Tema 6. Distribució dels fàrmacs (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 3º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 06/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia Tema 6. Distribució dels fàrmacs Factors 1. Característiques fisicoquímiques del fàrmac: Les molecules mes petites, liposolubles i no ionitzades travessen millor les membranes per tant millor distribució.
2. Unió a les proteïnes plasmàtiques: Els farmacs a la sang poden estar lliures o en forma conjugada a les proteïnes plasmatiques. Tenim un equilibri entre les molecules lliures i les que estan lligades a les proteines plasmatiques. Les que tenen funció farmacologica son les que es troben lliure perque podran travessar membranes per anar als teixits diana, MTB, fer diposits o excretar-se. Normalment els farmacs actuen a unes conentracions allunyades de la saturació de les proteines plasmatiques pero n’hi ha d’altres que en la concentració on són actius estan gairebé saturant les proteines plasmàtiques i si volem una mica més de concentració saturen les proteïnes plasmàtiques i les formes lliures augmenten molt desproporcionat ja que tot l’augment que donem aniria a forma lliure.
3. Irrigació de l’òrgan o teixit diana 4. Afinitat tissular específica 5. Barreres biològiques Proteines plasmàtiques La més importnat es l’albumina que es pot unir a diferents llocs d’unió: lloc I (warfarina), lloc II (diazepam), lloc de la digitoxina i el lloc del tamoxifè . Els noms dels llocs on els farmacs qu eprimer es va veure que s’unien.
Els farmacs acid s’uneix a l’albumina plasmatica i els basics a l’albumina pero tambe a altres proteines, per tant els acids son mes especifics que els basics.
Desplaçador, desplaçat Llista de farmacas que s’uneixen al mateix lloc en l’albumina, hi haura competencia.
roig: tenen molta afinitat en comparació del verd, si es dona a la vegada un roig i un verd, el roig podrà desplaçar el verd perquè té més afinitat.
Un mateix farmac pot unir-se a diferents llocs de l’albumina pero tenen diferents afinitats.
43 Farmacologia Si tenim dos farmacs p.e la warfarina i el dicumarol, la warfarina desplaça al dicumarol i per tant tindrà un augment de la resposta esperada el dicumarol perquè està més lliure del que esperariem.
Interaccions medicamentoses fenilbutazona + dicumarol: la fenilbutazona s’uneix amb mateix lloc que el dicumarol i el desplaça , tindrem més dicumarol lliure i per tant tenim més activitat anticoagulant de la que voldriem i es poden provocar hemorràgies.
sulfafenazol +tolbutamida: el sufafenazol desplaça la tobutamida, augmenta la forma lliure i es massa efectiu i el pacient pot tenir una hipoglucemia.
salicilat + metotrexate: l’aspirina (salicilat) desplaça el metotrexat, tindrà me´s capacitat efectiva del tumor però pot produir efectes secundaris com l’aplasia medular.
Canvis petits en el desplaçament poden provocar canvis grans en la concentració lliure. Tot això depen de la dosi lliure, de la concentració de proteina plasmatica i de l’afinitat a les proteines plasmatiques. Segons això hi haurà més o menys unió.
En situacions patologiques com alteracions renal o hepatiques que donen alteracions en la sintesi o elimianció de l’albumina, potohaver una dimsinució de la quanitat d’albumina i això farà que els fàrmacs tinguin més efecte i per tant s’hauria de donar menys dosi.
Pot ser que no nomes sigui la concentració d’albumina, sino la qualitat de l’albumina que pot ser glicosilada i produeix un canvi de conformació en pacients diabètics o també en pacients amb urea. Aquest canvi de conformació fa que l’albúmina no sigui activa. En aquests pacients també hauriem de disminuri la dosi perque tenen menys albumina funcional.
44 Farmacologia Irrigació de l’organ o teixit diana Els organs o teixits que tinguin una localització més central com pulmons, fetge, cor, ronyons… estan més irrigats i per tant es mes facil que hi arribi el farmac i en canvi els que estan mes externs com la pell, muscul o greix.. tenen una irrigació menor i tenen una distribució menor dels fàrmacs.
Afinitat tissular específica Hi ha determinats farmacs que tenen bastant afinitat per alguns teixits i es poden acumular als teixits.
p.e: farmacs liposolubles es tendeixen a dipositar al greix, això es important quan el tractaemnt es crònic com el tractament amb benozodiazepines i quan s’acaba el tracatment queda un remanent diposistat al teixit adip´so.
També en tractaments puntuals però eque el farmac sigui molt liposoblues com en anestesics ja que es quedara un diposit en el teixit adipos .
