Jaume I, mite i llegenda (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

BLOC 3. LA CONFEDERACIÓ CATALANO-ARAGONESA (1149-1333)

Vista previa del texto

Jaume I, mite i llegenda - Sobre l'engendrament del rei Jaume, fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller: com que el rei Pere rebutjava la seva muller i tothom estava preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordí una trama per a enganyarlo.
- Als primers de maig del 1207, aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistançada l'esperava en un palau de la ciutat. Però en lloc de la dama fou Maria de Montpeller qui passà la nit amb el rei, mentre a les fosques aquest pensava que jeia amb la dama que desitjava.
- A fi de donar fe de l'engendrament, Maria de Montpeller havia estat acompanyada per 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l'oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles.
- Quan arribà el matí, entraren tots a la cambra i Maria de Montpeller revelà la seva identitat, explicant-li al rei el que havia succeït; aleshores ell digué que "pus així era, que plagués a Déu que fos complit llur enteniment", i aquell mateix dia marxà de Montpeller a cavall.
- Jaume I nasqué, així, la nit de l’1 al 2 de febrer del 1208, al Palau dels Tornamira de Montpeller. És el mateix rei qui explica en la seva crònica el motiu de l'elecció d'un nom tan estrany a la tradició, Jaume, per a l'hereu de la Corona d'Aragó.
- Diu que sa mare, Maria de Montpeller, encengué dotze ciris amb els noms dels dotze apòstols: Pere, Andreu, Jaume (el major), Jaume (el menor), Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Maties, Tomàs, Simó, Judes (Tadeu), Judes (Iscariot).
- El darrer ciri a consumir-se fou el que duia escrit el nom de Jaume, i aquest fou el nom que la reina Maria de Montpeller escollí per al seu fill. La Providència decidí que fos l'apòstol sant Jaume qui donés el nom al futur rei conqueridor.
- Aviat, però, Jaume es veuria allunyat de casa. En un primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte de la croada albigesa, el rei Pere va pactar casar el seu fill primogènit, l'Infant Jaume amb la filla de Simó IV de Montfort, Amícia de Montfort.
- A tal fi, el rei Pere entregà com a penyora l'infant Jaume, que el 1211 tan sols tenia 3 anys, a Simó IV de Montfort. Però un cop aquest tingué al nadó sota el seu poder, el reclogué a Carcassona i continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó. S'imposà finalment la via militar com a única sortida al conflicte.
- El 12 de setembre de 1213 es lliurà la batalla de Muret en la qual morí el rei Pere. La Corona d'Aragó s'havia quedat sense rei, amb el successor en captiveri i en una situació financera crítica a causa de la guerra.
- A conseqüència del vassallatge que el rei Pere el Catòlic havia retut a la Santa Seu l'any 1204, la Corona d'Aragó era jurídicament sota la sobirania directa del Papa Inocenci III. A més, Maria de Montpeller, mare de l'Infant Jaume, també li havia encomanat al Sant Pare la protecció de l'Infant Jaume.
- Les disposicions d'aquest s'encaminaren ràpidament a la restitució de l'infant Jaume i a l'organització de la Corona d'Aragó per tal que s'establís una regència durant la minoria d'edat de l'Infant.
- Així, a Narbona l'infant Jaume fou restituït a l’empara de la Santa Seu (1214). El varen rebre el comte Sanç d'Aragó, el mestre de l'Orde del Temple fra Guillem de Mont-rodon, així com el gran prior de l'Orde de l'Hospital i una comissió de magnats aragonesos i catalans. Tanmateix, l'Infant Jaume va quedar sota la custòdia i protecció directa del legat del Papa Inocenci III, baix la protecció de l'Orde del Temple.
A mitjan agost del 1214 el legat papal es reuní a Lleida amb una assemblea de magants. Allí tots juraren respectar-lo i defensar-lo. A l'assemblea, però, no hi assistiren ni Sanç d'Aragó, ni Ferran d'Aragó, abat de Mont Aragón; segons diu el rei en la seva crònica, el motiu seria que ambdós aspiraven a la corona.
- Després d'aquesta assemblea i seguint els designis fixats en el testament de Maria de Montpeller, mare de l'infant Jaume, el mestre de l'Orde del Temple, fra Guillem de Mont-rodon, es féu càrrec de l'infant Jaume quan aquest comptava uns 6 anys.
