Tema 8: Bilaterals I (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 2

Descripción

Apuntes de la asignatura de zoología del primer curso del grado de genética de la universidad autónoma de barcelona

Vista previa del texto

Tema 8: Bilaterals TEMA 8: BILATERALS I Hi ha per una part els protòstoms, i per l'altra els deuteròstoms.
8.1 Sinapomorfes dels bilaterals • • • • • • Simetria bilateral Cefalització 3 fulles embrionàries: ectoderma, endoderma i mesoderma Sistema nerviós consta d'un gangli cefàlic que pot ser més o menys complexe(cervell o lo que sea) + un o varis cordons nerviosos.
Sinàpsis unidireccionals, un neurotransmissor (acetlcolina amb acetlcolinesterasa) família de gens HOX homòloga i organitzada en complexos genòmics. Aquests gens s'encarreguen d'establir el patró espacial al llarg de l'eix antero-posterior de l'animal. Els gens HOX tenen la partcularitat que la seva posició al llarg del cromosoma determina les posicions qu expressa en l'animal (el primer determina cap, el segon tronc...). No són gens que originin directament les estructures sinó que són gens selectors de les vies de desenvolupament; actuen sobre els gens que fan les estructures, però ells no en fan cap.
8.2 Protostomia • • • • • El celoma es forma per esquizocèlia La boca s'origina a partr del blastòpor, l'anus és de nova formació Sistema nerviós central (exceptuant el gangli cefàlic) és ventral. Aquesta condició es diu hiponèuria.
En alguns apareix un collar periesofàgic que envolta l'esòfag.
Quan hi ha esquelet és extern exoesquelet quitnós.
8.2.1.
Spiralia ▪ ▪ 8.2.1.1.
• • • • • • • Segmentació espiral del zigot. Quan la segmentació és espiral, també és determinada. Si extraiem un blastoma dóna només una part de l'embrió, no l'embrió sencer.
El mesoderm deriva d'un blastòmer específc micròmer 4D Plathyzoa Són acelomats. Entre el tub digestu i l'epidermis no hi ha mesoderma.
Rotfera: marins o terrestres Acantocephala: paràsits Gnathostomulida: marins Gastrotrichia: marins Phylum Plathyelminthes Característques generals • Planàries, distomes, tènies, etc.
• Són eumetazous, bilaterals, protòstoms, espiralia, platzous.
• Són cucs no metameritzats. Alguns poden tenir una falsa metamerització (com en el cas de les tènies) • aplanats dorsoventralment • Acelomats • Reproducció asexual i sexual, la majoria són hermafrodites.
• La majoria són paràsits, alguns de vida lliure (molt pocs) • hi ha unes 20.000 espècies actuals.
• Característques anatòmiques: ◦ No tenen sistema vascular.
◦ El sistema digestu és incomplet, a vegades és cec.
◦ Tenen sistemes excretors (per excretar les partcules que resultarien tòxiques) i osmorreguladors (per evacuar l'aigua en excés del cos). Aquests sistemes presenten unes estructures anomenades protonefridis.
◦ El SNC està centralitzat. Hi ha uns ganglis cerebroides anteriors, i uns cordons nerviosos que són ventrals. Hi pot haver d'1 a 5 cordons nerviosos.
• Caràcters derivats únics ◦ L'intest és complexe (generalment) i quan hi és té una unica obertura a l'exterior.
◦ Presenten cèl·lules epidèrmiques i gastrodèrmiques que són multciliades.
Turbellaria (planàries) ◦ Cos no estrobilat (no hi ha falses segmentacions, no hi ha metamerització ni 1 Tema 8: Bilaterals falsa metamerització.
La faringe comunica amb una regió estomacal tancada.
Epidermis cel·lular i generalment ciliada.
Tenen una part anterior, una part mitja i una part posterior sense límits clars entre elles.
Són petts: 5 mm – 60cm són tous, de vida lliure: aigua dolça o marins Unes 4.500 espècies.
Tenen reproducció sexual o asexual ▪ Asexual: per fragmentació o per gemmació.
▪ Sexual: Pot tenir desenvolupament directe, o indirecte amb larves (hi ha dos tpus de larves, la larva de Müller i la larva de Göte) • Són hermafrodites, amb fecundació creuada i recíproca. Tenen uns òrgans sexuals molt complicats i tot això.
• Trematoda (distomes) ◦ Ventosa ventral – ventosa abdominal – acetàbol. Està en la majoria, si no hi és és perquè s'ha perdut. Es troba en una posició lleugerament adelantada. És un òrgan de fxació.
◦ Ventosa oral: anterior, addicional. Acompanya la ventosa ventral.
