Tema 2 Perspectiva político-criminal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Sistema Penal Juvenil
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: PERSPECTIVA POLÍTICO-CRIMINAL Principis informadors de la Llei Orgànica de la Responsabilitat del Menor       La llei té naturalesa formalment penal però materialment és sancionadora-educativa.
Persegueix d’entrada la prevenció especial positiva o reinserció.
El principi de superior interès és el menor.
Reconeixement de les garanties i drets constitucionals (principi acusatori, presumpció d’innocència, etc.).
Diferenciació de dos trams d’edat: 14-15/16-17. Tan a efectes processals com sancionadors.
Flexibilitat en l’adopció i execució de mesures.
Competència de les CCAA en l’execució de les mesures.
Principis informadors i evolució legislativa Les mesures són orientades cap a la reeducació dels menors d’edat: mesures preventivoespecials positives. No són retributives i hi ha un rebuig de proporcionalitat entre fet i sanció, és a dir, aplicar una pena igual de greu al fet comès ja què, s’imposen mesures menys gravoses. Tampoc són intimidatòries, busquem la prevenció especial positiva i no pas la negativa (ni general ni especial).
La llei penal dels menors es va reformar abans que entrés en vigor, perquè no funcionava (?).
Per qüestió de Prevenció General Positiva (retribució d’abans). Amb l’última reforma (2006) hi ha una culminació d’una transformació radical.
Per tant, no ha desaparegut l’orientació original cap a la prevenció especial positiva pel que fa als delictes lleus, però s’han juxtaposat altres orientacions que no tenen a veure. Coexisteixen dos models (síndrome de Dr. Jeckyl i Mr. Hide) - - MODEL 1. S’orienta per la regulació de delictes més lleus. Predomina criteris educatius i resocialitzadors. És un model pedagògic, educatiu i resocialitzador i incloïa faltes, delictes imprudents i delictes dolosos menys greus. En aquests cas no hi ha problemes per imposar mesures dirigides cap a la reeducació.
MODEL 2. És el model repressiu dedicat a la seguretat. Primen les característiques com a delinqüent sobre les característiques com a menor. Si la societat se sent insegura, s’ha de tractar als delinqüents per igual. Aquest model s’ocupa dels fets delictius més greus. La sensació de seguretat dels ciutadans és la base d’aquest model secundari.
Model primari És un model de responsabilitat penal però orientat a la prevenció especial positiva. La seva finalitat és evitar la reincidència juvenil. Les característiques són les següents:    Flexibilitat i llibertat judicial.
Desformalització i desjudicialització: solucions alternatives a la sanció en sentencia (reparació i conciliació) Mesura internament en centre tancat: molt excepcional Quantitativament té major aplicació, sobretot en aquelles delictes amb caràcter de bagatel·la.
Model secundari Està pensat pels delinqüents múltiples i intensius. Hem passat de la idea d’educació i socialització a la idea d’assegurament i inoqüització. Els trets característics:      Ampliació de supòsits en què s’imposen mesures d0internament en règim tancat.
Problema: no és proporcional.
Augment de la duració de les mesures.
Introducció de sancions asseguratives: prohibició d’aproximar-se o comunicar-se amb la víctima.
Possibilitat d’acabar amb una mesura d’internament en centre penitenciari d’adults. A l’actualitat, es considera que si no es mostra un pronòstic, amb 18 anys, bo de reinserció, es trasllada a la presó d’adults.
Pèrdua de flexibilitat. Tant per imposar la mesura, per la quantia, etc.
Reformes LO 7/2000. Eleva la duració de les mesures en règim tancat en casos de delictes greus com homicidis, assassinats, agressions sexuals, terrorisme i delictes amb pena superior als 15 anys.
Es produeix la reforma abans de posar en marxa la llei.
- Menors 14/15 anys: màxim de 2 a màxim de 5 anys + llib. vig. 3 anys.
Menors 16/17 anys: màxim de 5 a màxim de 8 anys + llib. vig. 5 anys.
Terrorisme + inhabilitació absoluta de 4 a 15 anys. <- No respon a la resocialització.
