Tema 4.- Situacions i processos d'inducció del comportament (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  4.-­‐  SITUACIONS  I  PROCESSOS  D’INDUCCIÓ  DEL  COMPORTAMENT     1.-­‐  Introducció     Influència  social:  consisteix  en  l’exercici  del  “poder”,  per  part  d’una  persona,  grup  o  situació,  en  la  conducta   dels  altre(s).     § Inducció  del  comportament:  és  un  tipus  d’influència  social.   És  el  poder,  per  part  d’una  persona,  grup  o  situació  per  conduir  (dirigir/incidir)  en  el  comportament   del(s)   altre(s),   com   a   conseqüència   de   la   certesa   que   aquest(s)   altre(s)   dóna   al   comportament   d’aquella  persona,  grup  o  situació.             La  psicologia  social  es  fixa  en  tres  ítems:  influència,  interacció  i  relació.       2.-­‐  Tipus  d’inducció  del  comportament  per  poder  de  la  situació   Auto-­‐comportament   (el  m eu  comportament)     Hetero-­‐comportament  (influència  de  l’altre)     CONSENS     PRESSIÓ   INDIRECTES     NORMALITZACIÓ       CONFORMISME     DIRECTES     NEGOCIACIÓ  /  CONVERSIÓ       OBEDIÈNCIA  /  SUBMISSIÓ           NORMALITZACIÓ   Davant  de  noves  situacions  o  bé  situacions  incertes,  tothom  acaba  fent  el  mateix  (es  crea  una  norma).   Experiment  de  Sheriff:   • • Descripció  de  l’experiment   - Es   demana   a   les   persones   estimacions   sobre   la   distància   que   recorre   un   punt   lluminós   intermitent.   - La  intermitència  dóna  sensació  de  moviment  (no  es  mou  realment)  =  efecte  autocinètic   - El  subjecte  està  situat  a  5  metres  del  punt  lluminós   - La  sala  on  es  desenvolupa  l’experiment  ha  d’estar  totalment  a  les  fosques       Procediment   - SUBJECTES   o Subgrup  1  (la  meitat  dels  subjectes)  à  primer  en  solitari  i  després  amb  més  persones.   o Subgrup  2  (l’altre  meitat)  à  primer  en  grup  i  després  en  solitari     • • Resultats     - SUBGRUP  1   o En   solitari:   cada   persona   estableix   un   patró   de   resposta   de   la   distància   que   es   mou   el   punt  (norma  personal)   o En   grup:   amb   els   patrols   o   normes   personals   de   tots,   s’estableix   un   nou   patró   comú   (nomra  grupal).       - SUBGRUP  2   o En  grup:  establiment  d’un  patró  grupal  en  la  primera  sessió   o En  solitari:  tots  segueixen  el  patró  del  grup       Conclusions     - Davant   de   situacions   noves   o   incertes   (no   es   té   certesa   de   quina   és   la   resposta   correcta),   apareixen  patrons  de  resposta  colectius  (normes  socials).   ⇒ Característiques  de  la  norma:  resposta  de  tendència  central     - L’experiment   es   va   dur   a   terme   en   un   laboratori,   per   tant,   els   resultats   no   eren   genalitzables   fora  del  laboratori.     - La  mostra  estava  formada  per  un  conjunt  de  persones  extranyes  (no  es  coneixien  entre  ells).       Experiment  de  Sampson  (1968)   • • • • • • • Objectiu:  demostrar  com  el  poder,  l’estatus  assignat  i  l’atracció  entre  els  interactuants  influeix  en  la   convergència  de  respostes.   Experiment:  paradigma  autocinètic   Subjectes:  Novicis  i  monjos  d’un  monestir   Variables  analitzades:  afecte  (test  sociomètric)  i  estatus     Variables  moduladores:  estatus,  afecte,  ideologia   Procediment:     - Pas  1:  sessions  individuals  à  elaboració  d’una  norma  individual   - Pas  2:  sessions  per  parelles.  