Tema 3b.- Teixit connectiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Tema 3b.- Teixit connectiu 1.- Teixit connectiu adipós En el teixit conjuntiu lax podem trobar adipòcits individuals o bé en petits grups. Quan els adipòcits constitueixen el tipus cel·lular primari, direm que ens trobem en un teixit adipós. És un teixit important i trobem diversos tipus:  Adipós multilocular (greix bru o marró) aquest tipus de teixit és multilocular i es troba principalment en fetus i recent nascuts en les regions del coll, axil·la o ili renal. Té en general un citoplasma molt desenvolupat amb nombrosos mitocondris i s’hi poden trobar nombroses gotes lipídiques en un mateix citoplasma. Amb l’edat aquest teixit es transformarà en teixit adipós unilocular (característic en adults). La funció principal d’aquest tipus de teixit és produir calor (nadons no regulen bé la temperatura corporal). En adults es pot trobar en petites regions.
 Adipós unilocular aquest teixit està present en adult i conforma el 1525% del pes corporal. Es distribueix de diferent manera depenent del sexe, en dones s’acostuma a acumular a la regió caudal i en homes a la panxa.
Tenen poc citoplasma ja que aquest es troba ocupat per una gran gota lipídica. Serveixen principalment com a reserva energètica i d’aigua.
1.1.- Teixit adipós multilocular Com hem dit són estructures multilocular amb diverses gotes lipídiques al seu interior i tenen un nucli central. Observat en imatges, aquest teixit pot recordar a epitelis glandulars.
És un teixit que es troba ricament vascularitzat i innervat ja que necessita oxidar els lípids per tal d’obtenir la calor necessària perquè els nadons puguin regular la seva temperatura corporal. Com hem dit, el seu citoplasma conté moltes gotes lipídiques les quals es troben rodejades per filament de vimentina.
Al ser un teixit on hi ha molt oxidació, una altra característica principal, és que conté molts mitocondris amb crestes paral·leles en el seu citosol, necessaris perquè tingui lloc la β-oxidació.
Els adipòcits brus són cèl·lules polièdriques que tenen un diàmetre aproximat de 60 µm i tenen un aparell de Golgi poc desenvolupat i REL escàs. La majoria de gotes lipídiques són petites i degut a la preparació histològica s’observen a MO gotes blanques (per deshidratació). Es diu bru degut a la gran quantitat de mitocondris que té (també observables al microscopi). Nucli es troba a la regió central i es gran i arrodonit.
Aquests tipus de cèl·lules es veuen recobertes per una làmina externa, i al voltant té un conjunt de fibres reticulars.
Com hem dit és un teixit molt vascularitzat i innervat, per aquest motiu trobem que molts nervis i vasos el travessen. Elements en groc són fibres nervioses les qual es troben unides a la làmina externa. Aquestes fibres contenen neurotransmissors (noradrenalina i norepomentina) que són les que indicaran al teixit que cal metabolitzar el greix per tal d’obtenir calor.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Histofisiologia del teixit adipós multilocular Com hem dit la funció principal d’aquest teixit és la d’obtenció de calor mitjançant la metabolització del greix.
Un cop rep senyals per dur a terme aquest procés i oxida aquestes molècules, la calor serà transmesa als vasos sanguinis provocant un augment de la temperatura corporal.
Característiques dels mitocondris dels adipòcits multiloculars Aquests adipòcits no tenen ATP sintasa, oxiden els lípids exclusivament per l’obtenció de calor. Tenen una gran quantitat de citocrom oxidasa. I té una proteïna característica que és la UCP1 (bomba ABC) que desacobla la CTE de la fosforilació oxidativa, de manera que no s’obté ATP sinó calor amb el pas dels protons per aquest bomba.
1.2.- Teixit adipós unilocular (blanc) Rep el nom de teixit adipós blanc. En ell cada cèl·lula té una única gota lipídica (diferenciem les cèl·lules per cada gota que trobem). Com en el teixit adipós anterior, també és un teixit molt vascularitzat.
Són cèl·lules molts grans (en concordança amb la gota) i poden arribar a fer fins a 120 µm. Com hem dit el seu citoplasma es troba bàsicament composat per una gran gota de greix, la qual està rodejada, com en el cas del teixit adipós bru, per fibres de vimentina. Aquesta gota es troba just al centre del citoplasma, desplaçant d’aquesta manera el nucli i altres orgànuls a la perifèria.
