TIC Tema 2. El discurs tecnològic. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Tecnologies de la informació i la comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 10/03/2016 (Actualizado: 14/03/2016)
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

*Sessió 2. 18/02/2016 SSK. Sociology of scientific knowlege.
Busquen saber perquè en alguns moments triomfa una idea, un model científic i no un altre. A vegades guanya una ciència perquè l’han triat unes persones determinades. Per molt que el mètode científic vol ser molt rigorós i demostrar que les coses es poden fer amb molt de rigor, la ciència tracta de solucionar errors del passat. Ells busquen “la contingència”, una cosa que pot passar o no i el motiu.
El discurs tecnològic.
“La tecnologia, lejos de ser natural, refleja los planes, propósitos y valores de nuestra Sociedad.
Hacer tecnologia es, sin duda, hacer política y, puesto que la política es un asunto de interès general, deberíamos tenir la oportunidad de decidir qué tipo de tecnologia deseamos” - Això vol dir que la tecnologia no és neutral, en el sentit que tu la utilitzes i la crees per alguna cosa, a més, podem decidir si la fem servir per una altre cosa. Podem crear alguna cosa amb una finalitat determinada però després la societat pot donar-li un altre ús.
El determinisme tecnològic.
Dues idees bàsiques, que sovint van relacionades.
- El desenvolupament tecnològic és autònom. Evoluciona de manera natural, l’evolució no podia ser d’una altre manera.
El desenvolupament social ve determinat per la tecnologia.
Lewis Mumfors i Jacques Ellul van realitzar els primers estudis de la tecnologia en el seu context social: - Més preocupats per als impactes socials de la ciència i de la tecnologia que no pas per al desenvolupament d’artefactes tecnològics concrets o idees científiques concretes.
Una de les conseqüències més importants d’aquests canvi de rumb va ser l’èmfasi posant en les polítiques referides a ciència i tecnologia.
Thorstain Veblen: - La tecnologia com l’agent causal més important en els canvis socials. Si som una societat evolucionada és gracies a la tecnologia.
El motor del canvi social (inclòs l’econòmic) és el desenvolupament tecnològic.
La tecnologia pot canviar-ho tot; estructures socials, institucions i fins i tot relacions personals.
La tecnologia com a motor de la història; els canvis socials provocats, bàsicament, per les innovacions tecnològiques.
Tampoc no és nou però sí accelerat i amplificat amb les TICs. Les TICs acceleren els deterministes.
Relació unidireccional: tecnologia  societat. Mai no hi ha influencia de la societat a la tecnologia.
Tant tecnofílics (per aquesta gent som evolucionats i una espècie superior gracies ala tecnologia, és bona) com tecnofòbics (per ells tots els mals del món són causats per la tecnologia) poden ser deterministes (aquells que pensen que la tecnologia ho pot canviar tot).
- Res no escapa a la seva influència i poc o res podem fer els humans per evitar-ho, bé perquè la tecnologia té i segueix les seves lleis (Ellul), bé perquè qui hauria de controlarla no hi intervé (Winner). Les persones que haurien de controlar-ho no ho estan fent.
(es un discurs una mica determinista).
Heterogeneïtat de la tecnologia.
La tecnologia no es pot aïllar. Sempre que hi ha una eina nova s’ha d’ensenyar a la gent com es fa servir. Hi ha una gran responsabilitat darrere.
Constructivisme social de la tecnologia.
- - - - El coneixement es construeix, no es igual per a tothom. És possible construir o influir en la construcció d’un entorn social per la tecnologia. De manera que podem influir en el resultat. La gent decideix si Whatsapp estarà més de moda que Telegram o altres.
Els constructivistes no només estudies les tecnologies que han triomfat, també les que no.
Diversos autors i línies de pensament s’hi inclouen però tots coincideixen en aspectes bàsics com voler evitar l’anàlisi lineal del desenvolupament tecnològic (ells creuen que la societat pot influir en la tecnologia), centrar-se també en l’estudi de tecnologies fallides, centrar-se en els detalls de les tecnologies i el context social, estudiar la innovació i la creativitat com a processos socials, en definitiva, com evolucionen comunament tecnologia i societat.
