Problemes múscul esquelètic (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura IPA
Año del apunte 2014
Páginas 18
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 19

Vista previa del texto

IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 PROBLEMES MÚSCUL ESQUELÈTIC Fractures Pèrdua de continuïtat de la substància òssia. Aquest terme avarca totes les fractures òssies.
Classificació segons la seva localització Epifisiàries: - Si afecten a la superfície articular, s’anomenen fractures articulars.
- Si no afecten a la superfície articular, s’anomenen fractures extra articulars.
- Quan la fractura epifisiària es fa en un nen i involucra al cartílag de creixement, s’anomena epifisiòlisi.
Diafisiàries: - Afecten al terç superior, mig o inferior.
Metafisiàries: - Afecten a les metàfisis superior o inferior de l’os.
Classificació segons estat de la pell Fractura tancada: pell intacta o existeixen ferides superficials que no tenen relació amb la fractura.
Fractura oberta: existeix ferida cutània en continuïtat amb la fractura.
Característiques fractures obertes: 1. Els microorganismes poden penetrar al focus de fractura des de l’exterior.
2. Pèrdua sanguínia secundària a l’hemorràgia externa pot ser important.
3. El propi traumatisme lesiona la pell i teixits subjacents abans d’arribar a l’os.
4. L’os fracturat actua des de dintre, esquinça teixits i pell, la fractura queda en contacte amb l’exterior.
Classificació segons el traç de fractura Fractures de traç capil·lar o fissures: Traumatisme mínim.
No desplaçament ossi.
Difícil de diagnosticar amb RX.
Fractures en tija verda: Es produeixen en nens.
Esquinçament del periosti i teixits que envolten l’ós es mínim.
Això facilita manipulació i reducció.
Especial atenció a la immobilització amb guix i cures posterior pel risc de recidiva d’encorbament de l’os, com en un principi.
Consolidació ràpida.
Fractura de colles: Quan caus i poses el pes sobre les teves mans.
Fractures simples: Transversals simples.
1 Obliqües simples.
Espiroidees simples.
IPA: Problemes múscul esquelètic Fractures multi fragmentàries (comminutes): Més de dos fragments.
Espiroidees en cunya.
En cunya fragmentada.
Espiroidees complexes.
Irregulars complexes.
2015 En cunya angulada.
Segmentàries complexes.
Classificació segons desplaçament dels fragments - No desplaçades Desplaçades: - Angulades - Acabalades - Impactades Classificació segons mecanisme Directe.
Indirecte.
Contracció.
Fractures per comprensió o aixafament.
Fractures per arrencament.
Fatiga o d’estrès.
Patològica.
Classificació segons estabilitat Fractures estables: son aquelles no desplaçades o desplaçades que amb reducció no quirúrgica es mantenen ben alineades.
Fractures inestables: són aquelles desplaçades que posteriorment a la reducció tendeixen a desplaçar-se novament.
Diagnòstic Estudi clínic acurat.
Sistemàtica recollida d’antecedents.
Exploració clínica detallada.
Estudi radiològic complet.
Estudi clínic: valoració factors que influeixen.
Desplaçament.
Estabilitat.
Localització.
Traç de fractura.
Recollida sistemàtica d’antecedents: Mecanisme traumatisme.
Valoració la violència del traumatisme.
Patologies associades.
Estat funcional previ de l’usuari.
Manifestacions clíniques: Dolor.
Limitació o impotència funcional.
Signes clínics: equimosis, deformitat, mobilitat anòmala i crepitació.
Procés de reparació Insuficiència mecànica estructural Interrupció sanguínia Procés tissular regeneratiu 1) FASE INFLAMACIÓ: hematoma, plaquetes, neutròfils, hemorràgia i mort cel·lular.
Fibroblast, cèl·lules mesenquimatoses i osteoprogenitors.
2) FASE CALL TOU: inici en desaparèixer el dolor i la inflamació, fins la unió dels fragments, per teixit fibrós o cartilaginós. Estabilitat per evitar l’escurçament però pot donar-se l’angulació.
2 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 3) FASE CALL DUR: mineralització del call tou.
4) FASE REMODELACIÓ ÒSSIA: conversió òssia de l’os primari indiferenciat.
RESPOSTA VASCULAR: - Inicialment disminueix.
- Porques hores o dies augment important fins les dues setmanes.
- Regressió fins la normalitat en 12 setmanes.
- Importància de la manipulació, reducció i immobilització.
Tractament OBJECTIUS - Bona consolidació òssia.
- Sense deformitats.
- Restablir la funció.
- Temps més curt possible.
- Evitar complicacions.
Si hi ha una fractura desplaçada, es redueix la fractura posant els fragments ossis en posició anatòmica i s’immobilitza l’os amb una fixació òssia.