Hi ha menys mmitocondris que en el cas anterior, però hi ha i seran més petits. Tenen poc REL i Aparell de Golgi poc desenvolupat (no fan funcions de síntesi) i es pot trobar en diverses regions epiplons, regió retroperitonea, voltant del ronyó / cor, sota la llet (hipodermis penicle adipós), mama, òrbites oculars (en òrbites no es perd mai)...
Igual que el teixit adipós bru, està envoltat per una làmina externa associada a fibres reticulars. Té fibres nervioses que s’ancoren a les cèl·lules.
Histofisiologia del teixit adipós unilocular Aquest teixit acumula greix en forma de TAG i actua sota estímuls hormonals i nerviosos de manera que els TAG es metabolitzen i s’obté glicerol i àcids grassos, els quals es podran usar per a diversos processos.
L’adipòcit, allibera àcids grassos que passen als capil·lars, on s’uneixen a albúmina i són transportats a altres teixits.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Funcions  Secreció hormones secreta diverses hormones.
o Leptina inhibidor de la gana i augmenta el ritme metabòlic.
o Angiotensinògen participa en la regulació de la pressió sanguínia.
o Resisitina augmenta la resistència a la Insulina.
o Hormones esteroides testosterona, estrògens i glucocorticoides.
 Secreció de factors de creixement o TNF-alfa o TGF-beta o IFGF-I  Secreció de citocines o Interleucina 6 o Prostaglandinas 2.- Teixit cartilaginós El teixit cartilaginós és un teixit connectiu especial constituït per condròcits i matriu extracel·lular rica en proteoglicans que li proporcionen al teixit fermesa degut a la solidesa d’aquesta matriu. A més proteoglicans també li proporcionen elasticitat. La matriu dóna molta resistència al teixit.
Aquest teixit no està vascularitzat (exceptuant el fibrós), no està innervat i té capacitat de creixement i regeneració limitats.
Hi ha 3 tipus de teixits cartilaginosos hialí, elàstic i fibrós.
2.1.- Histogènesis del cartílag El cartílag pot créixer a partir de dos processos diferenciats.
 Creixement intersticial cèl·lules es divideixen o creixen. D’una cèl·lula en surten dues i queden juntes. És el procés de formació de cartílag nou a l’interior o a partir de cartílag ja existent. Creix al interior del cartílag.
 Creixement per aposició pericondri envolta el cartílag i permet que cèl·lules creixin en la perifèria. Condroblasts secreten la matriu i queden envoltats i es Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM converteixen en condròcits, d’aquesta manera va creixent de forma continua però lenta. Present en els tres tipus de cartílag.
2.2.- Cartílag Hialí El cartílag hialí està format per condròcits i matriu extracel·lular. En aquest tipus cel·lular només trobarem condròcits com a cèl·lules principals.
Aquests condròcits es localitzen formant grups isogènics, que són grups de cèl·lules rodejats de matriu, a partir de les quals no es podran generar més condròcits. En els grups isogènics hi poden haver 2, 4 o més cèl·lules.
En la matriu que envolta aquests grups, s’hi poden diferenciar dos tipus de regions:  Matriu territorial es troba a la part més interna i és més fosca (s’observa coloració més fosca a MO). Matriu que es troba entre els diferents condròcits. Matriu resistent.
 Matriu interterritorial es troba envoltant els condròcits externament. Perifèria dels grups isogènics. Té una coloració menys notable.
Trobem altres conceptes com ara les llacunes si traiem els condròcits, el que quedaria serien llacunes (queden perquè matriu és dura i no recuperaria forma). Cada condròcit es troba en una llacuna envoltat de matriu territorial.
Les fibres de col·lagen formen un entramat de xarxes per la matriu interterritorial i per mig d’aquestes fibres, trobarem els grups isogènics.
Aquestes cèl·lules viuen gràcies al pericondri. Aquest pericondri envolta el cartílag i està vascularitzat, innervat i té vasos limfàtics. Així doncs, la nutrició té lloc per difusió dels vasos del pericondri per matriu interterritorial i territorial fins arribar a la cèl·lula.
Pot ser que aquesta difusió sigui lenta, i quan ho és, es comença a acumular calci i pot arribar a tenir lloc calcificació del cartílag.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM El cartílag hialí el podem trobar a diverses regions com ara a l’estern i moltes altres articulacions. És el més estès a tot el cos.