◦ Tegument sincital. Aplanat.
◦ És un grup íntegrament paràsit, amb molta importància mèdica i veterinària.
◦ Fasciola hepátca, Schistosoma mansoni ◦ Reproducció sexual ◦ Habitualment hermafrodites ◦ Fecundació creuada i recíproca ◦ desenvolupament indirecte (amb diverses fases larvàries): Miracidi, esporocist, rèdia, Cercària, Metacercària..
▪ Cicles vitals dels trematodes (digenis) • heteroxè: hi ha dos tpus d'hostatgers. Segons el nombre d'hostatgers que hi ha podem distngir 3 tpus de cicles heteroxens.
◦ Hostatger defnitu: generalment vertebrat. És on el paràsit es reprodueix sexualment.
◦ Hostatger intermediari: és un invertebrat o un vertebrat. És on el paràsit es reprodueix asexualment.
◦ Tipus de cicles heteroxens: ▪ Diheteroxè: hi ha un hostatger defnitu i només hi ha un hostatger intermediari.
▪ Triheteroxè: hi ha dos hostatgers intermediaris ▪ Tetraheteroxè: hi ha tres hostatgers intermediaris.
◦ Hi pot haver diferents tpus d'estadis larvaris: Miracidi, esporocist, rèdia, Cercària, Metacercària.
EX: Fasciola hepatca. Un paràsit molt freqüent en rumiants. En les ovelles provoca la descomposició del fetge. Dels ous, surt el primer estat larvari, que és el miracidi. Aquesta té un estlet (punxa) que a a buscar l'intermediari, en aquest cas un cargol. En aquest cargol genera l'esporocist (el següent estadi larvari). Aquest esporocist no és res més que un sac germinal. Dins de l'epiteli germinal es genera el següent estat larvari: rèdia (dins l'esporocist). Quan l'esporocist es trenca surten les rèdies (tot això passa dins el cargol) aquestes rèdies tenen un epiteli germinatu i dins d'aquest germinen les cercàries, que acaben sortnt a l'exterior i van nedant, on per exemple es poden fxar a la vegetació i formar un quist, i quan l'ovella es menja la vegetació li entren altre cop a dins. Aquest cicle no té metacercària.
◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ Cicle vital triheteroxè: Opistorchis sinensis Amb les femtes del vertebrat parasitat, l'adult posa els ous que van a l'exterior. L'ou passa a miracidi i aquests excedeixen a un cargol, penetren fns l'intest del cargol i aquí tenen lloc les fases d'esporocist, rèdia i cercària (que tenen lloc dins el cargol). Les cercàries surten i van a buscar el segon hostatger que és un peix. Aquestes penetren a l'interior del peix (generalment a la musculatura) i s'enquisten com a metacercàries. Si un vertebrat menja el peix, tndrà el paràsit adult a l'interior.
2 Tema 8: Bilaterals ANA, PARA QUE LO SEPAS, HOSTATGER SIGNIFICA HOSPEDADOR, HOSPEDADOOOOOOOOOOOOOOR. Hodor.
• Cestoda (tènies) • Sinapomorfes • Escòlex: òrgan de fxació que pot tenir ganxos, espines, ventoses, glàndules...
• Han perdut el tub digestu: s'alimenten per absorció a través del tegument. Absorbeixen l'aliment de l'hostatger. Per incrementar la superfcie d'absorció presenten microtriques tegumentàries: pettes digitacions o evaginacions, que s'imbriquen (se entremezclan) amb les microvellositats de l'intest de manera que poden absorbir directament els nutrients.
• Estrobilació corporal: formació successiva d'anells segmentaris. És una segmentació, no és metamerització. En cada un d'aquests anells es van repetnt els òrgans interns, sobretot els genitals.
• Característques • Escòlex – coll (zona de proliferació dels anells) – Estròbil (la resta del cos, composta per anells, que també es poden anomenar proglots) • el tegument és sincital i no presenta cilis.
• Medeix fns a 20m (encara que viuen enrotllats) • Són endoparàsits del tracte intestnal dels vertebrats.
• Hi ha unes 5.000 espècies.
• Reproducció sexual ◦ Hermafrodites (n'hi ha alguns que són dioics) ◦ hi pot haver fecundació creuada o n'hi ha alguns que presenten autofecundació ◦ tenen un desenvolupament indirecte • estadis de maduració dels anells: ◦ Immadurs: els que estan més a prop del coll són els primers que s'han format i per això s'anomenen immadurs. Només hi ha esbossos dels aparells reproductors.
