada en qüestió o La pèrdua de credibilitat de mitjans i periodistes compromet els professionals però també als mitjans i la indústria o La superposició entre informació i entreteniment devalua la primera i impedeix evolucionar al segon 4. Pèrdues d’exclusivitats o El periodista no és l’únic emissor de la informació o El periodista ha perdut el control del monòleg informatiu i editorial o El monòleg s’ha convertit en una conversa o És necessari saber gestionar les informacions o El canvi d’informació lineal a la conversa en xarxa és traumàtic 5 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos 1. El periodista té més futur que els medis o Els medis canvien de forma però el periodisme es manté, és permanent o El periodista és qui sap on ha de mirar, distingir què és significatiu i saber traslladar-ho a la gent o El que està en crisi és el model de negoci de la informació o La gent vol informació i no només entreteniment. Els periodistes són necessaris pel negoci actual i del futur 2. Els continguts són clau o Els empresaris d’Internet es donen compte de que no només són negoci els serveis: els continguts són clau en la competència o El que marca la diferència és la diversitat. Originalitat i interès dels continguts 3. El periodisme dóna un prestigi que ningú més pot oferir o El propietari d’Amazon compra el Washington Post o Arianna Huffington és influent perquè publica un producte informatiu o El propietari d’EBay inverteix en periodisme d’investigació o La publicitat i les relacions públiques es disfressen de periodisme per convèncer 4. En el “mar de los sargazos” digital fan falta pilots o Algú ha de fer-ho:  Contrastar fonts  Filtrar interessos  Seleccionar continguts El periodista tradicional és un gatekeeper. El ciberperiodista, a més, és un curador, un gestor, un animador, un teixidor de relacions.
5. La qualitat es paga. La qualitat es crea. Les qualitats del periodista són negoci o Perquè està disposat a pagar el públic? Per obtenir qualitat o En el món digital són necessàries les qualitats del periodista clàssic o El ciberperiodista és un periodista augmentat i hiperconnectat.
o Un ciberperiodista no és menys, és més periodista. Treballar a un mitjà digital no és menys prestigiós que a un mitjà en paper.
6. Qualitats del ciberperiodista: o Criteri, rapidesa, agudesa o Capacitat d’expressió, capacitat d’interessar o Rigor, exigència, capacitat de selecció i ordenació o Imaginació i creativitat per detectar i crear nous centres d’interès i noves formes de comunicar-les (formats, gèneres, mitjans i estratègies) Repensar la publicitat - Nous espais i sistemes d’inserció, mètodes de suport i comunicació publicitària, llenguatges i relació amb el públic, sistemes de comercialització.
6 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos Repensar els nous medis - Repensar els nous mitjans, les relacions amb el públic, els llenguatges, formats i gèneres.
Narratives transmèdia: nous gèneres, formats, llenguatges, relacions medi – públic.
Reformulació, relació i interacció estructural entre mitjans tradicionals i mitjans en xarxa.
Reproposició i potenciació de la informació de qualitat, fiable i atractiva, per mitjà d’un periodisme que es guanyi la seva nova legitimitat.
Entendre què fa la gent a la xarxa - La xarxa posa de relleu que les opcions en comunicació sempre estan obertes Comprendre el públic no com audiències sinó com usuaris i clients Ajudar l’usuari a optimitzar l’ús del seu temps Competir en un entorn de múltiples agents - La sobreabundància informativa obliga a definir-se, posicionar-se i prendre iniciatives Els agents sorgeixen constantment, es renoven, canvien; el públic opta, decideix, s’adhereix, rebutja Qualitats obligades: definició, excel·lència, especialització Treballar a les desintermediacions - - - La comunicació pública, abans d’Internet, s’articulava al voltant de l’administració de mitjans de masses. D’aquí surt el concepte “intermediacions” (Jesús Martín Barbero, 1987) Un del grans efectes d’Internet consisteix en la capacitat més o menys intensiva de la informació, al mateix temps que genera l’emergència de nous intermediaris.
La comunicació pública, avui, és un escenari dominat per les tecnologies de la desintermediació.
Una esfera comunicacional desintermediada trastoca les funcions del periodista com a gatekeeper.
El ciberperiodista és el nou gatekeeper hiperconnectat i augmentat: o Observar, seleccionar i proposar nous continguts o Gestionar la curació de continguts o Garantir la fiabilitat i qualitats o Ajudar a l’usuari a sobreviure a l’era de la sobreinformació 7 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos Aplicacions web interessants: Thinklink: Com fer que les imatges parlin. Imatges interactives Google Maps: rutes personalitzades Timetoast: crear línies de temps Infogr.am: crear infografies. Periodisme de dades Tripline: crear mapes animats Tin Eye: Manipulació d’imatges Klout: impacte a Facebook i Twitter 17/10/2014 Examen: 9-10.30: examen teòric. 15-20 preguntes curtes, conceptes. Entre lectures i apunts.
