TEMA 2 - Les “funcions” de l’escola: Teoria del capital humà i teories de la reproducció (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 1º curso
Asignatura SOCIETAT, FAMÍLIA I ESCOLA. Sociologia
Profesor M.B.V.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 26/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de Sociologia de l'Educació de la Universitat de Girona.

Vista previa del texto

Les “funcions” de l’escola: Teoria del capital humà i teories de la reproducció TEMA 2: Les “funcions” de l’escola: Teoria del capital humà i teories de la reproducció El que aquestes teories tenen en comú és que les escoles tenen una funció.
Probablement no, però les teories d’aquest part del temari així ho entenen, per la via del consens o del conflicte.
TEORIES FUNCIONALISTES I DEL CAPITAL HUMÀ Per contextualitzar el tema, cal tenir en compte: - Després de la II GM (anys 50) la idea de l’educació es transforma.
- Passa a considerar-se el seu paper rellevant des del punt de vista econòmic, polític i ideològic.
· L’educació es considera el primer factor explicatiu de la riquesa i el creixement econòmic.
· El context de guerra freda desencadena la “batalla de la producció”.
· Ideològicament l’educació (pública) és l’eina que l’Estat contribueix per tal de facilitar la mobilitat social als ciutadans (eina de legitimació). Són teories que es desenvolupen als USA a finals del 1940 principis dels 1950, que donarà uns anys (19501960-1970) de bonança econòmica.
** Els interessa veure com els alumnes es col·loquen en l’estructura social (com arriben a formar part d’una posició a la societat), com és que això funciona així i que passa a l’escola.
La societat s’organitza a través del model de regulació social (organització de la societat) Fordista Keynesià. Això vol dir que hi ha un pacte “latent” entre capital, societat i estat, fent que l’estat sigui el mediador, s’encarrega de recollir els impostos i invertir-los en educació, creant la xarxa d’escoles públiques. Aquest model organitza la societat, “si treballes tindràs feina”. Això és el model de societat que es va desenvolupar als USA (i part d’Europa) al llarg d’aquest temps. Són uns anys on l’economia i l’educació creixen molt.
COM EXPLIQUEN ELS FUNCIONALISTES L’ADQUISICIÓ DE LA POSICIÓ SOCIAL? - Les teories funcionalistes dels anys 50 entenen l’educació en un marc capitalista a partir del principi de la meritocràcia (el poder del mèrit, el que més treballa guanyarà).
· L’escola és una institució que té la “funció” d’assignar posicions socials als individus, en el marc de societats liberals i meritocràtiques . Com ho fa? Parsons analitza que l’escola dóna habilitats instrumentals (coneixements amb una finalitat molt immediata, pel món laboral) i valors expressius (per integració social, socialització).
- L’escola selecciona i diferencia: la oposició social depèn de les capacitats i esforços dels individuals = qui més treballa, més guanya.
· Així, es pensa que l’educació el que fa és garantir un procés d’estratificació Les “funcions” de l’escola: Teoria del capital humà i teories de la reproducció eficient i just: les diferències socials tenen a veure amb els mèrits individuals.
· La condició és la igualtat d’oportunitats. Es confon amb igualtat d’accés perquè en veritat no hi ha igualtat d’oportunitats.
** L’escola selecciona, distribueix als individus a l’estructura de la societat. Qui treballi més tindrà una posició més alta dins l’estructura de la societat.
QUÈ PASSA AMB EL PLANTEJAMENT FUNCIONALISTA? - Es pensa que l’escola proporciona la qualificació únicament d’acord amb l’esforç.
· Qui obtingui més qualificació tindrà millor feina.
· Crítica: dóna aquesta explicació quan el mercat laboral pot absorbir sense problemes els diferents nivells de qualificació. Però quan no és així, es produeix sobrequalificació(70’s), i el funcionalisme no pot explicar la mobilitat social (pq en part no es produeix).
- Es configura una estructura de posicions socials en funció dels resultats.
Implicacions teoria funcionalista - Legitimació del sistema: acceptació situació particular de cada individu.
- És l’individu qui triomfa o fracassa, no el sistema.
- Teoria del consens: la socialització ens adapta, no es problematitza la desigualtat social.
** L’estructura social agafa forma de triangle: L’estructura social en funció dels resultats escolars. Hi ha una jerarquia i desigualtat a la societat, avall hi ha molta gent.
TEORIA DEL CAPITAL HUMÀ = CORRENT QUE DERIVA DEL FUNCIONALISME - S’adonen que l’educació és molt important per l’economia. Es comença a tenir més en compte l’educació, això serveix com a punt de partida.
- Els canvis tecnològics i les necessitats de la producció demanen la formació d’especialistes en un sistema educatiu cada cop més important.
- La qualitat està lligada amb la formació dels treballadors educació.
La Teoria del Capital Humà es pot sintetitzar en 4 idees centrals 1. L’educació pot considerar-se com qualsevol capital físic: una inversió que proporciona una taxa de rendibilitat determinada.
2. A major inversió educativa, major productivitat i alhora, major remuneració pel treballador.
3. Els individus, segons la teoria, poden conèixer el rendiment que poden obtenir de la Les “funcions” de l’escola: Teoria del capital humà i teories de la reproducció seva inversió educativa (estudiar més o no).
· L’individu es converteix en empresari de sí mateix: por invertir en ell mateix, en la seva formació 4. La inversió en educació te importants efectes redistributius, entre altres.
· Crítica: la redistribució queda en entredit perquè les classes socials baixes no arriben en general a educacions post-obligatòries · Redistribució de la riquesa, qui cobra + paga + impostos que van a parar a l’educació. Dels diners dels + rics també en treuen profit els de les fam. pobres.
TEORIES DE LA REPRODUCCIÓ EN LA SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ Idea bàsica: - L’escola no és una institució que atorgui oportunitats socials als individus (funcionalisme), sinó un espai de lluita entre grups pel poder i la diferenciació social.
- Els autors reproductivistes entenen que l’escola és una institució reproductora de les desigualtats social. Jerarquia, divideix la societat: alta i baixa.
societat escola societat ** L’escola és una institució reproductora de les desigualtats. No iguala oportunitats, l’escola s’entén com la continuïtat de la desigualtat social.
Què fa que encara hi hagi desigualtats socials malgrat l’escolarització? Aquestes teories aporten tres models teòrics per explicar aquesta reproducció: 1.1) Model de reproducció cultural: P. Bourdieu i Passeron (Autors que utilitzen la cultura per explicar el paper reproductor de l’escola) - Estudien com l’origen social dels alumnes determina les seves disposicions culturals.
- La cultura que s’ensenya a l’escola, no és neutre, és el resultat de la dominació d’unes classes sobre unes altres.
· Així, la cultura de l’escola, que és UNA forma de cultura (de la burgesa, classes dominants), es transmet a l’escola com LA CULTURA legítima i universal. Això perjudica als alumnes dels sectors + desfavorits de la societat.
· Els alumnes que tenen aquesta proximitat cultural, estan familiaritzats amb la cultura que s’ensenya a l’escola (cultura de la burgesia: pintors, científics, musics, el saber estar...), en canvi els de les classes + desfavorides se senten desubicats. La cultura juga en contra dels alumnes de classes baixes i afavoreixen els de les classes altes.
· Les classes dominants estableixen unes pràctiques i sabers que els mantenen en posicions privilegiades.
· La cultura es transmet a través de la violència simbòlica: que és la capacitat del poder imposar significacions com a legítimes, sense fer evident que és conseqüència Les “funcions” de l’escola: Teoria del capital humà i teories de la reproducció de relacions de poder. És a dir donar-li valor i presentar aquesta cultura com a ÚNICA i LEGÍTIMA. Per tant si tu formes part de la cultura que s’ensenya a l’escola, tens més eines per continuar, en canvi els alumnes que se’ls hi presenten aspectes a classe que no tenen a veure amb la seva socialització ho tenen més difícil.
- L’escola potencia llenguatges propis de les classes dominants, el que facilita l’èxit d’aquestes classes i el fracàs de les classes baixes.
- Bordieu crítica l’acció pedagògica de l’escola, perquè a +, aquesta fa que el fracàs s’interioritzi com un fracàs personal, sense pensar que potser és la teva socialització la que et fa estar en una posició desavantatjosa perquè xoca amb la cultura de l’escola. La importància de l’acció pedagògica NO és el missatge, sinó la relació de comunicació entre profe i alumne, basada en l’autoritat pedagògica: aquesta atorga a l’emisor la capacitat de transmetre, imposar i controlar el missatge = (violència simbòlica).
1.2) Model de reproducció cultural: Bernstein Bernstein, com Bourdieu, analitza les formes com l’escola reprodueix la cultura dominant i, per tant, com exerceix la dominació: presenta 2 propostes: - Teoria dels codis sociolingüístics Bernstein entén que el llenguatge és un mitjà fonamental d’interiorització de l’ordre social. Així estudia la comunicació en les famílies i la influència que tenen sobre la mateixa les posicions de classe. Cada classe social utilitza fonamentalment un codi de comunicació, produint-se així diferents formes de parlar. N’hi ha dos de grans codis: · La classe obrera usa el codi restringit frases curtes, gramaticalment simples, l’expressió dels significats depenen del context (es donen per descomptat experiències). Els significats són de tipus particularistes.
· La classe mitjana i alta usen el codi elaboratgramàtica més complexa, us de pronoms impersonals, l’expressió del significat és independent del context. El tipus de significat en aquest codi és universalista.
** Bernstein pensa que l’accés a un o altre codi no depèn tant de l’individu sinó de la posició que ocupen tant ell com la seva família en la societat (punt en comú amb Bordieau). L’escola tendeix a usar el codi elaborat, de manera que els alumnes de classe treballadora tindran més problemes en l’adaptació i accés a aquest codi, ja que no és el seu, el propi.