Tipus  de  parelles:   a) Mateix  estatus  (novicis  amb  1  setmana  d’antiguitat)   b) Asimetria  en  l’estima  personal  (és  a  dir,  sentiments  d’amor/rebuig  entre  parelles  de   novicis  amb  1  any  d’antiguitat)     c) Diferència  jeràrquica  (novici-­‐monjo)  i  d’estima     Resultats     a) Igual  afecte  i  estatus  (2  novicis)   Tots   dos   cedeixen   (influència   recíproca)   i   arriben   a   una   convergència   i   centralitat   =   NORMALITZACIÓ     b) Diferent  afecte  i  mateix  estatus  (2  novicis)   Un  dels  novicis  influeix  molt  però  no  cedeix.  El  menys  estimat  canvia  més  les  seves  respostes.  Per   tant  es  produeix  convergència  asimètrica  (només  d’un  dels  novicis)  =  ANORMALITZACIÓ     c) Diferents  afectes  i  estatus   FASE  1:  tendència  a  convergir,  el  novici  cap  al  monjo  (el  novici  vol  adaptar-­‐se  al  monjo)   FASE  2:  torna  a  la  norma  individual  (ja  que  el  monjo  és  inflexible  i  no  cedeix)   No  es  produeix  ni  convergència  ni  centralitat  =  CONTRANORMALITZACIÓ     Sampson   creia   que   la   contranormalització   es   produia   perquè   monjo   i   novici   tenien   diferent   ideologia.  à  FALS  perquè  només  controlava  l’estatus  i  l’afecte.   Estudi  de  Lemaine     Lemaine  crea  dues  situacions  forçades:     Subjecte  A   (experimentador)   FASE  1:       Subjecte  B   (experimental)     18   4     .   .   .     .   .   .     7   5           Subjecte     A:  a  favor  pena  mort  i  en   Qüestionari     sobre     contra     abort     a) Abort     Subjecte     B:  en  contra  pena  de  mort   b) Pena   de  mort       i  a  favor     abort               FASE  2:  se  li  diu  al  subjecte  experimental   (B)  que  el  subjecte  experimentador   (A)  pensa  de  manera  contrària           Resposta  final  à  7   Resposta   final  à  2             à   El   subjecte   experimental   (B)   adopta   una   postura   extrema   per   desmarcar-­‐se   del   subjecte   A   =   CONTRANORMALITZACIÓ  ABSOLUTA  (diferenciació  social,  evita  coincidir).         Revisió  dels  resultats  dels  estudis:       Davant  una   situació  nova  i/o   ambigua,  incerta                   es  produeix  una   influència  indirecta   dels  altres         Resposta   centralitzada   Inter-­‐influències:   igual  afecte  i  estatus   Resposta   asimètrica   Influències  dominants:   per  diferències  en   estatus  o  afecte   Resposta  per   reacció  /   diferenciació   Influències  boomerang:   per  diferències  en  afecte   i  estatus  o  ideologia     CONFORMISME     Canvi  en  la  conducta  o  en  les  creences,  d’acord  amb  les  normes  del  grup,  com  a  resultat  del  poder  d’aquest   grup.     Experiment  Solomon  Asch   Situació  experimental   - Es   mostren   dues   cartolines,   A   i   B.   La   cartolina   A   conté   una   línia,   i   la   B   en   conté   tres.   Es   demana   als   subjectes   que   participen   a   l’experiment   que   indentifiquin   quina   de   les   tres   línies   de   la   cartolina  B  és  igual  que  la  línia  de  la  cartolina  A.     • Situació   - Estructurada,  no  ambigua   • Objectiu   - Analitzar  el  pes  de  la  majoria   • Subjectes   - Entre  8  i  10  subjectes  +  1  subjecte  experimental   • Procediment   - Durant  els  primers  assajos,  tothom  està  d’acord  i  diuen  la  solució  bona.  A  partir  dels  3  o  4   assajos,   els  còmplices  donen  respostes  incorrectes.   • Resultats     - El  26%  dels  subjectes  es  independent  de  la  pressió  de  grup   - El  74%  cedeix  a  la  pressió  de  grup   • Variables  a  favor  i  en  contra   - Augmenta  la  conformitat  a  mesura  que  es  fan  assajos  crítics   - Incideix   en   el   nombre   de   subjectes   experimentals   à   a   més   subjectes   experimentals,   menys   conformitat   - Sostre  de  la  conformitat  à  a  més  subjectes  còmplices,  NO  incrementa  la  conformitat.  El  sostre   és  de  4/5  persones  (a  partir  de  5  persones,  la  pressió  es  manté  estable,  no  incrementa)   - Al  augmentar  el  número  de  respostes  possibles  (6  o  9)  s’emeten  respostes  alternatives  (a  causa   de  la  influència).  Negociació  amb  mateix,  respostes  entre  extrems   - Clima  cultural   - Variables  personals  dels  subjectes  experimentals   Procés  de  conformitat   - Primer   es   dóna   una   situació   inductora   a   la   conformitat,   seguit   d’un   procés   de   independència   i   conformitat.  En  aquesta  situació,  intervenen  elements  clau  i  raons  en  relació  al  grup  i  elements   clau  i  raons  de  tipus  personal  alhora.     o ELEMENTS  CLAU  EN  RELACIÓ  AL  GRUP   Ens  conformem  per  (raons):   ∗ Influència   social   informativa:     acceptem   i   creiem   més   la   resposta   de   moltes  persones  que  la  resposta  d’una   sola   ∗ Influència   social   normativa:   l’individu   creu   que   si   es   comporta   diferent   al   grup   serà   rebutjat;   se   sent   pressionat   per   a   conformar-­‐se   amb   la   norma   grupal     o ELEMENTS  CLAU  I  RAONS  DE  TIPUS  PERSONAL   a) Raons  de  indpendència   ∗ Per  confiança  en  un  mateix  (seguretat  en  l’oposició  a  la  majoria)   ∗ Per  voluntat  pròpia  (se  sent  la  pressió  i  es  desitja  emetre  judicis  erronis)   • • b) Raons  de  conformitat   ∗ Distorció   de   la   percepció   (no   hi   ha   consciència   de   la   pressió,   en   respondre   hi   ha   sinceritat…distorció)   ∗ Distorció  del  judici  (transformar  el  desacord  perquè  es  creu  que  és  un  defecte  personal..)   ∗ No   distorcionar   la   pròpia   imatge   (no   semblar   diferent   tot   i   que   se   sap   que   el   comportament  no  és  correcte)     OBEDIÈNCIA  I  SUBMISSIÓ   Obediència:  consisteix  en  sotmetre  la  voluntat  pròpia  al  judici  d’un  altre,  reconegut  com  a  superior  jeràrquic   legítim.     Experiment  de  Milgram   • • • • • • • • Situació  experimental   - Sala  de  l’experiment  de  Milgram     Subjectes  i  mostres   - Subjectes   participants:   1   subjecte   experimentador   (catedràtic   de   biologia),   1   còmplice   (rol   d’alumne)   i   1   subjecte   experimental  (rol  de  mestre).     - Reclutament   dels   subjectes   experimentals:   a   travès   d’anuncis   en  diaris  locals  i  cartes  d’invitació.  La  retribució  per  participar   era  de  4  dòlars.     Material  /  Instrumental   - Una  cadira  elèctrica   - Un  panel  de  control  de  descàrregues  elèctriques   Tasques  dels  participants   - Subjecte  experimental  (alumne)  :  llegir  parells  de  paraules   - Mestre:  Aplicar  descàrregues  si  l’alumne  no  recorda  les  paraules   - Investigador:  dóna  instruccions  verbals     Objectiu   que   s’explicava   als   subjectes   experimentals   à   fer   un   estudi   sobre   la   influència   del   càstig   en   l’aprenentatge   Prediccions  i  realitat   - Milgram   creia   que   un   40%   dels   subjectes   experimentals   aplicarà   descàrregues   elèctriques   no  superiors  a  150  v.     - Realitat:   un   60%   dels   subjectes   arriba   a   aplicar   descàrregues   de   450   v   (maten   al   subjecte)   i   nomès   un   20%   arriba   als   225   v   (i   abandonen,   no   volen  seguir  aplicant  les  descàrregues)   Variables  i  resultats.     o Condicions  experimentals  variants  en  la  víctima     - Llunyania:   no  se  senten  queixes  de  la  “víctima”  (que  està  a  una  altre  habitació).  Quan  s’arriba  als  300   v,  la  víctima  colpeja  les  parets.  