Redacció publicitària (2012)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 4º curso
Asignatura Redacció publicitària
Año del apunte 2012
Páginas 12
Fecha de subida 14/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

REDACCIÓ  PUBLICITÀRIA   • • • • • • Llenguatge  i  publicitat:  l’elocució  persuasiva.   El  redactor  publicitari  (funcions,  aptituds  i  qualitats).   La  redacció  publicitària:  gènere  redaccional  específic.   Text  i  imatge.   Principis  bàsics  de  la  redacció  publicitària.   Fonaments  teòrics  de  la  redacció  publicitària  en  els  principals  mitjans  i  suports   publicitaris   Bibliografia  obligatòria  –  ENTRA  A  EXÀMEN         -­‐  Miquel  Altarriba  :  “Què  dir,  a  qui  i  per  què.  Retòrica  i  redacció  publicitària”     Carta  de  dimissió  de  Bill  Bernbach  –  contraposició  Tècnica  vs.  Talent     TÈCNICA  vs.  TALENT     Ppt  al  blink   L’art  d’escriure  té  dos  components:   Tècnica:  és  tot  allò  que  es  pot  explicar,  aprendre,  comunicar  en  forma  de  manual,   llibre,  curs,  taller,  crèdit...   Talent:  tot  el  que  queda  a  l’altra  banda  de  la  raó:  la  intuïció,  la  capacitat  innata,  la   incomprensible   predisposició,   tot   allò   que   no   es   pot   aprendre   ni   explicar.   La   genètica,  el  geni,  gràcia,  inventiva,  imaginació,  inspiració,  les  muses...   Al  llarg  de  la  història  tècnica  i  talent  han  conviscut  en  tres  grans  models:   -­‐  Model  romàntic   -­‐  Model  científic   -­‐  Model  clàssic     La  publicidad  es  un  lenguaje  sincrético.     El  sentido  en  publicidad  viene  dado  por  todos  los  códigos  que  integran  su  discurso   (palabra,  imagen,  música,  efectos,  silencios,  tipografías,  blancos)     Hay  que  aprovechar  todas  las  posibilidades  que  tienen  este  lenguaje  (tiene  muchas   más  cosas  además  que  la  palabra).     La   tipografía   no   tiene   nada   que   ver   con   la   redacción   publicitaria   sino   con   el   diseño   gráfico.             1 El  redactor       Creatiu   que   té   la   capacitat   de   plasmar   amb   el   llenguatge   textual   idees   amb   concepte  publicitari,  estil  i  eficàcia.     Qui  és?   • Una  peça  essencial   • Amb  una  feina  cada  vegada  més  complexa   • No  és  un  lletraferit,  un  periodista,  un  artista:  és  un  venedor.   • La  persona  de  les  idees,  juntament  amb  el  director  d’art.   • Qui  expressa  textualment  missatge  publicitari   • El   comunicador   d’uns   propòsits   d’estratègia:   transforma   l’estratègia   en   comunicació(tàctica).     Evolució  tècnica   • Redactor  d’anunci  de  premsa  i/o  de  fullets-­‐cartells  comercials.   • Aprèn  a  escriure  com  es  parla  a  la  ràdio  o  com  es  conta   • Pensa   amb   imatges   i   locucions   amb   músiques,   silencis   i   efectes   sonors   en   l’audiovisual.   • Aprèn  el  llenguatge  multimèdia  de  les  TIC.     Evolució  funcional   • Redactor  per  informar  i,  més  endavant,  per  persuadir  i  seduir.   • Creatiu  abans  que  redactor.   • Estrateg  en  orientar  l’elaboració  tàctica  de  les  campanyes  a  l’entorn  d’un  eix   conceptua.       à  El  copy  com  a  venedor.     Darrerament  se  sol  oblidar  aquesta  faceta.     Un   redactor   és   un   comunicador   que   expressa   els   beneficis   d’un   producte   l’objectiu   del   qual   és   moure   el   lector/espectador   a   fer   una   acció   o   persuadir-­‐lo   d’una   idea   determinada.     à  El  copy  com  a  storyteller     Sempre   s’han   explicat   històries   en   publicitat   però   és   des   de   fa   poc   que   se   li   diu   “storyteller”.       à  Transmedia  Storyteller     2 Explicar  una  història  en  múltiples  plataformes  per  tal  de  la  gent  modeli  la  història  i   participi.       El  perfil  del  redactor   www.artcopycode.com     Once   we   put   art   and   copy   together   as   team.   Now   if   we   are   mart   we   unite   art,   copy,   code,  desing  experience  to  create.       Funcions  del  redactor  publicitari     Evolució  de  l’activitat  publicitària  à  evolució  de  les  funcions  del  redactor.     El  paper  del  redactor  com  a  simple  escrivent  de  textos  publicitaris  ha  passat  a  la   història.     • Funció  estratègica  à  establiment  d’estratègies  creatives   • Funció  creativa  à  generació  d’idees   • Funció   conceptual   à   establiment   de   conceptes   creatius.   Transformar   la   idea   en   una   idea   publicitària.   Passar   de   la   idea   abstracte   a   la   idea   publicitària  amb  uns  objectius  determinats.   • Funció  redaccional  à  expressió  de  tot  el  cos  redaccional   • Funció  de  control  à  del  procés  creatiu  i  de  producció  dels  missatges   • Funció  explicativa  à  argumentació  del  treball  creatiu  i  redaccional     Fases  del  procés  creatiu  i  funcions     • Creació  idea:  funció  estratègica  +  funció  creativa  +  funció  conceptual   • Redacció  textos  base:  funció  redaccional   • Presentació  a  client:  funció  explicativa   • Copy  definitiu:  funció  redaccional   • Reunions  de  preproducció:  control  de  procés   • Reunions  assistència  rodatges  i  sonoritzacions:  control  de  procés   • Revisió  originals:  control  de  procés:   • Presentació  i  aprovació  final  client:  funció  explicativa.       Com  ser  redactor  publicitari  i  reeixir  en  l’intent     -­‐ “  El  redactor  ha  de  posseir  els  dots  imaginatius  del  literat,  la  facultat  d’anàlisi   del  psicòleg  i  el  temperament  pràctic  del  comerciant”  –  Prat  Gaballí   -­‐ Cal   tenir   vocació.   Sentir   que   t’agradi   redactar.   Només   arribes   a   fer   molt   bé   el   que  t’agrada.   -­‐ Practicar  la  curiositat  morbosa  (proveir-­‐se  de  matèria  primera).   3 -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Tolerància  a  la  frustració.     Autoconfiança   à   superar   el   síndrome   del   paper   en   blanc.     (http://www.xaviermarcet.com/search/label/comunicaci%C3%B3)   Saber  expressar  les  idees.  Una  idea  no  expressada  no  existeix.   El  redactor  creatiu  treballa  millor  quan  sap  de:     § Empresa  anunciant   § Producte/marca   § Mercat   § Públic  objectiu   § Posicionament   § Objectius  de  mkt  objectius  de  comunicació   § Informacions  addicionals  à  to,  mandatòries  de  l’anunciant...   -­‐ Saber  triar  les  paraules.    No  totes  tenen  el  mateix  valor  ni  el  mateix  poder   de  comunicació   -­‐ Redactar   amb   imatges.   Saber   crear   imatges/sons   amb   les   paraules.   Saber   escriure  gràficament.     -­‐ Posar-­‐se  en  la  pell  dels  altres.     -­‐ Dominar  tots  els  estils:   o El  redactor  publicitari  no  té  un  estil  propi   o El  seu  estil  és  estil  publicitari:  el  que  demana  el  producte,  la  marca,  el   target,  el  format  publicitari,  l’eficàcia  persuasiva   o Dominar  el  llenguatge  dels  farmacèutics  el  de  les  mestresses  de  casa,   el   dels   cuiners   el   dels   nens,   el   dels   amants   del   motor   ,   el   de   la   distribució...   Redactor  à  camaleó   -­‐ Estimar   i   dominar   la   llengua   (competència   lingüística:   ús   dels   nivells   de   llenguatge  i  de  les  funcions  del  llenguatge).   -­‐ Dominar   la   llengua.   En   funció   de   les   característiques   del   missatge   publicitari:   o Reduït:  té  un  espai  i/o  una  durada  limitada   o Parcial:  es  dirigeix  a  una  part  del  públic  (registres)   o Intencionat:  potenciar  la  verda  o  seduir.   o Sistèmic:   tendeix   a   reduït   el   màxim   possible   el   que   s’ha   de   comunicar.   o Original   o Sincrètic:  integració  del  codi  icònic  i  el  verbal.     -­‐ Tenir  criteri   o Nas   publicitari:   sensibilitat   per   saber   reconèixer   les   bones   idees   i   els   bons  conceptes.   o Originalitat  rellevant   o Saber  vendre  la  idea  que  val,  matar  la  que  no  mereix  viure.   o Treure  profit  de  la  idea:  treballar-­‐hi  fins  a  emprèmer-­‐la.   -­‐ Tenir  ingenium  i  iundicium:  enginy,  geni,  invenció...   4 -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ o Quan   aquest   ingeni   esdevé   productivitat   creativa   (fantasia),   necessita   ser   dirigida   per   aconseguir   l’aptum   (eficàcia).   D’aquesta   orientació  se  n’encarrega  el  indicium  (judici,  criteri,  sen,  sentit  comú,   criteri...)  à  PREGUNTA  EXAMNE.   El   iudicium   és   el   do   de   discernir   allò   que   pot   ser   utilitzat   en   l’opus   (obra,   creació)   o El   domini   exclusiu   de   l’ingenium   sol   portar   al   creativisme   (creativitat  sense  fonament).   o El   domini   exclusiu   del   iudicium     porta   a   la   rutina,   la   grisor,   l’avorriment,  el  tòpic.     Estar  connectat  amb  la  societat   o La   societat   porposa,   la   publicitat   disposa   =   la   publicitat   es   val   dels   referents  socioculturals.   o La   publicitat   ja   de   ser   innovadora,   però   no   pot   deiar   de   banda   la   societat  en  que  s’iscriu.   o Món  acceleradament  canviatn  à  visió  flexible  i  polièdrica   o Vibració  de  vida:  viure  amb  intensitat  el  moment  present.   Capacitat   de   síntesi:   la   publicitat   és   l’essència   de   la   comunicació   per   condicionants  del  temos  i  espai   Sintetitzar:     -­‐  Concreció  i  especificació       -­‐  Concreció  s’oposa  a  abstracció  //generalització   -­‐   Especificar   significa   expressar   de   manera   clara   i   explícita   el   que   es  vol  dir   -­‐  Dir  només  el  que  cal  dir  à  allò  que  es  rellevant  i  ineludible   -­‐  Concisió:  qualitat  de  l’estil  que  consisteix  en  ometre  o  abreujar  tot   allò    que  no  és  necessari  per  al  sentit  de  l’escrit.  El  màxim  missatge   amb  el  mínim  de  recursos.   -­‐  Precisió  (definit,  exacte):  fer  servir  paraules  i  imatges  exactes.   Simplicitat   Si   el   missatge   és   senzill   serà   ràpidament   descodificat.   Claredat   en  l’expressió  del  missatge.   o Estil   gòtic   o   romànic?  Romànic  perquè  fuig  de  la  falsa  retòrica,  de   l’afectació,   del   missatge   obscur,   de   l’ambigüetat,   de   l’ornamentació   innecessària.   o Conceptisme:  (tendència  estètica  que  opera  sobre  le  fons  i  cerca  la   concisió   de   la   forma)   à   frases   simples,   curtes,   breus   i   iques   de   contingut                   5 Redacción  prensa  y  revistas     Elements  reladaccionals  de  l’anunci  clàssic  (superestructura)       -­‐  Titular  (headline,  eye  stopper,  caption)     -­‐  Subtítol     -­‐  Cos  de  test  (body  copy)     -­‐  Informació  complementària     -­‐  Eslògan  (tagline,  claim,  motto,  strapline,  endlino,  signature)     TITULAR     • Puede  no  ser  lo  primero  que  se  ve  (es  la  imagen).  Es  lo  que  primero  se  lee.   • Es  el  principio  de  interés  que  hay  que  despertar  para  llegar  a  una  acción   • LA   gente   busca   en   el   titular   lo   que   le   interesa.   Nos   permite   segmentar   el   target   • Seleccionamos  lo  que  queremos  leer  mediante  titulares  –Hopkins   • El  ABC  del  titular:  atención,  Beneficio,  y  Creatividad   • EL  titulo  ha  de  guardar  una  relación  estrecha  con  la  imagen  (  redundancia,   complementaridad,  anclaje,  negación.   • legibilidad  gráfica  (Destacado,  tipografía,  cuerpo  de  letra)  Resaltación   • Legibilidad   conceptual:   semántica   (palabras   llenas)   y   sintáctica   (simplicidad  y  concisión)     Un  titular  que  funciona:       ·  Destaca     ·  Detiene  a  los  lectores  el  tiempo  suficiente  para  procesar       ·  Abre  el  apetito,  es  el  aperitivo,  tiene  que  dar  ganas  de  continuar  leyendo     ·  Ofrece  una  promesa,  una  invitación  o  noticias  importantes   ·   Persuade   a   lectores   que   vale   la   pena   dedicarnos   tiempo,   que   continúe   leyendo.     Funciones  del  titular       1.  Atraer  la  atención   Escaneo  de  la  pieza  (orden  de  lectura)  imagen-­‐titular-­‐firma  de  la  marca   El  titular  es  el  responsable  de  la  primera  impresión,  o  continúa  o  acaba  el  anuncio.     2.  Seleccionar  la  audiencia   A  través  de  una  mención,  referencia  al  lector  al  que  se  dirige     3.  Comunicar  un  mensaje   Junto  a  la  imagen,  el  titular  ha  de  explicar  la  esencia  del  mensaje     4.  Identificar  el  producto  o  la  marca   “dígaselo  con  bombones”     5.  Conducir  el  cuerpo  de  texto   Llevar  al  lector  al  interior  del  anuncio   6   SUBTÍTOL     La   necessitat   de   dir   tot   allò   que   volem   dir   pot   entrar   en   contradicció   amb   els   principis  de  llegibilitat  que  han  regit  la  construcció  del  titular  à  subtítol     • Explica   i   completa   el   títol:   recull   aspectes   que   la   brevetat   impedeix   que   hi   apareguin.   • Indica   la   transició   cap   el   cos   de   text   i   serveix   de   preludi   a   que   ve   a   continuació.  Enllaça  el  titular  alb  el  cos  de  text.     COS  DE  TEXT     Conjunt  de  frases  agrupades  en  un  o  més  paràgrafs.     Si  el  titular  és  un  element  que  veuen  i  llegeixen  molts  receptors,  no  passa  el  mateix   amb  el  cos  de  text.     Això   no   ens   eximeix   d’intentar   fer   textos   atractius,   comprensibles,   sugerents,   llegibles.     No   podem   desanimar   un   lector   que   s’ha   interessat   pel   producte   anunciat   i   pel   nostre  text.       Funcions  del  cost  de  text     • Satisfer  la  “gana”  oberta  pel  titular.   • Explicar,   aprofundir   i   ampliar   el   concepte   bàsic   exposat   en   el   titular   i   subtítol.   • Desenvolupar  l’argument  de  venda  principal  i  afegir  arguments  secundaris   que  el  completin.   • Se   sol   estructurar   en   dies   parts:   una   centrada   en   el   producte   (argumentació/informació)  i  l’altra  en  el  destinatari  (  incitació/apel·lació)     El  gran  dilema:  textos  curts  o  llargs?     “Limitem  les  paraules  a  un  venedor?”  (Hopkins)   “No  existeix  el  text  llarg.  Existeix  el  text  massa  llarg.  I  poden  ser  dues  paraules,  si   no  són  dues  paraules  adequades”  (Jim  Durfee)   “Les  paraules  haurien  de  pesar-­‐se,  no  comptar-­‐se”  (Kiss&Sell)     L’extensió  del  cos  de  text  depèn  de:     • Espai-­‐Temps:  no  és  el  mateix  el  cos  per  a  un  anunci  d’una  pàgina  sencera   que  un  anunci  de  quarta  pàgina.   • Emplaçament:  un  text  llarg  en  publicitat  exterior?   7 • Producte:  no  requereix  la  mateixa  argumentació  un  perfum  o  una  marca  de   roba  que  un  cotxe,  un  medicament  o  un  producte  de  cosmètica.       Un  bon  cos  de  text  publicitari:  (Kiss&Sell)     • Diu  només  el  que  importa  dir  à  rellevància   • Es  dirigeix  de  forma  directa  al  consumidor  potencial   • Utilitza  les  menús  paraules  possibles.   • És  honest  i  senzill   • Se  cenyeix  a  la  “història”   • Respecte  el  producte  o  el  servei  promocionat   • Té  el  consumidor  potencial  en  una  alta  consideració   • S’atura  en  el  moment  en  què  ja  no  queda  res  a  dir     Informacions  complementàries     Tot   aquell   text   relatiu   al   producte,   preus,   forma   d’adquirir-­‐lo,   punts   de   venda,   informació  obligatòria  des  del  punt  de  vista  legal,  promocions,  lloc  web,  adreça...     