Matriu extracel·lular La matriu del cartílag hialí està formada per diversos elements:  Col·lagen aquestes fibres són les que determinaran on es disposaran els grups isogènics. Principalment conté fibrilles del tipus II, i col·làgens VI, IX, X i XI (col·làgens condroespecífics).
 Proteoglucans el més important és agrecà.
GAGs més importants són el hialuronat, condroitin sulfat i queratan sulfat.
 Glucoproteïnes ancorina CII, tenascina i fibronectina.
La matriu territorial i sobretot la pericel·lular (capsular, pròpia dels condròcits), es tenyeixen més intensament amb una tinció Hematoxilina – Eosina ja que contenen una gran quantitat de proteoglicans.
Amb el blau de tolouidina en canvi, la matriu territorial (Capsular) apareix de forma metacromàtica. Tenyeix metacromàticament, el que vol dir que tenyeix d’un sol color però es poden observar diversos. Això té lloc en les estructures riques en proteoglicans sulfatats com ara l’heparan fosfat.
Pericondri El pericondri del cartílag hialí està format per dos elements principals:  Capa fibrosa o externa teixit conjuntiu dens.
 Capa condrogènica o interna aquesta capa és la que permet donar lloc a cartílag. Cartílag creixe perifèricament, té lloc el creixement per aposició.
Perquè tingui lloc el creixement per aposició, tenim condroblasts que es van diferenciant en condròcits. Les cèl·lules més actives són basòfiles i presenten un aparell de Golgi desenvolupat i abundant RER, en canvi les cèl·lules menys actives tindran les característiques contràries.
2.3.- Cartílag elàstic Aquest tipus de cartílag es troba en diverses regions com ara el pavelló auricular (sota pell orella), conducte auditiu extern, trompa d’Eustaqui, epiglotis, cartílags corniculats i cuneïformes de la laringe...
És similar al cartílag hialí però grups isogènics són més petits (hi ha menys grups isogènics).
En la matriu extracel·lular, enlloc de trobar-nos amb col·lagen, les fibres són elàstiques.
Nutrició també tindrà lloc pel pericondri.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM 2.4.- Cartílag fibrós (fibrocartílag) En aquest tipus de cartílags, els condròcits es troben aïllats o alineats en forma de grups isogènics. Es troben en línia, es distribueixen en files.
En aquest cartílag, hi ha poc matriu territorial (cartilaginosa), ja que els condròcits es troben més propers. En la matriu es poden trobar fibroblasts que es poden diferenciar perquè s’observen cèl·lules allargades i aplanades (fletxa).
En la matriu trobem gran quantitat de fibrilles de col·lagen (tipus I (grosses), tipus II la proporció varia amb la localització i la edat.
El proteoglucà més abundant en aquest tipus de cartílag és versicà (més que agrecano).
En aquest cas no ens trobem amb pericondri, està poc vascularitzat, però ho està. Per tant, en la seva estructura podem trobar vasos sanguinis.
Ho podem localitzar en diverses regions com ara discos intervertebrals, sinfisis del pubis, meniscos intercel·lulars, llocs inserció dels tendons dels ossos, etc.
Tinció de la imatge Tinció de Gomori 3.- Teixit connectiu sanguini (sang) La sang és un teixit líquid que circula per l’aparell cardiovascular gràcies a l’impúls que realitza la contracció del cor. Duu a terme diverses funcions:  Transport O2 i CO2  Transport hormones i altres productes  Transport de cèl·lules Com tots els elements del teixit connectiu, està format per matriu extracel·lular (conforma el 55% del volum sanguini, plasma sanguini) i cèl·lules o elements formes de la sang (45% volum sanguini).
A la matriu extracel·lular trobem diversos elements com ara aigua, electròlits, proteïnes (albúmina, fibrinogen, globulines...), nutrients (glucosa, lípids i aminoàcids), substàncies nitrogenades no proteiques (urea, creatina...) i molècules de senyalització i altres substàncies (hormones, vitamines...).
I de cèl·lules o elements formers també trobem diversos elements com ara eritròcits, plaquetes i leucòcits. Els eritròcits i plaquetes es diuen elements formes perquè no tenen nucli.
