TEMA 10 - ART I HISTÒRIA (Mercè Vidal) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 9
Subido por

Descripción

tema 9 - EL PAPER DE LES ACADÈMIES DE BEAUX-ARTS I LA REACCIÓ A LA NORMA

Vista previa del texto

10.- EL DEBAT ENTRE ART I INDÚSTRIA EN EL MARC DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS De les exposicions universals a les olimpíades - Colonialisme. Expansió comerç i economia. Revolució Industrial: concentració industrial a les ciutats, mecanització, electricitat. Transport. Onades migratòries.
- Donarà lloc a una nova distribució de l’espai i nova fisonomia de la ciutat.
- Expansió de la ciutat respecte el nucli antic, que no podrà absorbir aquesta quantitat de persones: conurbació urbana, extraradi de la ciutat, el que avui anomenaríem àrea metropolitana. Es crea perquè la ciutat per si sola no pot absorbir més població: mena de corona, anomenada en termes urbanístics conurbació.
- Lligat amb la nova ciutat industrial sorgeix un element bàsic del progrés: transport. Xarxes de metro importants, algunes d’elles decorades amb els nous estils, modernisme, com a París.
- Motor de tots aquests canvis: món productiu. Paper important de les Exposicions Universals.
- Les construccions més audaces d’aquesta arquitectura es feren aquí: exhibicions públiques dels avenços de la tècnica i de la indústria organitzades des de mitjan segle, que requerien pavellons molt grans per allotjar-hi tant els objectes exhibits com la multitud.
- Fonamentar la tecnologia i indústria, mostrar les noves tecnologies motiu principal (ciutat industrial): màquines de vapor, telers mecànics... //no tot maquinària: també obres d’art, la producció artística d’aquests països.
Important també portar aquelles obres artístiques que responien a les colònies que tenien sota el seu domini per mostrar el seu poder.
- Espais molt amplis gràcies a les oportunitats que oferien els nous materials, ferro i vidre: enginyers: mercats, estacions de tren... arquitectura del ferro.
 Crystal Palace de J. Paxton, a Londres. Primera Exposició el 1851.
 Torre Eiffel, 312m. Gustave Eiffel, Exposició de París 1889.
 Arc de Triomf, entrada a l’Exposició de 1888, zona de la Ciutadella. Josep Vilaseca, arquitecte. També cafè-restaurant de Lluís Domènech i Montaner: Castell dels Tres Dragons, actual museu de zoologia.
Modernisme: gran llibertat.
Barcelona - Barcelona medieval dividida en dues parts, separades per les Rambles:  Recinte emmurallat de Jaume I (s. XIII). Rambles inici a les Drassanes costat dret fins arribar a Plaça Catalunya. Porta Trentaclaus; Porta Boqueria; Portaferrissa; Portal de l’Àngel – Carrer Fontanella; Ronda de Sant Pere; Passeig Picasso i arribava a mar. Englobava les ‘’viles noves’’ (forma muralla romana).
 Muralla de Pere III el Cerimoniós (s. XIV). A l’altre costat eren hortes; Sant Pau del Camp... des de les Drassanes; Paral·lel; Ronda de Sant Pau i de Sant Antoni; Plaça Universitat; Carrer Pelai fins la Rambla amb la Porta de Canaletes.
 Enderroc de les muralles entre 1854-56 per peticions de necessitat de creixement de la ciutat.
El Pla Cerdà - La idea de ciutat d’Ildefons Cerdà. Enginyer. Escriu diversos llibres on descriu les seves teories sobre com ha de ser una ciutat.
- Concepte de ciutat molt pràctic, i sempre pensant sobretot amb el món de la tècnica, el transport, la circulació...
- Organització en base a una quadrícula, tret bàsic de l’Eixample, amb la idea fonamental de l’ordre: figures geomètriques, no quadrades (133’3x133’3m).
- La ciutat amb un creixement vertical // creixement horitzontal (ciutat jardí) de Howard a Anglaterra.
- Diferents etapes (tres) de construcció de l’Eixample (1860-90). Evolució de la mançana de Cerdà.
- Idea de Cerdà de la ciutat creixés cap al Besòs // la població va tendir més cap a l’altre costat, Montjuïc.
- Cases d’en Cerdà, tipologia de casa entremitgera (comparteix la paret amb l’altre casa) i disposada en xamfrà.
De quatre plantes i amb els baixos destinats a botigues.
- La gent vivia en llocs insans. Clima d’explotació i de degradació de la condició humana. Obrers...
- Tema important de l’aigua, higiene. Torre d’elevació d’aigües. A vegades existència d’aigües subàlvies de difícil captació: es creen societats per explotar, administrar i distribuir aquestes fonts.
- Importància dels mercats (en forma de creu): Mercat de Sant Antoni (1876-82).
- Adaptabilitat de les mançanes de Cerdà (mercats, passatges, jardins...).
- Amplis passejos (de Gràcia) on la burgesia lluïa les noves modes adquirides i vingudes de París. Cases modernistes (Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner...).
- S’ha dit del Passeig de Gràcia ‘’l’illa de la discòrdia’’, ja que hi trobem els grans exemples dels diversos arquitectes de l’època (Casa Batlló de Gaudí).
- Importància de la connexió amb el port, industrial, comerç: Pla de reforma interior de la ciutat de Barcelona: obertura de la Via Laietana (Pla Àngel Baixeras): - Operació molt gran, gran quantitat d’enderrocs d’habitatges i creació de superfície d’espai públic. Gran oposició. 1891 és aprovat, però 1892 mor Baixeras.
- 1898 finalment Ajuntament decideix tirar endavant el Pla parcialment. 1908 s’inicien les obres d’obertura de la Via Laietana – 1913 finalització dels enderrocs.
- Garden city. Altre model, anglès, proposat per Howard (ciutats jardí), urbanista britànic.
- Construcció de Letchworth 1903-4, model de ciutat ‘’horitzontal’’/Cerdà vertical; i Welwyn 1919.
- Va obtenir una gran difusió. Publica diversos llibres.
- Idea de l’aprofitament dels desnivells del terreny. Plaça central: carrers a partir d’ella, radial. Però alguns carrers irregulars i sinuosos per la dificultat del terreny.
- Idea del ‘’cinturó verd’’, espais verds que envolten la ciutat.
- Habitatges ‘’cottage’’, cases en filera, envoltades de jardí, carrers sinuosos.
- Ara 33mil habitants de classe mitja.
 influències idees de Howard: Park Güell a Barcelona 1900-1914.
- 17-18 ha. Declarat Patrimoni Humanitat 1984. Iniciativa Eusebi Güell, concepció Antoni Gaudí.
- 1926 adquirit per l’Ajuntament. Al final no es construeix la ciutat i es deixa com un parc públic.
- Integració d’arquitectura-naturalesa; caràcter organicista (característic de Gaudí).
...