T8.11 Ericals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 22/05/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: Angiospermes | 125 Ordre Ericales Família ERICACEAE A partir d’aquí començarem a veure plantes amb els pètals soldats (tendència evolutiva).
   126 gèneres, 3.995 espècies Mal representades a Àfrica però puntualment molt diversificada al sud-est d’Àfrica.
Importància paisatgística: matollars i landes Plantes ben adaptades a sòls pobres i àcids (amb fulles esquamiformes, molt petites, per limitar les pèrdues d’aigua).
Plantes llenyoses (arbrets o arbusts) i algunes herbes (Monotropoideae) Fulles    simples, perennes (la majoria) o caduques (Vaccinium) La disposició de les fulles varia entre els diferents gèneres. Oposades (Calluna vulgaris: oposades decusades), verticil·lades (Erica) o esparses (Arbutus, Arctostaphyllus).
Sense estípules Inflorescències molt variades depenent de les espècies: flors solitàries, grups axil·lars, o inflorescències racemiformes, paniculiformes o umbel·liformes.
Flors:      hermafrodites, en general actinomorfes (en algun cas poden ser subzigomorfes) tetràmeres o pentàmeres en tots els verticils Campanulades o urceolades Sèpals lliures o soldats Pètals soldats 126 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Androceu: estams 8-10 (rarament 4-5) sobre el receptacle o a la base de la corol·la. Sovint amb apèndix. Dehiscència dels estams per porus o fissures.
Gineceu: 82)4-5 o 10-carpelar, sincàrpic, ovari súper o ínfer.
Fruit variable: podem trobar càpsules amb dehiscència loculicida o septicida. En altres gèneres poden haver fruits carnoses, principalment de dos tipus: baies (llavors lliures per la coberta del fruit) o drupes (amb un endocarp endurit que envolta una única llavor).
DIVERSITAT Erica: gènere molt divers a la regió de Sud-Àfrica, on les pluges són principalment concentrades a l’hivern i hi ha sequera estival.
 Erica arbòria: àmpliament distribuïda a la mediterrània. Planta silicícola, amb fulles verticil·lades. Es pot distingir d’altres Erica pel color i abundància de les flors i perquè les tiges joves són pubescents.
 Erica multiflora (bruc d’hivern, xiprell): floreix a la tardor i fa una flor rosa.
Tema 8: Angiospermes | 127  Erica scoparia (bruc d’escombres): de sòls dilícics, es troba especialment representada en boscos de Quercus súber. Flors de color groc-verdós.
  Erica cinerea: a Catalunya trobem algunes poblacions d’aquesta planta en zones plujoses.
Erica tetralix (bruc d’aiguamoll): viu en torberes.
Erica cinerea Erica tetralix Calluna vulgaris (bruguerola): mata o petit arbust de preferència atlàntica. Des del nivell del mar fins a l’estatge subalpí.
Disposició de les fulles oposada i decusades, esquamiformes imbricades.
Rhododendron ferrugineum (neret): planta de muntanya (estatge montà i subalpí). Predomina en sotaboscos de Pi negre. Passen l’hivern sota la neu en un ambient estable. Fulles esparses amb el revers d’aspecte rovellat. Flors subzigomorfes.
128 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Arbutus unedo (arboç): distribució mediterrània. Flors actinomorfes amb pètals soldats. Forma arbustos grossos amb fulles simples i esparses. Floreix a la tardor i triguen tot un any en madurar. Fruits tipus baia molt apreciats pels ocells.
Arctostaphylos uva-ursi (boixerola): uva-ursi significa raïm de l’ós. Es troba a estatge montà o a parts altes de muntanyes mediterrànies, amb preferència de sòls calcaris.
Vaccinium myrtillus (naviu): els navius són fruits (baies) que maduren a l’estiu. Viu al Pirineu (estatge montà i subalpí).
Vaccinium coymbosum: cultivat pel consum de fruits, confitures patisseria...
...