4.2. Edat de Bronze (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

L'Edat  del  Bronze.  El  desenvolupament   de  les  societats  del  II  mil·lenni   EL  BRONZE:   -­‐Bàsicament   del   2000   al   1000   (2n   mil·∙lenni)   -­‐>   però   com   al   calcolític,   variacions.   Hi   ha   zones   que  entren  durant  el  III  o  el  I...  Depèn  de  la  situació  geogràfica.   -­‐El   pas   del   calcolític   al   bronze   es   fa   per   aquesta   novetat   tecnològica   del   bronze,   no   per   altra   cosa,  no  hi  ha  trencament  amb  el  que  hi  havia  abans.     -­‐Bronze:   és   una   aliació   -­‐>   barreja   de   coure   i   estany.   Ja   hi   havia   aliacions   al   calcolític   final,   però   sense  bons  resultats  fins  el  bronze,  és  a  dir,  quan  el  coure  es  barreja  amb  l'estany.  Així:     • • +  duresa,  punt  de  fusió  +  baix,  +  fàcil  treballar-­‐lo  i  +  perdurabilitat  (s'oxida  menys)   però  en  l'aliació  d'estany  hi  ha  poc,  casi  tot  és  coure.  Tampoc  calen  proporcions  majors   i,  a  +,  l'estany  és  més  complicat  d'aconseguir.     -­‐El   bronze   va   des   de   que   apareix   (III   i   sobretot   II   mil·∙lenni)fins   que   de   forma   lenta   i   progressiva   es  va  expandint.  1s  objectes  de  bornze  al  Prox.  Orient  en  dates  molt  antigues.   -­‐El   trobem   a   civilitzacions   força   avançades   (Mesopotàmia,   Egipte...),   ja   en   fase   històrica,   i   a   llocs  en  fase  encara  protohistòrica  (Europa...)   Ø Aparició   Bronze   però   no   generalització.   Expansió   i   consolidació   al   llarg   del   2n   mil·∙lenni.   Ø  Formació  definitiva  de  societats  complexes,  jerarquitzades  i  urbanes.   Ø  Entrada  en  fases  històriques  a  Orient  (Egipte,  Mesopotàmia).   Ø  Fases  protohistòriques  al  sud-­‐est  europeu.       Característiques  durant  les  dates  del  bronze:   • Importants  les  rutes  d'intercanvi  extra-­‐regionals   Societats  +  desenvolupades  -­‐>  augment  població  -­‐>  necessitat  d'intercanviar.  Sobretot   per   l'estany,   que   es   troba   a   la   façana   atlàntica.   Així,   les   civilitzacions   del   bronze   han   d'intercanviar   -­‐>   des   de   la   façana   atlàntica   l'estany   s'expandeix   a   altres   zones   d'Europa.  Però  hi  ha  molts  altres  materials  que  també  es  mouen:  l'ambre  des  del  Bàltic,   el  coure  de  d'Anatolia,  Xipre  o  Balcans,  la  sal  de  centre-­‐europa...   • • • Intercanviant   productes   s'enriqueixen   i   la   jerarquització   social   augmenta   -­‐>   jerarquització  dels  assentaments  (abans  es  veia  només  en  punts  concrets).     Estan   +   protegits,   emmurallats,acumulen   poder,   mentre   que   hi   ha   també   d'altres   +   senzills,   rurals,   subordinats   als   primers.   Però   veiem   com  interessa   controlar   el   territori   (pels  ramats,  els  minerals,  les  xarxes  d'intercanvi...)   Importància   dels   enterraments.   Megalitisme   acaba   desapareixent   i   l'enterrament   col·∙lectiu  neolític,  amb  notables  igualtats,  s'abandona   -­‐>  ara  enterraments  individuals,   amb  cistes,  túmuls...  i  aquests  estan  relacionats  amb  individus  determinats:  l'elit  que   controla  la  resta  de  grups.  La  resta  d'enterraments  són  més  simples   La   jerarquització   que   al   calcolític   només   es   donava   a   zones   puntuals,   ara   es   generalitza.  