Sistema nerviós - Sistema nerviós autònom (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA NERVIÓS (II) – Sistema nerviós autónóm ORGANITZACIÓ GENERAL DEL SNA Coneixerem les vies aferents sensorials, els centre d’integració i les vies eferents motores.
Anteriorment hem vist les vies aferents sensorials i els centres d’integració on hi trobem la medul·la espinal, el pont o medul·la i l’hipotàlem. Ara veurem també les eferents motores, els òrgans efectors de les quals són múscul llis, glàndules i vísceres.
Les vies eferents motores són característiques d’aquest sistema autònom ja que controlen coses involuntàries – són autonòmiques. Són sempre dues neurones en sèrie, una fent sinapsi amb l’altra. El punt de distinció és just el punt on fan sinapsi; normalment és un gangli nerviós. La neurona que va cap al gangli es la preganglionar i la que surt és la postganglionar.
Les neurones preganglionares es caracteritzen perquè sempre tenen el soma al SNC, perquè són β-mielíniques i perquè la seva conducció és mitja-lenta; les postganglionars tenen el seu soma en els teixits perifèrics, són de tipus C amielíniques i són de conducció lenta.
Els ganglis nerviosos presents en aquestes vies no fan sinapsi amb una sinó amb vàries neurones post sinàptiques – és un centre de sinapsi entre neurones pre i postganglionars. Anatòmicament sempre estan fora del SNC i hi trobem fenòmens de divergència neuronal.
ORGANITZACIÓ FUNCIONAL DEL SNA Des d’un punt de vist funcional tenim sistemes funcionals antagònics: el simpàtic i el parasimpàtic.
Tenen particularitats estructurals i funcionals (la neurotransmissió canvia).
SNA SIMPÀTIC La neurona preganglionar és més petita que la postganglionar. Es donen fenòmens de divergència (la preganglionar està molt ramificada, amb fins a 20-30 sinapsis), per això produeix respostes molt difuses i àmplies.
ORGANITZACIÓ FUNCIONAL DEL SNA SIMPÀTIC S’origina als segments toraco-lumbars o medul·lars (segments T1-L2). Els ganglis es troben en la cadena simpàtica paravertebral (ganglis just després de la medul·la), ala zona cervical i trobem també ganglis distals o prevertebrals (celíac, mesentèric superior i inferior, aòrtic-renal).
Trobem la medul·la adrenal, que es comporta com un gangli simpàtic, i que és un òrgan de neurosecreció on hi ha neurones postganglionars molt especialitzades (arriba la preganglionar, fa sinapsi amb cèl·lules i ho aboquen directament a la sang per mecanismes endocrins, hormones). No hi ha axons. La seva innervació depèn del gangli celíac.
Hi ha variacions en la organització anatòmica en funció de l’espècie.
SNA PARASIMPÀTIC La neurona preganglionar és més llarga que la postganglionar. La preganglionar està sense ramificar i per tant les respostes són més localitzades.
ORGANITZACIÓ FUNCIONAL DEL SNA PARASIMPÀTIC Té dues porcions, el component cranial (comprèn alguns dels parells cranials, el III, el VIII, el IX i el X) i el component sacro (on s’originen els nervis pèlvics).
En el sacro, la neurona preganglionar es troba en la medul·la espinal lumbosacra i la post esta dins de l’òrgan que s’innerva.
Aquests nervis pèlvics innerven els trams finals del tub digestiu, colon i recte, el sistema urinari i el sistema reproductor (òrgans pèlvics).
Els ganglis del parasimpàtic estan inclosos en les parets viscerals i en els ganglis del cap. Comparació Simpàtic-Antipàtic: NEUROTRANSMISSIÓ EN EL SNA El NT que es fa servir en les neurones preganglionar sempre és Ach (Acetilcolina) (són neurones colinèrgiques). Tenen acció sobre receptors nicotínics nerviosos (Nn).
La diferència es produeix en les neurones postganglionars.
- En el parasimpàtic es fan servir els mateixos NT i actuen sobre receptors muscarínics.
En el simpàtic s’alliberen adrenalina i noradrenalina (són neurones adrenèrgiques). Els teixits dianes són les glàndules sudorípares i els vasos sanguinis de la musculatura esquelètica, i els receptors són o α o β-adrenèrgics. Depenent del receptor els efectes són diferents.
En aquestes vies postganglionars no es fa sinapsi directa amb l’òrgan diana sinó que fan sinapsi de pas amb varicositats – és a dir, les terminacions nervioses es troben fent sinapsi organitzada a la placa motora. És predominant en els músculs llisos viscerals.
EFECTOS DEL SNA EN ELS ÒRGANS EFECTORS Són sistemes de control no conscient; els òrgans efectors que controlen són vísceres, glàndules i el múscul llis, tots a través de receptors de tipus muscarínics o α/β adrenèrgics (segons si parlem del sistema simpàtic o parasimpàtic). Tots els òrgans reben innervació del parasimpàtic o del simpàtic; els efectes biològics generalment són antagònics; si un l’activa l’alter l’inhibeix.
Ambdues divisions tenen una activitat tònica, constant (hi ha un to simpàtic i un to parasimpàtic en l’organisme). A més, aquesta activitat és regulable / modulable. Això vol dir que en determinades circumstàncies podem afavorir un sobre l’altre o en podem inhibir un.
En taronja hi ha els mínims que ens hauríem de saber.
La miosis és un terme usat en medicina per indicar la contracció de la pupil·la de l’ull.
Aquesta acció és antagònica a la de la dilatació de la pupil·la o midriasis.
Hi ha 2 excepcions d’activitat antagònica: - En els òrgans sexuals masculins no són antagònics Algunes secrecions de l’intestí poden fer els dos estimular enlloc d’un estimular i un inhibir. En les glàndules salivals també passa això.
...