10.30-12: examen pràctic. Reportatge mal fet. Detectar els principals errors, perquè són errors i com corregir-los.
Tot a mà Pràctiques: No copiar i pegar Conferència: 1 pàgina amb 10 tweets de sobre com haguéssim titulat la conferència.
Entrega: dimarts abans de les 8 de la tarda a la bústia del professor de pràctiques.
FONAMENTS DE L’ESCRIPTURA ON-LINE. ESCRIURE A LA XARXA Usabilitat: “Capacitat d’un projecte, un producte... per complir la seva funció, per ser eficient.” Simplicitat i funcionalitat. “Alcance al que puede llegar un producto al ser utilizado por unos usuarios específicos para conseguir ciertas metas con eficiencia, efectividad y satisfacción en un contexto de uso concreto.” Principals errors del disseny web: Errors: No és un simple fulla de paper. Cada lloc web ha de ser gestionat com alguna cosa específica. L’estructura ha de reflectir les tasques dels usuaris. S’han de tenir en compte els temps de resposta. Internet exigeix una nova escriptura. Els hipertextos són la base de la web.
Síndrome del usuari perdut: quan no sap respondre a: On estic? (respecte el conjunt de la pàgina web: apartat, subapartat, pàgina principal...) Impossibilitat de saber on estic en relació amb tota la estructura del sistema hipermèdia. Com he arribat fins aquí? Impossibilitat de reconstruir l’itinerari que m’ha portat fins aquí. On puc anar ara? Impossibilitat de reconèixer les possibilitats que tinc ara.
8 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos Ús de frames o marcs - - Equivalent a les columnes del diari Paquet d’enllaç de dades o finestra independent del navegador Facilita la divisió de la web en zones Divideix la web en subpàgines. Serveixen per organitzar, generar espais o subapartats a la pàgina. Cada un té una funció. El més important és el frame general 2 frames: menú de navegació i conjunt del contingut Publicar a la xarxa: Leonard Sellers, perquè les notícies funcionin a Internet, s’han de complir 3 marges: - Una noticia no pot ocupar més espai que el de la pantalla de l’ordinador Inserir enllaços al final de la informació (o del paràgraf) per no distreure l’usuari Combinar text, so, fotografies i vídeos ESCRIPTURA VISUAL: “PAUTES PRINCIPALS” - Divisió de la informació en fragment coherents Destacar en negreta paraules i frases claus Enllaços a altres documents Ús de gràfics i llistes (instruccions i procediments) Inclusió de taules Claredat: Ubicació ràpida de la informació. Recursos: - paràgrafs curts amb una idea per paràgraf Subencapçalaments Llistes amb vinyetes Evitar blocs de texts extensos Hipertext: facilita l’estructuració del contingut Precisió: Concisió i exactitud rigorosa Presentació de la informació: - Nombre reduït de fonts Llegibilitat i claredat 2 o 3 tipus de lletres (Arial, Verdana, Times New Roman) Màxim 3 mides diferents de lletra Diferenciar entre la font del títol i la del text Extensió de les línies entre 40-60 caràcters Textos centrats: menys de 3 línies Alineació a l’esquerra: punt de partida en la lectura Alineació dreta: recerca de contrast amb alineació Ús de la negreta 9 E. Periodística en Multimèdia i Interactius - Clàudia Ramos Evitar cursiva: si la cursiva no es distingeix de la font normal, substituir cursiva per cometes simples o dobles Majúscula: 12% més lenta. S’interpreta com a crit. Permet el contrast.
Estructuració de continguts: - Resums i taules de continguts Ladillos o titolets: entre 1 i 3 paraules sense punt final que permeten agilitzar la lectura i fragmentar el text Com més gran més importància, com més petit menys importància Elements que defineixen àrees/blocs: paraules ressaltades, llistes numerades, línies separadores...
Senzillesa, precisió i brevetat: Utilitzarem la meitat de les paraules que per un text imprès.
Contrast i llegibilitat: la combinació entre el color del fons i el color de la font ha de ser adequada.
Enllaços: funcions i tipologia Funcions: ús ciberperiodístic dels enllaços 1. Narrativa: Enllaç que explica històries. Serveix per enllaçar diferents nodes (planes de la pàgina web). Té una funció estructural.
