Tema 2. Sentits somàtics (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiològica I
Profesor L.
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres 1. Modalitats somàtiques Els sentits somàtics és un sentit general del cos, composat de diferents modalitats somàtiques (dolor, temperatura, pressió i tacte). Implica diferents nivells de somestèsia perquè els receptors estan situats des de la pells fins al músculs... La informació que recullen els receptors pot ser informació processada conscient o inconscientment. Nivells de somestèsia: • • • Exteroceptició (pell)  Conscient. Percepció i reconeixement del món a través del tacte (esteroagnòsia), pressió temperatura i dolor.
Propiocepció i cinestèsia (músculs i tendons): o Conscient  Percepció conscient del propi cos (propiocepció) i dels nostres moviments (cinestèsia.
o Inconscient  regulació de la funció muscular. En els nostres músculs hi ha receptors que regulen la contracció dels músculs...
Interocepció (òrgans interns)  Inconscient. Pressió i dolor. Regula funcions vitals i en determinades circumstancies pot ser processada de forma conscient i influir en processos cognitius com els sentiments.
2. Receptors, vies somestèsiques i transducció Els receptors estan situats en diferents àrees i són susceptibles a un tipus determinat d’energia: ESTÍMULS Força mecànica TIPUS DE RECEPTORS Mecanoreceptors superficials (Merkel i Meissner) MODALITAT SENSORIAL Tacte (vibració i pressió) Propiocepció (posició o cinestèsia) Profunds (Pacici i Rufini) Temperatura Termoreceptors Fred i calor (terminacions nervioses lliures) És la pròpia neurona que actua com a receptor Estímuls mecànics Tº (valors Nocioceptors (terminacions Dolor extrems), substàncies nervioses lliures) químiques Els receptors del tacte estan situats a la pell. La part de la pell que no té pels presenta un major nombre de receptors. Els receptors situats més a la superfície i d’altres que es troben més profunds.
A la part superior també trobem terminacions nervioses lliures (detecten canvis de temperatura i estímuls nocius), són pròpiament neurones.
Pell  Epidermis, dermis i hipodermis.
Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres Receptor Disc de Merkel Corpuscle Meissner Localització pell Superficial (epidermis) Camp receptor Petit i precís de Superficial (part Petit i precís més externa de la dermis) Adaptació Tònica Estímuls Tacte, pressió (formes, vores  Tacte epicrític) Fàsica Tacte, pressió (canvis, textura)  Tacte epicrític amb els disc de Merkel Pressió profunda i vibracions difoses Corpuscle de Pacini Profund (part Gran i imprecís més interna de la dermis) Fàsica Corpuscle de Rufini Profund (part Gran i imprecís més interna de la dermis) Tònica Terminacions nervioses lliures - Terminals nervioses sense estructura especialitzada.
- En la seva membrana tenen diferents tipus de receptors que responen a diferents substàncies químiques i a canvis de temperatura.
- Estan distribuïdes per la dermis.
- Participen en la percepció del dolor i la temperatura.
Estirament de la pell quan movem els dits o les extremitats  Pressió profunda La distribució dels receptors no és uniforme. Les zones amb més sensibilitat tenen més densitat de rectors, menys camps receptors i menys convergència d’informació. Aquestes zones són les mans i els genitals.
Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres 2.1 Tran sduc ció en els mecanoreceptors Els receptors transformen l’energia a la que són sensibles en energia neural, és a dir, en energia electroquímica i ho fan amb canvis en el potencial elèctric (PA).
La informació procedent de la pell, músculs i articulacions entra al sistema nerviós central per la medul·la espinal o el tronc de l’encèfal. La informació provinent de la part dreta del cos arribarà pels nervis espinals i cranials drets i la part esquerra pels nervis espinals i cranials esquerres.
Energia mecànica  Receptor  Potencial d’acció 2.1.1 Exemple del Corpuscle de Pacini El corpuscle de Pacini està format per una càpsula de vàries capes membranoses, que l’embolcallen i d’un terminal axònic (aferent) d’una neurona sensorial (soma al gangli de l’arrel dorsal).
