Hegel i Schelling (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de l'estètica en época moderna i contemporànea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Schelling Coneix ciència, art, natura, jo, màgia... I ho remet tot a un principi que ell anomena l'absolut. Es el punt en que conflueix lo ideal i lo real, el subjecte i l'objecte, la unitat i la pluralitat, l'absolut és Déu, és el jo, és la natura... Es manifesta de formes diverses. L'art forma aquest absolut i ho mostra. Ell defineix l'art com una representació finita del infinit. Per això l'art és la forma de coneixement més elevada que podem tenir. En l'art hi és tot, mentre que en la ciència predomina l'element racional.
1802 "Filosofia del art" on es manifesta això. "La filosofia de la mitologia" també s'expressen aquestes idees. (Text 203) En aquests textos ja no es tràgic com en la seva primera etapa, sinó que vol crear una nova religió i mitologia.
Hegel Creu que la seva filosofia encara no es prou sistemàtica, intentarà fer un sistema universal i complet. És l’últim filòsof sistemàtic. Representa la culminació metafísic, de tots els grans mites del racionalisme. Això és veu en el text 265. El que és veritable és el tot, l'essència del qual es l'activitat. En continu desenvolupament.
En Kant s'estableixen uns límits entre el que podem conèixer i la cosa en si que no podem conèixer. I en canvi, Hegel diu que no té sentit establir aquest límit perquè si tu poses aquest límit sobre la cosa, vol dir que ja conèixer les cosa, que està en el teu esperit i que per tant, no cal fixar límits a una cosa que ja coneixes. El coneixement i el saber humà és un sistema total, no podem pensar res que no coneguéssim perquè sinó poguéssim coneguéssim no pensaríem en certa cosa.
Perquè les coses les pensem ja les hem de portar dins nostre d'alguna manera. Allò que no coneixem no ho podem ni pensar. Conèixer es reconèixer el que ja portem a dins.
Com podem accedir a aquest món espiritual? Hegel diu qüestionant la percepció, l’espontània versió que tenim de la realitat. La filosofia de Hegel es la filosofia de la negació. Abans de pensar hem de dir que no. Dèiem que el pensament es un sistema complet, un tot, per conèixer alguna cosa hem de conèixer moltes altres. No podem conèixer la noció de triangle sinó coneixem la noció de línea o polígon. El mon del pensament és un tot regular. La natura és la alineació de la idea. Ell aquí introdueix un concepte molt important: alineació.
En Hegel podem parlar de tesi, antítesi, síntesi. Aquesta síntesi torna a ser una tesi que es negada i així contínuament. Això és la dialèctica. Es el primer gran filòsof que tot ho veu en termes històrics. Ara passem a una altre concepció en que si abans la referència era la naturalesa, ara serà la historia. És la naturalesa en metamorfosi i en canvi constant. Mantenint aquesta visió Marx crearà el materialisme històric, invertint Hegel.
Hegel ja havia fet aquest gir, l'estat de perfecció per ell és el canvi i no el moviment. Per ell serà important l'idea de zeitgeistm, veiem que els criteris de belles son epocals, que les veritats son veritats de l’època... Que hi han moltes coses que responen a l’època o bé com diu Hegel al volkgeist. Amb això, Hegel serà romàntic tot i que ell no vulgui ser-ho. Te una concepcio molt il·lustrada.
Hegel planteja el seu sistema en forma ternària, un dels més complets és el que ell presenta en les seves lliçons de Filosofia de la Historia. Estableix: - Lògica: ens parla de la dialèctica, d'aquesta articulació del saber a partir de la absorció, negació i superació del anterior (tesi, antítesi, síntesi). Ens parla des d'un punt de vista epistemològic.
- Filosofia de la Naturalesa: trobem la dialèctica en la naturalesa, per exemple trobem el desenvolupament d'una planta.
- Filosofia del Esperit: la idea pren consciencia d'ella mateixa.
Esperit subjectiu (antropologia, psicologia, fenomenologia) Esperit objectiu (dret, moralitat, eticitat) Esperit absolut (art, religió i filosofia) La bellesa es una representació sensible de la idea. En Hegel hi ha la mort de l'art i de l'art, es passarà a la religió. La idea és més pròpia perquè la religió crea elements sensibles, encara anem a un pla més general que és la filosofia.
...