Els  aixovars  també  ho  indiquen   Per  primer  cop  -­‐>  objectes  metàl·∙lics  especialitzats  per  la  guerra  (espases,  alabardes,   cascs,  escuts...)   La  guerra  ha  adquirit  importància!  Abans  arc  i  fletxa,  punyals,  masses,  martells...  que   eren   polivalents,   amb   diversos   usos,   com   els   quotidians.   Ara   serien   només   per   a   la   guerra.   Alguns  exemples  de  cultures  del  bronze:     RESUM  CULTURES  QUE  VEUREM  (ens  saltarem  algunes  igualment):   Europa  mediterrània:   Ø  Les   primeres   cultures   complexes   de   la   Mediterrània   europea:   Minoics,   micènics   i   ciclàdics   Ø  La  cultura  de  l’Argar     Ø  La    Cultura  Talaiòtica   Ø  La      cultura  Nuràghica     Les  cultures  d’Europa  central  i  septentrional       Les   primeres   cultures   complexes   de   la   Mediterrània   europea:   Minoics,   micènics   i   ciclàdics.   (Mediterrani  Oriental)   -­‐Primers   europeus   en   entrar   al   Bronze,   on   per   influència   dels   Balcans   ja   arribà   abans   el   calcolític.   -­‐Escriptura     Ø  Minoica:            No  desxifrada  (informació  arqueològica)   Ø  Micènica:            No  desxifrada  en  una  fase  inicial.  Posteriorment  es  torna  a  un  període  àgraf.     La  cultura  minoica  (2100-­‐1450):   • • • • • 1r   lloc   d'Europa   on   arriba   la   metal·∙lúrgia   del   Bronze.   Cultura   amb   escriptura,   tot   i   que   no  desxifrada.     Creta.  També  arriben  a  Tera.   III-­‐II   mil·∙lenni   -­‐>   minoics   -­‐>   la   última   expressió   pre-­‐indoeuropea   de   tradició   neolítica-­‐ calcolítica  local.  Fi  de  la  Old  Europe  Culture.  (Encara  es  manté  el  pes  de  la  Europa  vella,   les  tradicions  neolítiques  tot  i  ser  bronze,  que  després  amb  el  micènics  ja  es  perdran)   Etapes:   o 1s  palaus  (paleopalacial)  -­‐>  1900-­‐1700  (es  van  construint  els  primers  palaus  en   diverses  zones)   o període   neopalatí   -­‐>   1700-­‐1400   (període   d'esplendor   amb   la   reconstrucció   dels  Palaus,  rere  els  terratrèmols  de  1700  que  els  destruïren)   o període  postpalatí    -­‐>  1400-­‐1100  (absorció  micènica)   Característiques  (així,  amb  tradicions  neolítiques):   -­‐Base  agrària  amb  importància  dels  ovicaprins   -­‐Importància  de  les  divinitats  femenines  (no  la  masculinització  del  calcolític)  i  els  braus   en  les  representacions   • -­‐manca  de  construccions  militars   -­‐Element  característic  -­‐>  el  Palau:     o sense  muralles  o  elements  de  protecció  -­‐>  cultura  pacífica   o giren   al   voltant   d'un   pati   central   que   vertebra   la   resta   d'àrees   (la   de   residència,  la  de  rituals,  santuari,  magatzems,  zones  per  a  libacions...)     o és  on  viu  l'elit   o concentra  diversos  tipus  de  poder:  polític,  econòmic,  religiós...   o destaca  el  palau  de  Knossos   -­‐Pintura  molt  important  -­‐>  escenes  quotidianes,  figueres  femenines,  animals,          vegetals..   -­‐ceràmiques  de  qualitat  amb  motius  diversos   -­‐grans  magatzems,  també  amb  sitges,  que  indiquen  la  riquesa,  que  hi  havia  molt            d'excedent.  El  magatzem  estava  al  Palau     -­‐societat  força  igualitària,  també  entre  homes  i  dones   -­‐societat   està   jerarquitzada,   però   no   gran   diversitat   d'estatus:   hi   ha   una   elit,   però   la   resta,  porques  diferències   -­‐Economia:   importa   la   ramaderia,   la   pesca   i   els   intercanvis   comercials:   vaixells   amb   màstil  i  vela.  