Apuntes del temario (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Derecho civil
Año del apunte 2013
Páginas 26
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 62
Subido por

Descripción

Profesora Mariona

Vista previa del texto

Dret Civil Tema 1: Ordenament Jurídic Dret civil: Conjunt de normes que regulen aspectes públics i privats relacionats amb les persones.
Qüestions relacionades amb les persones i referides a las relaciones entre aquestes persones amb d’altres.
Qüestions relacionades, el dret civil regula:        Capacitat jurídica d’una persona Dret de família (afiliació, matrimoni, nul·litat, separació, divorci,etc) Dret successori Veïnatge civil de una persona Teoria del contracte (compra-venta) Testamentaria Dret de la propietat Les Comunitats Autònomes poden legislar sobre: el dret de persona, el dret successori, drets reals, etc.
Catalunya no pot legislar sobre determinats aspectes com són:     El dret penal Legislació laboral Dret laboral Estatut treballadors Entre d’altres, perquè són competències de l’Estat. Les Comunitats Autònomes només poden legislar sobre aquelles competències que els hi ha estat transferides. Hi ha Comunitats Autònomes que poden crear lleis pròpies (Catalunya, per exemple).
Constitució: Escenari on es desenvolupen les lleis En què consisteix el dret? Font d’informació que té? Primera part són les lleis (art 111.1 CodiCivil, fonts del dret) Dret: El dret és el conjunt de lleis que surten del Parlament. Es basa en els costums i en els principies generals del dret.
1.
2.
3.
La Llei  Font de dret principal, les elabora el Parlament, un cop aprovada i si ha passat el tram de sanció, aquesta llei es publicada al BOE. Si surt del Parlament es publica al DOC (versió oficial) la llei es publica tant en Catalunya com a l’Estat.
La Costum  Pràctica habitual, és un hàbit permanent. Pot esdevenir d’una norma no adscrita.
Aquest hàbit regira a una manca de llei que regula aquella qüestió determinada. Regeix si no hi ha llei aprovada.
Principis generals del dret  Actua de bona fe. Si no hi ha cap llei que regula una norma s’apliquen els criteris interpretatius del dret.
Jurisprudència: conjunt de sentències que reiteradament han sortit dels Tribunals resolent una qüestió. També existeixen les jurisprudències menor, que és, la doctrina assenta per les audiències provincials. Aquestes revisen les sentències de la instància en cas de recurs.
Els encarregats de aprovar o desestimar una sentència són:  Tribunal 1a instancia: Jutjat es planteja una demanda on la resoldran. Sota la responsabilitat d’un jutge.
 Audiència provincial: Són Tribunals de justícia que tenen la Seu a la seva província i exerceixen sobre ella Dret Civil  Triennal col·legiat: Constituït per un mínim de 3 magistrats/jutges, resolen els casos d’apel·lació  Recurs d’apel·lació: Tens un termini per prestar-lo 3.2 PREINSCRIPCIÓ Adquisició o pèrdua de determinats drets, en el pas del temps. Es pot interrompre, de tal manera que es recuperen els dies passats i es compten des de zero. Tinc 60 dies per la preinscripció. És un mode d’adquirir domini de les coses comercials alienes.
Hi ha dos tipus:  Adquisitiva: Obtenir determinat drets. Ex: usurpació ( fer-se amo d’un objecte o bé)  Extintiva: Puc perdre determinats drets. Ex: Perdre el dret a reclamar (els 60 dies per fer-ho) Comput de temps per presentar el recurs al Tribunal (en dies hàbils) – 20 dies 3.3 CADUCITAT Pot suposar la pèrdua o adquisició dels drets en el pas del temps. Però és una manera de perdre drets d’una manera definitiva. La caducitat no es pot interrompre. Per tant, la caducitat és el fenomen pel qual amb el transcurs del temps on la llei es fixa per exercici de dret, aquesta s’extingeix, quedant així interessat sense el compliment pel seu acte o exercici de l’acció.
Característiques de la caducitat:  Es pot establir per la llei o per pacte (Preinscripció només per llei)  Pot ser estimada d’ofici pels Tribunals, la preinscripció ha de ser al·legada per la part interessada.
 La caducitat suposa la fixació d’un X temps per l’exercici de drets i accions, passat el qual deixa d’existir. La preinscripció, en canvi, fa referencia a les prestacions que les parts administratives poden deduir (dret administratiu), no als drets que l’afecten.
 La preinscripció extingeix els drets per les raons per la falta d’exercici. Pel titular, en la caducitat s’entén només el fet de la falta d’exercici durant el termini fixat.
Art 121/121.11 – Preinscripció i caducitat terminis del dret (decennal, triennal, anual..)   Preinscripció decennal: Prescriuen en un termini de 10 anys. Les prestacions de qualsevol classe llevat que algú hagi demanat el termini abans. Els legitimadors tenen un temps de 10 anys per demanar la legislativa (preinscripció decennal). Llevat de la usurpació que per l’adquisisció de béns mobles seran 10 anys al còmput de temps que ha de passar. En canvi, pels béns immobles han de passar 20 anys (temps interromput).
La usurpació de caràcter pacífic pot passar de pares a fills.
Preinscripció triennal: Accions que prescriuen per un temps de 3 anys. Fa referencia a les prestacions relatives a pagaments periòdics que s’hagin de fer a l’any o terminis breus.
1. Reclamacions de prestacions alimentàries (separació, divorci, etc): La persona obligada al pagament de la pensió d’aliments deixa de pagar.
ART 121.21: Persona que reclama té un termini de 3 anys per reclamar. Si no reclama perd determinats drets. Si passa el termini només pot reclamar 36 mesos (3 anys), altres mesos es perden. Això a Catalunya.
2. Reclamacions de lloguer: són prestacions que es paguen en caràcter periòdic, normalment mensualment.
3. Prestacions de servei i execucions d’obres: Si el client no paga té 3 anys per reclamar que el client no li ha pagat.
4. Prestacions derivades de la responsabilitat extracontractual: En una baralla, per exemple, qui ha provocat el dany ha d’indemnitzar a la víctima si no ho fa, la víctima pot reclamar dins d’un termini de 3 anys.
Dret Civil  Preinscripció anual: Prestacions protectores exclusivament de l’acusació (1any). Per interrompre aquest termini pots utilitzar un burofax. El burofax és una futura validesa de prova davant de jutjat en cas de denúncia, o reclamació d’un pagament.
Ex: Ha d’estar certificat amb avís de recepció. La carta certificada no val com prova perquè correus no certifica el contingut, només el sobre.
Tema 2: La personalitat, estat civil i condicions persones físiques 2. PERSONA I CLASSES DE PERSONES El concepte de persona s’associa a la idea de personalitat civil. Art 211 diu que la personalitat civil és indiferent a la persona física des del seu naixement. Art 30 del CCG diu que la personalitat s’adquireix en el moment del naixement en vida un cop s’ha produït el sí mateix. La llei considerarà que l’acabat de néixer no només té personalitat civil sinó que també té capacitat jurídica, però no capacitat d’obrar.
Aquest acabat de néixer pot ser titular de drets i obligacions. No podrà exercir els drets i obligacions fins que legalment no tingui capacitat d’obrar. EX: Un nen acabat de néixer pot ser titular d’un cotxe (capacitat jurídica) però no podrà conduir fins que no tingui mínim 18 anys (capacitat d’obrar).
Art 211 el fetus té la consideració de persona als afectes que siguin favorables i sempre que acabi de néixer.
El que està pendent de ser concebut, la llei preveu uns terminis per la possible concepció del pare preveu (semen guardat). Aquest també podrà reclamar els drets de l’herència del seu pare (pare mort).
La capacitat d’obrar no la tenia just al néixer, ha de passar un determinat temps. La persona adquireix aquesta capacitat d’obrar quan compleix la majoria d’edat. El criteri general de l’edat, té excepcions:  Es pot avançar l’edat – EMANCIPACIÓ Ha arribat als 16 anys i els pares o tutors legals han decidit avançar la majoria d’edat per poder tenir capacitat d’obrar.
El menor pot demanar al jutge l’emancipació (sempre amb proves) Hi ha més excepcions: pot intervenir un judici com a testimoni a partir de 14 anys ja ho pot fer com adult A l’hora d’atorgar testament d’una persona a partir dels 14 anys ho podrà fer A partir dels 14 anys una persona pot contraure matrimoni La personalitat civil neix i mort amb la persona. Amb la declaració de l’èxitus, la persona morta deixa de ser persona, de ser un no res, jurídicament parlant. Pot ser que un determinant moment de la vida es perdi la capacitat d’obrar. Amb uns certificats mèdics que acreditin que no tinc capacitat d’obrar ni jurídicament puc demanar a un jutge la incapacitat (un familiar o el ministeri fiscal). Quan el jutge rep la incapacitació i té una entrevista amb la persona, el jutge pot determinar que aquella persona queda incapacitada. Aquella persona perd la seva capacitat. Un cop declarada la incapacitació s’inscriurà al registres civil i se li donarà un tutor. Aquest haurà d’emetre comptes anuals al jutge de la seva gestió econòmica.
La nova de naixement és un document que signa el doctor o/i la comadrona on es mostra que la persona ha nascut. El nou vingut s’ha d’inscriure al cap de 24 hores al lloc on ha nascut o al registre civil d’on vivien els pares. Un cop inscrit es fa constar totes les incidències al registre on ha estat inscrit (canvi de nom, de cognom, catalanització, abans els noms s’inscrivien en castellà). Si una persona perd la capacitat d’obrar s’ha d’anotar a la inscripció de naixement.
Nastiturus: La persona que ha de néixer Concepturus: La persona concebuda, però no està encara.
