02 - 1 - La corona (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Sistema político y derecho constitucional
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

“CORTS GENERALS” 1. CONCEPTE “CORTS GENERALS” Es l’òrgan de l’estat que te assignada la funció legislativa i la funció central al govern.
2. SISTEMES   Unicameral (1 cambra): o Constitució 1812.
o Constitució 1931.
Bicamerals (2 cambres)  Constitució 1978  estableix un “bicameralisme imperfecte” El congres de diputats  te una posició de superioritat respecte al senat. PERQUE? 1) Perquè el que escull al president del govern es el congrés.
2) Per elaborar una llei orgànica preval la decisió del congrés.
3) Perquè en el procediment legislatiu el congrés te la ultima paraula.
3. COMPOSICIÓ  CONGRÉS: o 300 a 400 diputats  lo estableix la constitució  o Actualment tenim 350 diputats, escollits en: CIRCUSTANCIES ELECTORALS:  o  Queden repartits per províncies i a la vegada en PP i PSOE.
S’escull un numero de diputats en proporció a la població de la província.
La durada del seu mandat son 4 anys.
SENAT  2 TIPUS DE SENADORS: o o ELECTIUS: escollits pels ciutadans mitjançant eleccions:  4 senadors per província.
 3 senadors illes grans.
 1 senador illes petites.
 2 senadors Ceuta i 2 Melilla.
DESIGNACIÓ: elecció del parlament autonòmic  escullen un numero determinat.
 1 senador per C.A.
 1 senador per milió d’habitants.
 S’escullen en proporció del numero d’escó.
 No hi ha un numero fix de senadors.
 SISTEMA ELECTORAL o o Congrés  sistema electoral de llistes tancades i bloquejades  No es poden escollir noms.
 No podem alterar l’ordre.
Senat  llistes obertes  una fila amb tots els partits polítics.
1 “CORTS GENERALS” 4. ESTATUTS DELS PARLAMENTS  INCOMPATIBILITATS: o No es possible ser a la vegada diputat i senador, però si es pot ser diputat autonòmic i senador.
o o No es pot ser diputat i tenir alguns dels següents càrrecs:  Magistrat del tribunal constitucional.
 Defensor del poble.
 Militar en actiu.
 Alt càrrec de l’administració No es pot ser diputat i desenvolupar una alta activitat professional o mercantil (excepte determinades excepcions).
  DRETS: o Dret a rebre una prestació econòmica.
o Dret a estar d’alta en la SS.
DEURES: o Assistir a totes les sessions.
o Participar en els diferents treballs de la cambra.
5. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ  PLE  MESA  l’òrgan director del congrés o del senat formada per:   1 president.
 4 vicepresidents.
 4 secretaris.
 En proporció a la representació parlamentaria.
JUNTA DE PORTAVEUS  formada pel portaveu de cada grup parlamentari i les votacions es fan pel sistema de vot ponderat (cada portaveu te tants vots com numero de diputats en el seu grup).
 GRUPS PARLAMENTARIS  son agrupacions de diputats segons el partit polític pel qual s’hagin presentat. Per tenir grup parlamentari s’exigeix un numero mínim de diputats. En cas de no arribar al numero mínim, s’integren a l’anomenat grup mixt.
 VOTACIO PERMANENT  l’òrgan que realitza les funcions parlamentaries, en període de vacances parlamentaries.
 COMISSIONS  òrgans que intervenen en l’elaboració de les lleis o en determinats treballs de les cambres.
2 “CORTS GENERALS” 6. FUNCIONS DE LES CAMBRES  LEGISLATIVA  elaborar i aprovar les lleis.
 PRESUPOSTARIA  aprovar els pressupostos generals de l’estat, que són:  La previsió d’ingressos i despeses del sector públic pel següent any.
 Els pressupostos es comencen a tramitar en octubre i han d’estar aprovats abans del 31 de desembre.
 ELECTIVA  consisteix en escollir determinats càrrecs estatals:  Escollir defensor del poble.
 Escollir magistrats del tribunal constitucional.
 Escollir membres del consell general del poder judicial i de determinar.
 CONTROL DE GOVERN  les cambres tenen la potestat de fiscalitzar l’acció del govern i de demanar explicacions sobre tot allò que fa el govern. Ni hi han 2 mecanismes: o Mecanismes amb exigència de responsabilitat política:  Moció de censura  mecanisme que pot utilitzar el congrés, per fer dimitir al president del govern i escollir un nou president del govern. La poden presentar:  1/10 part de diputats acompanyades del nom d’un candidat alternatiu a president de govern.
 Es senyala 2 dies pel debat i votació. El debat l’inicia el candidat alternatiu a president de govern i explica les línies que serà el seu futur programa de govern, acompanyat de critiques a la política de l’anterior/actual president de govern. El president de govern i qualsevol ministre pot intervenir en qualsevol moment. Finalment intervenen el representants de la resta de grups parlamentaris.
 Es fa votació sobre el candidat alternatiu a president de govern, si es escollit per majoria absoluta, el president de govern a de dimitir i el candidat alternatiu es anomenat pel rei, president del govern.
 S’utilitza per fer caure el govern i per assegurar-se majoria absoluta.
 Qüestió de confiança  mecanisme que te el president del govern per comprovar si el congres li continua donant la confiança que quan va ser escollit president del govern.
 La pot presentar el president del govern prèvia deliberació amb el consell de ministres. El president del govern exposa una qüestió de política general o exposa el seu programa de govern. Seguidament intervenen el representants de cada grup. Per últim te lloc una 3 “CORTS GENERALS” rotació. La qüestió de confiança a de ser aprovada per la majoria simple de vot, mes si que no.
 Si el president guanya la qüestió de confiança continua governant, si la perd no es convoquen eleccions però s’inicia de nou el procediment per escollir president del govern.
o Mecanismes sense exigència de responsabilitat política:  Interpel·lacions  son qüestions que formulen els diputats a qualsevol membre del govern sobre temes de política general i temes d’interès general.
 Preguntes  son qüestions que fan els diputats a qualsevol membre del govern, sobre temes concrets, puntuals i sectorials. No poden ser de caràcter personal ni de temes estrictament jurídics.
 Compareixences  tenen lloc quan qualsevol membre del govern es presenta davant la cambra per explicar qualsevol aspecte de política general.
 Comissions d’investigació  agrupacions de diputats, que tenen com a funció investigar sobre algun tema d’interès general i posteriorment elaborar un informe 4 ...