Alguns  parlen  d'una  "talassocràcia  minoica"  (control  marítim  de  diverses   zones)   (es   detecta   en   la   fase   neopalacial,   amb   els   nous   palaus,   quan   s'expandiran   a   Tera)  -­‐>  Productes  minoics  es  troben  a  les  zones  del  voltant.   -­‐Usen  l'escriptura.   desapareixen   en   un   moment   donat   quan   es   destrueixen   els   palaus.   Després   ja   trobem   els   palaus   micènics.   S'han   establert   diverses   teories.   La   més   coneguda,   la   de   l'erupció  del  volcà  de  Tera,  amb  el  conseqüent  tsunami  que  destruiria  la  costa  nord  de   Creta.       La  cultura  micènica  (1600-­‐1200)   -­‐Mentre  a  Creta  hi  ha  la  cultura  minoica  amb  els  1s  palaus,  cap  al  2000,  a  Grècia  continental   comencen   a   arribar   grups   de   les   estepes   (indoeuropeus)   -­‐>   al   2000   s'anirien   instal·∙lant   a   Grècia  i  Anatòlia.  No  sabem  qui  són.  Segons  Gimbnutas,  Kurgans,  segons  Homer,  aqueus.  Però   són  pobles  itinerants  amb  cavalls,  carros,  espases...  que  s'instal·∙len  aquí  i  es  sedentaritzen.  Es   van   fent   nombrosos,   enriquint-­‐se,   adquirint   +   poder   i,   quan   la   cultura   minoica,   període   d'esplendor  (neopalacial):  ja  centres  urbans  importants  per  tota  Grècia,  com  Micenes.     -­‐Així,  origen  dels  micènics  -­‐>  els  pobles  de  les  estepes.  Amb  el  temps  seran  grans  centres  de   poder.     -­‐  Característiques  dels  micènics:   • agrupats   en   centres   urbans   en   zones   altes,   amb   muralles   importants...   -­‐>   molta   protecció,  atacar-­‐los  era  molt  difícil   • clara   jerarquització   en   l'ocupació   de   l'espai.   Al   centre   l'element   +   important:   el   megarón.     • Guerres  clarament,  són  bèl·∙lics.  Tenen  molts  objectes  de  bronze  per  la  guerra  (escuts,   espases,  cascs...)   • Enterraments  també  característics:     enterraments   en   cercles   (coneguts   el   cercle   A   i   B)   destinats   per   a   les   elits.   Envoltats  de  lloses  de  pedra  i,  en  l'interior,  fosses  excavades.  Allà  s'enterrava   l'individu   i   l'aixovar.   Cares   cobertes   amb   màscares   d'or,   amb   grans   tresors   i   armes.  I  rituals  amb  libacions...   o després   apareix   l'enterrament   en   "tholoi".   No   són   enterraments   col·∙lectius,   sinó  enterrament  de  les  famílies  poderoses.   Figura  del  guerrer  és  molt  important  -­‐>  societat  molt  masculinitzada   Així,  diferents  minoics  en  tot:  ja  no  són  els  pacífics  minoics  que  conserven  la  tradició   neolítica,  ja  no  són  pre-­‐indoeuropeus.  Ara  són  indoeuropeus  bel·∙licistes  que  han  deixat   enrere  el  neolític.   usen   l'escriptura   (una   mena   de   proto-­‐grec)   amb   tauletes   d'argila   sense   coure,   però   que   per   incendi   s'han   conservat.   Indiquen   aspectes   econòmics   (de   la   riquesa   i   l'estratificació  social)   o • • • -­‐1200  -­‐>  van  desapareixent  i  s'arriba  a  una  etapa  àgrafa  fins  el  període  arcaic.  De  la  història   passen  a  una  mena  de  prehistòria.     -­‐No  se  sap  ben  bé  que  passa  amb  la  fi  de  Micenes.  Però  durant  aquest  període  (s.  XIII-­‐XII)  -­‐>   crisi  mediterrània  oriental:  convulsions  pels  pobles  del  mar  (atac  a  Egipte,  fi  imp.  hittita...).  