Tots dos si arriba el moment en que neixen els hi reserva drets, tenen drets de afiliació i drets hereditaris, quan neixen s’inscriurien estan identificats. Si tenen drets d’una successió o herència el dret d’utilització el tindrà els pares o tutors fins la majoria d’edat.
Dret Civil 3.
ESTATS CIVILS DIFERENTS Algú quan neix té un estat civil de solter, quan contrau matrimoni l’estat civil és casat i si trenca amb el matrimoni l’estat civil passa a ser divorciat, no separat. Separat no és un estat civil. L’estat civil està composat d’una sèrie de drets. L’Estat Civil depèn de una unitat familiar. Un dels drets és el de poder viure amb els progenitors, drets d’aliments i drets successoris.
 Drets de matrimoni : Ajuda mutua, respecte i fidelitat.
 Obligacions del matrimoni: Domicili comú, dret i obligació de complir-ho.
La parella de fet (situació emergent) també té els mateixos drets i obligacions que un matrimoni ( a partir de la llei 10 de 1998). Aquesta llei, era una llei per la igualtat social. Va ser fruit de determinats col·lectius com són els homosexuals i va ser publicada gràcies a ells. A efectes successoris es van trobar problemes, hi havia molta més igualtat a les parelles homosexuals que a las heterosexuals. (el divorci dissol el vincle del matrimoni).
Quan dos persones decideixen ser parella de fet necessiten uns requisits  Anar davant de notari a manifestar la seva voluntat com a parella de fet i unitat familiar. Els Ajuntaments, van crear aquest registre per manifestar la decisió de la parella a ser parella de fet. Ara aquest llibre ja no existeix, si es vol constituir com a parella de fet hi ha 3 camins: 1r El camí senzill es anar davant de notari 2n La llei diu que si una parella estan empadronats i vivint junts en el mateix domicili, passat 2 anys, la llei ja els considera parella de fet 3r Si no han transcorregut aquests 2 anys però hi ha un fill comú i viuen al mateix domicili, la llei els declara parella de fet.
La viudetat també és un estat civil, si la parella de fet es separa i no tenia res en comú (fills, gestos, etc) deixa de ser-ho. En canvi el matrimoni t’has de divorciar. La violència de gènere només s’entén quan es home i dona, quan és igualtat de sexe s’obra un expedient de lesions.
4.
LOCALITZACIÓ DE LA PERSONA Hi ha uns conceptes de bàsics de lloc que són molt importants.
   Domicili: Lloc de residència habitual. Va relacionat a la idea de permanència. On té les coses habituals i on s’està empadronat. Té una sèrie de conseqüències jurídiques. Determina el domicili de la seva unitat familiar. Domicili també dels fills fins que depenguin d’ells mateixos.
Determina quina serà la llei de successió el dia de la mort.
Residència: Lloc de permanència temporal (apartament). Lloc de treball temporal (local). El lícit ens el marca l’agència tributària. Quan dos persones que estan empadronades a la residència per pagar menys. L’agencia tributària necessita que s’acrediti que durant mínim 6 mesos a l’any hi ha vida habitual a aquesta residència per poder seguir empadronat.
Parador: És el lloc on una persona està en un moment determinat.
Exemple: Una persona de Mallorca que estudia a la UAB, domicili: Palma, residència: Cerdanyola Campus UAB, la Vila, parador: aula on es trobava fent classe al moment. S’ha de tenir en compte que la idea de domicili va vinculada amb un cercle privat de la persona. Ha de transcórrer un mínim de 72 hores interrompudes perquè la persona doni avís que no troba a una altra persona i consti com a desapareguda. Abans però, s’ha de buscar als lloc on es mou habitualment, preguntar a las persones que l’ha coneguin o l’hagin pogut veure finalment. Si no es troba se li demana al jutge un ordre per entrar al seu domicili i començar a investigar.
Dret Civil 5.
VEINATGE CIVIL El fet de tenir un veïnatge civil implicarà la legislació de tots els actes de la meva vida: Si sóc català, se’m imposarà la legislació catalana. El veïnatge civil, doncs, es l’aplicació de les lleis segons la nostra localitat.
Es pot adquirir de dues maneres diferents: - Raó de naixement en un lloc determinat, dret de terra (ius soli) Raó origen progenitors, dret de sang (ius sanguinis) Quan neix una persona adquireix el veïnatge civil dels seus pares. Si és major d’edat i es trasllada a un lloc diferent d’on ha nascut i passen 2 anys i expressa la voluntat del veïnatge civil propi d’on viu, s’ha d’acreditar amb document de empadronament, matrícules, habitatges, etc. Un cop ha realitzat el canvi la seva vida personal, matrimonial i successòria passarà al Codi Civil de la Comunitat on visqui.
Altres formes d’adquirir el veïnatge civil: - - 6.
Una persona que porta 10 anys vivint en una CA i pel transcurs del temps sense haver dit res se li passa a tractar el ius soli Una persona que marxa a un altre país a treballar o viure, acabarà adquirint el veïnatge civil d’aquell país perdent momentàniament el veïnatge civil del seu país. Si torna al seu país d’origen recupera el seu veïnatge civil.
Quan es contrau matrimoni i les dues persones són de diferent CA, hauran de decidir quin veïnatge civil regularà el seu matrimoni.
EXTINCIÓ DE LA PERSONALITAT CIVIL La personalitat civil s’extingeix amb la mort. (art 211.1 CCivilCat).
Acreditació de la mort d’una persona, tenim 3 acreditacions:    Amb l’aturada càrdia respiratòria. Ha de ser certificada per un metge i ha de ser un metge identificat.
Exitus- sortida de la vida (dia i hora). Legalment des de aquell moment aquella persona a perdut la personalitat civil.
Fet natural, hora de la mort, certificat passa al jutjat de guàrdia on s’hagi produït la defunció i s’inscriu al llibre de defuncions (que no té perquè ser el mateix que el del lloc de naixement) Mort provocada (mort violenta), homicidi o suïcidi. Automàticament s’ha d’avisar al jutge de guàrdia i a l’autoritat que són les úniques persones que tenen dret a demanar l’aixecament del cadàver per fer-li l’autòpsia. Metge o forense, encarregat de realitzar-la.
Després de la defunció s’ha d’esperar uns 15 dies per poder demanar el certificat de defunció. Amb aquest certificat podrem demanar les darreres voluntats, és a dir, podrem atorgar un testament. Si s’havia adquirit pòlissa de vida, amb aquest certificat ja es podrà obrir la successió. Un cop s’obri la successió s’haurà de: - Escollir quina llei regularà la successió (esbrinar veïnatge civil) Quina serà la llei d’obertura i fer la liquidació d’impostos.
Conseqüències: - Matrimoni (parella de fet o dona), dissolució del vincle matrimonial Fills menors d’edat, si mort un la pàtria potestat passa a l’altre conjugue.
6.1 Obertura de successió Certificat de defunció a través dels dos esmentats a dalt, darreres voluntats o pòlissa de vida. Testament considerat per darreres voluntats serà aquell que s’ha atorgat en últim moment. La llei de successió es regula pel veïnatge civil del difunt, i això permetrà regir la successió segons la llei del lloc del veïnatge Dret Civil civil i també la liquidació d’impostos. Amb la mort de la persona hi ha repercussions cara al matrimoni o parella de fet: - El matrimoni o parella de fet queda dissolt per mort Fills, si el matrimoni o la parella de fet (si són menors d’edat) la persona morta perd la pàtria i potestat i passa al cònjugue i la persona viva queda en estat civil com a vidu/vídua.
Si estaven separats però no hi havia sentència de separació, el cònjugue pot anar a la SS i amb el certificat de matrimoni pot demanar la pensió de viudetat.
Si estaven divorciats, només podrà demanar la pensió de viudetat si la sentencia del divorci exposa que es rebrà una pensió compensatòria.
La legítima a Catalunya equival al 25% en total cabal hereditari. LA legítima va relacionada amb els fills o descendents si els pares no existeixen. Si no te descendents ni fills va als pares (línia recta). En cas de no haver-hi ni fills ni pares, passa a germans i nebots. Si no en última instancia passaria a la Generalitat de Catalunya, que aquests haurien de gastar-lo en obres públiques.
Es pot desheretar però per causes de llei.
Tres tipus de testament: 1.
SUCESSIÓ TESTADA: Es tracta de que la successió es regularà segons les disposicions de darrera voluntat, que estan expressades en testament. En el testament obert (es realitza davant de notari) es necessita un notari el qual protocol·litzarà el testament i assessorament professional.
Es posa l’hora en què s’ha fet el testament, així, en cas de que una persona faci més dos testaments el vàlid serà l’últim. Ha de tenir uns requisits perquè sigui vàlidament atorgat.Ha de contenir la institució d’hereu. Es pot declarar hereu a qui es vulgui.
 Si la persona morta deixes deutes: 1- Pot rebutjar-se el Testament 2- Acceptar i pagar deutes 3- Acceptació a benefici d’inventari, amb el patrimoni que ha deixat l’hereu, aquest ha de pagar els deutes a través d’aquest patrimoni fins abonar el deute sencer.
Els acreadors poden posar una demanda al jutjat sol·licitant que l’hereu en qüestió no accepta l’herència perquè així no ha fer front als deutes de la persona morta i el jutge pot obligar a aquesta persona acceptar l’herència.
- - Si es mort en alta mar, el cadàver es repatria però s’inscriu al lloc més proper on s’ha produït la mort.
Un cop queda inscrita la mort d’una persona en el registre civil corresponent al lloc on s’ha produït, s’haurà d’esperar un termini mínim de 15 dies per obtenir el certificat de defunció. Amb aquest certificat es podrà demanar les darreres voluntats, on s’indica si aquella persona ha realitzat o no testament. Quan es demana aquest certificat també s’ha de demanar el certificat de si la persona havia contractat pòlissa de vida. Amb tota aquesta documentació es podrà obrir la successió de la persona morta.
Dret de representació: si la persona que ha mort té fills i alguns d’ells mort, però mort abans que la persona que ha fet el testament, es cridarà al nét d’aquesta persona perquè cobri la legitimitat. Aquest nét rebrà menys, ja que, no es hereu sinó que té només el dret de representació en vers al pare o mare morts.
2. SUCCESSIÓ INTESTADA. El redacta la persona que vol fer expressió de les seves darreres voluntats. El redacta sense la presència del notaria. Quan l’ha fet s’ha de ficar en un sobre i l’ha de portar al notari, aquest no pot conèixer res del contingut. Da una diligència general, lacrem el sobre per seguretat i aquest testament queda tancat fins el dia de la mort. I no es podrà obrir.
3. SUCCESSIÓ OL·LOGRAF. L’escriu la persona que vol manifestar la seva darrera voluntat.
L’ha d’escriure ell/ella a mà, ha de posar noms i cognoms, signar i posar la data. Si la Dret Civil tatxa alguna cosa ha de deixar constància de si vol o no. Immediatament s’ha de presentar al jutjat perquè el convalidi comprovant la signatura i el DNI. També el jutge convocarà a la família més propera al difunt per acreditar si la lletra i la signatura són del difunt. Així, si tot està en ordre el jutge convalidarà perquè el notari pugui tramitar els papers de l’herència.
- Si el jutge no veu clara la signatura convocarà al pèrit ol·lograf perquè miri la tipologia i la compari amb altres documents escrits per aquella persona.
- No val un testament gravat Si una persona mort i no ha fet testament o el testament és invàlid, la successió s’obrirà per via intestada. La llei fa una crida als descendents o descendents dels fills, en segon lloc crida a la parella en unió estable, després als pares i en 4rt lloc als germans (si el difunt no té ni pares, ni fills ni conjugue). Si no hi ha crida d’aquestes persones es farà càrrec la Generalitat de Catalunya.
EXCEPCIONS: - ARTICLE 423 Successió intestada: Quan el testament no existeix 1r descendents (fills, parella, néts) sinó pares. Sinó passa a germans i nebots. Sinó cridaran a Generalitat de Catalunya (4rt grau corateral). Per llei ha de destinar aquesta herència a obres de caràcter social.
Tema 3: Persona jurídica. Associacions i fundacions 1. Personalitat jurídica La persona jurídica pot néixer per la voluntat d’ajuntar-se amb persones físiques que la vulguin adquirir. La persona jurídica té capacitat jurídica i de obrar. Té representació legal i està formada per una o més persones físiques. EX: Comunitat jurídica.
2. Associacions ASSOCIACIONS: Dret a associar-se: El dret a associar-se es reconeix en la CE en el art. 42. Per constituir-se com a associació és necessari més de tres persones Art. 321 És un dret constitucional (dret d’associar-se) reconeix el dret a què qualsevol persona pot formar part d’una col·lectivitat. No tenen ànim de lucre. Defensa d’objectius comuns o organització d’activitats.
Per crear una associació necessitem mínim a 3 persones, tan és si són persones físiques com jurídiques. Hi ha dos requisits importants:  Art. 321 1º: son entitats sense ànim de lucre.
 Art. 322: Les persones físiques que constitueixen aquesta constitució han de tenir capacitat de obrar o si no tenir un mínim de 14 anys, en el qual cas, han de actuar també.
 Busquen la defensa d’uns interessos comuns Han de constituir-se i realitzar uns Estatus. S’hauran de fer constar per escrit públicament al Registre d’Associacions i Fundacions de la Generalitat de Catalunya. Haurà de tenir una sèrie de requisits: 1. Denominació social 2. Domicili social de l’associació Dret Civil 3. Persones que la formen (identificació tan si són persones físiques com jurídiques) 4. Òrgans de representació, com a mínim un President i Secretari(encarregat de l’administració), juntament amb un vocal. Es reuniran periòdicament per decidir determinats aspectes sobre l’associació, càrrecs no remunerats.
Obligacions dels membres de l’associació: acceptació al precepte social, pagar la quota que s’hagi establert per poder ser membre de l’associació i poder tenir tots els drets destinats a aquesta associació.
La Assemblea general del socis, es reuneix 1 cop a l’any i controla les activitats i les gestions que realitza la junta de govern. Està integrada per tots els associats (membres) de l’associació.
La junta ha de presentar tot el que ha fet durant l’any. Es pot convocar una junta extraordinària (si és necessari). Implica també portar el llibre de registre de tots els membres (han de constar les altes i les baixes), el llibre de comptabilitat quotes associats, despeses etc.
L’Assemblea General és qui decidirà finalment sobre la situació econòmica i serà l’encarregada de puja o baixar el preu de les quotes del socis, les despeses etc. L’associació al llarg de la vida pot associar-se amb una altra persona jurídica per interessos comuns. EX: Club Esportiu - No perdrà la seva personalitat per associar-´se amb una altra, tot i que, si l’Assemblea ho vol així es realitzarà així.
L’Assemblea pot decidir: 1)integració en una federació, 2) suspensió activitat o 3) desapareix associació- serà absorbida.
Junta de govern – No té tot el poder, ja que, està controlada per l’assemblea general. Ha de manifestar: 1. Data de l’Assemblea (convocatòria) 2. Ordre del dia 3. Coneixement dels membres Les decisions només es podran prendre les que sorgeixin en l’ordre del dia, les demés no es poden decidir. Ha de constar per escrit (el secretari és l’encarregat de prendre nota de totes les decisions que es prenguin, és a dir, es realitzarà una acta amb: 1. Identificació dels membres, 2. Hora convocatòria, 3. Escriurà totes les decisions que es realitzaran).
Es pot demanar copia de l’acta. (15 dies per impugnar l’acte perquè no s’està d’acord amb les decisions). Totes les actes han de constar en el llibre d’actes.
FALTEN COSES DE LES ASSOCIACIONS 3. Fundacions FUNDACIONS: amb una sola persona ens val per formar una fundació, aquesta persona pot ser jurídica o física. La finalitat és de tipus filantròpic, ajuda de tipus social. Els diners de la fundació s’han de destinar a fins de tipus social. (fundació la caixa, ONG) no hi pot haver ànim de lucre.
El fundadors és el mateix que patrons, aquesta persona es poda d’acord per destinar una sèrie de béns a activitats d’obres socials o fundar una organització no governamental. Aquestes activitats ha d’estar composada per 3 persones mínim, perquè si no la llei no les empara, perquè creuen que és per recurs propi.
Diferències amb l’associació: Dret Civil - Pot estar composada per 1 sola persona, fundador. En canvi, l’associació necessita un mínim de 3 persones.
Aportació econòmica, no cal aportar res, mínim per començar 60.000€- no es per patró sinó per conjunt. EX: si són 10 persones hauran de posar un mínim de 6000€ per cap. (art 331.5) Carta fundacional – Es pot crear una fundació per un temps determinat per ajudar a un col·lectiu. S’ha de fer consta a la carta fundacional i la donació serà més baixa a uns 30.000€, mínim 5 anys. Es pot dissoldre, i canviar la denominació social per tal de no pagar més (si és vol continuar amb la mateixa funció que tenia l’altre fundació). L’aportació pot ser monetària o béns fructífers (patrimoni). Fundacions tenen avantatges fiscals, ja que, han de fer activitats socials. Llibres que han de tenir les fundacions: - Llibre registre patrons Llibre registre Estat de comptes bancàries (entrades i sortides) a d’explicar els seus moviments Estatuts, document on formalment s’expressa l’inici, creació i activitats de la fundació art 331.9 CCCat.
La fundació es vigilada per el protectorat, òrgan de control dels patrons d’una fundació, s’exerceix des de la Generalitat de Catalunya. Si és una fundació d’àmbit estatal el protectorat s’enviarà a la justícia estatal. No hi ha cap jerarquia, ja que, la fundació és una “empresa” sense ànim de lucre.
Patronat de la Mercè: Creat per una sèrie de patrons, que tenien un sèrie de familiars empresonats. I van crear la fundació per ajudar psicològicament als familiars i empresonats. A base de petites aportacions de voluntaris sorgeixen aquestes fundacions. La gent empresonada, son marginals ja que es tenen abandonats i és una població bastant alta.
Els Estatuts han de tenir: - Denominació social (sobretot que comenci per Fundació) Durada, temps indefinit o un límit de temps, per saber la donació que hauran d’aportar.
Data d’inici de les activitats de la fundació Domicili de la fundació Normes d’organització interna i patrons Un cop té tota aquesta documentació s’haurà d’inscriure al registre de fundacions i associacions.
Atribucions dels patronats: - Pot decidir ampliar la dotació Fusió de fundacions Aportació econòmica d’una altra fundació (i constituir membres) Modificar l’objecte social, motiu pel qual es va fundar Termini de finalització de la fundació Art. 331: poden constituir associacions les persones físiques o jurídiques. Una fundació pot ser creada per una persona viva que decideix crear una fundació. Acte fruit de l’autonomia privada de la voluntat. També pot ser creada per un acte de disposició mortiscausa, una persona al seu testament disposi com a darrera voluntat que amb una part del seu cabal hereditari es creï una fundació. Hi ha una sèrie de requisits a tenir en compte; Dret Civil Art. 331 Apartat quart.: carta fundacional on s’ha de fer constar la denominació de la fundació, el domicili i la nacionalitat dels fundadors. Aquestes persones que es reuneixen per formar la carta fundacional tenen la intenció i la voluntat expressa per formar una fundació. S’han de fer constar els estatuts de la fundació, quina serà la aportació econòmica inicial que farà cadascú dels fundadors i també es farà constar quines seran les persones que constituiran el patronat iniciat. La dotació inicial de la fundació a de ser econòmica o d’altres bens fructífers. La donació no pot ser inferior a 60.000€ per iniciar la fundació. Han de ser bens fructífer, els bens que nosaltres aportem no tinguin carregues (cases lliures de càrrecs). Podem aportar peces d’art catalogades, cotxes d’època, bens immobiliaris...
Els patrons estan controlats per un organisme de control que es diu protectorat, en el cas de les fundacions que es creen a Catalunya, el protectorat l’exerceix la conselleria de justícia, en el cas d’una fundació creada a espanya, el protectorat se’n fa càrrec el ministeri de justícia.
La fundació per be que es crea per mecenatge, pot esdevenir un moment que els patrons vulguin dissoldre-la o fusionar-la raó per la qual si una fundació a de deixar d’existir ho hauran de decidir els seus patrons, això s’haurà de fer constar davant de notari a un acte de manifestació, en virtut del qual els patrons manifestin per acabada l’existència d ela fundació, s’haurà acabat l’activitat de mecenatge que era l’objectiu primordial de la fundació, s’hauran acabat les ajudes de caire social. Amb la seva extinció s’haurà de fer una redistribució de la dotació que havien aportat en el moment d’integrar-se en aquella fundació.
Les dues persones jurídiques: quan es desenvolupa a Catalunya es regula pel llibre tercer del codi civil de Catalunya. Pot tenir delegacions, a la resta de l’estat Espanyol, Europeu o a qualsevol lloc del món. Les normes jurídiques que se li aplicaran seran les del lloc on tingui la seu central.
Tema 4 i 5: Relació obligatòria. Obligacions de contracte Es constitueix quan dues o més persones es comprometen a la realització d’una determinada prestació. La prestació es el que nosaltres entenem per obligació.
ART. 1089 : ens diu que les obligacions neixen de la llei, dels contractes, dels casi contractes, dels delictes i dels casi delictes.
Ex: obligació que neix de la llei; agencia tributaria ens obliga a pagar uns certs impostos-pensió d’un menor en cas de pares separats.
Ex: obligacions que neixen d’un contracte; contracte de treball-metge pacient.
Art. 1090: les obligacions que sorgeixen de la llei no se presumen, només son exigibles quan estan determinades en el codi o be en lleis especials.
Ex: pagament d’un alquilar per part de les dues parts (llei social, pagar un lloguer).
Una vegada aquell contracte està acceptat per les dues parts, té força de llei per les dues parts que l’han acceptat.
Un contracte es voluntari, ningú està obligat a firmar cap contracte. Es important que estigui assabentat de les característiques, les obligacions que s’hem derivaran dels contracte i quins drets tindré. No es pot firmar un contacte en contra de la llei o a les bones costums. Tampoc es pot firmar un contracte amb alguna actitud que sigui contraria als bons costums.
Art. 1261: perquè es consideri que s’ha formalitzat de manera legal un contracte a de concorre un seguit de requisits: 1. Necessitem el meu consentiment per fer un contracte o formalitzar una relació contractual. Porta implícit l’acceptació del consentiment del que es implícit.
Dret Civil 2. La causa; una sèrie de requisits fa que jo doni el meu consentiment per fer alguna cosa. Estic acceptant l’objecte del contracte d’allò que compro.
3. Forma del contracte (verbals i escrits) en determinats contactes s’afegeix la forma (escrita).
Compromís de la part deutora envers una part creditora i aquest compromís consisteix a executar una determinada obligació. En el moment de ser formalitzada la part creditora i deutora pacten una sèrie de característiques pel que fa referencia al que es l’objecte de la prestació i les circumstancies que envoltaran aquesta prestació, pacte en el lloc el moment en el temps i les característiques que haurà de tenir en compte el deutor per donar un compliment correcte a la prestació a la qual s’ha compromès. Diem que tan bon punt s’ha formalitzat la relació obligatòria el deutor pot reclamar qualsevol exigència quan s’hagi exhaurit el seu compliment.
Les dues parts pacten l’objecte de la relació obligatòria, ens diu que ha de ser lícit, determinat i possible.
Ex: finca, objecte determinat, lícit (d’acord amb la llei), i es possible.
Deutor: Es compromet a què la prestació es compleixi pel creditor: - Pactaran l’objecte de la prestació Les circumstàncies Forma de compliment.
Es pot comprometre a una obligació de:  Obligacions de fer : contracte de treball totes les parts han d’acceptar unes determinades normes, el treballador unes i el cap unes altres, compromisos d’acceptar totes dues parts una sèrie de normes mitjançant aquest contracte de treball. Donar serveis. Pot ser, personal, que té lloc entre persones. Físicament, és indiferent qui realitzi la prestació. No existeix relació jurídica. O pot ser, personalíssim, demanar a una persona concreta que realitzi ela prestació. EX: Un artista es compromet a fer una sèrie de concerts determinats.
 Obligacions de no fer : compromís, on s’assumeix a no fer una determinada activitat o conductes, normalment són ordres d’allunyament, son mesures civils que impliquen la obligació de no apropar-se a una persona a una distancia mínima. És de caràcter personalíssim també, perquè es pot donar com en l’ordre d’allunyament on s’imposa a una persona en concret.
 Obligacions de donar: contracte de compra-venta, l’adquirent d’aquella cosa es compromet a donar diners a canvi de l’entrega d’una cosa.
Temps en què s’haurà de complir la obligació, en el contracte queda determinat quan s’ha de donar la prestació. El període de compliment està limitat. EX: Collita en temps de verema Lloc, és on es realitzarà el compliment. El deutor i creditor no poden donar compliment a un lloc o temps diferent al que s’ha exposat en el contracte, perquè és unilateral, si es vol canviar el contracte hauria de ser bilateral.
Pot ser de tres formes aquesta obligació: Dret Civil - - Líquida: Quan es pot avaluar econòmicament. Ex: Compromís a pagar una xifra.
Vençuda: Una obligació ha arribat a la seva data límit i el deutor no ha donat compliment de la prestació. Ex: Arrendatari es compromet a pagar el lloguer del 15 de cada mes, però si no es paga en aquesta data com és límit vençut el deutor pot demanar-li forçosament.
Exigible: Es pot realitzar en persona (creditor) o l’accipens (que actua en nom del creditor i podrà exigir al deutor que compleixi amb la obligació pactada. Pot donar compliment el mateix deutor o en el seu nom, com en el cas de la obligació vençuda una tercera persona anomenada solvents. Aquesta tercera persona, es fa càrrec de pagar el deute que el deutor va pactar amb un creditor, ja que, el deutor no pot fer-se càrrec del pagament per X motius.
Obligació de no fer Hi ha diferents obligacions, les quals poden ser les següents:      Permulta: canvi d’objectes de valor similar.
Donació: donar sense rebre res a canvi.
Lloguer: entrega de la posició que no de la propietat a canvi d’una renta periòdica.
Compra-venta: es canvia una cosa per diners prèviament amb preu pactat.
Contracte de precari: entrega de la posició d’un bé a canvi de res, situació de l’ocupa.
Hi ha diferents vies per les quals el creditor o deutor pot demanar que es realitzi la prestació si un dels dos no pot fer front i són les següents: - - Via de constragiment: El creditor per via forçosa demana que es realitzi el compliment de la obligació, es demana per via judicial. A més de pagar la prestació haurà de pagar també les despeses afegides que ha provocat durant aquest temps d’espera.
Via d’embargament dels béns: art 1911, tota persona respon al seus deutes dels béns presents i futurs. EX: Un home que no paga i se li embargui la compte bancària.
Deutes, esta sotmès als terminis de preinscripció. Preinscripció es pot interrompre amb burofax. Si el creditor no està a sobre del deutor, la preinscripció jugarà a favor del deutor. EX: Llogater es pot demanar per preinscripció els últims 3 anys.
Obligació de fer Període de temps de l’obligació ha estat liquida, vençuda o exigible. Incompliment de la obligació. Es pot optar per via forçosa, i es pot realitzar de dos maneres: - Via judicial, enviant un requeriment Període de temps limitat perquè el deutor compleixi amb la seva prestació. Totes les despeses de l’execució forçosa ho haurà de pagar.
4. Obligacions alternatives. Facultatives Obligació alternativa: s’estableixen diferents possibilitats sobre l’obligació realitzada entre deutor i creditor. Són diferents possibilitats de pactar la obligació: diners, béns, etc. Diferents Dret Civil alternatives al deutor per complir amb la seva prestació. Quan hagi de donar compliment a aquesta obligació optarà per la alternativa que decideixi. Aquestes alternances es pacten abans de realitzar la relació obligatòria.
Obligació facultativa: significa que en el moment de donar prestació a la obligació que es demana. Deutor té la possibilitat de canviar aquella alternativa per un altre. Haurà d’avisar al creditor del canvi del compliment de la obligació, com serà i perquè serà diferent a l’exposada abans del contracte. Però tindrà el mateix valor econòmic que els altres.
Tema 6: Compliment i responsabilitat contractual incompliment de l’obligació i Deutor dóna tota la prestació aquella obligació no es dona per finalitzada. La llei preveu altres figures jurídiques equivalents al compliment de la prestació.
Fer pagament o obligament: Un deute es considera complert quan s’ha donat pagament o compliment complert de la obligació. Perquè aquesta obligació es finalitzi el deutor haurà d’haver complert amb els termes, característiques, requisits. Si no es realitza així haurà de indemnitzar.
 Impossibilitat sobre vinguda: pèrdua de la prestació, ha de ser abans de la data límit de prestació. Qui ha de fer aquella prestació, si aquesta cosa resulta que la perd o desapareix pot al·legar-li al creditor que ha perdut l’objecte de prestació, ara bé la persona que ho entrega no podrà fer al·legacions passada la data límit d’entrega de l’objecte de prestació( no es poden fer al·legacions després de la data límit d’entrega.) quan es formalitza la relació de prestació se li podrà donar compliment. Sempre es per causes imputables al deutor de la prestació.
Ex. Perdre uns llibres de la biblioteca abans de la data límit de devolució dels llibres. Si això passa després de la data límit hem d’assumir la responsabilitat d’aquella pèrdua.
 Condonació dels deutes: (perdonar un deute) h ha una prestació a la qual es compromet una part deutora. Es a dir per exemple el creditor de la prestació perdona uns pagaments fruit de la seva autonomia privada al deutor. El deutor si decideix no pagar i que el creditor no li reclami, no significa que li perdoni els deutes. Únicament es decisió del creditor de la prestació perdonar els deutes al deutor.
Art. 1156: confusió de drets de creditor y deutor.
 Confusió de drets de creditor i deutor: Supòsit típic de la persona que es creditora d’una altra que li absorbeix el patrimoni o es cridat a al successió del seu deutor. Qui ara es successor del mort, pot tenir una crèdit pendent de pagar el que tenia pendent el mort, per tant l’hereu es converteix en deutor i creditor d’ell mateix. En aquest moment es confon la relació obligacional i és dóna per extingida.
 Compensació: deute amb obligació relacional (hipoteca- compra cotxe) Ex. A una persona li dones un préstec i aquesta persona et ven un cotxe, en un moment donat cap de les dues parts pot pagar el deute que té amb l’altre persona, llavors les dues parts firmen un document de tal manera que fan una compensació del deute.
No totes les relacions son compensables, amb les pensions d’aliments no la puc compensar amb una altre relació obligacional que tingui per pogué pagar-la.
Ex. Un matrimoni posa fi al seu matrimoni i una de les dues parts no pot pagar la part del pis que li pertoca a l’altre i l’altre persona per subsanar aquest problema deixa de Dret Civil passar la manutenció als fills (això està prohibit, no es pot fer un document d’aquest tipus). En el cas de les manutencions dels fills es un dret de tercers, depenen de la unió familiar, necessiten i depenen dels seus progenitors. Els nens no tenen capacitat jurídica per pogué fer ús dels seus bens.
 Innovació: Puc donar per extingida una obligació, ex novo, sempre i quan sigui abans que s’estableixi la obligació. Les dues parts posen d’acord i decideixen crear una nova obligació partint de la base de la que ja tenien creada. Això, és perquè el legislador vol incloure dos supòsits: Modificació: canvi puntual, respectant la obligació formalitzada entre les dues parts, aquestes per mutu acord decideixen introduir un canvi que no efecte en la substancia de la relació obligatòria. Exemple: pactar que el pagament d’una cosa sigui en ves de en 10 terminis, sigui en 20.
Novació: sobre la base de la relació obligatòria iniciada, se’n crea una de nova. Exemple: canvi de deutor, en ves de fer-ho en el senyor X, es fa al seus fills.
Consignació: Supòsit de compliment de la relació obligatòria i resulta que volen donar compliment a aquella prestació, però, el prestador dóna impediments perquè el deutor no pugui pagar. El jutjat convoca al creditor, aquet ha de justificar el motiu pel qual no ha facilitat el motiu de no voler acceptar el compliment de la prestació, en la qual, el jutjat dicta una resolució i l’imposarà les despeses judicials. Si no es localitzat el crèdit, el jutjat dicta una resolució donant per acreditada la prestació. Si hi ha diners, aquets es queden al compte bancari de consignació judicial, el Banesto.
Quan s’estableix una relació obligatòria, la llei preveu protecció en el creditor davant del deutor.
Béns, la possibilitat de què el deutor i creditor proposin entrega un bé moble. Del qual es pot vendre i els diners pel qual s’ha venut el bé. Deutor transmet al seu creditor la transmissió (possessió) amb la finalitat de què el creditor converteixi el bé en diners i la quantitat sobrant per pagar el deute. El que el creditor liquidi amb el bé a de fer front al deute. EX: Si es una finca, obtindrà despeses de notari, etc. Aquestes despeses aniran a càrrec del venedor.
- - Adhesió en pagament: Es posen d’acord ambdues parts en què el deutor transmet al creditor la propietat de béns i així s’acorda que la obligació precedent es dóna per saldada.
Cessió de béns: Transmeten propietats Cessió de pagaments: Transmeten comptes bancàries Mesures de tutela Acció de compliment: Execució forçosa. Acreditar davant de jutjat, que requereixi al deutor que doni compliment a la prestació la qual s’havia compromès. 10 dies per manifestar si ha fet el pagament del deute. Embargament dels béns, per tal de fer compliment al deute al qual havia estat obligat a pagar. Si el deutor té la raó. El jutjat ha de donar odre de suspensió d’embargament i el creditor serà qui assumeixi les despeses provocades pel dany.
Dret Civil  Acció directe: la Llei només la pot utilitzar per aquells creditors a favor dels quals la llei a previst expressament que puguin exercir l’acció. Consisteix en què el creditor per poder cobrar la prestació pot fer una reclamació contra el deutor i els deutors del seu deutor. Exercida únicament per qui l’hagi d’exercir.
Exemple: lloguer d’un bé, l’arrendatari amb permís de l’arrendador pot fer un subarrendament, depèn del arrendament principal, per exemple l’arrendatari lloga una habitació a un subarrendador. (Art.1552)  Acció revocatòria o pauliana: Esta prevista per la llei, quan el creditor observa que el seu deutor en comptes de donar compliment a la seva prestació, aquest comença a realitzar operacions corruptes com per exemple, desfer-se de patrimoni per no haver de pagar el deute i perjudicar al creditor. Aquest creditor pot impugnar i revocar tots els actes perjudicials que ha provocat el deutor al creditor.
Exemple: el deutor es desprèn del patrimoni i quan arriba la data límit es troben que no poden fer front a la prestació. Si el creditor creu que no hi ha causes, pot anar al jutjat i presentar una demanda on dicti una sentència que digui que els actes amb els que es desprèn el patrimoni, han perjudicat i no ha pagat. Aquets actes queden fora i se li demana el patrimoni perquè li torni.
 Acció subrogatòria: La llei preveu que el deutor és inactiu (no fa res) els creditors tenen permís legal per exercir tots els dret i accions per la obligar als deutors del meu deutor perquè paguin el seu deute i jo pugui cobrar-lo. Causes d’inactivitat per part del deutor.
Com pot anul·lar-se el contracte  Amenaça: Un contracte pot ser anul·lat per violència, intimidació, dolo... aleshores aquest contracte es podrà donar per nul. (ex violència: al firmar un contracte has d’acceptar unes coses sinó sota amenaces poden fer-te mal a tu o a la teva família, poden cremar-te la casa etc.) si jo accepto firmar el contracte perquè s’eviti allò del que m’han amenaçat, jo no ho he firmat sota la meva voluntat privada de la llibertat, sinó sota coacció.
 Coacció: penalment consisteix a que a mi m’obliguin a fer una cosa que jo no vull. (ex.
Impediment de fer el que jo vull fer, vull entrar a casa meva i m’han canviat el pany sense dir-me res, prohibint-me entrar quan jo vull entrar.) (ex. M’obliguen a vendre el cotxe o la moto quan jo no volia fer-ho) en el cas del contracte puc dir que m’han obligat a fer una cosa que jo no volia fer.
La nul·litat es jurídicament aconseguir que una relació contractual s’arriba a considerar que no ha existit mai. Haig de retornar la situació a tal com estava abans de jo firmar el contracte.
Amb el divorci el que volem aconseguir es la no existència d’aquella relació que jurídicament ja era defectuosa des de el moment que va començar.
Si decreto la nul·litat jurídicament, vol dir que no a existit mai aquella relació obligacional i ho he de tornar tot com estava abans de començar.
Tema 7: La responsabilitat extracontractual Relació extracontractual, les parts que queden implicades entre elles no tenen relació de compromís. Aquesta responsabilitat no té el seu origen en cap relació contractual prèvia, però va lligada a un dany que ha de ser indemnitzable. Aquell que causi n dany a un altre i en aquesta intervingui culpa o negligència, haurà de reparar el dany causat.
Dret Civil Per tal de indemnitzar, s’ha de buscar el motiu o la causa de perquè s’ha produït aquell incident i fins i tot valorar per la edat els coneixements si davant d’aquells fets li era exigible o no un gra més o menys extens de negligència.
Ex. Vas amb el gos passejant, lligat i amb morrió, i una noia li comença a molestar i aquest li mossega, la culpa la tindrà la noia que ha burxat al gos. Entre les persones del contracte no hi ha una relació contractual prèvia. Deriva d’actes de tercers o conductes d’animals que jo en sigui responsable. Sempre va lligada amb un dany.
Art. 1902 i següents: obligació d’indemnitzar, es exigible per actes i omissions propis i es exigible pels actes i omissions d’aquelles persones de les quals s’hagi de respondre.
La responsabilitat derivada d’un dany o lesió no sol es respon per actes propis sinó també amb actes de tercers. Ex. Coma titular d’un menor jo l’hauré d’indemnitzar.
Art. 1903: la obligació d’indemnitzar es exigible per actes propis i també per aquelles persones de qui s’ha de respondre. Curador, persona que s’encarrega de l’administració, tutor, persona encarregada de la tutela d’una persona i que es fa càrrec dels actes del tutelat és la representació legal.
En el cas d’un menor sotmès a la potestat dels seus pares, aquesta pares estan separats, si aquell menor provoca uns danys sota la custòdia d’un dels dos progenitors els actes fets queden sota la tutela del progenitor que el té aquell dia. A qui hem de reclamar els danys? Els dos cuticulars de la potestat parental son responsables dels danys causats pel seu titulat. Si un dels dos pares a sigut negligent vigilant al seu fill podrem concentrar la culpabilitat a un dels dos pares. Culpa invigilando, culpa per vigilància indecent.