Pluralitat de delictes: 14/15, 6 anys – 16/17, 10 anys.
LO 15/2003. Inclou el paper de l’acusador particular (víctima o familiars) i l’acusació popular.
En l’acusació particular es voldrà acusar sí o sí (retribucionista), i si el Ministeri Fiscal considera que es millor una reparació, hi ha la possibilitat d’imposar la mesura que demana l’acusació particular i a més, seguir amb el procediment. Conseqüència: dificultats per sobresseir l’expedient per conciliació o reparació.
LO 8/2006.
- Introdueix una nova mesura: la prohibició d’aproximar-se a la víctima.
Desapareix el règim excepcional d’aplicació a joves d’entre 18 i 21 anys en cas de delictes lleus.
Aplicació de supòsits amb aplicació d’una mesura d’internament en règim tancat.
Possibilitat de complir una mesura d’internament tancat en presó a partir dels 18 anys.
Relació mitjans comunicació - opinió pública - poder polític Reduccionisme per part dels mitjans de comunicació, mass media i opinió pública, amb una tipologia de criminalitat mediàtica que no es correspon amb la realitat del fenomen. Les notícies morboses són aquelles que més es llegeixen i per tant, aquelles a les que li donen més interès.
Això augmenta la sensació de por per part de la població a partir d’un procés de victimització + estigmatització de sectors de la societat (menors, immigrants, minories ètniques) com a potencials perillosos.
Per altra banda, la societat reivindica més sancions i més dures per combatre la delinqüència.
Per tant, hi ha una expansió del dret penal, i les causes que s’apunten són:       Efectiva aparició de nous riscos.
Sensació social d’inseguretat creada per els mitjans de comunicació.
Identificació de la majoria social amb la víctima del delicte.
Descrèdit d’altres instàncies de protecció.
Gestors “atípics” de la moral.
Actitud de l’esquerra política (també la influència dels lobbies). Exemple: en el delicte d’assetjament sexual en àmbit laboral, que ja era amenaça i es va incloure la nova figura.
2008: Estudi de la UCLM El propòsit: analitzar actituds dels ciutadans front la resposta al delicte juvenil.
Les conclusions:  Gran desconeixement sobre les dades de la delinqüència juvenil.
 Delinqüència juvenil té una magnitud molt superior a la real.
 Delinqüència juvenil va en augment, és violenta y els qui delinqueixen ho fan una i una altra vegada.
 Tracte que el sistema depara als joves: benvolent.
Raons modificació LO 15/2003 i 8/2006 Principal argument LO 8/2006: Augment de la delinqüència juvenil mentre que les estadístiques oficials mostraven un clar descens.
Relació amb les reivindicacions socials (reivindicacions familiars Sandra Palos) 1.
2.
3.
4.
Acusació particular Enduriment sancions en delictes greus Possibilitat d’ingressar en la presó als 18 anys Baixar l’edat mínima als 13 anys Tractament menors de 14 anys (única reivindicació que no es fa aceptar) Exposició motius LO 5/2000: ““infracciones cometidas por los niños menores de 14 años son en general irrelevantes y, en los escasos supuestos en que aquéllas pueden producir alarma social, son suficientes para darles una respuesta adecuada los ámbitos familiar y asistencial civil, sin necesidad de la intervención del aparato judicial sancionador del Estado” Havia hagut algun canvi des de l’any 2001? No. Les demandes no es basen estadístiques i no ha hagut un augment de la criminalitat juvenil.
Relació entre mitjans de comunicació – opinió pública – discurs polític “Cercle de reforçament polític periodístic” – Scheerer    Mass media: font d’informació sobre la situació de la societat.
Esbiaixada informació que transmeten els mitjans desplega un efecte immediat en els òrgans de poder. Hi ha una presentació mediàtica de la delinqüència com una realitat amenaçant es trasllada al discurs política. També una modificació de les lleis.
Activitat legislativa novament recollida pels mitjans de comunicació: justifiquen la necessitat i la conveniència de les lleis.
...