Un 44% del volum sanguini és ocupat pels eritròcits, aquest 44% de volum sanguini és el que coneixem com a hematòcrit. El restant 1% que forma part d’aquest grup, està composat per leucòcits i plaquetes.
Els leucòcits són un grup molt ampli de cèl·lules, per aquest motiu trobem diversos tipus de cèl·lules en aquest grup. Trobem els granulòcits on s’inclouen neutròfils (55-60%), eosinòfils (2-5%) i basòfils. També trobem agranulòcits on s’inclouen limfòcits (30-35%) i monòcits (3-7%).
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Quan un eritròcit envelleix, esdevé a una forma estrellada. Els leucòcits es diferencien en imatges dels eritròcits perquè tenen nucli i són cèl·lules més arrodonies i grans.
3.1.- Eritròcits i Hematies No es consideren cèl·lules en si, sinó elements formers o corpuscles bicòncaus. No tenen nucli i tenen un diàmetre mig de 7,5µm (són petites). Tenen aquesta mida perquè normalment coincideixen amb la mida dels capil·lars, d’aquesta manera podran passar per ells i així es podrà dur a terme l’intercanvi de nutrients i altres elements.
Tenen una vida mitja bastant llarga d’uns 120 dies.
Té un important contingut en hemoglobina i són elements formes molt flexibles i es poden deformar al seu pas pels capil·lars.
Transporten oxigen i CO2 i es tenyeixen habitualment de color rosa amb la tinció de Giemsa (frotis sanguinis usant diversos colorants; blau-eosina, blau metilè) Alteracions als eritròcits Existeixen molts tipus d’alteracions que afecten als eritròcits, des de alteracions en la concentració fins altres relacionades amb la morfologia.
Molts cops en sang es ressenten eritroblasts o eritròcits policromatòfils, la presència d’aquests indica la necessitat que hi hagi eritròcits. Aquests elements són cèl·lules que s’han alliberat al torrent sanguini i que encara no estan madures (eritros immadurs). Aquests elements s’alliberen per acabar amb les hemorràgies. Les cèl·lules que s’alliberen encara tindran nucli.
Els equinòcits és un tipus de eritròcits que presenten espines en la seva membrana, és una típica malformació.
Com podem veure en aquesta imatge, existeixen moltes malformacions. Aquests malformacions podran produir problemes en el funcionament del sistema vascular, ja que aquests eritròcits presentaran problemes de transport, etc.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Els eritròcits contenen, com hem esmentat, hemoglobina. Aquesta hemoglobina, representa un 33% del contingut d’aquests elements formes i alhora un 95% del seu pes.
Els eritròcits tenen una morfologia molt peculiar, és una cèl·lula aplanda i bicòncava. Pot mantenir aquesta forma gràcies a la presència de diferents elements en el seu citosquelet. Té lloc gràcies a la relació de proteïnes de membrana amb el citosquelet.
Així doncs tenim un citosquelet adossat a la cara interna de la membrana citoplasmàtica que té la funció de mantenir la forma bicòncava que li donarà més superfície i flexibilitat a aquesta estructura.
A la membrana trobem diverses proteïnes com són Banda 3 o Banda 4.2 i altres que s’associen amb proteïnes del citosquelet com són la espectrina i actina. Tota aquesta unió es duu a terme gràcies a proteïnes lliures, de membrana i del citosquelet.
3.2.- Plaquetes (trombòcits) Tampoc es consideren cèl·lules (no tenen nucli), són elements formes. Són fragmentacions de cèl·lules localitzades en la medul·la òssia anomenades megacariòcits.
Els megacariòcits són cèl·lules polinucleades molt grans que es troben al costat de vasos sanguinis i emeten prolongacions citoplasmàtiques que provoquen la seva fragmentació en diverses estructures que s’alliberen a la sang, això seran les plaquetes.
Aquests elements són imprescindibles per a la coagulació sanguínia.Són discos plans de 2-3 µm de diàmetre que contenen orgànuls. Tenen una vida mitja més curta que els eritros, d’uns 8-11 dies.
En TEM i reconstruccions 3D podem determinar l’estructura total d’una plaqueta.
Té una part externa clara que només està composada per microtúbuls. La resta d’orgànuls es troben pel centre de la cèl·lula.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Membrana cel·lular A la membrana cel·lular trobem un gran glicocàlix que conté integrines, aquestes integrines permetran adhesió plaquetes. En aquesta membrana també trobem altres estructures com ara el sistema canalicular que es refereix a una sèrie d’invaginacions de membrana que es troben a la cèl·lula.
