SEMINARI 5. Freud (2017)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicologia
Profesor B.C.A.M.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 08/01/2018
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Miquel Compte González Història de la P. – Berta Conill 22/11/17 SEMINARI 5. FREUD 1. Freud creu en el libre albedrio? No, l’inconscient ho motiva tot, no hi ha causalitats. 2. Què entén Freud per actos fallidos? Què són els actes casuals o accidentals i com es relacionen un tipus d’actes amb els altres? Que no pots crear casualitats pq estem condicionats per l’inconscient. Ex: intentar dir un nom a l’atzar. 3. Pq recordava el senyor E. un fragment d’uns versos al travessar el pont sobre el riu Bidasoa? Què mostra aquest exemple? Pq havia llegit un poema que acabava amb aquells versos i el següent es titulava pont de Bidasoa. Mostra l’associació lliure (inconscient). 4. Què mostra el cas del paranoic que observa els detalls amb els gestos manuals dels passatgers del tren? Que projecten els problemes inconscients en els altres. 5. Què hi ha de veritable en la percepció del paranoic? Els actes banals tenen un significat inconscient. 6. Quin procediment utilitza Freud per investigar les causes dels actes fallits? Busca connexions en experiències anteriors per entendre els actes fallits. (exemple del número) 7. Pq canvia el nom d’una pacient a Dora i a Erna? Per una criada de la seva germana que s’havia canviat el nom i per l’escissió del cognom d’una dona. Miquel Compte González Història de la P. – Berta Conill 22/11/17 8. Com arriba Freud al número 2467? Rau en l’inconscient, seguint l’associació lliure podem entendre pq diu aquest i no un altre. 9. De què tracta el cas de la dona que visitant per primera vegada un lloc i està convençuda de haver-lo visitat abans? Com ho interpreta la dona? I Freud? La dona creu que hi ha una raó profètica d’aquell deja vu, que li indica la futura relació íntima que tindria amb els habitants d’aquella casa que li semblava ja haver visitat. En canvi, Freud descobreix una relació inconscient. El germà de la dona feia poc havia estat greument malalt i en la casa que va visitar també hi havia un germà greument malalt. Aquesta similitud va provocar el fals record. I pq no recordava simplement lo del seu germà? Pq ella havia tingut desitjos de que morís, però es trobaven reprimits. Aleshores, aquests records sortien en relació a l’espai i no la situació. 10. Quins mecanismes de defensa suposa Freud que ha utilitzat la seva consciència? Repressió. 11. Què entén per metapsicologia? Es crea una realitat que donem com a certa a partir de l’inconscient. És a dir, fer psicologia sense basar-se en observacions empíriques objectives, sinó fent inferències a partir de l’observació dels processos inconscients. 12. De què tracta i què mostra el cas del romà que en un cas observa el vol d’un ocell i el de l’home que ensopega amb un esgraó del portal de casa? El supersticiós creu que és els successos externs poden afectar-lo, cosa que Freud desmenteix, ja que aquests no depenen d’un mateix. En canvi, si ensopegues, com que és algo produït pel pensament, ve de l’inconscient i té un sentit. Miquel Compte González Història de la P. – Berta Conill 22/11/17 AVALUACIÓ B 1. Quins són els mètodes psicològics i psiquiàtrics utilitzats per Freud en el text? Com funcionen? Freud utilitza principalment dos mètodes per arribar a les seves conclusions. Per una banda, analitza mitjançant la indagació psicoanalítica el procés d’associació lliure que ha seguit la seva ment. És a dir, quan s’adona d’un “acte fallit”, s’endinsa en el seu interior i desfà el procés associatiu que ha realitzat per descobrir l’origen i la motivació del seu pensament, que es troba en l’inconscient. Per altra banda, gràcies a l’observació d’un subjecte i l’estudi de cas únic pot analitzar aquests processos externament. Primer de tot, demana al subjecte que interpreti l’experiència. Després, Freud interpreta tant la mateixa experiència com la interpretació pròpia del subjecte. Aquest segon mètode permet una investigació més profunda i l’utilitza sobretot en casos clínics. 2. Quina diferència hi ha, segons Freud, entre una persona (mentalment) malalta i sana? Segons Freud, la ment està formada per Allò, Jo i Superjò. Per això, Freud entén per persona sana aquella que gràcies al jo, utilitzant els mecanismes de defensa, permet que l’Allò es manifesti sense que el Superjò sempre predomini sobre ell. És a dir, una persona sana és capaç d’establir un equilibri entre l’Allò i el Superjò. Per altra banda, creu que una persona malalta té dificultats per controlar de forma racional l’Allò. Els traumes també poden crear diferències entre una persona sana i malalta, ja que una persona que ha patit un trauma és aquella que ha reprimit uns sentiments i, per tant, això pot provocar un malestar que pot desencadenar una malaltia. Per últim, una persona també pot estar malalta si durant alguns fels estadis psicosexuals produeixi una fixació (tant per frustració com per gratificació). En canvi, aquella persona que els supera amb èxit serà sana. 3. Segons Freud, fins quin punt un supersticiós seria com un paranoic? Un supersticiós és aquella persona que interpreta els successos externs buscant un efecte en la seva pròpia vida, en el seu “destí” o futur. És a dir, veu en els successos accidentals una conseqüència interna en ella mateixa o la seva vida. Miquel Compte González Història de la P. – Berta Conill 22/11/17 En canvi, un paranoic projecta els seus pensaments inconscients en els fets externs. Per això, es fixa en detalls en què les persones no paranoiques no es fixen. Tot i així, els dos coincideixen en un extrem egocentrisme, relacionant els fets externs amb les conseqüències en la seva pròpia existència. Per últim, els dos tendeixen a buscar una raó en els fets externs (i aquest és l’efecte en la seva vida). ...

Tags: