Pràctica tema 5 processal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura dret porcessal
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

PRÀCTICA DE LA 1a LLIÇÓ Els tres primers casos fan referència a òrgans que són especials. Que en sí, no exerceixen una funció jurisdiccional.
   Llei Orgànica del Tribunal del Jurat  primer cas.
Veritable o fals  segons cas. Que són els tribunals Consuetudinari i si n’és una excepció.
Cas pràctic per veure el funcionament del TC i dels Tribunals Supranacionals  tercer cas.
- Al·lega que se li ha vulnerat el tret a un tribunal imparcial perquè el jutges que ho van resoldre (2 dels magistrats) ja hi havia estat a l’hora de prendre un altre decisió sobre el recurs en l’odre de processament.
- El Tribunal diu que no es va vulnerar. Perquè des de el primer moment l’advocat d’en Joan, ja sabia que no eren imparcials i ho hagués pogut dir. Com que d’alguna manera ho va “acceptar”, es considera que no es vulnera el dret fonamental com és el d’un jutge imparcial.
- En Joan insisteix i es presenta davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. I consideren que si que és vulnera aquest dret.
Objectius: - Llegir del manual l’aspecte jurisdiccional.
Què té competència, l’Estat o la CCAA.
1. Un presumpte homicida és jutjat davant un tribunal del jurat, és possible? Explicar breument el per què.
Segons la Llei Orgànica 5/1995, 22 de maig, del Tribunal del Jurat, a l’article 1.2.a es preveu que el “Tribunal del Jurat és competent per al coneixement i la decisió de les causes pels delictes tipificats en els preceptes següents del Codi penal: a) De l’homicidi (articles 138 a 140).” Per què així ens ho diu la llei. Que significa que la llei ho preveu? Que els diputats i senadors així ho han decidit. Hi ha un gran debat segons quin delictes han d’anar davant el tribunal del jurat o no.
2. Veritable o Fals: el “Consejo de Hombres Buenos de Murcia”, és una excepció al principi d’unitat jurisdiccional per ser un tribunal consuetudinari segons l’article 125 de la Constitució Espanyola.
El Consejo de hombres buenos es un tribunal consuetudinario, es decir, cuyas reglas y autoridad vienen dadas por la tradición y la costumbre, que está encargado de dirimir conflictos de riego en la Huerta de Murcia.
 Tribunal consuetudinari  Institución que por aplicación de la costumbre tiene capacidad para juzgar ciertas materias. Son Tribunales Consuetudinarios en España el Tribunal de Aguas de Valencia y el Consejo de Hombres Buenos de Murcia.
Los Tribunales consuetudinarios y tradicionales están reconocidos en la Constitución Española de 1978, que, en su artículo 125, introduce la posibilidad de que los ciudadanos pueden ejercer la acción popular y participar en la Administración de Justicia ante dichos Tribunales.
Article 125  Los ciudadanos podrán ejercer la acción popular y participar en la Administración de Justicia mediante la institución del Jurado, en la forma y con respecto a aquellos procesos penales que la ley determine, así como en los Tribunales consuetudinarios y tradicionales.
Principi d’unitat jurisdiccional  hay también otros casos que excepcionan, menos notablemente que el aludido, la unidad jurisdiccional. Tal es el caso de la posible existencia de tribunales consuetudinarios y tradicionales, que se considerarían como órganos especializados.
Unitat jurisdiccional  no poden exercir tribunals creats per casos concrets. I en el cas de el “Consejo de los hombres buenos de Murcia” n’és una excepció. Els membres d’aquest tribunal no són jutges, sinó que són persones respectades.
3. CAS PRÀCTIC Juan va interposar recurs de cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, al·legant que la condemna imposada per l'Audiència Provincial vulnerava el seu dret a ser jutjat per un tribunal Imparcial, ja que la sala que el va condemnar estava integrada per dos magistrats que s'havien pronunciat, amb anterioritat, sobre el recurs interposat contra l'ordre de processament, desestimant el recurs d'apel·lació.
El Tribunal Suprem va considerar que no es va vulnerar el dret al Jutge Imparcial de Juan, ja que el seu advocat va estar informat de la composició del Tribunal des del moment de la seva constitució i que, a més, havia tingut la possibilitat de recusar als seus membres.
