TEMA 9; T. ETIQUETAMENT (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Teories Criminológiques I
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya Teories criminologiques TEMA 9. TEORIA DEL ETIQUETAMENT 1. El “canvi de paradigma” de la teoria de l’etiquetament L’estigmatització es rellevant en la vida de les persones. El que es pregunta aquesta teoria es quina es la importancia i rellevancia que tenen les etiquetes en les persones. No vol saber perque la gent es desvia si no perque la gent continua les seves carreres delictives. La teoria del etiquetament esta centrada en al continuació. No es la desviació el que intenta explicar, això son les altres teories (control, anomia, differnecial, biologiques), aquesta teoria busca entendre quins efectes tenen les etiquetes sobre les perones.
2. Conceptes de la teoria Diferencia entre categoria de desviació primaria i secundaria. Aquesta terminologia no existia fins ara, nosaltres fins ara sabem que hi ha desviació i delinquenca, pero aquesta teoria introdueix un segon concepte entre el que diu desviació primaria i desviació primaria, es la essencia de la teoria del etiquetament.
- Desviació primaria; la conducta desviada. Una persona pot conviure amb la seva desviació sense que això li porti moltes complicacions, no afecta a la estructura psiquica de la perosna, convius mb la teva desviació i ho normalitzes. No es només un acte delictiu, es relaitzar-ho de manera normalitzada.
- Desviació secundària; que pasa quan es passa de la desviació primaria a la secundaria? la idea es que hi ha un moment que hi hagi reacció contra la desviació, una persona pot tenir una actitud violenta amb la seva parella pero de ara al públic no sembla que es comporti així. Un pot fer conductes desviades i que la gent no ho sapigui. Segon punt, una persona pot duur a terme conductes desviades pero en el seu contexte no rebi reacció negatives.
La teoria el que diu es que això no es preocupant (desviació primaria), en canvi li preocupa la desviació secndaria perque aquesta requereix reacció social negativa, qui la pot fer? Normalmnent comença pels organs de control formal (policia, jutge, persions, centres de mernos), tot això es una reaccio social, aquesta pot ser menor (ens poden detenir una vegada), pero, lo que els hi preocupa es que això afecta a la imatge social de la persona, que els demés els començin a veure com a una persona diferent. Que la gent idenfitiqui a la persona de una manera negativa, com a deliqnuent, del que cal seapar-se, del que cal no tenir relacions, perque té antecedents penals, etc.
Quan una perosna els altres el veuen ab aquesta imatge negativa, que fa? Si la gent te una imatge de que soc una persona que vaig maltractar a una parella anterior, potser ens costa més tenir una relació María Aperador Montoya Teories criminologiques de parella, o ens costa més trobar feina, a lo millor la gent ens rebutja. Et sents aillat. Llavors que fas?, doncs et relaciones amb gent que t’accepta, i la teoria diu que les persones que t’accepten son com tu. Si son persones que tambe tenen antecendets, aquestes coses uneixen. Per tant t’has de situar amb persones que t’accepten, i d’altra banda si després de un procés una persona arriba a sentir molt, a percebre molt que els demés el veuen com desviat, a lo millor s’ho creu i ho accepta que és desviat.
Sobre tot si has estat en una pressó, de la mateixa manera que acceptem etiquetes positives, també les acceptem de negatives. La nostra identitat es conforma per el qual els demés pensen de nosaltres.
3. El procés a la desviació secundària Primer pas es la reacció social estimatigant a l’acte desviat. (no tota reacció social es estigmatitzant, per exemple quan et posen una multa ). Definició de la persona com a moralment interior. La desviació com aspecte més destaacable de la persona).
Segon pas, sentiment d’injusticiia. Interacció antagonista entre individu i societat. La persona percep que la reacció que pateix es excessiva respecte el que ha fet El tercer nivell es el canvi de identitat, tot comença per la identitat social  identitat personal.
La quarta etapa es que que passa quan una persona te un canvi de identitat social? Comporta d’una banda consequencies i que limita l’accés a un status convencional (relacions amb persones convencionals) i d’una altra banda, es que facilita a l’accés a mons desviats. Perque? Primer, perque la primera vegada que un es castigat, que un es detingut, potser se sent molt avergonyit, quan ja ha passat varies vegades, no se sent tant vergonyós. Té que veure amb la teoria del control, com que moltes coses futures et venen negades, busco molt la classificació inmediata. Tot aixó facilita l’accés.
La quinta idea que es quan es consolida, a la persona li significa mes cost rehbailitars-e que mantenirse en un estatus desviat, a la gent li costa acceptar que tu no ets desviat, llavors mñes aviat la propia persona perceb la dificultat de que l’acceptin i si tu veus que et costara mes l’esforç que faras per a que la gent no et vegi com a desviat que el cost de les conductes desviades (detensions etc). La persona fa aquest calcul, aixo ja es la consolidació de una conducta desviada secundaria.
...

Comprar Previsualizar