Simetria: l’èxit o fracàs d’una tecnologia s’explica en termes de desenvolupament sociotecnologic (com a resultat, no com a causa). I que una tecnologia tingui èxit no vol dir que funcioni, el que funciona depèn de qui s’ho miri.
Inclou centrar-se també en tecnologies fallides i com una tècnica particular acaba essent vista com d’èxit.
Social Shaping of Technology (SST).
Tres models per explicar el desenvolupament d’artefactes tecnològics (Wiebe Bijker).
És un dels models del constructivisme.
- Materialistic models.
Cogniticist models.
Socials shaping models.
“The view that techology just changes, either following science or of its own accord, promotes a passive attitudes to techological change. It focuses our minds on how to adapt to technological change, not on how to shape it”.
- - Antídot al determinisme tecnològic. Hi coexisteixen diversos corrents teòrics i d’investigació.
Emfasitza la importància de les eleccions humanes.
No es tracta de menysprear la ciència i la tecnologia sinó tot el contrari, formular polítiques al respecte per tal que els avenços tecnològics siguin més igualitaris, apropiats, utilitzables i centrats en l’ésser humà.
Per distingir-lo dels altres models vistos (instrumental i cognitiu), podria definir-se com aquell corrent que insisteix en què la tecnologia no segueix el seu propi camí, sola, autònomament, o segueix una espècie de camí racional, orientat a un objectiu. Per - contra, és “modelat” per factors socials, sense que existeixi una única força que li doni forma.
L’evolució tecnològica és contingent; no s’explica per la seva lògica interna sinó per la interrelació d’elements tecnològics, socials i històrics.
Les tecnologies neixen del conflicte, la diferencia o la resistència; les seves característiques es modelen a partir de la negociació entre els actors implicats.
Sovint, l’SST no és considerat una teoria prou desenvolupada sinó una mena de “paraigües” que engloba d’altres corrents, alguns dels quals veurem a continuació.
Social Shaping models.
Sociotechnical ensembles: *Technology and society as an intimately inteconnectes, hetereogeneous ensemble of technical, social, political and econòmic elements.
- Systems approach.
Actor-netword approach.
Social construction of techology approach.
Aproximació sistèmica (Systems approach).
- - - Sistema tecnològic: messy, complex, problem-solving components. They are both socially constructed and society shaping. Hi ha estils tecnològics diferents, amb la mateixa base prenem decisions diferents.
Podem trobar-hi tant artefactes físics com organitzacions (bancs, indústries, empreses de tota mena), elements científics (llibres, articles, investigació universitària), legislatius (lleis i normes de tot tipus) i recursos naturals.
Fins i tot parla d’un “estil tecnològic”.
Actor-Network.
- Parlen de sistemes on els no-humans son considerats actors.
Social construction of Technology (SCOT) - - Van fer un estudi de les bicicletes. Fa uns anys van triomfar uns models determinats de bicicletes i expliquen perquè de tots els models que existien va triomfar un de determinat. Hi havia uns grups socials concrets (faldilles llargues, gent que volia fer esport, gent que volia córrer...). La que va guanyar es va imposar com a model de bicicleta. Van imposar el plàstic que revesteix la bicicleta i les llantes dient que donava velocitat.
Inicis als 80s: estudis de cas (bicicleta, llums...)  èmfasi en social.
Posteriorment: estudis més macro i de l’impacte de la tecnologia a la societat  èmfasi en la construcció, la modernització social, la politització de la cultura tecnològica i com es gestiona la innovació.
(SCOT) fases i conceptes clau dintre del procés tecnològic.
1. Flexibilitat interpretativa. Flexibilitat no només de com és interpretat un artefacte tecnològic sinó també flexibilitat interpretativa a l’hora de ser dissenyat. No tots interpretem l’ús de la tecnologia de la mateixa manera.