◦ Madurs o sexuals: els que estan més allunyats del coll ja tenen els aparells reproductors funcionals. Hi pot haver anells que tnguin aparell reproductor femení/ masculí, n'hi ha que tenen els dos, i n'hi ha que en tenen dos de cada... hi ha de tot.
◦ Gràvids: són els que estan més al fnal del cos. Es troben carregats d'ous i l'aparell reproductor hi està en degeneració total o parcial. Aquests es desprenen i surten a l'exterior.
• Tenen un embrió exacant o oncosfera. Té 3 parells de ganxos. Hi ha dos tpus de larves.
◦ Pot ser que l'oncosfera estgui envoltada pels embolcalls embrionaris.
◦ Pot ser que l'oncosfera present un epiteli ciliat, sobretot en formes aquàtques, perquè l'epiteli ciliat es pot desplaçar. Larva coracidi.
• Metacestodes: altres fases del cicle. N'hi ha de dos tpus. Uns que no tenen cavitat interna (Procercoide i plerocercoide). I uns que sí tenen cavitat interna (Amb un sol escólex a l'interior: metacestodes monocèfals - n'hi ha de dos tpus, segons com es forma l'escólex s'anomenen cistcercoide o cistcerc – i amb molts escólex a l'interior: metacestoide policèfal, equinococ o hidàtde – a l'interior té una capa germinatva que va generant escólex internament; pot ser molt gran en funció del nombre d'escólex que es formen) ◦ Desenvolupament primitu: el metacestode no té cavitat interna. Procercoide o plerocercoide ◦ Desenvolupament neotènic: el metacestode té cavitat: ciscicercoide, cistcerc, metacestode policèfal.
EX: cicle diheteroxè, terrestre, neotpenic, amb ou embrionat. Els metacestodes són monocèfals. Taenia solium (tènia del porc o humana) Taenia saginata (tènia del bou).
Una persona té una tènia en el seu interior. Surten els ous a l'exterior. Un porc (per exemple) menja el que troba per terra i ingereix les proglots. A l'interior del porc les oncosferes travessen la paret intestnal i a través del circulatori arriben a la musculatura. En la musculatura s'enquisten, i si una persona menja carn de porc que té el cistcerc i té la via normal es repetrà.
També es pot agafar una via equivocada i arribar: al cervell (SNC), al teixit subcutani, als ulls... on actva el sistema immunitari i crea molèstes.
3 Tema 8: Bilaterals EX: de cicle diheteroxè, terrestre, neotènic, ou embrionat. Els metacestodes són policèfals: Echinococcus granulosus (tènia del gos o hidatdica). Forma un quist hidatdic.
Solament hi ha un hostatge intermediari.
La situació normal és: x exemple un animal menja un ou embrionat de les femtes d'un altre animal (com un gos). Es genera 'l'oncosfera dins l'ovella, travessa les parets de l'intest i dissemina pel circulatori per formar un quist hidatdic (metacestode amb protoescòlex) en el múscul. El gos menjaria la carn amb el quist; i un protoescólex del quist origina un escólex que es fxa a l'intest del gos; on es desenvolupa l'adult (que és molt pett, fa mm, i solament té fns a 5 anells).
El problema està quan el quist embrionat passa accidentalment a un humà. El que es forma a un humà no és un adult sinó un quist, que es pot instal·lar a qualsevol part del cos, on va creixent a mesura que va formant protoescòlex i fa un festval.
• Monogenea (distomes monogenètques) ◦ Sinapomorfes: ▪ òrgan de fxació posterior que s'anomena opisthaptor. Té ventoses i ganxos. És l'òrgan de fxació principal.
▪ Té un altre òrgan més pett al voltant de la boca format per uns coixinets que actuen com una ventosa, anomenat prohaptor.
◦ Característques ▪ Tenen els òrgans de fxació però no tenen les ventoses orals ni l'acetàbol que hem vist en els trematòdes.
▪ El cicle vital solament té un hostatger.
▪ La majoria són ectoparàsits. Tant de vertebrats com d'invertebrats. Són molt tpics de peixos.
8.3 Evolució i flogènia Hem parlat de flum, però no se sap si és un grup monoflètc. Es creu que els monogenea, trematoda i cestoda sí que poden estar relacionats, però no formarien un grup monogenètc amb “turbellaria” perquè hi hauria grups que s'escaparien del general. Els turbellaris es poden descomposar en varis grups, i per tant no seria un grup monoflètc. Hi ha un grup (antgament anomenats turbellaris, actualment Acoelomorpha) que sembla ser que no serien plathielmints, sinó que estarien dins un grup antc de bilaterals molt basals. Si traguessim aquests grups la resta de turbellaria sí que serien monoflètcs.
4 ...