Immobilització 1. Mètodes d’immobilització no rígids - Benes - Tires d’esparadrap - Cabestrell: la contenció pot ajudar a limitar la tumefacció l’edema i l’extensió de l’hematoma.
Els cabestrells s’utilitzen per elevar l’extremitat.
El dolor s’alleuja al limitar els moviments.
Especial precaució amb la pell de les zones de plexes. Protegit amb gases si fos necessaris.
2. Tracció cutània S’aplica una força longitudinal mitjançant una subjecció cutània amb tira adhesiva, embenat i aplicació d’un pes.
Es pot mantenir vàries setmanes si la fractura està reduïda.
Pot ser temporal o inclús definitiu en fractures de terç proximal o de cap de fèmur.
S’utilitzen pel tractament de fractures de la diàfisi femoral, de maluc, de pelvis i de columna cervical.
Cures d’infermeria: - Assegurar confort i analgèsia de l’usuari.
- Vigilància integritat cutània.
- No canviar cintes adhesives de la pell si no és estrictament necessari.
- Manipulacions sempre entre dues persones, mantenint sempre la tracció del membre.
- Assegurar correcta alineació del membre, evitar rotació externa o interna.
3 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 3. Tracció trans esquelètica La força i tracció s’aplica directament a l’esquelet, mitjançant claus de Steinman o agulles de Kirschner que s’insereixen a l’os, travessant-lo.
A aquests claus s’aplica un estrep, al que es carrega el pes mitjançant una corda i politges.
El pes aplicat és del 10% del pes de l’usuari. No superar els 8 kg.
Cures d’infermeria: Assegurar confort i analgèsia de l’usuari.
Vigilància i control de la pell de la zona d’inserció de les agulles de Kirschner o Steinman.
Cura diària dels apunts d’inserció amb SF i solució antisèptica.
Realitzar un apòsit sobre els punts d’inserció de la pell.
Control de la pell per evitar nafres per pressió provocades per la fèrula de Braun.
Assegurar alineació corporal i de l’extremitat.
Sobre extremitat afectada, realitzar control neurovascular, sensibilitat, temperatura i edemes.
4. Tracció cervical - Collarets cervicals: immobilització primària de la columna cervical davant el dubte de lesió de columna cervical. Tipus:  Tou i semi-rígid (eviten flexió-extensió)  Philadelphia (evita també rotació) Col·locació: sempre entre dos professionals. Un realitza tracció cervical amb les seves mans sobre crani del pacient. L’altre col·loca i ajusta collaret. Sense dificultar respiració, però fent la seva funció.
- Luxació columna cervical:  Anestèsia general.
 Raig X  Polzes sota la mandíbula.
 Dits darrera zona occipital  Tracció ferma en flexió lateral del cap, en direcció cap a inclinació.
 Mantenir tracció.
 Portar el cap en direcció línia mitja.
 Corregir rotació i flexió lateral.
 Alliberar tracció.
 Subjectar cap sobre una superfície.
 Comprovació Raig X.
- Tracció trans cranial:  Lesions inestables.
 Aconseguir mantenir reducció.
 Cal aplicar-la el més aviat possible.
4 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 5. Fèrules digitals - Fèrula de Stack: és de plàstic rígid. Indicat en arrencament del tendó extensor dels dits de la mà. Manté el dit en extensió forçada, per regenerar tendó afectat.
Fàcil de col·locar i fixar.
Escollir mida adequada.
- Fèrula de Zimmer: es d’alumini mal·leable que es pot adaptar a la postura correcta de la zona afectada.
Indicada en fissures, ruptures parcials d’estructures adjacents a l’os i esquinços.
6. Fèrules de guix Consisteix en vàries capes de vena de guix, que s’aplica una sobre l’altra, sense tallar-la.
Es confecciona en funció de la mida de l’extremitat.
El nombre de capes pot anar entre 15-20.
Està indicada en lesions menors, si es preveu un edema intens a la fractura, si es requereixen cures contínues.
7. Guix tancat Consisteix en vàries benes de guix, que s’aplica una sobre l’altra, de forma circular, de proximal a distal, per facilitar modelatge.
Evitar voltes de la bena en 8 o invertides.
Important escollir mida adequada segons extremitat.
Allisar cada bena després d’aplicar-la.
Varietats de guix: Polímers de resina. Característiques:  Resistents però lleugers.
 Aplicació i fraguat ràpid.
 Resistència a l’aigua amb porositat.
 Radiotransparent.
 Alt cost econòmic.
 Més difícils de modelar.
 Son inflexibles.
 Procediment de col·locació igual que amb guix de París, però cal mullar-lo amb aigua calenta.
Activitats:  Recolzar el guix sobre coixins durant període de assecat.
 Informem a la pacient que notarà escalfor.
 Mantenir angle durant assecat del guix.
 Educació usuari i família de la cura del guix.
 Elevació extremitat.
 Diferenciar entre edema morat i edema sever.
 Monitorització signes de deteriorament de la circulació o de la funció neurològica.
5 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015  Indicar a l’usuari que sota cap concepte pot rascar-se la pell dota del guix, alternativa, aplicar-se aire fred.
 Monitoritzar signes d’infecció (olor fètid del guix, febre...)  Folrar les vores aspres del guix.
Pla de cures de l’usuari enguixat. Reducció del risc de complicacions.
Identificar si existeix canvi de coloració dels dits i es tornen cianòtics. Indica impediment de retorn venós.
Identificar si existeixen signes d’obstrucció arterial. Buscar les 5 P: “pain” (dolor intens, paràlisi flexors dels dits, pal·lidesa cutània amb dificultat del retorn venós, parestèsies dels dits, sensació de “perishing cold” (dits congelats).
ACTUACIÓ IMMEDIATA: ELEVAR EXTREMITAT, RETIRAR FÈRULA O GUIX, EXPOSAR PELL I VALORAR SI S’HA RESTABLERT CIRCULACIÓ.
Control clínic i radiològic en funció de la fractura del pacient.
Canvi de guix en funció de: l’estat del guix, evolució radiològica de la fractura, estat clínic del pacient, temps d’evolució,...
Mantenir guix entre 6 i 8 setmanes, variabilitat.
8. Fixació interna. Osteosíntesi Indicacions: Quan es pot reduir fractura amb mètodes tancats.
Quan s’aconsegueix reducció però hi ha dificultat per mantenir-la.
Quan es necessita major reducció i fixació que les que ofereix el mètode tancat.
Objectiu: Aconsegueix reducció i fixació estable de la fractura.
En lesions múltiples de les extremitats inferiors, estabilització quirúrgica precoç per baix síndrome de dificultat respiratòria i embòlia grassa.
Es porta a terme amb plaques, cargols, agulles, pins...
C.P.: XOC HIPOVOLÈMIC La Causa més freqüent és la pèrdua de líquid i sang.
Tot malalt traumatològic o quirúrgic que estigui fred i taquicàrdic, està en estat de xoc fins que es demostri el contrari.
Descriu una persona que té risc elevat de presentar un quadre d’oxigenació cel·lular insuficient com a conseqüència d’una disminució del volum de líquids.
Persones amb risc elevat: - Intraoperatori - Postoperatori Objectius d’infermeria: - Monitoritzar Intervencions.
Descartar signes de xoc: taquicàrdia, taquipnea, hipotensió arterial, signes d’hipoperfusió perifèrica i orgànica.
Control estricte de constants: permetrà la detecció precoç de signes indicatius de xoc.
6 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 Si apareixen signes de xoc: col·locar Trendelemburg, col·locar via de calibre gruixut i col·laborar amb el professional responsable en la reposició de líquids i administració d’oxigen. Col·locar sonda vesical i catèter de PVC.
Control de la ferida i drenatges: descartar hemorràgia.
Pla de cures: intervencions i activitats Control de Redó: 1. Observar permeabilitat del drenatge.
2. Observar i registrat característiques i quantitat del material drenat (50cc serohemàtic).
3. Seguir control cada 24 hores i registrar.
4. Retirada en 24-48 hores, segons productivitat.
Valorar mobilització EEII.
Prea de constants: 1. Arribar a la unitat.
2. Cada hora les primeres 4 hores.
3. Cada 6 hores les primeres 24 hores.
4. Cada 12/24 posteriorment.
Molt important valorar intensitat del dolor, utilitzar escales per quantificar: verbal, visual o analògica visual., Manifesta trobar-se bé, escala dolor EVA 4.
Valorar tipus de dolor.
Valorar expressió facial i corporal.
Valorar constants vitals.
El llindar del dolor de cada individu es diferent.
Tractament del dolor: ANALGÈSICS-ANALGÈSICS OPIACIS Cada individu respon de forma diferent als analgèsics i segons antecedents mèdics.
Cal individualitzar la dosi.
Fàrmacs a administrar pautats pel facultatiu o segons protocol de cada centre i servei.
Important enfoc preventiu del dolor.
Analgèsic: Paracetamol, Metamizol/Dipirona Antiinflamatoris-Analgèsics: AAS AINE: Diclofenac, Dexketeprofè, Ketorolac Analgèsic opioide: Tramadol Opiaci: Morfina i Codeïna Opiaci sintètic: Petidina/Meperidina, Metadona.
Control neurovascular extremitat intervinguda.
Iniciar dieta a les 6 hores d’arribar de reanimació.
Si tolera dieta, retirar seroteràpia a les 24 hores.
Sedestació i deambulació segons indicació mèdica.
Comprova RX de control.
Identificació signes d’alarma.
7 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 9. Fixació externa. Osteotaxi Definició: fixació a distància del focus de fractura que permet la seva immobilització i l’accés a dit focus per cura.
Parts: dos o tres claus roscats a cada costat de la fractura, amb una barra connectora rígida, per aportar compressió axial.
Indicació: fractura de pelvis inestable, fractures obertes amb pèrdua de teixits tous, per permetre accés per cures; fractures comminutes en les que no es pot fer altre tipus de fixació.
Corregir deformitats òssies, allargament de fèmur i tíbia, algunes fractures infantils, artròdesi, osteotomies, pseudoartrosi.
Cures fixador extern: està totalment contraindicat fer una cura amb iode del fixador extern, ja que pot oxidar-se el ferro i pot infectar la ferida.
COMPLICACIÓ: INFECCIÓ DELS PINS L’estratègia a seguir depèn de de l’estadiatge: Normal: no clínica Grau I: eritema al voltant dels pins, amb dolor.
Grau II: eritema > 1cm amb secreció serosa i dolor.
Grau III: secreció purulenta, dolor, i possible formació de granuloma infecció.
Grau IV: defecte cutani per necrosi al voltant dels pins.
Grau V: necrosi cutània, secreció, dolor i osteòlisi radiològica dels pins.
Actuació: Davant la presència de signes d’infecció iniciarem tractament antibiòtic per via oral.
Cura profunda dels pins del fixador.
En cas de que es formin granulomes, aquests es poden treure amb cauteritzador.
El grau V pot obligar a la retirada dels pins i administració d’antibiòtics per via endovenosa.
Factors que afecten la velocitat de consolidació de les fractures: - Tipus d’os - Mobilitat en el focus de fractura - Edat del pacient - Separació dels extrems ossis - Infecció - Trastorns de la irrigació - Propietats de l’os afectat - Compromís articular - Patologia òssia COMPLICACIONS DE LES FRACTURES Complicacions pel decúbit perllongat: Pneumònia hipostàtic, TEP, nafres per decúbit, trombosi venosa profunda, atrofia muscular, descalcificació esquelètica, formació de càlculs a vies urinàries, infeccions urinàries...
Complicacions per lesions tissulars: Hemorràgia externa e interna, shock hipovolèmic, infecció, canvis electrolítics, degradació proteica i altres respostes metabòliques, síndrome compartimental.
Síndrome compartimental: Elevació de la pressió intratissular en un espai rígid i circumscrit (compartiment).
Augment de la pressió intracompartimental, descens retorn venós i finalment descens reg sanguini a una extremitat.
8 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 Isquèmia membre: - Necrosi teixit muscular - Fibrosi teixit muscular: contractura Isquèmia nerviosa: - Parestèsies: anestèsia total - Parèsies: paràlisis Síndrome compartimental. Etiologia  baix volum compartimental: Embenat, guixos, fèrules molt apretades, torniquet, recolzament sobre una extremitat, tancament a tensió de defectes fàscia, tracció excessiva extremitat fracturada, elongació extremitat, traumatisme tèrmic, aixafament.
Síndrome compartimental. Etiologia  alt volum compartimental: Hemorràgia, lesió vascular major (defecte coagulació, trastorns hemorràgics, Sd.
Nefròtic, reperfusió desprès d’isquèmia, traumatisme, fractura, activitat muscular excessiva, tetània, fred, cirurgia ortopèdica, rabdomiòlisi, infecció, mossegada de serp).
DIAGNÒSTIC SÍNDROME COMPARTIMENTAL: CLÍNICA DEL PACIENT (6P) - Paresthesia:  Parestèsia - Pain:  Dolor - Pressure:  Pressió - Pallor:  Pal·lidesa - Paralysis:  Paràlisis - Pulselessness  Baix pols TRACTAMENT SÍNDROME COMPARTIMENTAL Retirada d’embenats i guixos. En cas de fractura mal reduïda  segona reducció.
Fasciotomia: - Incisió cutània sinuosa - Descompressió compartiments superficials i profunds - Descompressió nervi cubital - Si pols radial no present  descompressió articular i venós braquial obrint aponeurosi del bíceps.
- Trombectomia o empelt venós si és necessari.
- Lesió muscular irreversible:  Passades 4-5 hores  Manteniment de pal·lidesa muscular post-fasciotomia  Integritat vascular proximal  Absència de resposta quan s’estimula el múscul  Cal desbridar múscul necrosat per evitar retraccions - Comprovació de la integritat nerviosa i reparació si es requereix - Tancament cutani:  Immediat, sense tancar la fàscia (es poden realitzar empelts cutanis lliures)  Diferits a es 72 hores.
 Si defectes cutanis importants amb necrosi muscular extensa  penjolls miocutanis vascularitzats poden salvar l’extremitat.
9 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015  El no tancament precoç implica complicacions com infecció, necrosi i amputació.
- Fèrula + elevació extremitat per sobre del nivell del cor.
COMPLICACIONS DE LES FRACTURES Complicacions de l’anestesia i la cirurgia: Atelèctasi i pneumònia, hemorràgia que provoca anèmia o shock e infecció de la ferida.
Complicacions de les fractures: trastorns velocitat i qualitat de consolidació, pseudoartrosi, rigidesa articular, necrosi vascular, infeccions, complicacions neurològiques, vasculars i viscerals i complicacions de l’implant instaurat.
Fractures a l’extremitat superior Fractures radi i cúbit TRACTAMENT Les fractures que afecten als dos ossos, en adults, es tracten quirúrgicament.
Quan afecten a un únic os, es valora les característiques de la fractura per decidir el tractament, però generalment quirúrgic.
Objectiu: reducció anatòmica i restauració dels eixos.
Dependrà de les característiques del pacient i de la fractura.
Ortopèdic, immobilització amb guix, generalment braquial per bloquejar el colze i evitar desplaçaments de la fractura.
Els mitjans de tractament quirúrgic son variats, emprant un o altre segons el tipus de fractura.
Fractures humerals distals TRACTAMENT: En funció de les característiques del pacient, tipus de fractura i comminució pot ser ortopèdic o quirúrgic: - Guix braquial a 90º de flexió - Reconstrucció quirúrgica - Osteosíntesi - Pròtesis de colze Tractament ortopèdic: habitualment amb guix braquial en flexió de 90º.
Tractament quirúrgic: generalment s’utilitzen filferro, plaques i cargols: osteosíntesi.
Artroplàstia de colze davant: - Fallides amb la osteosíntesi - No consolidació dels fragments ossis (pseudoartrosi) Fractures cap humeral TRACTAMENT Dependrà de les característiques del pacient (edat, nivell d’activitat, ...) i del tipus de fractura.
Fractures no desplaçades: generalment tractament ortopèdic amb immobilització tipus GillChrist.
Fractures desplaçades: tractaments quirúrgics.
10 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 Pròtesi d’espatlla Consisteix en la substitució de la superfície articular del cap humeral per una superfície semiesfèrica de metall unida a un vàstag que s’introdueix a la diàfisi humeral.
Fractures diàfisi i humeral Generalment quirúrgic: plaques i cargols, dispositius endo medul·lars...
Pla de cures d’infermeria en traumatologia i ortopèdia en l’extremitat superior Cures postoperatòries Arribada a la unitat d’hospitalització: Valorar nivell de consciència de l’usuari, paràmetres respiratoris, circulatoris i temperatura.
Control neurovascular d’extremitat intervinguda, coloració, temperatura, mobilitat i polsos distals.
Valorar curs clínics del pacient durant IQ i reanimació. Valorar dolor. Escala EVA.
Administrar tractament pautat, valorar última dosi d’analgèsia i antibiòtic.
Cures post operatòries Control hemodinàmica. Presa de constants: cada hora les primeres quatre hores, posteriorment cada 6-8 hores durant 48 hores o moment de l’alta.
Iniciar dieta post intervenció i progressiva si tolera.
Retirar els sèrums a les 24 hores.
Repòs absolut 24 hores o relatiu, en cas de necessitat pot anar al WC acompanyat. Anirà en funció del tipus d’anestèsia realitzat.
Immobilització del membre segons pauta.
Control apòsit tacat i sagnat per la ferida.
Canvi apòsit a les 24-48 hores, si no n’hi ha ordres mèdiques contràries.
Cures en màximes condicions d’asèpsia, talles estèrils, guants estèrils, instrumental estèril, gases estèrils, apòsit oclusiu.
Control de la posició de l’immobilitzador tipus de cabestrell o Gill-Christ col·locat a quiròfan.
Evitar moviments bruscs.
L’immobilitzador l’ha de portar de dia i de nit les primeres tres setmanes per evitar rotació externa, en cirurgia d’espatlla.
Mobilització activa dels dits.
Especial atenció a la quantitat i les característiques del contingut del drenatge Redó, si és portador.
Control del sagnat per la ferida, apòsit tacat, especialment en les pròtesis d’espatlla.
Especial atenció a la quantitat i les característiques del contingut del drenatge de Redó, si és portador.
Control del sagnat per la ferida, apòsit tancat, especialment es pròtesis d’espatlla. Retirada del drenatge a les 48 hores, normalment.
Canvi apòsit i cura tòpica estèril.
Programa d’educació per la rehabilitació funcional.
Signes d’alarma Dolor intens què no remet amb analgèsia endovenosa (descartar síndrome compartimental, embenat o guix massa subjecta).
11 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 Impossibilitat de moure els dits de l’extremitat intervinguda (descartar lesió neurològica o tendinosa).
Absència de pols distal (descartar lesió vascular, embenat o guix massa subjecta).
Sagnat profús per la ferida quirúrgica (descartar lesió vascular).
Shock hipovolèmic.
Hematomes.
Síndrome compartimental.
Reaccions al·lèrgiques.
TEP.
Embòlia grassa.
Infeccions.
Dehiscència de la ferida.
Necrosis cutània.
Fractures peri protètiques d’húmer.
Luxacions.
Fractures a l’extremitat inferior Fractures a l’extrem proximal del fèmur TRACTAMENT En funció tipus de fractura, desplaçament i característica usuari: - Osteosíntesis amb cargols canulats.
- Sistemes tipus clau – placa i els sistemes endomedul·lars tipus clau gamma.
- Artroplàstia total o parcial.
Fractures de la diàfisis femoral TRACTAMENT Fixació externa Fixació tancada: claus endomedul·lars: - És un dels mitjans més emprats, permet una bona alineació de la fractura.
- Petita incisió quirúrgica i amb relativament poc temps.
Fractures ossos turmells TRACTAMENT Osteosíntesi amb plaques i cargols: - La fixació oberta amb plaques i cargols i permet una reducció exacta i una càrrega precoç de la cama.
Es una bona opció quirúrgica perquè permet una reducció anatòmica.
Es contraindica en casos de lesions de part toves.
Fractura aïllada del mal·lèol extern tractada amb osteosíntesi amb placa i cargols.
Fixació externa: - És el tractament d’elecció en casos de fractures obertes.
- Es poden utilitzar fixadors circulars o lineals segons la fractura.
Artrosi extremitat inferior Extrem proximal del fèmur: coxartrosis TRACTAMENT No quirúrgic: analgèsics i fisioteràpia.
Quirúrgic: és el tractament definitiu.
12 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 Substitució per implant protètic.
Pròtesis total de maluc: Consisteix en la substitució de les superfícies articulars del fèmur o de la pelvis amb implants protètics de materials diversos.
L’elecció d’una o altra pròtesis està en funció de l’edat, les característiques del pacient, la qualitat de vida, el pronòstic vital de l’usuari i el criteri del cirurgià.
COMPONENTS PROTÈSICS Pròtesi de maluc: - Còtil femoral - Cap femoral - Polietilè - Vàstag Artrosi de genoll TRACTAMENT Conservador: Utilitzar analgèsics i antiinflamatoris per tal de disminuir la clínica.
Fisioteràpia per tal de potenciar la musculatura i augmentar el balanç articular.
Últimament han aparegut teràpies condroprotectores, què es poden administrar per via oral o per injecció articular dreta.
Quirúrgic: artroplàstia  el més comú és la substitució per artroplàstia tricomparimental (fèmur, tíbia i ròtula) ANTROPLÀSIA MALUC-ARTROPLASIA GENOLL PLA DE CURES D’INFERMERIA POSTOPERATORI: arribada a la unitat d’hospitalització: - Valoració estat general i nivell de consciència de l’usuari.
- Control hemodinàmica.
- Revisió història i curs clínic de IQ i reanimació.
- Revisió procés anestèsic sotmès l’usuari.
- Valoració dolor. Escala EVA.
- Valorar última dosi analgèsica i ATB.
- Registre d’infermeria complet, (drenatges, vies...) - Control neurovascular extremitat intervinguda, (temperatura, coloració, pols distals, mobilitat) - Presa de constants horàries les primeres 4h (depèn de cada centre) - Posteriors 48h, presa de constants cada 6h.
- Posteriorment, presa de constants cada 8-12h.
- Control hematòcrit a les 6h.
- Control diüresi. Si sonda vesical retirar a les 24-48h.
- Control dolor. Administració analgèsia pautada.
- Inici ingesta hídrica a les 6h, dieta progressiva.
- Control drenatge Redó. Si < 100cc/12h es retira a les 48h o inclús a les 24h per sedestació.
- Cura estèril de ferida cada 24h.
- Control apòsit per sagnat actiu.
- Començar mobilització el més aviat possible amb dispositius adequats. Sedestació.
RHB.
13 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 En usuaris intervinguts d’artroplàstia de maluc: CURA ESPECÍFICA EN LA MOBILITZACIÓ: - INFORMACIÓ ALS PACIENTS INTERVINGUTS DE PRÒTESI TOTAL DE MALUC - Precaucions a seguir després de la cirurgia de la - pròtesi de maluc intenten evitar el perill de la luxació.
- Després de la intervenció, decúbit supí i cames separades amb un coixí.
- Evitar moviments perillosos que poden causar tensió a la pròtesi.
- Mantenir alineació maluc.
- Existeixen quatre moviments bàsics què es s'han - d’evitar.
- Aquestes precaucions s'han de aplicar sempre, inclòs quan s'està assegut i quan s'estira o es lleva del llit.
- No dormir sobre maluc intervingut.
- No creuar les cames.
- No aixecar cama per sobre de la cintura.
- Mantenir sempre la cama operada cap a fora de la línia mitja del cos.
- No doblegar excessivament maluc intervingut.
- No inclinar cap endavant el cos quan s'està assegutni aixecar els genolls cap el pit.
- No girar cama operada, ni cap a dintre ni cap a fora.
- Tampoc girar el cos sobre la cama intervinguda.
- Quan camini, girar tot el cos mantenint sempre les puntes dels peus i el genolls mirant cap endavant.
- Per aixecar-se del llit: - Per seure: - En una cadira alta oanar a WC:22/09/2014 - Per pujar escales: Primer recolzi a l'esglaó la cama no operada, després l'operada i després les crosses.
- Per baixar escales: Primer les crosses, després la cama operada i després la cama no operada.
- Evitar flexió maluc més de 90 graus.
- Vestir-se assegut. Començar per extremitat intervinguda.
- Per desvestir-se, treure’s roba extremitat intervinguda en últim lloc.
- WC aixecat, que quedin genolls més baixos que malucs.
- Començar mobilització el més aviat possible.
- Utilitzar dispositius per ajudar en la marxa, caminadors i bastons.
- Utilitzar sistemes per no ajupir-se.
- Mantindre peus alineats.
- Utilitzar dutxes i no banyeres.
- Utilitzar calçat antilliscant, lligat i estable.22/09/2014 En usuaris intervinguts de pròtesi total de genoll: - CURA ESPECÍFICA EN LA MOBILITZACIÓ: - INFORMACIÓ ALS PACIENTS - Sedestació 24-48h segons tolerància.
- A partir 3-4 dia recuperació funcional progressiva.
14 IPA: Problemes múscul esquelètic - 2015 Caminador i crosses.
RHB si flexió < 90°.
Patologia raquídia Patologia cervical degenerativa És freqüent.
Dolor d’origen degeneratiu.
Radiculopatia cervical (afecció de les arrels nervioses).
Mielopatia cervical (afecció de medul·la espinal cervical).
Mieloradiculopatia cervical (combinació d’anteriors).
Generalment, fins els 30 anys l’esser humà sa no presenta canvis morfològics de la columna cervical.
Entre la quarta i la cinquena dècades el disc intervertebral comença un procés de deshidratació progressiva què originarà la degeneració del mateixi la pèrdua de la seva funció.
Paral·lelament es produeix una degeneració dels platets vertebrals.
Ambdós processos provocaran un estretament del canal espinal.
Tots aquests processos es veuen de manera més acusada a nivell dels segments C5-C6 i C6-C7.
Aquest procés degeneratiu descrit es coneix com a espondilosis cervical.
Clínica: - Dolor amb irradiació radicular o sense.
- Rigidesa.
- Contractura muscular.
- Cefalea.
- Dolors referits a espatlles o escàpules.
Diagnòstic: - Clínica.
- Radiologia simple.
- Realització d’altres proves complementàries si es sospita de quadre infecciós o neoplàsic, o bé hi hagi indicació quirúrgica.
Patologia columna dorsal i lumbar no traumàtica Espondilolistesi: - Desplaçament d’una vèrtebra sobre una altra total o parcialment.
- Pot ser de causa congènita, degenerativa o secundària.
- Anterolistesi: Desplaçament cap endavant.
- Retrolistesi: Desplaçament cap a darrera.
Clínica: Generalment són asimptomàtiques.
- Lumbàlgia mecànica.
- Infreqüentment lumboradiculàlgia.
Diagnòstic: Clínica, la radiologia i la TAC.
Tractament: Conservador o quirúrgic.
Tractament quirúrgic: - Tornar a recuperar la continuïtat de les vèrtebres.
- Generalment s'utilitza en casos de dolor què no millora amb cap tractament.
15 IPA: Problemes múscul esquelètic - 2015 Nens amb desplaçament > 50% del cos vertebral.
Presència de lesions neurològiques i pacients joves amb hiperlordosi important.
Hèrnia discal: Major freqüència a nivell lumbar, sobretot als segments L4 – L5 i L5 – S1.
Disc intervertebral, actua com amortidor de les forces de la gravetat i permet moviments entre els cossos vertebrals.
Hèrnia discal reconeix canvis degeneratius, disminució del percentatge d'aigua del nucli i ruptura de l'anell fibrós, amb la posterior herniació del nucli.
Clínica: Dolor, amb o sense irradiació a EEII.
- Parestèsies.
Dèficit motor.
Alteració d'esfínters.
Diagnòstic: Radiologia simple, la TAC, la RMN i les proves electromiogràfiques per tal d'avaluar el grau d'afectació nerviosa.
Tractament: Controvertit.
Part important és prevenció educant a la població.
Tractament quirúrgic no és freqüent.
Existeixen unes indicacions bàsiques per operar: Afectació d'esfínters, debilitat neurològica progressiva, dolor què no millora amb cap tractament, ciàtica recurrent.
Estenosi del canal lumbar: - Conflicte d'espai entre el continent i el contingut, degut a una disminució de l'estoig raquidi.
- Causes congènites i adquirides (degenerativa, per espondilolistesis, traumàtica, ...).
- Clínica: Dolor, ciàtica, dèficit neurològic, claudicació neurògena, ...
- Diagnòstic: Clínica, Rx., TAC, RMN, EMG, ....
- Tractament conservador: Utilització d'AINEs , analgèsics i fisioteràpia.
- Cirurgia: Casos de fracàs del tractament conservador, pèrdua progressiva de força a les cames i alteració d'esfínters.
- Objectiu de la cirurgia és la descompressió del elements neurològics.
Tractament: Ha evolucionat ràpidament en els últims 20 anys a les lesions traumàtiques del raquis toràcic – lumbar amb o sense lesió neurològica.
- Varia segons gravetat, estabilitat i compromís neurològic.
- Majoria de pacients es tracten de manera conservadora amb immobilització i deambulació precoç.
- Tractament quirúrgic es reserva per les fractures amb component d'inestabilitat neurològica i/o mecànica.
Tècnica quirúrgica que consisteix en col·locar injert ossi entre dues o més vèrtebres.
- Autòleg: S'obté del propi pacient.
- Homòleg: S'obté d’un altre ser humà.
PLA DE CURES D’INFERMERIA A L’USUARI SOTMÈS A CIRURGIA RAQUÍDIA POSTOPERATORI. Arribada unitat d’hospitalització: 16 IPA: Problemes múscul esquelètic 2015 - Valoració estat general i nivell de consciència de l’usuari.
- Control hemo dinàmic.
- Revisió història i curs clínic de IQ i reanimació.
- Revisió procés anestèsic sotmès l’usuari.
- Valoració dolor. Escala EVA.
- Valorar última dosi d’analgèsia.
- Valorar última dosi ATB, administrar segons pauta.
- Pauta ATB via parenteral com a mínim 24h.
- Profilaxis antitrombòtica durant dies d'ingrés.
- Registre d’infermeria complet, (drenatges, vies, sondes…).
Normes posturals davant hèrnies discals: - El pacient pot posar-se de costat, assentar-se i deambular per anar al WC si ho tolera.
- Són aconsellables les postures deslordosants de la columna, es a dir, de costat amb posició fetal, i decúbit supí amb semi flexió dels genolls (coixí per sota genolls) Normes dietètiques davant hèrnies discals: - Degut a la postura de la intervenció quirúrgica (decúbit pro) i del procediment sobre la columna lumbar, hi ha més possibilitats de fer un “ileo paralític”.
- Es mantindran en dejú fins les 12 hores post-intervenció.
- Iniciar dieta líquida, i si tolera, dieta progressiva al matí següent de la intervenció.
Cures ferida quirúrgica: - Cura estèril ferida quirúrgica i canvi apòsit a les 48h.
- Retirar drenatge Redó a les 48h si no hi ha cap contraindicació.
Normes posturals davant artròdesis lumbar amb o sense instrumentació: - Repòs absolut en decúbit supí.
- Es poden flexionar els genolls i es pot incorporar fins 45º el tòrax.
- No es podrà aixecar fins el 3er. ó 4art. dia, abans sempre amb corsé ortopèdic ara ja no.
Normes dietètiques davant artròdesis lumbar amb o sense instrumentació: - L' incidència del "ileo paralític" es més alta que en les hèrnies discals - Es mantindrà en dejú fins les 8h del matí següent de la intervenció.
- Iniciar dieta líquida i si tolera introduir dieta progressiva.
Cures ferida quirúrgica: - Cura estèril ferida quirúrgica a les 48h.
- Retirar drenatge Redó a les 48h si no hi ha cap contraindicació.
- Alta als 7-10 dies.
Normes posturals davant artròdesis cervical: - Ús permanent de collar cervical.
- Repòs relatiu amb llibertat de moviments Normes dietètiques davant artròdesis cervical: - Iniciar dieta liquida a les 6 h. de l' intervenció i si tolera, dieta progressiva.
- Degut incidència de la cirurgia sobre el coll, pot presentar disfàgia. Es pautarà dieta tova fins la tolerància completa.
Cures ferida quirúrgica: - Cura estèril ferida quirúrgica i canvi apòsit a les 48h.
17 IPA: Problemes múscul esquelètic - 18 Retirar drenatge Redó a les 48h si no hi ha cap contraindicació.
Alta als 3-4 dies.
2015 ...