Contra aquesta sentència va interposar recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional que va ser rebutjat pels mateixos arguments que els del Tribunal Suprem.
Juan va interposar demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. El Tribunal va considerar que s'havia vulnerat l'art. 6.1 del Conveni Europeu, atès que la falta d'imparcialitat provenia del fet que dos dels jutges que s'havien pronunciat sobre el fons de l'assumpte també havien format part del Tribunal que va confirmar l'ordre de processament. Va considerar el Tribunal que tal situació suscita en l'acusat dubtes sobre la imparcialitat dels jutges.
1a. Si com diu l'art. 27.1 LOTC la missió del Tribunal Constitucional és defensar i garantir «la primacia de la Constitució», Per què Juan recorre al TEDH? pot fer-ho? Segons La Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, qualsevol violació als drets i llibertats originats per disposicions, actes jurídics, autoritats, i altres, permet realitzar un recurs d’empara, tal com diu l’article 43.1 LOTC: Las violaciones de los derechos y libertades antes referidos originadas por disposiciones, actos jurídicos, omisiones o simple vía de hecho del Gobierno o de sus autoridades o funcionarios, o de los órganos ejecutivos colegiados de las comunidades autónomas o de sus autoridades o funcionarios o agentes, podrán dar lugar al recurso de amparo una vez que se haya agotado la vía judicial procedente.
Així, l’article 44 LOTC també diu que les violacions dels drets i llibertats que es puguin considerar per a al·legar empara constitucional i que tinguessin el seu origen immediat en un acte jurídic d’un òrgan judicial podran donar lloc a aquest recurs amb una sèrie de requisits. En Joan primer va al·legar al Tribunal Suprem, després al Tribunal Constitucional i, finalment, quan ja havia esgotat tots els mitjans d’impugnació previstos a les normes processals, va demandar davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que va donar-li la raó.
ARTICLE 44 LOTC 44.1. Las violaciones de los derechos y libertades susceptibles de amparo constitucional, que tuvieran su origen inmediato y directo en un acto u omisión de un órgano judicial, podrán dar lugar a este recurso siempre que se cumplan los requisitos siguientes: a) Que se hayan agotado todos los medios de impugnación previstos por las normas procesales para el caso concreto dentro de la vía judicial.
b) Que la violación del derecho o libertad sea imputable de modo inmediato y directo a una acción u omisión del órgano judicial con independencia de los hechos que dieron lugar al proceso en que aquellas se produjeron, acerca de los que, en ningún caso, entrará a conocer el Tribunal Constitucional.
c) Que se haya denunciado formalmente en el proceso, si hubo oportunidad, la vulneración del derecho constitucional tan pronto como, una vez conocida, hubiera lugar para ello.
A més, com diu l’article 21.3. del Conveni Europeu dels Drets Humans, “Durant el seu mandat, els jutges no poden exercir cap activitat incompatible amb les exigències d’independència, imparcialitat i disponibilitat que requereix una activitat exercida a temps complet; qualsevol qüestió que es plantegi en l’aplicació d’aquest paràgraf és resolta pel Tribunal”. En aquest cas concret, dos magistrats van violar la seva exigència d’imparcialitat en aquesta activitat i, per això, basant-se en l’article 21.3., el Tribunal Europeu de Drets Humans va donar la raó a en Joan, que se li havia vulnerat el dret de gaudir de un jutge imparcial.
2a. Quins efectes sobre la sentencia del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem té la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humà que estima la demanda d’en Joan? Anul·la les sentències d’aquests tribunals? Relació entre el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem  no tenen una relació jeràrquica, sinó competencial. De totes maneres a la pràctica, el TC té la capacitat de anular les resolucions del TS, cosa que el TS no pot fer amb el TC.
Així doncs, sabem que el TS és el més alt rang del Poder Judicial, però com que el TC forma una categoria pròpia i és l’encarregat de vetllar pel compliment de la Constitució i la Constitució és la norma suprema, el TC és, d’alguna manera, superior al TS.
Aunque en ocasiones pudiera parecer que el Tribunal Constitucional es de mayor rango que el Tribunal Supremo, esto no es así. Su relación no es jerárquica sino competencial.