No   se   sap   qui   són   aquests   grups   que   ataquen   ni   si   serien   aquests   també   els   que   acabarien   amb   micenes,  ni  si  potser  foren  els  mateixos  micènics  els  que  atacaven.     La  cultura  de  l'Argar  (2200-­‐1500)   -­‐Cultura  estrella  de  la  Península  ibèrica   -­‐al  sud-­‐est,  on  durant  el  calcolític  es  trobaven  "los  millares",  tot  i  que  ara  amb  una  extensió  un   xic  major.  Tot  i  així,  no  hi  ha  una  continuïtat  clara  entre  les  dues  cultures   -­‐>  no  necessària  una   evolució  l'una  de  l'altra,  però  sí  hi  hagué  d'intervenir  algun  factor.  No  està  clar  encara.   • • • És   una   cultura   del   bronze   amb   un   desenvolupament   urbà   important,   amb   zones   elevades,  muralles,  concentracions  de  riqueses  i  poder,  amb  assentaments  subordinats   +  simples...   Diferent  que  millares  en  molts  aspectes:   o desapareix   l'enterrament   col·∙lectiu   -­‐>   ara   individual   (fosses,   urnes...)   (però   sota  les  cases!  -­‐>  importava  que  l'individu  es  mantingués  a  casa!)   o jerarquització   social   molt   important.   Els   aixovars,   al   ser   individuals,   mostren   molt   les   diferències   (tant   per   sexes   com   per   categories   socials).   Categories   socials  molt  diverses,  fins  i  tot  esclaus.     o Important  producció  d'armes   o ex:  l'home  de  Galera   característiques  del  calcolític  que,  amb  el  bronze,  s'han  tornat  +  complexes.       Europa  central  i  septentrional  a  l'Edat  del  Bronze:  l'aparició  de  les  complexitats  socials         Europa  central:       -­‐Cultura  "d'Únetice",  seguida  de  la  "cultura  dels  túmuls"   • cultura   força   desenvolupada,   amb   les   característiques     d'Europa   central   seguint   les   caract.  d'aquests  grups  des  del  neolític.   • assentaments   es   van   fent   +   grans,+   nombre   de   cases,   estructures   de   fusta   com   element   constructiu   (com   neolític   europeu   que   s'ha   anat   mantenint),   cases   rectangulars,  grans...  diversos  espais  dintre,  grans  dimensions.     • La   diferencia   amb   neolític   son   les   muralles   (murs   de   protecció   contra   els   perills   de   fora)  (assentament  molt  protegit)     • ex:  zameçek:  Disc  de  Nebra  (1600)  -­‐>  primera  constatació  de  representació  de  l'espai   celest  (tema  que  interessa  molt  a  aquestes  cultures  des  del  neolític).     • Característiques   d'aquesta   zona:   enterraments   en   túmuls   de   grans   dimensions,   destinats  a  les  jerarquies  més  elevades,  amb  aixovars  importants     Sud  Illes  britàniques:    wessex   • A  la  Bretanya  francesa  tenim  la  "cultura  de  wessex"   • Enterraments   també   per   aquests   personatges   lligats   a   la   figura   del   guerrer   (enterraments  amb  les  seves  armes  i  vestimentes).  Estructures  amb  construccions  de   fusta  o  lloses  de  pedres,  amb  grans  túmuls.       • Assentaments  fortificats  i  conservació  de  les  estructures  de  fusta   • Característiques   generals   del   bronze:   societats   s'han   anta   fent   complexes,   ha   aparegut   una  elit  de  prínceps  guerrers.  Els  metalls  comencen  a  ser  +  abundants.       ELS  DIPÒSITS  DE  BRONZE:  UN  NOU  TIPUS  DE  REGISTRE  ARQUEOLÒGIC   Ø Dipòsits    de  reciclatge  metal·∙lúrgic   Ø  Dipòsits  de  comerciant   Ø  Dipòsits  personals/tresors     Ø  Dipòsits  votius                   ...

Tags: