Plenaria 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Literatura de Tradición Europea II
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Literatura de Tradició Europea II Què es considera un clàssic? - Obra de validesa anacrònica Model de referència Trencament estètic en l’època El concepte de clàssic es refereix a l’antiguitat grega i llatina. Són personatges que s’han de conèixer a l’hora de comentar una obra literària. Fins a mitjans del segle XX aquests punts de referència seguiran sent vàlids i les obres literàries sorgiran com a diàleg amb aquest període.
Prometeu de Goethe és fill de titans que es revela contra els déus i finalment és expulsat i castigat.
JOHANN WOLFGANG GOETHE Goethe serà un clàssic perquè tracta temes que s’avancen al seu temps i que poden ser adaptables avui. Prometeu serà admirat en la seva època. Serà un personatge desencadenat.
Serà enormement humà: les seves característiques divines no estan en primer pla. Les seves paraules són un manifest de rebel·lia del home modern (contra déu i el poder). Es queixarà als déus de la seva angoixa _____________________________________________________________________________ Strum und Drang: moviment oposat a la il·lustració. Artistes de la llibertat d’expressió a la subjectivitat individual i, en particular, als extrems de la emoció en contraposició a les limitacions del racionalisme i la il·lustració. Influeix en la Literatura del romanticisme. Goethe, juntament amb Schiller, són els més influents en aquest sector.
13/04/2016 Las penas del joven Werther 1774. Serà un gran èxit, de seguida s’esgoten els primers toms i es tradueix rapidíssimament.
Durant la vida de Goethe es varen fer 55 reedicions. Tothom proclamava ser sensible i viure les seves emocions, els joves vestien com Werther, les noies duien un llaç rosa com Lotte, els amors desafortunats es posaren de moda duent a gent al suïcidi. Això també va dur a una onada de novel·les roses (també versions femenines). La passió que generà el llibre es transformà en tot tipus de coses: tasses, quadres...
Fins al s. XVIII la educació estava reservada a l’aristocràcia i al clero. Però amb els beneficis de la mercaderia etc. començà a sorgir una burgesia que reclamava els seus drets i la seva participació activa en la societat. A França i Anglaterra cada vegada hi havia més aficionats a la lectura. Alemanya, en canvi, estava totalment fragmentada en petits territoris: Berlín és un poble petit de 50.000 habitants i Weymar, on s’estableix Goethe, és un poblet de 20.000 habitants. En la seva majoria aquests petits poblets seguien vivint sota règim feudal. Es doblà el nombre de persones que sabia llegir. Amb la reforma luterana i la traducció de Luter a la bíblia a l’alemany va propiciar un auge en la lectura de la població.
Les lectures ja no seran exclusivament de contingut piadós. Es llegeixen llibres d’entreteniment i això provocarà una “febre literària”, la gent no només es presta a un llibre o té la bíblia a casa, sinó que té llibres que tan sols llegirà una vegada. Anteriorment els llibres es llegien moltíssimes vegades. El consum de llibres va en augment i la seva conseqüència és, també, l’augment de les persones que escrivien (tan prosa, poesia, cartes, diaris...: tothom volia veure publicat el que escrivia).
Goethe era molt conscient d’això. Las penas del joven Wether, que es considera la novel·la clau del moviment Strum und Drang, es publica en un moment molt interessant políticament.
Estem en la època de govern conservador. És la època del rococó (a França regne Lluís XV, a Rússia Catalina la gran, amb un règim de control “fèrreo”). Goethe es revela contra les desigualtats socials 15 anys abans de la Revolució Francesa.
Alemanya està dividida en aquests petits regnes, governats per prínceps il·lustrats. És una societat estricament dividida per classes. Goethe arriba a la cort a 1775, tot i convertir-se de seguida en una estrella de la vida cortesana i en gran amic del sobirà, no està admès a la taula ducal, on només es senten persones amb títol nobiliari. Els abismes entre els estats de la societat està tractat a la novel·la. A l’episodi amb l’aristòcrata, on sent una gran humiliació.
La rebel·lia del personatge contra l’ordre establert i les pressions socials va fer d’aquest llibre una obra molt seguida per la joventut d’Strum und Drang. És un moviment literari, no tant com polític, però serà molt seguit per els joves. És traduït com a “tormenta i impétu”. Però Strum també fa referència, amb termes militars, a les avançades de les tropes quan corren i arrasen els llocs: conquestes violentes.
Strum und Drang és un moviment de protesta 1775-1785. Són joves autors, burgesos (no aristòcrates) que protesten contra les faltes de llibertats democràtiques i contra la prepotència d’una aristocràcia acomodada i moralment decadent que dirigeix els destins dels estats alemanys. Reivindicaven un canvi dels poders polítics i una renovació social i cultural. L’època de la il·lustració ha portat com a ideal en el comportament de les persones el predomini de la raó i la supressió de les emocions i de l’expressió i això és el que es reivindica a les obres dels autors Strum und Drang. Tenint en compte les repercussions en les societats joves es pot considerar l’Strum und Drang en el primer moviment de protesta juvenil a Europa. Molts joves del maig del 68 s’inspiraran en llibres del moviment Strum und Drang.
El primer gran llibre serà de Schiller, Los Bandidos1. Es produirà un trobament entre Goethe i Schiller (viuen durant 10 anys a Weymar). El seu treball conjunt produirà grans obres de 1 La història d’un jove burgès amb inquietuds polítiques que viu en una societat absolutista i rococó que l’obliga a sotmetre’s a la voluntat dels aristòcrates. Per no viure així prefereix convertir-se en bandit. Els bandits, en aquesta obra, no seran marginats socials sinó joves que per noblesa s’autormarginen de la societat del moment.
validesa universal i que van canviar els conceptes estètics i literaris i fins i tot morals de la època. Una altre de les grans obres és “...” de Goethe. És centra en un personatge medieval del s. XV que serpa l’últim cavaller que no segueix al seu rei sinó a l’emperador; és fidel a l’emperador. Protegeix als seus i els alimenta i no permet que els cobradors d’impostos del rei espolií als seus súbdits. L’altre aspecte reivindicatiu de l’Strum und Drang és el desenvolupament de l’individu. Es promou el desenvolupament d’un individu genial, pròxim al geni, que expressés creativitat i les seves emocions.
La societat busca trencar amb les convencions i deixar de mantenir les formes. Hi ha un xoc entre dos ideals, entre dos maneres de viure. Això es reflexa, entre altres coses, amb el que són els parcs. L’exemple de Versalles és perfecte, amb la manera de podar els arbres, amb la geometrització de la naturalesa, que es sotmet al dictat de la línia... El model anglès, però, és tot el contrari: intentar acoplar a l’espai existent, a la naturalesa, la existència humana. Hi ha parts més adaptades a l’activitat humana com n’hi ha menys.
Les penes de Werther és un llibre que es composa de cartes. El gènere epistolar no se’l inventa Goethe, per això. Abans d’ell trobarem a Sophie La Roche serà una autora molt popular en els anys 60 i 70 del s. XVIII precisament per les seves novel·les sentimentals que moltes vegades es serveix del gènere epistolar. El gènere epistolar proporciona molt d’estil: - El lector sent que l’autor es dirigeix directament al lector.
- És una escriptura molt personalitzada, suposadament més immediata, més individualitzada2.
- El protagonista no s’ha de confondre amb l’autor.
L’obra es situa a primavera, la millor estació de l’any. La primera carta cita la paraula “corazón” set vegades. Representa l’ànima, l’esperit, la sensibilitat creativa; és un terme bastant ampli.
4 de Mayo de 1771 El jardín es sencillo, y se siente al entrar que no trazó su plano un sabio jardinero, sino un corazón sensible que quería aquí disfrutar de sí mismo.
La naturalesa es converteix en un protagonista més. Serà un estat simbòlic de l’estat d’ànim del personatge; la natura actua com a mirall de lo emocional. El mateix passa amb la escena del ball, que començarà a ploure quan Werther “recorda” que Lotte està compromesa i en el moment en que plou, Lotte comença a plorar.
La al·lusió de la primera carta a Leonor mostra com Werther li va trencar el cor a Leonor. La situació es veurà “invertida” quan Werther s’enamori de Lotte i es senti de la mateixa manera 2 Això no significa que en el cas de Goethe no sigui un llibre amb una composició i una estructura molt premeditada. En les memòries de Goethe es pot llegir que ell va concebre el llibre en sis setmanes però va tardar tres anys en redactar-se de principi a final. No es producte d’inspiració sinó està molt pensat. Sabia perfectament que utilitzant el mitjà literari de Sophie de la Roche es dirigiria al públic directament.
que es sent Leonor. Ell despatxa el tema de Leonor dient: “i jo, quina culpa tenia?” L’autor des del principi mostra les dues cares d’una situació d’enamorament.
26 de Mayo de 1771 Descriu el lloc on es quedarà els propers mesos. Presenta un lloc aïllat. A la primera carta ja s’aprecia una negativitat cap a la ciutat, ell ha marxat del lloc on hi ha la convenció. Werther està llegint Homer en aquesta escena. Homer té molt a veure amb el que Goethe vol transmetre als seus lectors: la rebel·lia contra els clàssics: Homer no és clàssic, és preclàssic. És la gesta de l’època epopeyica, de l’època fundacional dels estats. Homer simbolitza un retorn als ideals de naturalesa de la humanitat.
Parla del dibuix. Hi ha una petita teoria estètica: com concep l’art? Ell diu: Me senté en un arado que había delante, y dibujé con gran placer aquella fraternal postura. Le añadí la empalizada más cercana, una puerta de pajar y algunas ruedas rotas de carro, todo ello, tal como estaba al fondo, y al cabo de una hora encontré que había terminado un dibujo bien compuesto y muy interesante, sin añadir nada por mi parte. Esto me reafirmó en mi propósito de atenerme en lo sucesivo solamente al natural. Sólo la Naturaleza tiene una riqueza sin fin, y sólo ella forma al gran artista.
Es dedica a investigar l’efecte de la llum sobre els colors. És un tractat científic sobre això. En molts sentits serà un precursor del científic. Ell té la idea de que la naturalesa, al menys la naturalesa vegetativa, podia reduir-se a una planta originària.
També farà referència a l’amor: Un corazón joven se esclaviza a una muchacha: pasa todas las horas del día con ella y disipa todas sus fuerzas y todos sus haberes para expresarle a cada momento que se le entrega por completo. Y si llegara entonces un burgués, un hombre que esté en un cargo público, y le dijera: ¡Estimado joven! ¡Amar es humano, pero hay que amar humanamente! Distribuya sus horas; las unas para el trabajo, y las horas de descanso dedíquelas a su amada.
Farà una cita satírica, burlesca, per a joves enamorats. Això significa que no s’ha de malgastar el temps amb els amors: l’amor està bé però no s’han de perdre les necessitats de la vida i del sentit comú. Això ens diu que el protagonista, que el seu caràcter, no es prototípic. És molt singular. És bastant inestable i expressa sempre la reacció emocional immediata. Si es mira bé, i això fins i tot ho diu la Lotte, en el fons ell no està enamorat d’ella sinó que està enamorat de l’enamorament. És una persona que viu i gaudeix de la intensitat del sentiment però més enllà d’això, que és la seva vida? Per això tem tan que es pugui acabar aquesta intensitat emocional, perquè significaria el buit. Lotte viu en un cercle de vida en el que està bé, es creativa, amorosa, sempre dona i construeix la seva llar i el seu entorn. Werther no.
Per una part Werther demana la llibertat i els valors Strum und Drang però alhora demana una superioritat intel·lectual i cultural. Estem en una època en que l’escolarització no era general, la gent no tenia accés a l’escola. És un personatge molt ambigu. Per una banda té aquest amor, universal... i per altre banda hi ha un distanciament amb les persones que l’envolten.
La relació amistosa que té amb Lotte i Albert és molt autèntica i profunda. Comparteixen moltes coses i es troben cadascú en la seva diversitat i es comuniquen molt. Els lectors ressaltaven el que era l’enaltiment de l’amistat: l’amor en el seu aspecte passional així com en el seu aspecte fraternal.
...