Aquet receptor és sensible a la pressió. La disposició en capes de la càpsula del corpuscle permet amplificar la deformació que els estímuls mecànics generen en aquest receptor. Quan hi ha un estímul mecànic (pressió a la pell), es deforma la membrana. El terminal (s’estira) i es despolaritza, per tant, entra sodi (Na+) al interior de la neurona (s’esdevé més positiu). I la neurona envia Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres potencials d’acció depenent de la intensitat de l’estímul, si no es un estímul molt intens es produeix una despolarització acumulativa (canvis locals en el botó terminal conegut com a potencial generador) fins que s’envia el PA.
2.3 Vies somatosensorials Columna dorsal-leminsc medial  Tacte epicrític, propiocepció.
Fascicle espinotalàmic temperatura i dolor.
 Tacte protopàtic, Nervi trigèmin (V)  Informació de cap i cara.
Les neurones que s’activaran seran d’una via o d’una altra depenent del tipus d’estímul que els receptors estiguin captant  codificació.
Segons la localització en el cos i els receptors que s’activin podrem discriminar els diferents atributs del estímul. La informació modalment específica que prové de cada tipus de receptor és conduïda per axons de diferents característiques. Finalment, la informació arriba a regions també modalment específiques de l’escorça somestèsica.
3. Anàlisi de la informació somàtica a l'escorça cerebral El conjunt de vies porten informació somestèsica, que pot ser des de la medul·la o el tronc, i convergeixen al tàlem, al complex ventral posterior i d’aquí la informació es projecta a l’escorça somestèsica. Existeixen diferents àrees en aquesta: • • • Escorça somestèsica primària (SI)  Situada a la circumvolució postcentral o parietal ascendent, són les àrees 3a, 3b, 1, 2. S’encarrega de la percepció de l’estímul.
Escorça somestèsica secundària, d’associació unimodal (SII)  Situada a l’escorça insular posterior del lòbul parietal, és l’àrea 40. S’encarrega d’integrar diferents submodalitats de la informació somestèsica. Identifica i interpreta l’estímul.
Escorça d’associació polimodal o còrtex parietal posterior (CPP)  Situada a la circumvolució superior de l’escorça parietal posterior (part darrera del soc postcentral), àrees 5 i 7. Integra amb la informació que prové de la resta de sentits.
S’encarrega de reconèixer estímuls complexos.
3.1 Escorça somestèsica primària (SI) Situada en la circumvolució parietal ascendent o postcentral (imatges psicobiologia fonamental). Arriba la informació que prové del talem, concretament dels nuclis que processen informació somestèsica. Aquests nuclis són el complex ventrobasal lateral (cos) i medial (cara), així com també d’alguns dels nuclis intralaminars.
Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres Aquesta àrea de la escorça té conacions recíproques amb el còrtex o escorça motora. Ja que per reconèixer una superfície amb el tacte no ho fem sense aplicar moviment.
L’escorça somestèsica primària (SI) esta dividida en subregions: 3a, 3b, 1 i 2. Aquestes ares son diferents entre elles en la informació que arriba.
L’escorça somestèsica primària té una organització funcional: • • • 3b Representació contra lateral  La informació que prové d’una meitat del cos es processada per l’escorça somestèsica contraria.
Representació somatotòpica  Existeix un representació somatotòpica invertida, un mapa de la informació que prové del cos. És a dir, la informació que ve de la part més baixa del cos té una representació més dorsal. També trobem que l’àrea cortical destinada al processament d’una regió corporal determinada és proporcional a la seva sensibilitat. L’homuncle sensorial és la representació funcional on cada àrea esta dibuixada en proporció a la seva representació en el SI.
Mapes múltiples  Aquests homuncles sensorials es troben a cadascuna de les diferents àrees, com a mínim existeixen 5 mapes sensorials. En cada àrea predominen les aferències d’un tipus de receptors, és a dir, hi ha diferencies en el tipus de informació que arriba a cadascuna: o L’àrea 3a  Rep aferències dels receptors musculars de la propiocepció.
o L’àrea 3b  Rep aferències dels receptors de la pell.
o L’àrea 1  Rep aferències dels receptors fàsics (s’adapten molt, per informar de canvis) de la superfície de la pell. Aquesta àrea és important pel reconeixement de la textura.
o L’àrea 2  Rep aferències dels receptors tònics més profunds de la pell. És molt important per estimar la posició de les articulacions, necessària per reconèixer la grandària i la forma dels objectes.
La informació primerament arriba a les àrees 3a i 3b i posteriorment es processades a les àrees 1 i 2.
Cal destacar que els camps receptors de les neurones del SI esdevenen més complexos a mesura que les àrees són més posteriors. Les neurones de 3b presenten camps receptors circulars petits i simples. En canvi, l’àrea 2 té grans camps receptors, que poden correspondre a varis dits. Aquests camps receptors són complexes, selectius a l’orientació i a la direcció dels estímuls tàctils.
2 • Organització columnar o mòduls  Cadascuna de les 4 àrees del SI està organitzada en columnes i en 6 capes. Cada columna rep aferències de Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres • determinats tipus de receptors. Les neurones que es localitzen en una columna constitueixen un mòdul funcional.
Plasticitat  L’àrea SI té una gran plasticitat, és a dir, té la capacitat de modificar-se.
Ex. Entrenament mones.
EXEMPLE: 3.2 Escorça somastèsica d’associació unimodal (SII) Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres A l’escorça d’associació unimodal s’integra informació de dolor, temperatura... (modalitats somestèsiques) La organització funcional a SII: • • • • • Cada hemisferi rep informació somàtica bilateral  Rep informació de les dues parts del cos.
Rep informació de diferents subregions de SI. I Aquí s’integren les diferents modalitats somestèsiques.
Organització somatotoòpica similar al SI, però amb uns mapes somàtics menys precisos.
Gran representació bilateral de les mans i els dits.
SII és important en el reconeixements d’objectes pel tacte (integrant la informació de les dues mans i de varies submodalitats somàtiques). També contribueix al sentit de la posició (propiocepció).
3.3 L’escorça d’associació polimodal, escorça parietal posterior (CCP) Es troba al còrtex parietal però en la part posterior. Correspon a les regions 5 i 7 de Brodmann.
Aquesta àrea és una part de l’escorça que li arriba informació sensorial de diferents tipus (emocional, motora...) Rep informació: • • • De varies modalitats sensorials (Escorces somestèsica, visuals i auditives).
Procedent dels sistemes motors (escorces motores i sistemes de ganglis basals i del cerebel).
D’àrees de processament emocional (escorça prefrontal i circumvolució cingulada).
Rep informació de tot allò que està passant.
Convergència polimodal  L’escorça parietal posterior rep i integra informació dels dos hemisferis, permetent la identificació i reconeixement dels objectes en tres dimensions a través del tacte (esterognòsia). Els camps receptors de les seves neurones són molt grans i bilaterals.
Naturalesa senso-motora, intencional i cognitiva  El CPP Integra informació sensorial necessària diversa(somestèsica, visual, auditiva, posició dels ulls i del cap, velocitat dels moviments del ulls, vestibular i propioceptiva) per crear una representació mental de l’espai, que s’utilitza com a guia dels moviments. També té una naturalesa cognitiva perquè s’activa quan hi ha intencionalitat.
Percepció de l’espai  És molt important per la representació del propi cos i de la seva situació en l’espai tridimensional, permet obtenir una representació de les coordenades espacials dels objectes. La funció espacial del CPP està principalment relacionada amb l’hemisferi dret.
Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres 3.4 Efectes de les lesions Lesions de SI  Provoca pèrdua de sensibilitat i capacitat de discriminació somàtica.
Depenent de l’abast i la localització precisa de la lesió (3a,3b, 1 o 2) pot provocar dèficit en la percepció de la grandària o a la textura dels objectes. Normalment les lesions tenen una afectació contra lateral.
Lesions de SII  Generalment no provoca dèficits estricament sensorials, sinó de reconeixement: les agnòsies. La principal és l’astereognòsia que és la incapacitat de reconeixement dels objectes pel tacte.