L’ESLÒGAN     Etimologia:   de   l’anglès   slogan,   i   aquest   del   gaèlic   slughgairm   à   crit   de   guerra   entorn  del  qual  es  reunien  els  components  dels  antics  clans  escocesos.   Ara,  el  crit  de  guerra  de  l’anunciant.   És   la   manera   de   presentar-­‐se   una   marca,   de   fer-­‐se   sentir,   cridar   l’atenció   i   no   passar  desapercebuda  entre  tanta  saturació  publicitària.       “Expresión   lingüística,   econòmica,   significativo,   brillante,   perdurable,   exclusiva   y   eficiente  de  una  estratègia  de  comunicación  empresarial,  política  o  institucional”.     (M.  Garrido)     à  unitat  lingüística  autònoma  en  la  superestructura  de  l’anunci   à  funcionalitat:  condensa  l’estratègia  publicitària   à  propietats     • No   ja   de   ser   una   paraula-­‐frase   més   o   menys   enginyosa,   sinó   que   ha   de   sintetitzar  l’essència  del  concepte  que  es  vol  comunicar.   • Transmet   en   poques   paraules   la   idea   clau   que   de   forma   més   extensa   i   diversa  han  desenvolupat  els  altres  elements  verbals  o  visuals  del  missatge   publicitari.     • Proclama  l’essència  de  la  marca     8 Exemples:   • Uneslògan  ha  de  ser  l’encet  verbal  d’una  idea  completa     “Cuando  haces  pop  ya  no  hay  stop”   • Arrodoneix   tota   la   comunicació   deixant   constància   d’un   concepte   perfectament  memorable.     • L’eslògan  en  si  mateix  pot  esdevenir  un  discurs     “  Allà  on  va,  trionfa”  “Redecora  tu  vida”  “¿Te  gusta  conduir?”     Característiques:   à  Perdurabilitat   • Un   bon   eslògan   sol   transcendir   l’anunci,   no   mor   amb   la   campanya   à   en   constitueix  un  element  connector  de  campanyes.   • L’eslògan  queda  incorporat  a  la  marca,  formant  part  del  seu  patrimoni,  i  es   configura  com  un  element  d’unió  de  missatges  en  el  temps  i  en  els  diferents   mitjans  publicitari  i  que  els  dóna  continuïtat.   • Un   bon   eslògan   sobreviu   el   pas   del   temps,   molts   queden   en   la   memòria   encara  que  la  publicitat  hagi  desaparegut.       Un   poco   de   pasta   basta   (Gior),   Sola   sabe   a   agua   (Solares),   Xup,   Xup,   Avecrem;   El   aroma  de  mi  hogar  (Heno  de  Pavia);  El  que  sabe,  Saba;  Póntelo,  pónselo;  No  pesan   los  años,  pesan  los  kilos  (Font  Vella)     à  Recordabilitat   • El  seu  record  és  el  record  de  l’anunciant  i  del  concepte  transmès.   • memorable  pel  ritme,  per  la  cadència,  per  l’eufòria,  per  l’originalitat,  per  la   concisió  (economia  expressiva),  etc   • El   valor   de   l’eslògan   rau   en   què   la   gent   el   faci   seu,   el   repeteixi,   s’hi   identifiqui   (Bassat):   De  El  Caserío,  me  fio;  El  Algodón  no  engaña;  Just  do  it;   Cuerpos  Danone   • Els   bons   eslògans   sabem   que   son   bons   quan   ocupen   un   lloc   que   altres   ja   no   podran  ocupar.   •   à  Facilitat  de  comprensió  à  simplicitat,  concisió  expressiva   à   Associació   amb   el   producte/marca   à   creïble   –   rellevant.   Que   la   gent   l’identifiqui  i  associï  amb  la  marca.     à   Creativitat   à   construcció   brillant,   original,   des   del   punt   de   vista   formal_   economia   lingüística   (   brevetat,   simplicitat)   concisió,   qualitat   estètica,   concentració   expressiva   (molt   plens),   ús   de   recursos   retòrics,   sonoritat,   trencament  de  la  sintaxi...         