Als  315  v,  no  se  sent  res.     - Feedback  de  veu:  s’hi  introdueixen  protestes  vocals.  La  víctima  està  a  una  altra  habitació.   - Proximitat:  la  víctima  era  a  la  mateixa  habitació,  a  prop  del  subjecte.   - Proximitat   de   tacte:   la   descàrrega   s’aplica   al   posar   la   mà   de   la   víctima   a   una   planxa.   Als   150   v   la   víctima  demanava  llibertat.  L’investigador  deia  al  subjecte  experimental  que  la  forcés.     o Condicions  experimentals  variants  en  els  participants   - Número  de  còmplices:  com  més  alumnes,  menys  obediència   - Número  de  subjectes  experimentals:  com  més  mestres,  menys  obediència   - Proximitat  de  l’autoritat:  com  més  proximitat,  més  obediència   Explicacions   - Desviament   de   la   responsabilitat   cap   a   la   persona   que   detenta   autoritat   (perquè   li   deien   el   que   havia   de  fer)   Respecte  al  rol  de  la  autoritat  (respectar  el  que  deia  l’autoritat)   Socialització  (perquè  des  de  petit  el  que  t’han  ensenyat  és  respectar  l’autoritat,  les  normes,  les  lleis..)     NEGOCIACIÓ   Negociar  és  arribar  a  un  acord  i  evitar  (solucionar)  el  conflicte.   Es  produeix  una  influència  directa  i  consens.     Qui  té  el  poder  d’influir  pot  ser  una  majoria  o  minoria  numèrica  que  té  poder  i  prestigi.  Tot  i  que  la  majoria   sense  poder  ni  prestigi  també  pot  influir  (vagues,  …)   La  influència  que  exerceixen  els  “caps”  és  CONTROL  (autoritat)  à  visió  funcionalista   Però  també  pot  haver  influència  sense  control  à  canvi   ⇒ influència = control   influència = canvi       Generant  conflicte,  sempre  es  pot  influir?  Per  exemple:  els  estudiants  en  vaga,  a  qui  provoquen  realment  els   problemes?  A  ells  mateixos.  à  hi  ha  alguna  manera  de  generar  influència  en  la  majoria  que  té  el  poder?  Sí,   mitjançant  estratègies:   § § § Actuar  de  manera  consistent:   − Adhesió  ferma  a  un  postulat  o  creencia   − Evitar  la  contradicció   − Compartir  el  postulat  o  creença  més  d’una  persona  (que  no  sigui  cosa  d’uns  pocs)   Mantenir  la  consistència   − Estant  d’acord  entre  ells  =  SINCRONIA   − Anar  més  enllà  d’un  episodi  puntual  =  DIACRONIA     Mostrar    la  consistència  (conscens  social)   − Ésser  diferents,  però  no  massa   − Representar  la  diversitat   − Promoure  un  processament  sistemàtic   Estils  de  negociació   a. Rígid   Es  trenca  la  negociació  donada  la  intransigència  d’alguna  de  les  dues  parts  à  augmenta  el  conflicte   b. Flexible     No  bloqueja,  arriba  més  lluny.  Hi  ha  progrés  à  augmenta  la  influència.     Per  donar  una  imatge  de  flexibilitat,  es  poden  augmentar  la/les  demanda/es  per  poder  rebaixar.     Exemple  concens  social:  vaga  d’estudiants  pel  pla  Bolonya:  no  havia  representació  d’econòmiques,  de  dret,   de  medicina…per  tant,  no  representava  la  diversitat  de  tots  els  estudiants  de  la  UB.   Exemple   mantenir   la   consistència:   anarco-­‐sala:   els   veïns   es   van   organitzar   i   van   mantenir   la   diacronia.   Tallaven  la  ronda  a  les  17  els  dijous,  de  manera  que  Barcelona  quedava  col·∙lapsada.  Van  aconseguir  beneficis   a  canvi  de  posar  la  anarco-­‐sala.         3.-­‐  La  influència  per  liderat  i  poder   Poder  social   És  la  capacitat  o  potencial  d’influir  en  els  altres  i  de  resistir  a  la  seva  influència.   § § L’influència  canvia  realment  la  conducta  de  l’altra  persona,  mentre  que  el  poder  és  la  capacitat  per   produir   aquest   canvi.   