La cloropina per la malaira i per la artritis reumatoide, te molta afinitat per la melaninaa i es tendeix a acumular a la retina i forma retinopaties per l’acumul del farmac a la retina.
Les tetraciclines son antibiotics que tenen molt afinitat pel calci i es dispositen en ossos i dents i per això no es poden donar en nens perque si es dipositen als ossos i poden produir problemes de creixement o taques a les dents.
Barreres biològiques La distribució als teixits depen de les barrers biologiques que protegeixen alguns teixits de substancies toxiques com el farmac. N’hi ha moltes com la barrea hematoencefalica, hematotesticular, placentaria, ocular… Barrera hematoencefalica Protegeix el SNC de manera que l’endoteli es diferent, les unions entre celues son molt intimes, gairebeé no hi ha espai, Al fetge tenim forats entre celules que permet un pas lliure de substancies.
La membrana basal es continua, poc liquid intersticial , l’endoteli esta recoberta de celules gials que fan de reforç de l’endoteli i experssa la glicoproteina P per la cara interna que agafa la substancia i la treu cap enfroa.
En el Parkinson el problema es la dopamina i s’administra L-DOPA que es el precursor de la dopamina, ja que si donem la dopamaina no atravessa la barrera i es metabolitzaria abans d’arribar al cervell. L-DOPA mes liposoluble, 45 Farmacologia pot passar la barrera, hi ha un enzim que es la descarboxilasa que es troba en les neuonres i que passa la L-DOPA a dopamina.
La loperamida/fortasec es un opiaci, la loperamida no atravessa la barrera i per tant va molt bé perque te tots els efeces a nivells sitemic pero no a nivell del SNC. La loperamida és poc liposoluble.
En algunes situacions patologiques, com infeccions (meningitis) la barrera es trona mes permeable i es pot fer servir al penicilina que normalment no atravessa la barrera pero en aquest cas si que la pot atravessar.
Barrera placentaria Protegeix el fetus, no tenim un canvi en l’endoteli sino una continaució de la membrana que te una superposició de membranes i dificulta el pas.
L’endoteli es normal pero hi ha mes membranes.
Un farmac amb mala distribució es queda a lasa ng (punt 1) -> liquid intersticial (punt 2) -> atravessa les memranes celulars i arriba a l’interior de la celula (punt 3) -> alguns poden formar diposits amb molta afinitat tissular i es queden alla (punt 4) -> altres poden arribar al liquid transcelular que es el liquid contingut en els teixits que tenen una barrera biologica (punt 5).
Com millor es distribueix el farmac millor sera el volum de distriució que es la quanitat de liquid o aigua necessari per dissoldre una dosi de farmac adminsitrat i obtenir la concentració plasmatica.
Vd= q/ Cp q= dosi administrada Cp= concentracio plasmatica Es la inversa de la biodisponibilitat.
Distribució homogenia: model monocompartimental Mirem l’indivdu com un unic compratiment, es té en compte el volum d’aigua corporal, allunyat de la realitat.
46 Farmacologia Model multicompartimental Divideix en diversos compratiments, calcularem quan liquid hi ha a cada compratiment i aixi veiem el volum de distribució Distribució dels farmacs en funció del seu VD Tenint en compte que a plasma tenim un volum de 0.05 L/kg si un famrac te un VD de 0.05 vol dir que el farmac nomes es distribuirà en plasma.
Si el VD supera el volum del plasma vol dir que es distribuirà per la sang i a més a més arribarà també al liquid extracelular com per exemple la warfarina.
Si te mes de 0.5 VD vol dir que es distribueix per tot el liquid del cos.
Hi ha farmacs com la digoxina que es superior a 0.5, es distribueix mes que en el volum total del cos i això vol dir que s’acumulen en un teixit. La digoxina es queda retinguda al cor.
47 Farmacologia Temps de vida mitjana o semivida plasmatica d’un farmac és el temps necesari per reduir a la metiat una concentracio palsmatica maxima.
Si tenim la concentracio maxima al començament del grafic, temps 0, vol dir que s’ha administrat per via intravenosa.
Un farmac assoleix la concentarcio d’equilibri amb 4-5 semivides plasmatiques, es a dir quan tenim un tractament cronic o durant un llarg temps, administrem una dosi, el primer dia tenim unes dosis que no assoleix la concentració efectiva pero amb 3-4 dosi assolim la cocnetració efectiva i ens hem de mantenir alli dins del rang terapeutic. Per arribar a l’estat esquilibri es tarda 4-5 semivides plasmatiques. Les diferents dosis que es donen son totes iguals.
48 ...

Comprar Previsualizar