- Els Cavallers Templers l'instruïren com a rei al Castell de Montsó des dels 6 fins als 9 anys. Al Castell de Montsó també s'hi educava l'infant Ramon Berenguer, el futur Ramon Berenguer V de Provença, qui era cosí de l'infant Jaume.
- Mentre, la regència caigué baix la custodia de Sanç d'Aragó (1216-1218), comte de Rosselló, Provença i Cerdanya, tercer fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. [modifica | modifica el codi] El bon rei en Jaume - Tradicionalment s’ha definit el rei Jaume com un home alt, fort i ben plantat, fet que provocava que fos exitós entre les dones (no només fou el Conqueridor de terres). Les Cròniques ens diuen: ‘’(...) fo lo pus bell hom del món; que ell era major que altre hom un palm, e era molt bé format e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara e vermella e flamenca, e el nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents belles e blanques que semblaven perles, els ulls vairs [que canviaven de color], e bells cabells rossos semblants de fil d’aur, e grans espatles, e llong cors e delgat, e els braces grossos e ben feits, e belles mans, e llongs dits, e les cuixes grosses, e les cames llongues e dretes e grosses per llur mesura, e els peus llongs e ben feits (...). E fo molt ardit e fort e valent, e llarg de donar, e agradable a tota gent e molt misericordiós; e hac tot son cor e tota sa voluntat de guerrejar amb serraïns’’ (Desclot, XII).
- Muntaner tampoc es queda curt: ‘’ (...) lo pus bell príncep del món e el pus savi e el pus graciós (...) e cell qui fo més amat de totes gents (...) que aitant com lo món dur, se dirà lo bon rei En Jacme d’Aragó. E (...) fo lo mellor d’armes que nengun altre (...); jamés no nasqué rey a qui Deus fés tantes gràcies en la sua vida (...)’’ (Muntaner, VII).
- Vistos els elogis, devia ser efectivament atractiu, agradable i amb una forta personalitat. Va estar, almenys conegudes, amb 10 dones. Dues van estar casades amb ell oficialment i una tercera estava considerada també com la seva esposa, almenys pel Papa, encara que no pel rei, per un contracte de matrimoni que s’havia escrit; les altres foren amants.
1. Elionor de Castella: filla del rei de Castella Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra. Es van casar quan el rei encara no tenia 13 anys, per la qual cosa ‘’no podíem fer ço que els hòmens han a fer amb llur muller, car no havíem l’edat’’ (Llibre dels Feyts, 19). Per la seva curta edat, així com pels 18 anys de la reina, Jaume devia sentir-se encongit. No obstant, el fill que el rei Jaume tindrà amb Elionor serà el primogènit, Alfons, que no serà rei perquè morirà jove. Tot i així, sembla que a Jaume no li agradà gaire Elionor (que sembla que era antipàtica i autoritària), ja que poc abans de la conquesta de Mallorca, amb 21 anys, demana l’anul·lació del seu matrimoni al·legant que són parents (són besnéts d’Alfons VII de Castella i de Berenguera, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona) i el Papa li concedeix. Elionor es va retirar a Castella al monestir de las Huelgas, on va morir als 41 anys.
2. Violant d’Hongria: filla del rei Andreu II d’Hongria i néta de l’emperador Pere I de Constantinoble.
Segona muller oficial de Jaume I. El casament és aconsellat i arranjat pel Papa. Violant és 8 anys més jove que el rei. Es casen el 1235, a Barcelona, als 27 anys de Jaume. Amb aquest matrimoni s’aconsegueix una important quantitat de diners com a dot i el casament té un fort ressò a l’estranger.
Però Violant va morir el 1251, als 35 anys, a Osca. Tot i així, van tenir 9 fills, d’entre ells el futur hereu el rei Pere el Gran.
- El juliol de 1276 Jaume I va emmalaltir ràpidament. Cada volta més greu, féu cridar el seu fill Pere i després de donar-li diversos consells, abdicà de tots els seus regnes en favor dels seus fills, i ara reis, Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.
- Es convertí en monjo de l'Orde del Cister i inicià aleshores el viatge per ingressar al Monestir de Santa Maria de Poblet. Les cròniques situen la mort de Jaume I en algun lloc no determinat proper a València de camí cap a Poblet.
- Per contra, la crònica de Ramon Muntaner situa la mort del rei a la mateixa residència reial de la vila d'Alzira, talment com si no hagués arribat a emprendre el viatge cap al monestir. La data sí que és coneguda: Jaume I va morir el 27 de juliol de 1276, després d'un regnat de seixanta-tres anys.
...

Comprar Previsualizar