TEMA 8. Les altres resistències. El moviment de pau i treva (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 24
Subido por

Descripción

BLOC 2. CATALUNYA: TERRITORI FEUDAL (987-1149)
No us oblideu de puntuar els nostres apunts! Valorem la vostra opinió, gràcies.

Vista previa del texto

TEMA 8. Les altres resistències: el moviment de pau i treva - La violència generada per la noblesa en aquesta època d’establiment definitiu del seu poder social, econòmic i polític, va fer que l’Església intentés pacificar les terres comtals.
- Però al segle XI, per a tal de frenar el poder absolut de la noblesa, l’abat i bisbe Oliba va crear les assemblees de Pau i Treva de Déu, amb la finalitat de limitar temporalment les guerres i les violències, i va declarar immunes els espais eclesiàstics.
- Finalment, però, nobles i eclesiàstics es van posar d’acord per respectar els seus interessos mutus i la pagesia va caure de forma definitiva en l’explotació econòmica i en la servitud.
Les sagreres - Un sector important de l’Església oferí una important resistència als senyors feudals dels castells. L’Església, que també posseïa dominis immensos, rendes, homes, drets i castells (just el que ambicionaven i envejaven els nobles), per a tal d’evitar caure en la xarxa de vincles feudals i perdre el control de les seves fortaleses, destinà alguns dels seus homes a l’exercici del govern i de les armes.
- Encara que molts d’aquests clergues-castellans es deixaren arrossegar pel camí de les guerres privades, influïts per l’imperant sistema feudal, altres comprengueren que el recurs de la violència no era la millor solució.
- Així, es busquen instruments per a contraatacar en el marc de l’espiritualitat, el temor que havien desenvolupat fins aleshores (amenaça d’excomunió  condemna eterna).
- Però per ser eficaç també havia de comportar un càstig temporal immediat com podia ser el bandejament social o la marginació de l’excomunicat (que perdia els seus béns, exclòs de la societat).
- Per tal de defensar.se a si mateixa i per posar fi o limitar el pillatge dels barons, l’Església ‘’pactà’’ una aliança amb pagesos i mercaders simbolitzada en la difusió de les sagreres i la creació de la treva de Déu.
- Les sagreres (sacrarias)1 eren cercles de pau solemnement delimitats pels bisbes en el moment de consagrar cada església parroquial, de tal manera que, sota l’amenaça de l’excomunió, es prohibia qualsevol violència contra les persones en un radi de trenta passes (teòricament) al voltant de l’església.
- Aquesta mena d’immunitat territorial basada en el dret d’asil eclesiàstic fou ràpidament aprofitada pels pagesos, que construïren barraques-rebost a tocar de les parets de les esglésies parroquials, en els mateixos terrenys on des d’antic acostumaven a enterrar els morts.
- Les barraques es convertiren ràpidament en cases per a persones, de tal manera que avui podem preguntar-nos si la sagrera, com a resposta de la feudalització, no fou en part responsable de la progressió, en molts indrets vers l’hàbitat concentrat i la repoblació d’algunes terres.
L’evolució de les assemblees de pau i treva - Els orígens del moviment semblen antics, referit ja en els concilis de pau celebrats al Loira en ple segle X. Però l’especificitat del fenomen a Catalunya, la paternitat del qual sembla ser que cal atribuir a l’abat Oliba, és la vinculació amb les assemblees de pau amb la idea possibilista d’imposar als combatents una treva setmanal.
- La més antiga es celebrà el 1027 al prat de Toluges (Rosselló), sota la presidència de l’abat-bisbe Oliba que, acompanyat d’altres clergues i envoltat de feligresos (sobretot pagesos), proclamà la inviolabilitat dels béns de l’Església i imposà una treva des de l’hora novena del dissabte fins a la primera del dilluns.
- Amb el temps, la durada de l’armistici setmanal seria de dimecres a dilluns al matí, la qual cosa permetria imaginar que el moviment de pau i treva hauria estat un mecanisme de resistència eficaç contra els feudals si no fos que tenim seriosos dubtes sobre el capteniment dels violents davant l’excomunió.
- Bonnassie, però, proposa, contra el protagonisme atorgat per la historiografia tradicional als eclesiàstics, una idea de paternitat popular, de pagesos reunits en aplec que discutien els seus afers i es volien defensar pacíficament dels enemics.
- Els eclesiàstics, intel·lectuals i dirigents compromesos amb el poder (Oliba, fill de comtes), que segurament intuïen i temien les possibilitats revolucionàries d’un moviment pacifista, deixaren els temples per anar als plrats a trobar la pagesia.
- Hi anaren empesos per la preocupació de posar les possessions de l’Església a recer de les rapinyes i de les exaccions, i convençuts que la reprovació popular augmentaria l’eficàcia dels decrets de pau i treva.
1 Veure tema específic en carpeta de Segon, Història Medieval Universal. També és recomanable una lectura del tema del feudalisme i derivats.
- Però la participació popular al moviment de pau i treva no es donava a canvi de res: aquests tenien unes aspiracions que anaven més enllà de la recerca de pau i que segurament, si s’haguessin pogut desenvolupar, haurien implicar el qüestionament de l’ordre establert basat en la preeminència de la noblesa.
- L’Església no anà tant ‘’enllà’’, entre d’altres coses perquè era la garant moral de l’ordre establert (els tres ordres socials), considerat com a providencial o de voluntat divina. Es limità, doncs, a posar un fre a les violències i a treure’n profit d’aquest nou sistema feudal.
- Al cap i a la fi, l’Església no volia canviar l’ordre social establert (tenia lligams de sang amb la noblesa) i es dedicà a orientar el moviment pacifista pagès cap a això mateix, cap al pacifisme i la neutralitat per evitar una possible revolució.
No us oblideu de puntuar els nostres apunts! Valorem la vostra opinió, gràcies.
...