Per   exemple:   un   pare   té   molt   de   poder     (potencial   per   produir   aquest   canvi)   però   alguns  pares  exerceixen  aquest  poder  (influència)  més  que  altres.   L’exercici  del  poder  pot  donar  recompenses  però  també  genera  costos.   ∗ Poder  útil:  té  més  guanys  que  inversions  (pèrdues)   Tipus  de  poder   a. PODER   COERCITIU:   es   el   potencial   per   repartir   amenaces   i   càstigs   que   forcen   a   una   altre   persona   a   canviar  la  seva  conducta.     Aquest   tipus   de   poder   es   funda   en   l’accès   a   les   armes   o   altres   recursos   que   augmenten   la   força   i   la   credibilitat  de  l’amenaça.     Té  dos  desventatges  que  dissuadeixen  l’ús  del  poder  coercitiu:   o El   individu   de   poc   poder   en   una   relació   coercitiva   estará   motivat   per   acabar   la   relació   si   es   presenta  la  oportunitat.   o La  base  del  poder  coercitiu  requereix  vigilar  a  la  persona  de  poc  poder.  És  a  dir,  aquest  tipus  de   poder  és  tan  eficaç  com  el  seu  poder  de  vigilància.   Tot  i  aquestes  dues  dificultats,  el  poder  coercitiu  funciona  perque  és  un  tipus  de  poder  relativament  fàcil   d’utilitzar,   ja   que   no   fa   falta   esforç   per   amenaçar.   L’altre   explicació   del   seu   èxit   és   l’autoestima   que   genera   en   aquell   qui   la   excerceix.   Ser   capaç   de   forçar   a   una   altre   persona   a   actuar   d’una   determinada   manera,  produeix  un  sentiment  de  dominància  i  superioritat.     Aquest   tipus   de   poder   és   el   que   obté   menys   canvis   sostinguts,   i   el   més   difícil   de   mantenir.   Generalment,   s’utilitza  com  a  últim  recurs.     Per  exemple:  un  pare  recorre  al  poder  coercitiu  quan  amenaça  amb  pegar  al  seu  fill  si  no  mostra  certa  conducta.     b. PODER  DE  RECOMPENSA:  és  la  capacitat  de  donar  reforçament  postiu  per  produir  un  canvi.     Aquest  reforçament  pren  forma  de  béns  materials  (diners,  etc)  o  una  forma  més  intangible  (elogis,etc).     El   poder   de   recompensa   es   basa   en   l’accès   als   béns   que   els   altres   valoren.   Per   tant,   un   individu   tindrà   aquest   poder   sobre   una   persona   (en   concret)   però   no   sobre   qualsevol   altre,   depenent   del   valor   que   concedeixin  als  béns  que  ofereix.   Motiva  als  individus  de  poc  poder  a  mantenir  la  relació.     Requereix  vigilància  perque  sigui  eficaç,  però  no  tanta  com  el  poder  coercitiu.   El   poder   de   recompensa   (elogis)   és   més   eficaç   que   el   coercitiu   (crítiques)   per   fomentar   el   rendiment   dels   nens.  És  per  això  que  s’ha  de  preferir  aquest  tipus  de  poder.   Dificultat  del  poder  de  recompensa:   o Pot  ser  costós,  sobretot  si  la  recompensa  és  tangible  (p.ex:diners).   o A   més,   degut   que   la   recompensa   justifica   la   conducta,   exercir   aquest   poder   no   té   com   resultat   la   internalització   o   el   canvi   d’actitud   (“hago   esto   por   la   recompensa   y   no   porque   crea   en   lo   que   estoy  haciendo).   o Serà  eficaç  sempre  hi  quan  hi  hagi  gratificació.     c. PODER   LEGÍTIM:   és   el   poder   que   té   a   una   persona   degut   a   la   seva   funció   o   posició.   Aquest   poder   és   autoritat,  i  generalment  es  limita  a  un  àmbit.     Es  basa  en  nomes  “d’obligatorietat”;  estem  socialitzats  per  creure  que  hem  de  seguir  les  ordres  de  qui   ocupen  certes  posicions.     Qui  ostenten  aquest  poder  no  han  d’explicar  perque  volen  que  els  individus  actuin  de  certa  manera.     Les   persones   amb   poder   legítim   influeixen   perque   “tenen   dret   a   influir”   i   no   perquè   diguin   coses   correctes.   Les  lleis  serveixen  per  conferir  poder  legítim  a  certs  individus.       Per   exemple:   el   seu   cap   té   poder   legítim   per   influir   en   el   seu   comportament   en   les   hores   de   feina,   però   no   per   determinar  com  et  comportes  amb  la  parella  o  amb  la  família.       d. PODER  D’EXPERT:  s’adquireix  quan  els  atres  reconeixen  les  teves  capacitats  en  cert  terreny.     Está  limitat  a  un  camp  específic.   Les  persones  intenten  augmentar  el  seu  poder  d’expert  mitjançant  diplomes  i  referències  que  testifiquen   els  seus  coneixements  en  certes  matèries.   Aquest  poder  té  alguns  de  els  aventatges  i  desaventatges  del  poder  legítim:   o No  requereix  vigilància,  és  evident  que  l’individu  el  poseeix  i  abarca  un  domini  limitat.     o Aventatge  adicional:  estimula  la  internalització  d’actituds  à  les  persones  no  nomès  segueixen  a   l’expert  perquè  estan  impressionades  pels  seus  credencials,  sino  també  perque  creuen  que  té  la   informació  correcta.     Per   exemple:   els   metges   tenen   poder   d’expert,   ja   que   tenen   habilitats   i   coneixements   especials   sobre   qüestions   mèdiques.       e. PODER   REFERENT:   les   persones   adquireixen   la   capacitat   d’influir   en   nosaltres   quan   les   admirem   i   ens   agraden.  Volem  ser  igual  que  elles  i  per  tant  les  imitem  i  tractem  d’actuar  segons  creiem  que  ho  fan.     Donades  les  dades  actuals,  sembla  ser  que  el  poder  referent  és  el  més  útil.     No  requereix  vigilància  i  tendeix  a  apropar  a  l’emisor  i  al  receptor  en  comptes  de  distanciar-­‐los.   També  es  més  probable  que  produeixi  una  internalització  d’actituds  en  lloc  de  un  canvi  en  la  conducta.     La   creença   en   la   eficiència   del   poder   referent   es   un   dels   factors   de   motivació   dels   grups   (com   per   exemple:  Alcohòlics  Anònims).  En  aquests  casos,  es  confia  en  el  grup  d’iguals  com  a  confidents  i  agents   d’influència  més  que  com  experts.       f. PODER   D’INFORMACIÓ:   aquest   poder   està   limitat   a   situacions   particulars,   però   és   independent   de   la   informació  que  realment  té  aquella  persona.     Hi  ha  casos  on  la  informació  que  tenen  sí  que  és  rellevant,  com  per  exemple  un  testimoni  d’un  cas,  que   vol  influir  al  jurat  amb  la  seva  informació.     “El  coneixement  és  poder”.  No  obstant,  s’ha  observat  que  un  cop  la  persona  que  té  el  poder  d’informació   la  comunica,  perd  aquest  poder.     Per  exemple:  un  cop  els  testimonis  han  declarat,  deixen  de  tenir  el  poder  d’influir  en  la  conducta  del  jurat.         Lideratge     Líder:  és  l’individu  que  exerceix  la  influència  més  forta  en  un  grup,  però  també  es  deixa  influir.     Estils  de  lideratge:   § Autocràtic   − Determina  la  política  del  grup   − Dictamina  tots  els  passos  i  tècniques  per  aconseguir  els  objectius   − Assigna  les  tasques   − Es  manté  apartat  del  grup,  però  alhora  a  prop   − Es  produeix  molt  més  que  en  els  altres  estils  sempre  que  el  líder  estigui  davant     § Anàrquic  (liberal/laissez-­‐faire)   − Confia  totes  les  decisions  al  grup   − No  assigna  tasques  i  deixa  fer   − Aquesta  llibertat  genera  conflictes  interns  al  grup   − No  avalua  ni  sanciona   − És  insegur  i  per  això  és  permissiu   − La  productivitat  és  baixa/nul·∙la,  encara  que  el  líder  estigui  davant   § Democràtic   − Permet  que  el  grup  estableixi  la  seva  política   − Ofereix  suggeriments  sobre  els  procediments  i  tasques  per  tal  que  el  grup  esculli   − És  objectiu  a  l’hora  de  criticar  i  elogiar   − Participa  en  les  tasques  del  grup   − La  productivitat  és  mitja,  però  es  treballa  tan  si  està  el  líder  present  com  si  no.       Orientacions  del  líder:  TEORIA  DE  LA  CONTINGÈNCIA     § § Líder  orientat  a  les  tasques:el  líder  pauta  el  que  s’ha  de  fer-­‐s’acorden  les  tasques,  el  temps..   − És  el  més  adequat  en  circumstàncies  extremes   o Molt  bones:  “tot  surt  bé”;  no  cal  prestar  excessiva  atenció  als  altres  com  a  persones   o Molt  dolentes:  és  més  eficaç  assumir  responsabilitats  i  dirigir  les  activitats     Líder  orientat  a  les  relacions:  interès  pels  sentiments  del  grup  (per  exemple:  negocis  familiars)   − Més  indicat  en  circumstàncies  de  terme  mig   o Cal  resoldre  tensions  i  clarificar  les  relacions     § § Líder  transformacional:  capta  allò  que  desitja  el  grup  (somnis  comuns,  gustos,  motivacions…)  però  no   ho  manifesta  (membres)   − Factors  o  dimensions:  carisma,  inspiració,  estimulació  intel·∙lectual,  atenció  individualitzada..   − Obstacle:  en  alguns  tipus  de  feina  és  difícil  ser  aquest  líder   Líder   transaccional:   fomenta   les   transaccions   (quan   posar   límits,   quan   felicitar..)   entre   líder   i   membres  del  grup   − Factors   o   dimensions:   recompensa   contingent   (líder   recompensa   per   bona   feina)   i   direcció   per   excepició  (líder  que  només  intervé  si  les  coses  van  malament:  castiga  o  renya).     4.-­‐  El  poder  de  la  presència  de  l’altre   Què  fa  la  simple  presència?   • FACILITACIÓ  SOCIAL  +  INHIBICIÓ  SOCIAL   Triplet  i  Allport:  La  presència  de  l’altre  inhibeix  el  rendiment  en  les  persones         Distracció       Presència  de  l’altre         Por  a  l’avaluació   Exitació   Tasques  simples   Apreses  bé   (respostes  dominants)     Tasques  difícils   Complexes,  noves   (respostes  no  dominants)   Millora   (facilitació  social) No  millora   (inhibició  social)       social)     • MANDRA  SOCIAL   Explica  uns  efectes  no  beneficiosos  de  la  presència  de  l’altre   Antecedent:  Effecte  Ringelmann  (1913)   − Discriminació  de  la  força  individual  en  funció  de  la  dimensió  del  grup   Motiu:     − És  una  pèrdua  de  la  motivació   Raons:     − − − − Equitat  en  la  producció:  “tothom  ho  fa  a  la  mateixa  mesura”   Disminució  de  l’aprensió  per  l’avaluació:  “no  se’n  adonen”    són  un  entre  molts”   Difusió  de  la  responsabilitat:  si  els  altres  no  ho  fan,  jo  tampoc   No  hi  ha  estàndard  de  comparació:  crec  que  ja  he  fet  prou     − Exemple:  vas  pel  carrer  i  et  trobes  a  una  persona  tirada  al  terra.  Com  que  ningú  li  diu  res,  jo  no  sortiré  davant   de   tothom   a   prestar-­‐li   ajuda   (disminiució   aprensió   per   l’avaluació).   Perquè   jo?   Hi   ha   més   gent   aquí   i   tampoc   l’estan   ajudant   (difusió   de   la   responsabilitat).   No   l’ajudo,   total,   tampoc   podria   fer-­‐hi   res   (no   hi   ha   estàndard   de   comparació).     Com  corregir-­‐la:     − − − Fer  veure  que  es  competeix  amb  un  grup  extern   Potenciar  la  identitat  social  (adscripció  a  un  grup)   Pertànyer  a  una  cultura  col·∙lectivista   ...