Ex. Passant per un passa peatonal, en dia d’examen, es atropellada per un cotxe, es produeixen ruptures i porta ulleres que li salten, es un dia que plou o neva. Per reclamar alguna cosa o uns danys s’han de presentar factures, hem d’acreditar tot el que jo portava a sobre en aquell moment.
Causació del dany, s’ha d’indemnitzar. Nexe de casualitat, a causa dels danys causats.
- Dany propis Dany per tercers Ja sigui bé material, danys corporals, etc. S’ha de retornar aquell objecte en el seu estat original. I ha de tenir els mateixos efectes que produïa abans. Hi ha dos tipus de danys: - - Dany patrimonial: béns que formen part del patrimoni de la víctima. Són avaluables, pel seu valor en el mercat.
Danys corporals: indemnització sobre el nostre estat corporal en relació a les lesions amb els vehicles. Taules orientatives en funció de l’estat. Publicades al gener-febrer segons el pressupost d l’estat.
Danys extra-patrimonials: són molts. Són aquells que estan fora del meu patrimoni, exemple, moral i anímic. EX: mort d’una persona, estat de depressió etc.
Indemnització: S’ha de tenir en compte la data de l’accident, perquè cobrarà la indemnització de l’any en que es va provocar. S’ha de tenir en compte també la incapacitat que es pot tenir en un futur.
- Incapacitat temporal  Període de temps que transcorre des de la lesió fins la alta mèdica.
Dret Civil - Incapacitat permanent  Període des de l’alta mèdica, vida habitual però vigilant perquè es pot tornar a recaure.
Aquests dos períodes, són totalment compatibles amb el sou laboral. Es pot passar de incapacitat temporal a permanent (no per enriquiment) sinó perquè es produeixen secuelas.
Una persona autònoma o persona que realitzava una activitat que ha de deixar de realitzar: - - Lucre cessant: Els guanys que ha deixat de rebre com a conseqüència de les lesions que ha patit o del període de temps que no pot realitza la seva feina.
Aquest es demostra aportant a les declaracions trimestrals del IVA i fer un import mitjà del que ha rebut aquesta persona i la seva quantitat.
Pèrdua oportunitat: Supòsit de què una persona en una determinada conseqüència d’un dany ha perdut la oportunitat d’una entrevista, agafar un transport per realitzar un negoci, etc.. També va referit als ciutadans que volen realitzar recurs d’apel·lació.
Danys causats per menors.
- Potestat parental: La tenen els progenitors en els seus fills. Té la representació legal dels fills fins els 18 anys, majoria d’edat.
Guarda potestat: Persones que per sentencia se’ls hi ha fet responsables, representants legals dels menors. Responsable civil directe.
En el cas dels fills adoptats, la persona que adopta passa a ser el responsable legal del menor.
- Incapacitat: Penalment pot ser considerada imputada. Dret civil, si considerada la autora d’una acció, d’un dany. No podrà respondre sobre l’acció realitzada i ho haurà de fer la persona que té la seva potestat, art 1903-1904.
Centres de docents, responsables del menor que tenen la guarda potestat. Se’ls enviarà a un centre escolar, mentre el menor estigui dins l’escola, és el responsable del menor.
Art. 1904: “Qui paga el dany causat pels seus dependents els hi pot repercutir en aquestes el que hagi pagat.” Ex. Un empresari que paga els danys dels seus empleats, aquest empresari els hi pot treure de la seva nomina o els pot reclamar pel mitjà que cregui més convenient.) (ex. Un operari que va a casa teva i trenca una peça d’un cert valor, l’empresa de l’operari hem van haver de compensar.) Accident initinere: accident que succeeix quan vaig a treballar per exemple Vaig cap a la universitat i hi ha problemes amb el tren i no puc arribar a les classes. Accidents que succeeixen quan són dies laborables, és a dir quan vas a treballar o quan vas a l’escola.
Art. 1905: “drets i obligacions dels propietaris d’animals.” Qualsevol persona que tingui sota la seva possessió un animal, té el deure de vigilància perquè aquestes animals no provoquin danys a tercers. Si estan sota la meva vigilància aquest animal fa danys a tercers i jo l’hagués pogut evitar aquest dany, hem poden demanar explicacions. Les persones que tenen animals deuen tenir unes mesures necessàries perquè no ataquin a tercers. S’ha d’analitzar també l’actuació prèvia de la persona que reclama els danys.
Art. 1906: “els terrenys de caça estan molt limitats en mesura, és a dir no es poden ultrapassar els límits d’aquesta finca en quan a l’activitat de cacera. L’activitat no pot afectar a les finques dels costats.” Dret Civil En cas d’ocasionar danys a una persona s’hauran de pagar els danys.
Art. 1907-1908: veí en situació de runes o propietaris de finques on hi hagin explosius o materials molt perillosos que puguin provocar danys. Propietari que te la obligació de mantenir aquesta finca en unes condicions de seguretat. També té la obligació de fer front als danys que causi. 1908: dins de la finca tenim materials inflamables, combustible, fums excessius... la persona del pis ha de demanar permís per poder tenir-ho en allà i procurar-se la preceptiva pòlissa d’assegurances per prevenir-se dels danys que puguin provocar aquesta materials. Si cau un arbre i es culpa nostre també haurem de fer front als despeses que aquest fet produeixi. Portant les factures del que portava a sobre hem pagaran tots els danys que m’han ocasionat.
En cas de lesions es fan servir els barems de compensació de lesions que cada any es publiquen un cop es publica la llei general de pressupostos. Son uns barems en els quals se’ns diu de manera objectiva cada tipologia de lesió el seu valor objectiu en diners. Valoració forense de l’envergadura dels danys, el temps de curació, si hi haurà seqüeles o possibles operacions posteriors. S’ha de sumar tots ela barems de la situació i dels danys. Es te en compte l’edat de la persona, es valora si te persones al seu càrrec etc. Pot ser una persona que visqui del seu cos.
Plantacions que tinc a la meva finca i per exemple un arbre ocupi part de la finca del veí, el meu veí està legalment autoritzar a tallar les branques del meu arbre que envaeixin la seva finca.
Tot això ho hem de vincular en el principi de la responsabilitat patrimonial universal. Tota tipologia d’obligació està sotmesa a aquesta responsabilitat patrimonial universal, a aquestes despeses en respon el deutor amb els seus bens presents i futurs.
Conveniència i obligació de concertar una pòlissa d’assegurança per donar cobertura als possibles danys o lesions d’un animal nostre.
El propietari d ela finca de cacera estarà obligat per normativa a concertar una pòlissa d’assegurança concerta amb una companyia i dona cobertura i d’aquest amanera ens assegurem que els danys i lesions que s’hagin d’indemnitzar vagin a càrrec de la nostra pòlissa d’assegurances.
El propietari de la finca ruïnosa ha de contractar una assegurança que cobreixi la vivenda en cas de que caigui.
Tema 8: El contracte, elements i efectes Perquè sorgeixi el contracte es realitza en el moment en què dues persones o més estableixen un acord de consentiment de prestar o demanar un objecte. Les dues persones que estableixin la relació obligatòria, poden pacta o acorda allò que ells desitgin. Només s’ha de tenir en compte que les parts no poden anar en contra de la llei, no poden ser contraris a: - La llei La moral Ordre públic Art 1255: “criteris i característiques del contracte” Validesa i compliment: No es pot deixar a l’arbitri a una de les parts. El principi bàsic i el principi legal és que les dues parts tenen la mateixa igualtat. Si una de les parts mort, es pot subrogar el contracte als hereus. Una persona dóna el seu consentiment de compliment o realització de l’obligació dóna també compliment a la prestació.
Requisits: per saber si un contracte és o no és vàlid.
Dret Civil Consentiment: fruit de l’autonomia privada de la voluntat, sempre es realitzarà perquè una de les parts vol, mai es podrà obligar a l’altre persona. consentiment es bassa en la unió i en la coincidència d’una oferta i una acceptació sobre l’objecte i la causa que han de constituir el contracte.
Les parts que volen formalitzar la relació contractual les parts s’han de posar d’acord sobre l’objecte i la causa( valor) de l’objecte, diners que destinem a l’objecte de compra-venda.
Altres requisits anomenats elements essencials són: - Objecte sert: matèria de contracte. EX: objecte- estudis de grau La causa: la causa de l’obligació, fa referència al contingut econòmic de la relació contractual Forma: necessàriament hi ha una sèrie de contractes que han de constar públicament. Són els contractes que tinguin per objecte drets reals sobre els béns immobles, finques, cotxes, etc. (No surt en l’article, però es reflecteix en art 1280) 1. Arrendament de béns immobles mínim de 6 a 10 anys i sempre que puguin perjudicar a un tercer.
2. Capitulacions matrimonials 3. Drets hereditaris 4. Poder per contraure matrimoni Tots aquests tipus de contracte han de tenir forma com a requisit. Abans no era exigible com a requisit contractual, sinó que era per un tipus de contracte. A l’hora de la realitat, gairebé tots els contracte tenen el requisit de forma, perquè és molt millor recollir per escrit el compromís contractual, ja que, així servirà de prova pel seu incompliment, etc.
Tothom pot realitzar un contracte. Hem de tenir en compte la capacitat legal necessària per obrar.
Art 1459: no podran adquirir ni a nom propi ni a altres nomes:  Els tutors que tenen sota la seva tutela a una persona tutelada. A aquesta persona se li pot invalidar la compra.
 Els mandataris no poden comprar els béns, l’administració dels quals els hagués estat encarregats.
 Marmessors, tampoc poden comprar els béns que els hagin estat encarregats pel que fa al gestió. (marmessor: persona que rep l’encàrrec d’una persona que es mort i ha d’administrar i gestionar l’entrega de determinats bens d’acord amb les disposicions testamentaries d’una persona difunta.)  El empleats públics no poden adquirir béns de l’estat dels pobles o de l’administració pública, els béns dels quals els ha sigut imposada. (funcionaris, jutges...)  Jutges i pèrits que en qualsevol modalitat intervinguin en les gestions d’administració o quan un bé surt a subhasta pública o judicial.
 Magistrat jutges fiscals, secretaris i oficial de justícia, que no poden adquirir per compra, béns que estiguessin en litigi al tribunal, en la jurisdicció del qual estiguin exercint les seves funcions.
 S’exceptua aquesta prohibició general quan es tracti de qüestions hereditàries, els béns en objecte de litigi si que els pot adquirir.
En un contracte de compra venda, forma part dels acords que hi haurà una transmissió, es transmeten títols de domini. Aquesta transmissió va acompanyada també de la transmissió de la possessió. Hem de distingir entre béns mobles i béns immobles: Dret Civil  Béns mobles: coses tangibles. Coses que es transmeten directament amb l’objecte, canvi de bàndol.
 Béns immobles: l’entrega es més simbòlica però que te la mateixa validesa legal.
L’entrega de la possessió del bé es simbolitza no solament mitjançant l’escriptura de la propietat i del be objecte de compra venta també que aquesta be simbolitzada per l’entrega de les claus i tots aquells accessoris d’aquest be immoble. S’han de canviar les dades dels propietaris dels bens. Els propietaris i els compradors han de quedar totalment identificats.
Tema 9: Formació i interpretació del contracte 1. Tractes preliminars Etapa prèvia a realitzar un contracte. Les parts que tenen expectativa de realitzar un contracte.
Les parts han d’arribar a un acord abans de formalitzar el contracte o arribar a un acord. Una de les parts preveu que formalitzarà un contracte i per una altra banda, estarà realitzant activitats per obtenir despeses, pensant que es realitzaria el contracte i només es queda en fase preliminar. Les parts que tenien expectativa, certesa a realitzar el contracte, si es trenca els tractes preliminars, pot tenir despeses econòmiques.
Es podria reclamar?  No seria incompliment del contracte, ja que, encara no s’ha realitzat una relació contractual.
Reclamació per via- responsabilitat extracontractuals (perjudicis), es pot reclamar per dany emergent o per lucre cessant. Tenint en compte que s’ha d’acreditar les quantitats, el nexe que hem perdut.
2. Formació del contracte Consentiment columna vertebral per la formació del contracte. Pot ser que aquest consentiment estigui viciat. Es pot donar: Persona: objecte de violència, dolo, error o intimidació.
 Dolo: és un engany greu, té molts matisos. Engany que a viciat el meu consentiment. Si jo sabia que el que jo comprava no tenia cap característica de les que jo volia, segurament no l’hauria comprat.
- Dolus malus: l’engany dolent pot fonamentar o pot ser la casa en virtut de la qual jo demani la anul·lació d’aquella relació contractual. (ex. Et venen un habitatge amb condicions excepcional i el venedor sàpiga que aquelles condicions no es compliran.) - Dolus bonus: es l’engany típicament comercial. Comprem coses que després realment no volem o comprem coses que deixen molt que desitjar. Engany sense mala fe.
S’han de complir les prestacions que han firmat les dues parts que han fet el contracte. S’han de complir els compliments. Art. 1156: “el legislador preveu una sèrie de supòsits que a la practica tenen el mateix valor de la prestació econòmica”.
Dret Civil  Error: hi ha de dues maneres: - - Error vici: és quan jo manifesto el meu consentiment o expresso la meva voluntat però m’equivoco pel que fa referencia a l’objecte de la relació contractual. (ex. Vull comprar una plaça de pàrquing però a l’hora de la veritat vull comprar tot el local.) tinc un termini de 4 anys per demanar la nul·litat.
Error obstatiu: consisteix en que jo manifesto que vull una cosa i en realitat en vull una altre, m’equivoco a la hora de manifestar-ho. (ex. Manifesto que vull comprar un Ferrari quan vull comprar un seat león.) vull una cosa i en manifesto una altre.
Hi ha obligacions per les dues parts:  Obligacions venedor Art. 1474 i següents: “Entrega de la possessió del objecte de compra-venta” En virtut del sanejament el comprador es compromet al sanejament i a respondre dels vicis o defectes ocults de l’objecte de compra-venta. El venedor s’ha compromès a fer entrega de la cosa que s’ha fet objecte de la compra-venta. El venedor s’ha de comprometre que el que entrega es el mateix objecte pactat i ha de garantir a la part compradora que el que li entrega podrà posseir de manera legal i pacifica i es fa responsable de si hi ha vicis ocults. Quan una persona es compromet a vendre un determinat objecte, aquest objecte tan bon punt es transferida la possessió a la part compradora, el comprador l’ha de poder posseir de manera legal, sense que una tercera persona li demani que renunciï aquest objecte ni que la posi a disposició de l’autoritat, l’origen d’aquesta cosa ha de ser totalment legal. En el cas del be immoble se’ns demana l’escriptura, i a d’estar inscrita dins el registre d ela propietat.
Art 1475: té lloc la addicció quan al comprador se’l priva de tot o part de la cosa comprada. Ens podem trobar que l’objecte de compra venta per raó d’una sentencia judicial procedent d’un expedient judicial anterior, resulta que la sentencia judicial se li ha de donar una destinació diferent que el de la part compradora, hi ha un dret anterior acredità, que està adquirit ja per una altre persona. Si es demana la resecció del contracte, al demanar la resecció pot demanar que se li retorni les quantitats que hagués pagat. El sanejament per addicció no es poden reclamar fins que no hi ha una sentencia judicial ferma, un cop dictada a passat el termini legal perquè cap de les dues parts posi recurs o un cop posat el recurs s’ha dictat sentencia, la sentencia es fermesa quan es intocable.
Sanejament per defectes o vicis ocults: quan un venedor i un comprador es posen d’acord sobre un determinat objecte per fer-ne la seva compra-venta, el venedor té que garantir a la part compradora que el bé, servirà per l’ús al qual està destinat i a més a més no hi ha vicis o danys ocults.
- Vicis ocults: defectes que poden afectar a l’ activitat a la qual està destinat.la part compradores pot demanar a la part venedora que respongui per aquest vicis ocults. Quan parlem de bens immobles hi ha un caràcter solidari per part de totes les persones que han intervingut en l’edificació d’un edifici. (caràcter desenal).
Càrrega de la prova: ningú és culpable fins que no es demostri el contrari.
Si parlem d’un bé immoble, aquest s’haurà de registrar a la propietat adient.
Dret Civil Registre de la propietat: oficina de caràcter públic, tenen un valor de fe pública, quan es produeix una transmissió (finca) només esta legitimat aquell qui consti com a titular registral.
Si la persona que actua a venedor no és el titular s’haurà de tenir una sèrie de requisits: 1- Acreditació dels poders vigents, es podrà actua com a venedor de titular d’aquella finca 2- No sóc legal representant, però sóc l’hereu, he estat cridat com hereu per la mort del titular. Jo estaré legitimat per fer la transmissió de la finca i registrar-la.
3- Com a titular de la potestat del menor que es hereu, si haig de vendre aquella finca s’ha de demanar l’autorització del jutge.
Pacte de reserves de domini: Situacions ens que havent-se formalitzat un contracte de compra venta, la part compradora per be que li es transmesa la possessió del be objecte de compra venta atès que no n’ha liquidat la totalitat del preu pactat la part vencedora se’n reserva el domini, mentre la part compradora no hagi liquidat la totalitat del preu pactat per aquesta compra venta, no podrà fer cap acte de prestació o gravamen sobre aquest objecte perquè la part venedora en te reservat el domini, el control.
 Obligacions del comprador Pagar el preu pactat dins del termini i per l’import que s’ha acordat amb la part venedora.
Haurà de pagar interesso al comprador quan s’hagi acordat prèviament amb la part venedora, haurà de pagar interessos si allò que li a estat venut i entregat, produeix fruto o rentes i haurà de pagar interessos quan hi hagi demora en el pagament de l’objecte comprat. El preu ens ve fixat per la llista de preus de l’estat.
El venedor pacta vendre un objecte amb una pluralitat de persones. El venedor es compromet a vendre l’objecte a varies persones: hem de comprovar si s’ha pactat un preu o no i si s’han fet intercanvi de diners per la part compradora.
Responsabilitat patrimonial universal el deutor esta obligat a complir les prestacions en què s’ha(Art.1911). Tota persona respon dels seus deutes amb tots els seus bens actuals i futurs.
Això es refereix a, per exemple, a una persona que està a l’atur, o que treballa parcialment, si no pot pagar el que deu, se li podrà embargar l’ajuda que tingui per poder pagar el deute.
Tema 9: Dret de Família Com s’acaba la vida d’una parella, a través del divorci o de la separació. Actualment, poden unir-se en matrimoni dues persones de qualsevol sexe. CCivilGeneral, les dues maneres per posar fi a una relació obligatòria 1. Via acord mutu 2. Interposant una demanda Generalment, és millor la primera via, ja que és més còmode i més fàcil. A més, si anem per la segona via el jutge no posarà una solució a mida sinó que interposarà una solució amb uns punts concrets. Per pactar el divorci, s’ha de tenir en compte que les dues parts estiguin d’acord en realitzar aquesta nul·litat. L’altre cosa és si la parella ha tingut un fill en comú o adoptats.
Dret Civil Codi Civil de Dret de Família Català Regulació innovadora però més curta.
Art 231 i següents: Explicació de la regulació de la separació i divorci.
S’ha de tenir en compte el tema del domicili a l’hora de realitzar la nul·litat del matrimoni. Ja que, el domicili no tan sols és on es troba la persona sinó que també el lloc d’unitat familiar ( establert de mutu acord pels cònjuges). Quan succeeix el divorci s’haurà d’avisar si seguirà vivint allà i qui se’l quedarà.
Si aquell matrimoni ha obtingut fills, ja siguin en comú o adoptats. Hem de saber qui tindrà la potestat parental (representació legal del menor) es pot mantenir compartida. Però la guarda potestat (qui es farà càrrec de que el nen convisqui amb ell) no es pot compartir. Per saber això s’ha de presentar el pla de parentalitat art 233.9, règim de visites i sistema de regulació de la guarda i custodia.
Hem de tenir en compte qui es quedarà la guarda i custodia , si se’l queda un dels progenitors.
S’ha d’exposar quin serà el règim de comunicació i permanència amb el cònjuge que no canviu.
Les despeses del fill (aliments, educació, activitats extraescolars, etc) Hi ha dos tipus de despeses dels fills: - Ordinàries: Escolarització (material, uniforme, llibres) i Alimentació Extraordinàries: Totes aquelles despeses que no cobreixen els aspectes bàsics de la SS La pensió compensatòria està regulada de manera diferent en el codi general art. 97 i següents i en el codi civil de Catalunya. S’ha de tenir en compte els anys de convivència del matrimoni, els recursos econòmics de les parts, el nivell econòmic de la parella durant el matrimoni i en quines condicions quedarà la parella desprès de la separació. A part de la pensió compensatòria s’ha de tenir en compte si durant el matrimoni hi va haver un dels membres d ela parella que va servir al desenvolupament personal o del negoci de l’altre part de la parella, si es així, es podria demanar el que coneixem com a indemnització econòmica.
Sempre podran pactar tot el que desitgin sempre i quan no vagin en contra de la llei. Si un dels cònjuges té incapacitació, perquè han tingut un accident, etc. Hi haurà un altre responsable legal i tutelar.
L’acord es farà previ entre els progenitors i per acordar tres coses: - Despesa Com es farà front La quantitat de la despesa El règim de permanència depèn del horari dels cònjuges, juntament amb l’horari de les activitats dels pares. Si un dels progenitors se’n va a viure fora.
Com afrontar les despeses, no només dels fills sinó també les despeses de càrregues que han hagut durant el matrimoni. Totes aquelles despeses firmades en el conveni i en la mateixa entitat bancària, es pagarà a mitges.
Separació béns: cada part del matrimoni segueix tenint titularitat dels seus bens. Això es compatible amb el fet que aquestes dues vulguin comprar a mitges un habitatge, cotxe etc. En el moment que es Dret Civil produeixi la separació matrimonial, quan sol·licitem la liquidació del regim econòmic matrimonial, hem de fer una inventari dels bens que teníem a mitges.
Un conveni regulador significa que les dues parts poden formalitzar un document en virtut del qual regularan les relacions personals i econòmiques a partir del seu divorci.
Art. 90 del codi civil espanyol. Codi civil de Catalunya art. 222 i següents.
Pel que fa referencia als fills el codi civil de Catalunya introdueix una novetat en relació al codi civil general. S’elabora un pla de parentalitat (233.9 i següents) el pla de parentalitat a d’incloure les previsions de: qui es quedarà la guàrdia dels fills, lloc habitual dels fills, aportació que faran els progenitors en quan a al0educació dels fills, la participació en les decisions que afectaran al seu futur.
Quan es produeix una separació o un divorci els progenitors han de fer la previsió del lloc on viuran els seus fills. Si el pare o la mare per motius personals ,laborals o altres motius no pot donar una estabilitat als fills es important decidir que es el millor pels nenes. El regim de visites es un dret dels fills.
Aportació econòmica que no ens ve determinada pe runes taules econòmiques, requereix d’un estudi previ pel que fa referencia a les despeses ordinàries dels fills ( manutenció bàsica, educació, vestit...) despeses extraordinàries( activitats extraescolars, atencions mèdiques, altres activitats tan formatives com lúdiques o esportives que facin aquests fills) pel que fa a les despeses extraordinàries, com que son un complement per la formació i l’educació d’aquests fills ens diu la llei que hi ha d0haveri un acord previ entre els progenitors en la manera de fer el pagament en les despeses que comporti fer aquestes despeses extraordinàries. Han d’estar consensuades pels dos progenitors.
Els deutes que quedin pendents s’ha de fer la previsió de com s’amortitzaran. S’ha de saber quina participació ha tingut cada part en aquests deutes. Pel que fa referencia al codi civil de Catalunya ens introdueix al legislador en el art 233.20 i següents. Quan sens parla de l’atribució de l’habitatge familiar, si uns dels conjugues es queda en el us del que ha sigut el domicili familiar, el que es queda dins el domicili s’ha de fer càrrec de els despeses de manteniment d’aquest domicili.
Quan hem de fixar una compensació d’aliments o una pensió compensatori, hem de tenir en compte qui es quedarà en l’ús de l’habitatge conjugal.
Quan tenim el conveni realitzar per separat, el presentem al jutjat i el jutjat ha de decidir si aprova aquesta proposat y diu si es valida o no.
Hem de tenir en compte en compte els paràmetres en els quals s’inscriu el conveni.
Quan hi ha fills menors d’edat dins un matrimoni, totes aquelles qüestions es consideren d’ordre públic, el fiscal quan sap que aquella parella tenia fills menors d’edat, controla que aquells membres de la parella hagin previst tot el que te a veure amb els fills. El fiscal controla totes les previsions que els progenitors han fet o haurien d’haver fet a favor dels seus fills. Sinó hem regulat els aspectes amb els fills el fiscal ens pot fer tornar a fer la proposta. (També amb fills amb discapacitats que siguin majors d’edat).
Via acord mutu No tots els jutjats poden competir sobre un expedient de separació/divorci, tant sols pot ser Jutge de Primera Instancia (al domicili on viuen). Acreditació del domicili demandant, certificant d’empadronament.
Si no s’adjunta aquest document de convivència, no es tirarà endavant la sentència. Quan s’ha presentat la demanda i el certificat, si hi ha menors d’edat o amb incapacitació, intervindrà el Ministeri Fiscal. El Fiscal avisarà sobre el conveni de la separació o divorci, i revisarà i Dret Civil comprovarà que les qüestions relacionades amb els fills s’han previst de manera minuciosa ( que s’hagi establer el pla de parentalitat, les prestacions i requisits).
- - La sentència es pronuncia sobre la separació o divorci i acceptarà el conveni de separació, aquest conveni passarà a formar par de sentència, perquè es homologat, comunicat per les parts i el fiscal.
Qui guanyi ha de passar 5 dies, on es col·locarà al registre civil on la parella esta inscrita.
Via demanda judicial No hi hagut acord entre les parts i un dels dos interposa una demanda amb l’explicació de la separació o divorci. Documents que necessita: - Certificat naixement fills Certificat matrimoni Certificat convivència Tots aquells documents que poden explicar els fonaments o peticions Jutjat mirarà si els documents són correcte, les peticions i requisits. Després se li presta la demanda al demandat i es deixa 20 dies hàbils perquè la part demandada pugui acceptar.
- Si la persona no ha dit res, el jutge expressa un dia i una hora per realitzar el judici.
Desenvolupament del judici de forma verbal Si el Ministre Fiscal està present se li dóna paraula, finalment les parts han de comunicar les proves per defendre’s de les demandes, peticions, etc. Jutge acceptarà o no les proves comunicades una de les parts si no se li accepten les proves podrà protestar. Si no es protesta voldrà dir que esta d’acord amb el jutge.
Un cop s’han acabat les proves es realitza el resum oral. 1) exposició oral part actora, 2) exposició oral part demandada. A vegades pot constar la exposició oral del Ministeri Fiscal.
Jutge pot declara sentencia en aquell mateix moment o es pot presentar un recurs d’apel·lació, dret de les parts en litigi.
Prestació demandada urgent, i no es pot esperar a què la part demandada tingui 20 dies per acceptar, davant d’aquestes situacions límit, la llei preveu que es pot presentar una demanda de mesures cautelars (caràcter previ o provisional). Les poden presentar en el mateix moment de la demanda o abans de la demanda proposada, pretenen que el jutge es pronunciï amb caràcter urgent que ens ajudi a solucionar el problema.
Determina - Autorització separació Qui es queda l’habitatge Qui es queda la custodia Contribució econòmica Altres despeses liquidacions que no es consideren de caràcter urgent, i deixa que es realitzi en sentencia de primera instancia. Les de caràcter urgent són sobretot protecció al fill.
Si no hi ha un acord havent-hi mala convivència entre els cònjuges, aquesta situació que empitjora passa al jutge de violència.
Dret Civil Matrimoni: preveu i s’ha d’acceptar la convivència entre els cònjuges.
Art 105 CCG: Persona que la convivència matrimonial se li fa impossible té l’opció de marxar de l’habitatge, termini 30 dies per presentar al jutjat la demanda de separació o divorci.
Transcorregut els 30 dies de la demanda, aquestes mesures cautelars perdien la seva vigència i ja no la podrà interposar.
Mesures cautelars: escoltar les dues parts i dictaminar mesures de caràcter provisional, punts esmentats abans. No es possible recórrer, ja que tenen eficàcia directe.
Abans d’arribar al jutge de violència, es millor interposar una demanda de mesures cautelars, així evitem empresonar a un dels cònjuges amb mals entesos.
Circumstàncies Altres tipus de necessitats, incidència modificatòria: - Canvis escolars Canvis de domicili Tractament Només es poden realitzar modificacions sobre el conveni de separació, no es pot canviar. A causa de les circumstàncies, per això ha de canviar-se alguns dels punts del conveni. Per tant, només es poden modificar punts o mesures del conveni, pactats abans.
...