Lesions de CPP  Naturalesa senso-motora i cognitiva. Les seves lesions poden causar diferents tipus de dèficit: • • • De reconeixement sensorial: agnòsies o Asterognòsia  Reconeixement d’objectes pel tacte o Autotopagnosia  localitzar i anomenar parts del cos (relacional l’hemisferi esquerre) o Anosognòsia  Consciencia de la malaltia (relacionat hemisferi dret) De control de moviment voluntari: apràxies Altres trastorns relacionats amb funcions cognitives com l’atenció o Heminegligència sensorial contralateral  Relacionat amb l’hemisferi dret.
Consisteix en ignorar la meitat contra lateral (part esquerra) del cos i de l’espai extra personal. És una síndrome que inclou una agnòsia generalitzada i polimodal contra lateral i, sobretot, dèficit d’atenció. Ex. Només copien la meitat del dibuix.
4. Dolor i analgèsia 4.1 Dolor El dolor s’inclou dintre del sentits somàtics però té una diferencia molt clara, Té components: • • Component sensorial  (qualitat discriminativa-sensorial) Implica una activació de determinats receptors, informació processada amb diferents sistemes que en permet discriminar on es produeix i la intensitat.
Component emocional  (qualitat afectiva-emocional) Hi ha àrees cerebrals implicades.
El dolor és un mecanisme per la supervivència que detecta situacions anormals possiblement nocives. El plaer i el dolor són els principals moduladors de la nostra conducta, ja que repetirem les conductes que proporcionen plaer i no ho farem amb les que provoquen dolor.
4.1.1 Receptors Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres Els nociceptors són terminacions nervioses lliures sense estructura especialitzada, són les cèl·lules receptors (neurones) especialitzades en la sensació de dolor. Estan repartits per tot el cos (pell, múscul, os, òrgans interns, vasos sanguinis i el cor), excepte en el cervell (intervencions amb anestèsia local).
Les diferencies entre uns nociceptors i altres són en que en les seves membranes existeixen diferents tipus de receptors, aquests responen a diferents substàncies químiques i a canvis de temperatura: • • • Receptors VR1  Receptor vaniloide1 sensible a al component de capsaïcina que contenen productes picants ressonen al dolor moderat per calor nociu. Canal iònic.
Receptors CMR1  És un receptors sensible a temperatures molt baixes i al mentol.
Receptors VRL1  Proteïna similar al receptor vaniloide responen a temperatures altes que poden suposar una lesió del teixit però no es sensible a la capsaïcina...
implicat en el dolor agut.
Altre diferencia és que poden ser fibres mielíniques en diferent grau: • • Fibres Aδ  VRL1. Tenen axons grans i bastant mielinitzats, això es tradueix amb una rapida transmissió de la informació. Dolor agut.
Fibres C  VR1 i CMR1. Tenen axons petits i no mielinitzats, és a dir, transmissió lenta.
Dolor sord que apareix lentament.
Ex. Quan et pica una abella primer sent el dolor agut i després sents el dolor més sostingut.
4.1.2 Fisiologia del receptor Els estímuls que poden provocar dolor són de diferents tipus: • • • Mecànics  Ex. Pressió excessiva, en especial d’objectes punxeguts.
Tèrmics  Ex. Calor i fred extrems.
Químics  Ex. pH excessiu, determinats ions o substàncies neuroactives...
4.1.3 Traducció Percepció i codificació dels nociceptors Les terminacions nervioses lliures (TNL) tenen diferents tipus de receptors que responen a diferents substàncies químiques i a canvis de temperatura. El procés és: 1. Lesió física al teixit  La primera neurona fa que S’alliberin substàncies químiques que tenen com a funció activar el sistema immunològic, produir una inflamació, sensibilitzar els receptors (la zona), augment de temperatura... Això es adaptatiu ja que es una manera de posar en alerta aquella zona per no aplicar determinats estímuls 2. Substàncies  Activació receptors dels nociceptors (entra Na+, es produeix la despolarització). S’activen les fibres del dolor.