9 11  elements  of  a  Great  Tagline:  (www.taglineguru.com/nuts_and_bolts)   -­‐ Original  à  fes-­‐ho  teu,  ocupa  un  territori   -­‐ Creïble  à  fes-­‐ho  real;  toca  de  peus  a  terra   -­‐ Simple  à  entenedor   -­‐ Concís  à  vés  al  gra   -­‐ Específic  à  fes-­‐ho  rellevant   -­‐ No  convencional  à  trencar  els  tòpics   -­‐ Provocatiu  à  fer  pensar   -­‐ Conversacional  à  que  empatitzi  amb  el  consumidor   -­‐ Persuasiu  à  ven  la  gran  idea   -­‐ Humorístic   -­‐ Memorable       Calaix  de  sastre     Escriure   és   comprovar   un   text   prestant   atenció   tant   a   la   forma   com   al   contingut   à   trobar   i   ordenar   les   idees   per   després   expressar-­‐les   per   escrit   d’una   forma   adequada  i  amb  estil.     Inventio:  trobar  les  idees,  què  direm  per  convèncer  l’auditori,  la  recerca  del  datum   adequats.     Dispositió:  ordenar-­‐les  de  la  manera  més  convenient  per  argumentar.       Elocutio:   exposar-­‐les   de   manera   adequada,   adaptar-­‐les   al   destinatari,   al   tema   tractat.  Al  fi  perseguit,  al  canal  de  transmissió.       ·  Estratègies  de  composició  (Daniel  Cassany)     “Els   escriptors   competents   han   desenvolupat   un   ventall   ampli   i   variat   d’estratègies   que   els   permet   expressar   intel·ligentment   les   seves   idees:   fan   esquemes,  escriuen  esborranys  previs,  rellegeixen,  etc...”     “Els   escriptors   incompetents   no   arriben   a   dominar   aquelles   microhabilitats   i   creuen   que   l’operació   d’escriure   un   text   consisteix   simplement   a   apuntar-­‐lo   damunt  d’un  paper  a  mesura  que  se’ls  acut”.     à  Prendre  consciència  de  la  situació  de  comunicació:     Els   escriptors   competents   conceben   el   problema   retòric   en   tota   la   seva   complexitat(audiència,  propòsit  comunicatiu,  tema,  context...)     Els  escriptors  mediocres  es  concentren  en  el  tema  de  l’escrit.     10   à  Planificar  el  text     Els   bons   escriptors   planifiquen   mentalment   l’estructura   del   text,   fan   esquemes,   prenen  notes  i  pensen  abans  de  començar  a  redactar.   Són  més  flexibles  i  tenen  més  facilitat  per  modificar  els  esquemes  del  text  a  mesura   que,  mentre  escriuen,  se’ls  acuden  idees  noves.       à  Rellegir     Els   bons   escriptors   s’aturen   mentre   escriuen   i   rellegeixen   els   fragments   que   ja   han  redactat:     -­‐  per  comprovar  que  s’ajusten  a  allò  que  es  vol  dir     -­‐  per  comprovar  que  el  text  té  un  sentit  global.     -­‐  per  planificar  el  que  escriuran  a  continuació     à  Correccions     Els  bons  escriptors  revisen  i  retoquen  més  vegades  el  text  que  els  escriptors  poc   competents.   Escriptors  competents:  la  primera  redacció  es  el  primer  esborrany.  Es  només  una   aproximació  al  contingut  del  text.       Escriptors   mediocres:   la   primera   redacció   ja   és   gairebé   la   redacció   final,   l’únic   que  hi  falta  és  corregir  ortogràficament  o  gramaticalment  el  text.       ·  Procés  d’escriptura     PROCÉS  LINEAL  =  escriptors  mediocres     Planificar  l’estructura  à  primer  esborrany  à  revisió  à  text  final       PROCÉS  RECURSIU  (cíclic  i  flexible)  =  escriptors  competents)     Planificar  l’estructura    à  primer  esborrany  +  reformular  l’estructura                            Segon  esborrany  +  idees  noves                     Reformular  estructura         11 ·  Estratègies  de  suport     • Consulta  de  gramàtiques,  manuals  d’estil,  diccionaris   • Sap  on  trobar-­‐los,  està  la  dia,  té  criteri     RAE,  IEC,  TERMCAT,  Fundeu,  Softacatalà     Diccionari  ideològic:  www.ideasafines.com     ·  Estratègies  de  composició     El   bon   escriptor   no   és   aquell   que   engendra   un   text   adult   a   la   primera   escriptura,   sinó  aquell  que  és  capaç  de  reordenar  el  missatge  inicial  fins  a  convertir-­‐lo  en  un   text.               Vicenç  Pagès  (Un  tramvia  anomenat  text)   12 ...