 Grups socials rellevants que valoren de formes distintes un mateix dispositiu (Artifact) (pels esportistes millor unes característiques a la bicicleta, per les senyores amb faldilla llarga unes altres...) 2. Estabilització: després que els grups socials rellevants ho hagin discutit, els dispositius s’estabilitzen dins a la seva clausura (closure). Aquí la flexibilitat interpretativa va disminuint. Acaba imposant-se un model, però no només existirà un.
 Tipus de clausura: retòrica i per redefinició del problema.
3. Interpretació: relacionar l’artefacte tecnològic amb un context sociopolític més ampli.
En aquesta fase el concepte clau és “marc tecnològic” (techological frame). No conceben res d’això sense un context i un marc que ho explica.
Ciència Xplora.
- Es va inventar la infermetat de la cara de bicicleta per les dones. (masclisme) “el desenvolupament tecnològic es pot explicar com un procés social en el qual participa una varietat de grups socials rellevants. Aquest procés social no acaba quan un dispositiu surt de la fabrica sinó que continua quan els usuaris li donen un ús i un significat específic. Les lleis de la física i l’economia no són irrellevants però sí insuficients per caracteritzar el desenvolupament tecnològic.” - No va en contra de la tecnologia, la vol comprendre.
Algunes crítiques a SCOT - No queda prou clar que són els “grups socials rellevats” (per edat, nivell educatiu?).
SCOT assumeix que tots són igual i tots són presents en el procés de disseny. S’oblida, es diu, que existeixen asimetries, que no tots en una societat compten igual.
- - L’anàlisi ignora l’activisme social i polític (està fet des d’una posició d’elit acadèmica).
No diu massa sobre l’estructura social ni les relacions de poder en què es produeixen els desenvolupaments tecnològics.
Per la pròpia forma de triar els grups rellevants, o es tenen en compte els que no “usen” aquella tecnologia, com si no hi tinguessin res a dir.
També es diu que en els seus primers estudis no s’explica prou per què una tecnologia funciona per als grups socials rellevants.
Determinisme i mitjans.
En el món del determinisme existeix el determinisme de mitjans. Harold Iris va ser el mestre.
- - El motor del canvi social (inclòs l’econòmic) és el desenvolupament tecnològic. Si hi ha hagut alguna evolució al món ha estat gracies als mitjans que han aportat noves oportunitats. Quan va aparèixer la premsa, es necessitava gent que sabés llegir. “la manera en que la gent ha fet publiques les coses, ha implicat al llarg de la historia canvis.
I cada cop que apareix una tecnologia, fa que els usos de la comunicació siguin diferents.” Les tecnologies de la comunicació són essencials per a la societat.
Cada tecnologia afavoreix unes formes, continguts i usos de la comunicació.
Quan s’inventen i s’apliquen tecnologies de la comunicació, això influeix en el canvis socials.
Si hi ha una revolució en la comunicació, hi ha una revolució social.
Ell parlava de: - Cultura oral: és molt important.
Galàxia Gutemberg: es pot individualitzar més perquè ja pots adquirir coneixement sol.
Si saps llegir no necessites gent al teu voltant.
Galàxia Marconi: Marconi era un dels pares de la radio, va tenir més patents. La galàxia Marconi es refereix a partir de la invenció de la radio. Això comporta que el missatge pugui arribar a més gent, més ràpidament i a tots els llocs.
o Aldea global: es possible crear una vila global a tot el món. Podies llençar un missatge i arribar a milions de persones. Això va ser possible gracies a la tecnologia.
Els mitjans són extensions de l’home, dels òrgans humans. (McLuhan) De la mateixa manera que la roda va ser una extensió dels peus, la radio ho va ser de l’oïda. S’ha d’associar la forma en com tu envies el missatge a com la gent ho rebrà.
Tenia molt clar que la manera com nosaltres percebíem el món, no depèn tant del contingut o missatge, sinó de quin dels mitjans ens ho esta dient.
...