- Teoria de transmissió educativa · Aquí Bernstein explica com la clau de la reproducció cultural (té 3 dimensions): el contingut, la forma de transmetre’l i l’avaluació.
· Allò que transmet l’escola (és a dir, el coneixement) canvia en funció de l’organització social i les demandes del sistema productiu. Bernstein observa canvis Les “funcions” de l’escola: Teoria del capital humà i teories de la reproducció en les societats industrials.
· Aquí l’autor defineix el codi educatiu en base a com són: CLASSIFICACIÓ: Límits entre els continguts que s’ensenyen: Forta: currículum amb continguts separats i propi d’una societat amb divisió del treball elevada.
Dèbil: Interrelació entre continguts.
EMMARCAMENT: Són les formes de control de com es transmet el coneixement (pedagogia).
Fort: límits clars d’allò que es pot transmetre i del que no; l’alumne no te possibilitats en la relació pedagògica.
Dèbil: Lo contrari L’AVALUACIÓ: És funció del tipus de classificació i emmarcament. Si és dèbil l’avaluació seria PA (progressa adequadament), ja que hi ha un procés d’aprenentatge, sense que els continguts s’hagin d’aprendre de memòria.
La interrelació de les variables o les dimensions defineix dos codis educatius: 1- Agregat: delimitació rígida dels continguts i de la relació pedagògica. Profe el que sap i transmet unidireccionalment-alumne ignorant que, no te masses drets i capacitat d’intervenir en la mateixa. (la cultura que deia en Bordieau seria agregat).
2- Integrat: interdisciplinarietat i major flexibilitat entre profe-alumne. És una relació educativa més igualitària. Major protagonisme de l’alumne, més marge de decisions sobre el seu aprenentatge, etc.
** Bernstein, afirma que el predomini d’un codi o un altre depèn de la correlació de forces entre classes i grups socials.
2) Model de reproducció econòmica: S. Bowles i H. Gintis (Autors que utilitzen l’economia per explicar com es produeix el procés) Es centren en el capital i l’economia de la societat.
-Elaboren la teoria de la correspondència, dins d’un enfocament marxista, a partir d’analitzar les escoles a USA. Parteixen de la idea de que per entendre les relacions educatives, s’han de considerar les necessitats de les empreses en termes econòmics.
-Posen l’èmfasi en el currículum ocult: com l’escola ensenya habilitats, hàbits i formes de consciència que facilitaran la integració dels individus al món del treball.
-L’educació juga un paper molt important com a mecanisme de reproducció de l’estructura social. Així, l’escola actua com a element de control que fa que les classes treballadores i els fills dels treballadors probablement acabin sent futurs treballadors.
Les “funcions” de l’escola: Teoria del capital humà i teories de la reproducció Com es produeix aquest control sobre la força de treball? L’escola s’organitza de tal manera que es correspon amb les relacions en l’àmbit de la producció (patró-amo/alumne-profe).
1a dimensió – Escola i treball impliquen el mateix: sistema jeràrquic d’autoritat, disciplina, falta de control sobre el que s’estudia/produeix, sistemes d’incentius (salaris/qualificacions).
2na dimensió – A més l’escola, incentiva una socialització amb marcat caràcter ideològic diferencial per cada classe social: les classes baixes no solen superar els estudis primaris i secundaris, aprenen a obeir i a seguir les normes. En canvi les classes altes, que arriben als estudis post obligatoris, es preparen per tenir autonomia, i ser útils en els llocs de direcció en el món del treball.
3) Model de reproducció Estatal: Althusser i Carnoy i Levin (Es centren en l’estat i com l’estat aconsegueix menjar el coco als alumnes perquè aprenguin a ser bons treballadors) - Althusser diu que per assegurar la reproducció de les relacions de producció, no nomes cal la força de treball, sinó el domini ideològic dels individus (és a dir, convence’ls de que han de treballar perquè no molestin).
- Aquesta tasca és la que segons l’autor té l’escola. En distingeix 2: L’aparell ideològic de l’estat (AIE) : església, escola, família, sistema jurídic, etc.
que es diferencia dels aparells repressius de l’estat (ARE) : policia, exèrcit, administració, govern.
-L’escola en el capitalisme modern és la institució més important per la reproducció.
-L’escola te la funció de produir posicions laborals (instrucció tècnica), la interiorització de les relacions de producció (inculcació de les regles de comportament).
-Els mestres i professors, per bona voluntat, poc tenen a fer per canviar res, diu l’autor.
Carnoy i Levin, pensen que el conflicte es dóna en l’escola. Diuen que hi ha 2 grans conflictes: 1) capitalisme/democràcia: l’escola ha de reproduir la força de treball i a la vegada produir ciutadans lliures i iguals en el marc de l’estat liberal.
2) entre actors diversos: l’escola és un espai de conflicte potencial entre alumnes/profes/famílies/administració.
** Considerant les múltiples i demandes que afecten l’escola, els autors expliquen els canvis contradiccions que es produeixen en el sí de la institució educativa (Escola).
...

Tags:
Comprar Previsualizar