Tema 5. Entrevista de devolució e informe. (2017)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Avaluació i Diagnòstic II Adults
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ccarbonell Tema 5. Entrevista de devolucio e informe Examen: 3-4 preguntes de cada tema (20 preguntes de temari) + 5 preguntes de les lectures (una de cada) Si fem una formulació clínica es perque, a banda d’orientar-nos Entrevista de devolució: final del procés d’avaluació clínica Entrevista de devolució: La fem a partir de la formulació clínica, encara que al llarg del procés diagnòstic podem anar i hem d’anar fent devolucions parcials (després d’una entrevista anamnésica podem acabar destacant algun aspecte) però es a la entevista de devolució en el que ehem de posarhi tot.
- Es un dret del pacient i és una obligació del professional (basant ètica).
Informació a tercers: Hem d’anar amb molta cura (en cas de nens i adolescents joves, hem d’informar a tercers, els pares) però a informar a educadors, mestres...) No hi ha problemes a informar a tercers sempre que el pacient hi estigui d’acord.
- Conservadurisme vs Imprudència: El risc està en ser massa conservadors (no li diríem al pacient pràcticament res, només li diríem allò més contemplatiu) vs La imprudència de dir tot allò que hem vist, fins i tot el que hem intuït, tot molt pre-contemplatiu.
Ens hem de situar en un punt intermig.
És important anar regulant la entrevista de devolució, depenent de la reacció del pacient, del feedback que et dongui. Si està obert a saber coses més pre contemplatives, més de l’inconscient, ens podem anar decantant més per la imprudència, per dir totes aquelles coses que havies analitzat més precontemlatiu.
- Aspectes del pacient a considerar:  Capacitat d’insight: Una persona sense insight li costarà més empassar algo precontemplatiu. Li costarà més d’assimilar i tolerar. Més capacitat d’insight, més capacitat d’explicar coses noves.
 Motivació i estadi del procés del canvi: pensar que no és el mateix estar a un estadi de canvi concret amb la capacitat d’insight. Com més motivat i més contemplatiu està un pacient, més li podem explicar, menys en guardia podem estar.
ccarbonell  “Teoria” del pacient sobre les seves dificultats. Quina explicació li dóna als seus problemes. Al llarg del procés d’avalaució hem de vislumbrar quina es la teoria que té el pacient per veure si encaixarà més o menys amb la nostre formulació clínica.
Si aquesta teoria encaixa amb la nostre.
 Aliança terapèutica: Com més forta sigui la aliança terapèutica, més lliure et pots sentir de cara a la devolució. Més obertament podràs anar a aspectes precontemplatius.
- Llenguatge: Clar, concís, professional sense tecnicismes, podem fer servir esquemes o diagrames (una formulació clínica en esquema sense haver posat aspectes precontemplatius que els esperes per més endavant de la teràpia pot anar molt bé).
Organitzar la informació en conjunts significatius i coherents: Una de les idees de la formulació clínica es que el dibuix tenen una coherència. Converteixes una demanda entrada en uns símptomes amb una gran part d’ignorancia i d’estar perdut en el que em passa o converteixes en una devolució ordenada. S’hauria de posar ordre en el caos, els dubtes o el estar desorientat en els pacients. Certa claredat.
- Destacar aspectes preservats, capacitats, recursos que té el pacient en si mateix o en el seu entorn.
- Estructura: 1. Començar per els aspectes més adaptatiu, menys ansiogens (per les queixes que duu el propi conscient), queixes, símptomes...
2. ... A la informació més discrepant amb el seu auto-concepte, a les pautes i patrons desadaptatius.
- Explicitar el diagnòstic? Tot i que pot haver alguna avantatge per algunes persones que els alivia, a la experiència s’utilitza molt poques vegades. Una altre cosa es que li diguis el diagnòstic indirectament, però ens referim al nom en si. Es podria dir la definició del concepte però no el “tens trastorn de....” Criteris per explicitar poques vegades el diagnòstic:  Ajuda poc a la comprensió. Ell vol que li expliquis el que et passa  Pacient i clínic poden donar un sentit molt diferent a la etiqueta. Per tu pot ser tècnica i emocionalment lleu (una etiqueta es lleu) mentre que el pacient senti que es algo molt major.
 Es pot convertir en una profecia autocumplida: “tot el que faig es perque tinc un dèficit.... tal tal” s’utilitza com a explicació de qualsevol dificultat que pugui tenir.
ccarbonell  L’estigma: repercussió emocional del diagnòstic. Que la persona es senti estigmatitzada.
És un procés interactiu i de diàleg:  Requereix temps  Incomoditat o temors per part del professional:  No saber transmetre la informació  Que el consultant no accepti es explicacions o recomanacions o les ridiculitzi.
 No saber respondre als dubtes o objeccions.
 No satisfer les seves expectatives  Como rebrà el pacient les “males noticies”. Perquè haurem de trepitjar un terreny que no és tant comode com els seus punts forts - Reconèixer les limitacions del procés d’avaluació.
- Contratransferència: el pacient ens desvela, desperta emocions i aquestes emocions contratransferencials (parteixen de com el pacient es relaciona amb nosaltres) s’han de tenir cuidado, perque poden sesgar la nostre devolució. Si la contratransferència ens genera un sentiment de protecció, potser fem una devolució molt dèbil per la por de fer-li mal.
- Avaluar si el pacient ha entès la devolució i observar les seves reaccions. Visio compartida de on estem, què li passa, comprenem els dos el mateix, pots guardar-te com a professional algun aspecte molt precontemplatiu que creus que millor no explicar-ho encara, però el que has compartit s’ha explicitat bé.
- Efectes terapèutics del procés d’avaluació psicològica. Un procés ben fet d’avaluacio psicològica té efectes terapèutiques. Una bona primera entrevista i va el pacient a la segona i ja hi veus un canvi.
...