No obstante, en la práctica sí que se puede considerar que existe subordinación del Tribunal Supremo al Constitucional en el aspecto en que este último puede anular las resoluciones del primero, cosa que no puede suceder al revés. Un ejemplo entre otros lo tenemos en la famosa sentencia del caso Urbanor, en la que el Tribunal Constitucional anuló el 19 de febrero de 2008 la sentencia del Tribunal Supremo sobre el mismo caso.
El Tribunal Supremo es el de más alto rango dentro del Poder Judicial. Sin embargo, el Tribunal Constitucional se encuentra fuera de esa jerarquía y forma una categoría propia, con reconocimiento diferenciado en la Constitución. Su obligación es velar por el cumplimiento de la Constitución y para ello tiene potestad para declarar nulas las leyes inconstitucionales y para defender al ciudadano de violaciones de sus derechos fundamentales (recurso de amparo).
Del tal manera, que si es viola algun dret o llibertat de la persona, s’està violant l’article 6.1 de la CE. Si el TC ha de garantir el compliment de les normes de la CE i garantir-ne els drets i llibertats n’és una, en aquest cas el TEDH anul·larà les sentències dels tribunals.
Així doncs podríem dir que el que fa el TEDH és executar una funció de control, ja que consta de dos elements principals: el judici sobre el respecte de la norma o acte controlat cap a una norma que es vol salvaguarda, y una mesura respecte al objecte controlat, que pot consistir a impedir la emissió de l’acte o al contrari en la seva eficàcia.
Pot un Estat negar-se a executar una sentència del TEDH sobre la base de que, d’acord amb el màxim Tribunal d’un Estat o del seu TC, no existeix una vulneració d’un dret constitucional nacional o el propi Conveni? L’Estat esta obligat a complir amb una sentència en la qual ha estat part del procés, ja que els seus propis Tribunals Suprem y Constitucional estan obligats per la interpretació que el TEDH del Conveni i els seus errors sobre si existeix o no una vulneració del Conveni. Hi ha molts estats en els que la protecció dels drets humans previstos en el Conveni van més enllà de la protecció proporcionada per les constitucions nacionals. Si el TEDH o els Tribunals Suprem o Constitucional d’un Estat son de la opinió de que la Constitució del Estat vulnera el Conveni (segons la interpretació del Conveni Europeu), els tribunals nacionals han d’interpretar, en primer lloc, la Constitució Nacional de conformitat amb el Conveni. si això no fos possible, l’Estat ha de modificar la seva Constitució per adaptar-la al Conveni (segons la interpretació del TEDH). Això passa quan es concedeix a una Constitució nacional de un Estat membre un rang més alt que al Conveni en la seva jerarquia normativa.
Casos semblants, la qüestió és la jurisprudència. En el TEDH ja és un altre nivell. Ja no interpretem les normes de l’Estat espanyol, sinó que hi intervenen altres països. Per molt que per exemple, la jurisprudència de l’Estat espanyol digui que no es vulnera, a França poder si.
De tal manera, que el TEDH ha de donar una resposta homogènia. Per tant el TEDH dona la resposta contrària basant-se en la resolució d’altres casos similars que havien passat abans.
- CLAUS PER A LA RESOLUCIÓ: LOTC arts. 43 i 44.; STC 245/1991 i AATC 2291/1993 i 2292/1993; Conveni Europeu de Drets Humans: arts. 53 i 54 5. Unitat territorial de la jurisdicció: Determina de qui és la competència: de l’Estat o de la Comunitat Autònoma (clàusula subrogatòria).
-. Dependència orgànica dels Secretaris Judicials  ESTAT -. Dependència orgànica del personal funcionari al servei de l’Administració de Justícia  CCAA -. Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes  ESTAT -. Construcció i reforma dels edificis judicials i de fiscalia  CCAA -. Configuració i manteniment de sistemes informàtics i de comunicació  CCAA -. Convocatòria de places de jutges de carrera  ESTAT -. Gestió i custòdia d’arxius i de peces de convicció  CCAA Llegenda: Color verd: rectificat, el que s’ha dit a classe Cursiva: copiat literalment ...

Comprar Previsualizar