2. Documental: Explico una història i els enllaços em serveixen per explicar i profunditzar en la història. Amplia i enriqueix la informació d’una història amb altres llocs web. Dóna profunditat i context.
Tipus: Tipologia dels enllaços segons la seva funció 1. Enllaços documentals: presenten informació de context (arxiu). Generalment, del propi cibermedi. Situen informacions d’última hora. Ex: Eta, atemptat. Enllaç amb altres atemptats. Enllaços del passat. Amplien la informació d’una notícia amb notícies del passat.
2. Enllaços d’ampliació informativa: Relacionats amb les notícies d’última hora.
Enllaços amb noticies (recents) relacionades amb el tema: reaccions... Notícies del present. Condueixen a altres notícies del mateix tema que han tingut lloc al mateix moment. Ex: En una crònica esportiva, un enllaç amb les declaracions d’un jugador.
3. Enllaços de definició o concepte: informació sobre persones, institucions, conceptes, etc. Poden anar a la pàgina oficial del “afectat” o a informacions del propi medi. Defineixen un nom o un concepte a través d’un enllaç per no haver de trencar el text. Poden portar a la biografia d’una persona, a la Wikipèdia, al web d’una empresa..
10 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos Redacció d’enllaços: - Paraules utilitzades: contingut clar (dins de la frase i del lloc) Es recomana que coincideixi amb el títol de la pàgina de destí No abusar de colors o efectes estranys Extensió reduïda: al voltant de 4 paraules No escriure “clica aquí” Utilitzar contingut que anticipi la informació de destí Subratllar només la informació important Color: canvia quan es consulta (Blau/morat o vermell) Altres consells: - L’enllaç ha d’apuntar a la pàgina d’interès Evitar enllaços a la home-page (excepte si està justificat). Anar a l’apartat corresponent Pàgines de destí: empreses, fonts primàries, etc.
On i com escriure enllaços - No saturar el text d’enllaços Situar els enllaços al final de les oracions o paràgrafs Distingir clarament els enllaços del text. No utilitzar subratllats si no és un enllaç Usar cada enllaç només una vegada per node Evitar l’efecte “Caixa pandora” Titulars - - Utilitzar un llenguatge clar, sense jocs de paraules ni metàfores. Això fa que tingui més impacte en els buscadors Evitar frases que només pretenen persuadir Començar amb una paraula que resumeixi el concepte del text No començar varis amb la mateixa paraula Senzillesa, precisió i brevetat: es recomanen menys de 5 paraules perquè no es talli en els buscadors.
Simplicitat: predomini d’oracions simples Pensar el titular com un enllaç: no només apareixerà en el seu mitjà digital, pot aparèixer per diverses plataformes. Per tant, apareixerà sense context (Absència de context) Redacció multiplataforma: s’utilitza un mateix titular per Twitter, Facebook, RSS...
11 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos Exemples de dislocació - A Internet, algunes vegades, es pot titular en passiva. S’anomena canvi de focus o dislocació a l’esquerra. Quan estigui justificat, trenco a l’esquerra per posar el més important. Ex: “Les deu claus de la gramàtica multimèdia”  canviar per  “La gramàtica multimèdia, les tres claus”. Molt millor, més impactant.
Com s’escriu un Tweet Estructura general: (Síntesi) Text + enllaç escurçat (personalitzat) + #etiqueta Esdeveniments en directe: Cita + autor (Quan sigui possible, etiquetar usuari de Twitter) + #etiqueta Autor + cita + #etiqueta Respostes a preguntes: Autonomia, inclusió de paraules clau, millor posicionament. La resposta ha de ser comprensible per tothom.
Enllaços: Valor afegit – profunditat, ampliació Teaser És un avenç informatiu. Ve de la publicitat-televisió. Pot ser text o text i foto, etc. Busca captar la informació del lector (i informar).
És el primer titular de la notícia a la plana principal d’un diari. Sovint quan es fa clic a l’enllaç et porta a un node on hi ha un titular diferent. Serveix per cridar l’atenció.
Canvi de titulars al clicar el link per provocar impacte.
12 E. Periodística en Multimèdia i Interactius Clàudia Ramos Tipus: - D’impacte: frase breu i rotunda De resum: síntesi de la informació De lead o sumari: tracta d’incorporar la totalitat de les W. Amb aquets teaser el lector pot satisfer la seva necessitat d’informació i no clicar.
De pregunta o formulació: adopta un interrogant D’anunci: promocional Per omissió: no ofereix totes les dades necessàries per entendre la noticia. Talla part de la informació per confondre al lector i cridar la seva atenció 13 ...



Comentario de amartinez8275 en 2017-11-01 19:27:13