Tema 22: Els altres bacteris gramnegatius (MB) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 52
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  22:  Els  altres  bacteris  gramnegatius   1.  Cyanobacteria:  Cianobacteris   -­Fan  la  fotosíntesi  oxigènica  i  tenen  clorofil·la  A,  com  les  plantes,  a  més  d’altres   pigments  com  les  ficobilines.     -­Viuen  en  hàbitats  molt  diversos:  terrestres,  aigües  dolces  i  ambients  marins.   -­Molts  presenten  un  moviment  de  lliscament.   -­La  majoria  són  fotolitoautotròfics  obligats,  alguns  fotolitoheteròtrofs  i  molt  pocs   poden  ser  quimioorganoheteròtrofs.     -­Poden  tenir  vesícules  de  gas.   -­Poden   fixar   nitrogen,   i   per   això   alguns   tenen   heterocists:   cèl·lules   especialitzades   en   fixació   de   nitrogen   en   condicions   anaeròbiques   i   amb   escassetat  de  nitrogen  al  medi.   -­Alguns  són  simbionts  de  diferents  plantes  i  formen  part  dels  líquens.     -­Són  els  principals  fixadors  de  CO2  globals  (el  percentatge  de  fixació  és  inclús   major  que  en  les  plantes).     -­Tenen  una  elevada  diversitat  morfològica.   -­Unicel·lulars:  Synechococcus   -­Colonials   -­Filamentosos:  Nostoc   -­Filamentosos  amb  heterocists:  Anabaena   -­Filamentosos  amb  ramificacions.       2.  Chorobi:  Bacteris  verds  del  sofre   -­Fan  la  fotosíntesi  anoxigènica,  ja  que  són  anaerobis  estrictes.   -­Utilitzen  compostos  reduïts  del  sofre.   -­Estan  molt  especialitzats  en  aquest  procés,  de  fet,  són  fototròfics  estrictes,  i  per   això  molts  acumulen  grànuls  de  sofre.     -­Normalment  tenen  els  pigments  fototròfics  en  clorosomes.   -­No  són  mòbils.   -­Exemple:  Chlorobium  (espècie  termòfila).     3.  Chloroflexi:  Bacteris  verds  no  del  sofre   -­Són  els  bacteris  fototròfics  més  antics  coneguts.     -­Són  filamentosos.   -­Fan  normalment  la  fotosíntesi  anoxigènica,  però  no  utilitzen  compostos  reduïts   de  sofre.   Solen  utilitzar  H2  i  també  compostos  orgànics.   -­No  estan  tan  especialitzats  en  aquest  procés,  i  per  això  poden  ser  fotoautotròfics   i   fotoheterotròfics,   així   com   també   fotoorganotròfics   amb   O2   com   acceptor   d’electrons  (depenent  de  les  condicions  en  les  que  visquin).     -­Tenen  els  pigments  fotosintètics  en  els  clorosomes.   -­Podem   trobar   termòfils,   els   quals   es   s’acumulen   en   tapets   microbians   i   fonts   d’aigües  termals.  Alguns  també  en  ambients  marins.     -­Exemple:  Chloroflexus.       4.  Chlamydiae:  Les  clamídies   -­Són  paràsits  intracel·lulars  obligats   -­Causants  de  malalties  en  animals  i  humans  (líders  en  malalties  de  transmissió   sexual  bacterianes),  per  això  el  seu  metabolisme  és  molt  limitat.   -­Tenen  una  grandària  molt  petita.   -­Poden   créixer   en   cèl·lules   de   protists,   vertebrats   i   invertebrats   sense   produir   efectes  adversos.     -­El  cicle  de  vida  compren  una  forma  vegetativa  i  una  altre  de  dispersió,  anomenat   cos  elemental.     -­Tenen  una  optimització  i  reducció  del  genoma  degut  que  s’aprofiten  de  moltes   de   les   coses   de   la   cèl·lula   que   parasiten   i   això   els   hi   permet   no   haver-­ho   de   sintetitzar  elles.     -­Exemple:  Chlamydia     5.  Planctomycetes   -­Està   en   el   límit   de   la   definició   entre   procariota   i   eucariota:   tenen   una   compartimentalització   cel·lular,   fins   i   tot,   presenten   una   envolta   nuclear   que   rodeja  el  nucleoide.     -­Tenen  una  paret  sense  peptidglicà,  però  tenen  varies  capes  S  que  fan  el  paper   de  la  paret.     -­Són  aerobis  facultatius  i  quimioorganoheterotrofs,  poden  fer  la  fermentació  i  la   respiració.   -­Viu  en  hàbitats  aquàtics:  aigües  dolces  i  marines.   -­Poden  presentar  dues  formes:  cèl·lula  pedunculada  o  cèl·lula  amb  flagel.     -­Exemple:  Planctomyces     6.  Spirochaetes:  Les  espiroquetes   -­Típica  morfologia  flexuosa  i  esvelta.   -­Per  llargada  les  podríem  veure  però  al  ser  tan  primes  no  les  podem  veure.   -­Quimioorganoheterotròfia.   -­Metabolisme   variat:   són   aeròbics   facultatius   o   anaerobis   estrictes.   -­Viuen   en   hàbitats   molt   diversos,   des   d’ambients   aquàtics   a   animals   (com   en   els   tèrmits),   i   algunes   són   patògens   com:   Treponema  i  Borrelia.     -­Tenen   un   endoflagel   rígit   situat   a   l’espai   periplasmàtic.   Està   unit   a   un   cilindre   i   a   una   beina   flexible,   i   el   roçament   del   gir   provoca  el  moviment  helicoïdal.       7.  Deinococcus  –  Thermus   -­És  un  únic  fílum  que  presenta  dos  gèneres  molt  diferents.     •   Deinococcus   -­Tenen  una  paret  de  gramnegatiu  atípica  amb  la  membrana  externa  sense  lípidA.   -­Tot  i  que  són  gramnegatius,  la  tinció  de  Gram  els  marca  com  a  grampositius,  és   un  dels  pocs  casos  on  la  tinció  de  Gram  no  funciona.  També  pot  passar  que  en   cultius  envellits,  que  no  estan  frescos,  les  parets  no  estan  integres  i  provoca  que   molts  grampositius  els  observem  com  a  gramnegatius.       -­Són   altament   resistents   a   les   radiacions   i   a   la   dessecació,   ja   que   són   molt   eficients   en   la   reparació   del   DNA.   El   cromosoma   pot   ser   recompost   des   de   diferents  fragments  en  el  qual  s’ha  trencat.  Tenen  aquesta  capacitat  gràcies  a   que  són  els  enzims  que  reparen  el  dany  els  quals  són  altament  resistents  a  les   radiacions  (els  mecanismes  són  els  mateixos  que  en  altres  bacteris  el  que  canvia   són  els  enzims).     -­Exemple:  Deinococcus  radiodurans   •   Thermus   -­Aeròbics.   -­Quimioorganòtrofs.   -­Exemple:   Thermus   aquaticus,   va   ser   el   primer   termòfil   conegut.   El   va   aïllar   Brook,   i   a   partir   d’aquest   microorganisme   es   va   revolucionar   el   món   de   la   microbiologia.   Això   es   perquè   a   partir   d’aquest   microorganisme   s’aïlla   l’enzim   que   utilitzem   a   l’hora   de   fer   PCR   (reacció   en   cadena   de   la   polimerasa),   per   duplicar  el  DNA.  La  DNA  polimerasa  que  s’utilitza  per  duplicar  el  DNA  és  la  Taq   polimerasa  que  és  òptima  a  temperatures  elevades  (50-­80ºC),  i  això  va  permetre   reduir   els   inconvenients   de   PCR.   Avui   en   dia   es   pot   utilitzar   aquesta   Taq   polimerasa,   però   se’n   han   descobert   de   noves   sobretot   de   hipertermòfils,   que   treballen  a  temperatures  més  elevades  i  s’equivoquen  menys,  per  tant  s’obté  un   producte  amb  una  alta  fidelitat  de  còpia.       8.  Bacteris  hipertermòfils   Els  trobem  en  dos  fílums  diferents,  els  quals  es  situen  a  l’inici  de  l’arbre  de  la   vida,  i  és   lògic  doncs,  en  les  condicions   primitives  de   la  terra   els  únics  que  hi   podrien  establir-­s’hi  serien  aquests;;  i  a  mesura  que  el  planeta  a  anat  canviant,   han  anat  sorgint  els  altres  fílums.     Són  hipertermòfils  però  no  extrems  com  els  arquees.       8.1  Aquificae   -­Probablement  és  la  branca  més  antiga  de  Bacteria.   -­Temperatura  òptima  85ºC  i  màxima  95ºC.   -­Poden   ser   anaerobis   o   microaeròfils   (toleren   baixes   concentracions   parcials   d’oxigen).   -­Són  quimiolitòtrofs  i  poden  utilitzar  H2,  tiosulfat  i  S0  com  a  donadors  d’energia  i   O2  com  acceptor  final  d’electrons.   -­Exemple:  Aquifex     8.2  Thermotogae   -­Probablement  la  segona  branca  més  antiga  de  Bacteria.   -­Temperatura  òptima  80ºC  i  màxima  90ºC.   -­Són  anaerobis  estrictes.   -­Metabolicament   poden   ser:   quimioorganotròfics   i   fermentadors,   o   quimiolitotròfics  (utilitzen  H2  i  Fe+3).   -­Viuen  en  àrees  geotermals,  com  per  exemple,  respiradors  hidrotermals  marins   i  brolladors  solfatàrics  terrestres.   -­Quan  s’ha  seqüenciat  el  genoma  d’algunes  d’aquestes  espècies,  s’ha  observat   que  conté  gens  que  codifiquen  per  a  enzims  tipus  arquees.  Per  això  diem  que  hi   ha  una  transferència  horitzontal  de  gens  entre  dominis.     -­Exemple:  Thermotoga.                   [acasals]  Més  apunts  a:  https://unybook.com/perfil/acasals   ...