3. Nociceptors sinapten a la medul·la  Les fibres del dolor tenen el seu soma als ganglis de l’arrel dorsal.
4. Fibres de segon ordre  Projecten cap el tàlem contra lateral**.
Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres 5. Potencials d’acció  També es propaguen per ramificacions col·laterals, i afecten a vasos sanguinis i mastòcits (inflamació). Cap al cervell formant part del sistema espinotalàmic.
6. Alliberació d’altres substàncies  (histamina) que sensibilitzen o exciten els nocioceptors. I també quan s’han activat les terminals, apart de l’alliberació de substàncies que ja provoquen inflamació, les pròpies terminacions nervioses també contribueixen a aquesta inflamació.
Substàncies com la histamina encara sensibilitzen més les terminacions nervioses lliures i baixen el seu llindar de sensibilitat.
**A partir del fascicle espinotalàmic la informació arriba al tàlem. I a partir del tàlem tenim: • • Component sensorial  Nucli ventro-basal i nuclis interlaminals, després anirà a la SI i posteriorment a la SII Component emocional  Des del tàlem anterior i dorsomedial es projecta a altres àrees de l’escorça diferents de la SI i SII, com a l’escorça cingulada anterior. Té a veure amb el processament de les emocions.
Les àrees corticals somàtiques SI i SII intervenen en el processaments dels estímuls dolorosos, de forma similar al dels estímuls tàctils. Són importants per localitzar i distingir la intensitat dels estímuls dolorosos. I el component emocional Els estudis amb neuroimatges han demostrat que els estímuls dolorosos activen altres regions cerebrals: l’escorça insular anterior i l’escorça cingulada anterior (té que veure amb les emocions de fàstic). En persones que són poc sensibles al dolor hi ha una activació molt baixa de l’escorça cingulada anterior (dones). En persones molt sensibles al dolor hi ha molta activació d’aquesta.
L’escorça insular anterior i l’escorça cingulada anterior són molt importants pels components afectius i reactius del dolor. Aquestes àrees s’activen tant quan sentim dolor o quan veiem a persones que pateixen dolor també i sobretot quan qui pateix dolor és algú molt propera a nosaltres (tenen a veure amb el component emocional del dolor)  cervell empàtic.
En canvi, regions cerebrals del dolor més relacionades amb el component sensorial, com el SI i SII, no s’activen davant el dolor o patiment social i/o empàtic. Les bases neuronals del dolor ‘’social’’ són similars a les del dolor ‘’físic’’.
Hi ha tècniques que s’han vist que poden reduir l’activitat d’aquestes àrees.
Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres 4.1.4 Modulació del dolor La relació entre un estímul nociu i la manifestació de dolor depèn de factors com: l’excitació, atenció i l’expectació. Ex. Ferida durant la guerra són explicades com menys doloroses que en altres circumstàncies. El SNC esta dotat d’un sistema d’analgèsia, per disminuir el dolor.
Aquest sistema endogen hi han maneres d’activar-lo sense cap substancia.: • • • • Massatge  Quan apliquem pressió al lloc on ens hem fet la lesió (si no es molt greu) activem receptors de més baix llindar (tacte) que el que van es activar neurones inhibidores que frenen una mica el sistema espinotalàmic.
Fer coses que et distreguin, no prestes atenció al dolor i alliberes endorfines.
Hipnosis, acupuntura, gent que sap relaxar-se, mindfulness poden activar el sistema de l’analgèsia.
Actitud mental: el component emocional fa que es disminueixi la sensació de dolor.
El sistema endogen descendent implicarà l’alliberació d’opiacis.
4.2 Analgèsia Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres Somatotopia: És la correspondència punt per punt d'una àrea del cos amb una àrea específica del sistema nerviós central. És la forma, doncs, de com estan representada a nivell del cervell les cames, els braços, el tronc, etc. (Exemple: La part alta del cervell gestiona els membres mentre que les parts laterals capten més la sensibilitat de la cara i dels llavis.) La somatotopia li Psicologia fisiològica Tema 2. Sentits somàtics mariatorres permet al sistema nerviós central avaluar l'orientació del cos en l'espai i, de retorn, controlarlo amb precisió.
...

Comprar Previsualizar