Hialòmer Aquesta regió es troba per la zona perifèrica i és una regió més pàl·lida (blanquinosa).
En aquesta regió no trobem orgànuls, sinó que trobem exclusivament microtúbuls associats a monòmers d’actina i miosina (no trobem filaments).
Granulòmer o cromòmer Aquesta regió és la zona centrals d’aquestes estructures. És zona amb grànuls azuròfils. En aquesta regió podem trobar diverses regions com ara mitocondris, ribosomes, grànuls de glucògen. També trobem sistemes de túbuls electrodensos on té lloc síntesi de prostaglandines i tromboxà.
Podem trobar grànuls alfa que poden tenir forma i mida variable i contenen diverses proteïnes com són el factor plaquetari, PDGF, trombospondina, fibronectina, factor VII de Willebrandt...
Trobem també els grànuls delta que contenen altres elements com són ADP, ATP i serotonina (absorbida del plasma).
Finalment trobem grànuls lambda que contenen lisosomes.
Així doncs en aquesta regió trobem els orgànuls i alhora també trobem els tres tipus de grànuls que hem mencionat.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM 3.3.- Leucòcits Granulòcits neutròfils (polimorfonuclears) Aquestes cèl·lules si que tenen nucli, sñon cèl·lules polimorfanuclearas que vol dir que tenen un sol nucli multilobulat (pot donar al sensació que té més d’un nucli).
Aquestes cèl·lules són esfèriques i tenen un diàmetre d’unes 10µm.
Tenen una vida mitja en sang de 6 hores fins poder ingressar al teixit conjuntiu. Es transporta des de la medul·la òssia fins el teixit conjuntiu de tot el cos humà.
El nucli està composat per 2-5 lòbuls, i quant més vell és un, més lòbuls apareixeran. El seu citoplasma presenta pocs orgànuls.
Aquestes cèl·lules presenten 3 tipus de grànuls:  Grànuls azuròfils o primaris lisosomes. Són poc freqüents en les cèl·lules madures, contenen mieloperoxidasa i hidrolases àcides per digerir allò que entra.
 Grànuls específics o secundaris són més abundants, són petits i es tenyeixen amb eosina. Contenen diversos enzims mediadors de la inflamació.
 Grànuls terciaris són molt petits i contenen fosfatases i metaloproteïnases.
Aquestes cèl·lules són cèl·lules del sistema immune que abans arriben al teixit afectat i tenen altres enzims en la seva estructura que atrauran altres cèl·lules del sistema immune.
La seva funció principal és fagocitar bacteris i cèl·lules mortes del teixit conjuntiu.
Per poder dur a terme la seva funció, el que fa és diversos passos:  Rodament el neutròfils expressen selectines que reconeixen carbohidrats de les cèl·lules endotelials. Aquestes selectines trobaran el seu lligand a nivell de les cèl·lules endotelials. Aquesta connexió entre neutròfil i cèl·lula endotelial tindrà lloc a la cèl·lula endotelial E-selectina.
 Adhesió els macròfags alliberen productes que indueixen a les cèl·lules endotelials a produir selectines que s’uneixen a integrines dels neutròfils.
 Diapendesis es produeixen diverses senyals amb heparina, histamina, quimiocines que afavoreixen que els neutròfils atravessin l’endoteli vascular i ingressin al teixit conjuntiu.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM  Migració  Fagocitosis  Producció de senyals quimiotàctiques  Mort i formació del pus Els senyals quimiotàctics produïts pels neutròfils (leucotriens) produeixen l’atracció d’altres leucòcits al teixit com són eosinòfils, monòcits i altres. Aquests senyals augmenten la permeabilitat vascular contribuint en la formació d’edemes.
Granulòcits Eosinòfils Aquestes cèl·lula té un nucli bilobulat normalment amb vida mitja molt curta (en sang 3-8 hores fins ingressar en teixit conjuntiu i en teixit de 8-12 dies). El citoplasma d’aquestes cèl·lules té pocs orgànuls.
També té un citoplasma granulat, i conté diferents tipus de grànuls i part del contingut dels grànuls es troba cristal·litzat (a MET regió més negre).
