2bis Estudi farmacocinètic. Aplicació clínica (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Biofarmàcia i farmacocinètica I
Profesor H.C.
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 19/10/2017
Descargas 4
Subido por

Descripción

Penjaré els exercicis, preguntes del PWP i el formulari en un document a part

Vista previa del texto

Biofarmàcia i farmacocinètica I Silvia Expósito TEMA 2bis. ESTUDI FARMACOCINÈTIC. APLICACIÓ CLÍNICA CAS II: APLICACIÓ CLÍNICA S’administra fibrinogen en bolus IV a un pacient de 43kg que ha patit una hemorràgia com a conseqüència d’un traumatisme: - Dosi: 70 mg/kg Obtenció de mostres: primer molt seguit i després més distant per assegurar la eliminació Després de la determinació analítica s’obté el següent perfil de concentracions plasmàtiques enfront el temps: S’observa una corba de tipus exponencial a escala lineal, i a escala semilogarítmica s’observa una sola fase cinètica d’ordre 1. Com es treballa amb fibrinogen, no hi ha una sortida cap als teixits (es queda a la sang), només s’observa el procés d’eliminació. Cal saber quina dosi de xoc cal administrar al pacient per obtenir una concentració inicial determinada. Els diferents volums de distribució seran iguals perquè no hi ha distribució, es veu a l’escala semilogarítmica.
• Efecte de canvis farmacocinètics o als valors dels paràmetres: El mateix fàrmac a la mateixa dosi és administrat a un pacient que ha patit un traumatisme i que a més és cirròtic. Els resultats són: Biofarmàcia i farmacocinètica I Silvia Expósito Tenim dos tipus de pacient amb dues rectes diferents perquè hi ha alguna cosa alterada, la C0 és diferent ja que el volum de distribució inicial no és el mateix, el pendent també varia llavors també la semivida.
Si tenim el mateix volum de distribució però diferent aclariment, tindrem la mateixa C 0 als dos pacients, el que tingui un aclariment més gran tindrà una semivida més curta.
• Altres formes d’administració per via endovenosa: Infusió endovenosa: administració continua, el fàrmac està dissolt a la bossa i regulem els mL/min que entren a velocitat constant, per tant, ja no tenim una cinètica d’ordre 1 sinó d’ordre 0. El dispositiu conté certa quantitat de fàrmac dissolt en un volum determinat i s’administra a través d’una bomba d’infusió directament a la vena.
En clínica mai es dóna un bolus IV perquè és una entrada massa ràpida, s’utilitza la infusió. En canvi, a la indústria interessa un bolus perquè volem veure una corba ben feta per conèixer totes les fases del fàrmac.
• Cinètica d’ordre 0: La velocitat és constant, és independent del que queda romanent a l’organisme, tots els processos que pateix el fàrmac a l’organisme (ADME) són d’ordre 1 tot i que la velocitat d’entrada sigui constant.
En l’escala lineal obtindrem una recta, el seu pendent serà la velocitat amb que entra a l’organisme o a la que desapareix. A escala semilogarítmica obtenim una corba.
No té sentit utilitzar la semivida en ordre 0 perquè volem que sigui constant i només ho és en cinètica d’ordre 1.
k = mg/min en quantitats; k = (mg/ml)/min en concentracions Biofarmàcia i farmacocinètica I Silvia Expósito • Què cal saber del tema: - Cinètica d’ordre 1, cinètica d’ordre 0, característiques diferencials Reconeixement dels possibles perfils farmacològics després de l’administració en bolus IV Concepte i càlcul de velocitat d’un procés, constant de velocitat, semivida d’eliminació, volum de distribució, aclariment, àrea sota la corba de concentracions vs temps, temps mig de residència Canvis al volum de distribució al llarg del temps Volum de distribució fisiològic vs volum de distribució aparent Paràmetres PK primaris i secundaris Dosi de xoc, dosi de manteniment Principi de superposició i linealitat cinètica Efecte de canvis fisiològics / patològics en la farmacocinètica Comprensió tot i que no memorització de les equacions a utilitzar en cada cas i la relació entre elles - -  EN UN FULL A PART ESTAN LES SOLUCIONS DELS EXERCICIS I DE LES PREGUNTES DELS PWP, AIXÍ COM EL FORMULARI.
...