Apunts teoria i estructura econòmica 20/02/2015 i 27/02/2015 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Teoria i Estructura Econòmica 20/02/2015 Teoria A més de la fam, l’aigua i la salut, un altre tema d’importància mundial és la guerra. La part del món on hi ha més guerres és l’Àfrica.
El cinquè problema és el mal estat del medi ambient.
El comerç internacional Ens fa ser conscients que vivim en una economia globalitzada. És present en tots els àmbits de la nostra vida i cada vegada ho serà més per tres motius: 1.
La rebaixa progressiva dels drets de duana.
2.
L’existència de companyies transnacionals.
Diferència amb multinacional: una multinacional té una seu central i múltiples sucursals al seu servei arreu del planeta. Una transnacional no vol tant tenir sucursals a diversos llocs sinó convertir tot el món en el seu camp d’acció. Extreu la matèria primera en un país, la transforma en un altre, etc.
La diferenciació de producte. Com a consumidors, ens agrada més consumir productes específics que productes genèrics.
3.
És bo o és dolent que el comerç internacional creixi? Depèn de dues condicions bàsiques: 1.
La condició del preu 2.
La condició de les polítiques comercials Aquestes dues condicions marquen la bondat o la maldat del comerç internacional.
27/02/2015 El comerç internacional (II) EL PETROLI El petroli, tot i que es coneix fa segles, s’ha començat a usar massivament i s’ha convertit en la primera font d’energia a nivell mundial sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial. De mica en mica es va passar de l’ús del carbó a l’extracció de petroli. A més, tenia un preu relativament barat. Obtenir un barril de petroli (159 L) valia, en aquell moment, mig dòlar.
Durant els anys seixanta es va créixer tant que els setanta es va publicar un informe anomenat “Los límites del crecimiento”, que posava sobre la taula el creixement 0. Després de la publicació d’aquest informe, l’ONU va anomenar la Conferència Mundial del Medi Ambient. Es Teoria i Estructura Econòmica va començar a plantejar la idea de problema ambiental i d’esgotament de recursos. L’ONU va decidir que, com que aquesta reunió de 1972 a Estocolm va acabar malament, calia convocarne una altra, que van anomenar Primera Conferència Mundial del Medi Ambient. Van decidir que tots els anys que acabessin en 2 se celebraria una Conferència Mundial del Medi Ambient.
El 1982, a Nairobi; el 1992, a Rio de Janeiro, va acabar amb l’agenda 21, que no era altra cosa que una proposa a tots els ajuntaments del món perquè fessin selecció i reciclatge d’escombraries. El 2002 es va celebrar a Johannesburg i, com que va ser un fracàs, es va pensar que la següent podria ser exitosa si es tornava al lloc de l’èxit, Rio de Janeiro. Va tornar a fracassar per l’egoisme dels estats. Però una cosa era clara: que no podíem seguir amb el consum extraordinari que teníem. Aquesta Conferència Mundial va tenir un resultat relacionat amb el petroli.
Des de feia temps, els països extractors de petroli estaven associats a la OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli). Van pensar que, si el que calia era reduir la contaminació i protegir el medi ambient, pujant el preu del petroli es consumiria menys i es contaminaria menys. Ho van fer a instàncies de dos països que són els capdavanters en l’extracció del petroli: Veneçuela i Aràbia Saudita. Un ambaixador dels EUA es va assabentar de les converses entre aquests dos països. Els EUA va dir que els deixessin pujar el preu de petroli. Per què? Perquè, en aquell moment, els EUA no compraven petroli, en tenien. Si el preu del petroli pujava per aquest acord entre Aràbia Saudita i Veneçuela, qui en pagaria les conseqüències no serien els EUA sinó els seus rivals econòmics. Finalment van apujar el preu, però no quedava formalment bé pujar-lo de forma directa. La condició adequada la van trobar la tardor de l’any 19723, quan es va produir una de les múltiples guerres arabo-israelites. Com que Estats Units recolzava Israel en aquest conflicte, el món àrab va decidir castigar-los augmentant el preu del petroli. Van aprofitar el moment per fer una cosa que ja tenien prevista. Malgrat que els EUA ja sabien que ho farien i els semblava bé, el dia següent el secretari d’estat convocava una reunió per protestar contra la pujada del preu del petroli. Abans, el preu del petroli estava a 2 dòlars el barril, i el van pujar fins a 11 dòlars el barril. Lògicament, els països occidentals s’escandalitzen, tenen un atac de pànic i reaccionen malament: van prendre una mesura absurda, prohibir la circulació de cotxes els diumenges, pensant que així reduirien el consum de petroli. Ho van fer molts països, però l’Espanya franquista no. La mesura no va servir per res, només per emprenyar els ciutadans. Al cap d’un temps, els governs van apaivagar la mesura: no es podria circular els diumenges de forma alterna (un diumenge els que tenien matrícula senar i l’altre els que tenien mesura parell).
Si l’augment substancial del petroli havia sigut el 1973, vuit anys més tard, el 1981, el petroli va pujar fins a 34 dòlars el barril. La demanda va disminuir lleugerament, sobretot encarregant als enginyers que miressin de quina forma els vehicles podien gastar menys. L’altra va ser la disminució del consum d’energia en l’edificació, perquè es va començar a fer aïllament dels edificis. Però per influir sobre el preu calia també diversificar l’oferta, per això es va recuperar l’ús del carbó. També es va buscar petroli a altres llocs. Fins aquell moment, la major part de petroli que es treia s’extreia de zones terrestres. A partir de llavors es va buscar més en zones marítimes. A tres zones del planeta es va començar a multiplicar les plataformes petrolíferes: el golf de Guinea, el golf de Mèxic i el mar del Nord. En aquell moment, es va calcular que aquestes plataformes, com a molt, tindrien una durada de 30 anys. Aquestes plataformes ja han quedat inservibles. La tercera forma de diversificació va ser l’energia nuclear. L’última qüestió van ser les energies renovables.
...