 Grànuls azuròfils o primaris són lisosomes. Són molt escassos i petits. Contenen enzims hidrolítics (fosfatasa àcida, aril-sulfatasa, etc...).
 Grànuls específics o secundaris són grans i ovoides, presenten una estructura cristal·loide, contenen proteïna bàsica, proteïna esosinofílica i neurotoxina. Contenen enzims hidrolítics com ara histaminasa, fosfatasa àcida, etc...
Els eosinòfils és complicat veure el nucli, s’observa una regió més fosca, això és perquè els grànuls són molt densos i molt vermells, molt eosinòfils.
Aquest tipus de cèl·lules tenen diverses funcions. Fagociten complexes antigen – anticòs i paràsits. Per fer-ho secreten del contingut dels grànuls a l’espai extracel·lular on les proteïnes es lesionen les membranes dels paràsits.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM A més tenen un paper important en els processos al·lèrgics. Poden neutralitzar (histaminasa) la histamina alliberada per mastòcits. Produeixen el factor inhibidor de la degranulació dels mastòcits. A més, inhibeixen substàncies vasoactives com els leucotriens. Neutralitzen la histamina, és a dir, la molècula alliberada pels mastòcits i produeix una gran reacció a tot el cos. Aturen les reaccions al·lèrgiques.
Granulòcits Basòfils En aquestes cèl·lules no veiem al nucli, no els veiem perquè els grànuls són molts grans. Són cèl·lules esfèriques amb un diàmetre de 15µm. Ingressen en els teixits on adopten una aparença similar als mastòcits.
Tenen un nucli bilobulat i un citoplasma amb pocs orgànuls.
 Grànuls azuròfils o inespecífics lisosomes. Són molt semblants al específics.
 Grànuls específics són molt nombrosos i grans (més d’1 micra), són metacromàtics (blau de toluïdina), tapen el nucli degut a la seva mida i contenen histamina, heparina, condroitin, sulfat, serotonina i ATP i altres enzims varis i factors quimiotàctics...
Tenen altres productes no continguts en orgànuls com ara prostaglandines, leucotriè, etc...
Tenen funció similar a les cèl·lules cebades o mastòcits.
Limfòcits Són cèl·lules esfèriques de 6-9 micres de diàmetre. El nucli és arrodonit i ocupa casi tota la cèl·lula. El citoplasma és poc desenvolupat i té pocs orgànuls cel·lulars.
Tenim diversos tipus de limfòcits dividits en 3 grups diferents:  Limfòcits B tots els limfòcits B es poden diferenciar amb aquest clo (CD19), clo específic d’aquesta cèl·lula. Aquestes cèl·lules es diferencien en cèl·lules plasmàtiques i produeixen anticossos. Poden reconèixer antígens directament. A través de l’activació dels Th es poden transformar en una cèl·lula plasmàtica. Cada cèl·lula produirà un anticòs (immunoglobulines) contra un antigen determinat. Al teixit conjuntiu tenen prolongacions per poder moure’s millor, però en el teixit sanguini és diferent, és més llis perquè al transportar-se per un líquid és més eficient.
 Limfòcits T activen cèl·lules B. Trobem diversos tipus: Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM o Th  col·laboradors (CD4). Activen o ajuden a activar la resposta secundària del sistema immune.
o Tc citotòxics (CD8). Reconeixen i eliminen cèl·lules que hagin estat infectades o cèl·lules canceroses (cèl·lules transformadores).
o Treg supressores. Regulen els altres 2. Acaben amb la resposta immune.
o T gamma / delta intraepitelials. Donen resposta a presències antigèniques a les quals no donen resposta els altres. Es troben als epitelis.
o T de memòria en el cas que hi hagi de nou el mateix antigen presentat en algun moment en individu, la resposta serà molt ràpida degut a que aquests limfòcits els reconeixeran.
 Limfòcits NK natural killer. No confondre amb les cèl·lules natural killer.
CD són clons de diferenciació. Són elements propis de la membrana plasmàtica de cada tipus cel·lular. Quan volem fer preparació histoquímica per a cada tipus, tindrem en compte aquests elements. CD és específic per cada cèl·lula.
Quan cèl·lules B s’activen en presència d’antígens cooperen amb Th i es produirà cèl·lula plasmàtica (1 cèl·lula plasmàtica, 1 anticòs específic).
...