Tema 1. Estructura social i desigualtat (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Profesor L.F.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 83
Subido por

Vista previa del texto

ESTRUCTURA SOCIAL Tema 1: Estructura social i desigualtat Diferents concepcions de l’estructura social La noció d’estructura no és pròpia i de la sociologia ni de la ciència històrica, sinó que és utilitzada en major o menor mesura per totes les ciències. Es tracta del reconeixement d’una evidència: l’esperit humà no pot actuar sobre les coses més que en la mesura en que és capaç de reconstruir i d’expressar en un llenguatge lògic “com estan fetes” (en el nostre cas, com està feta la societat). Si les coses fossin “de qualsevol manera”, si canviessin de forma incoherent entre una observació i la següent, la ciència no hauria pogut existir, per tant, estructura fa referència a tots aquells aspectes estables o permanents de la societat. Llavors el concepte d’estructura és antitètic (contrari) del de canvi social. La manera de comparar societats és sobretot comparar estructures.
El concepte d’estructura social constitueix una de les nocions centrals en sociologia a nivell elemental, es pot conceptualitzar l’estructura social com l’articulació de les diverses parts i elements d’una societat (quines parts ha d’estudiar? No es poden d’acord sobre aquest tema). El conjunt resultant és alguna cosa més que la suma de les dites parts, les quals inclouen institucions, posicions socials i altres unitats producte de la divisió del treball entre els membres de la població.
Fins aquí es pot donar un ampli acord entre les distintes sensibilitats sociològiques. De fet, el concepte d’estructura forma part del patrimoni de totes les tradicions sociològiques. No obstant, existeixen grans desacords sobre el que significa. Dites divergències no deixen de comportar importants conseqüències, ja que la forma en que els sociòlegs conceptualitzen l’estructura social condueix a enfocaments molts diferents de la sociologia.
L’estructura té molt a veure amb un aspecte que ens interessa en gran mesura, que és el de la desigualtat. Hi ha societats més igualitàries i altres menys igualitàries, en molts aspectes (distribució de la renda, relacions de gènere...).
Per què es troba estructurada la societat? Quines són les bases de l’ordre social que reflecteix l’estructura? Durkheim ja va introduir molt clarament la necessitat psicològica de posar límits a l’acció social. L’estructura és el que cohesiona una societat. Si una societat no tingués estructura, no sabríem per on agafar-la. Significaria una societat sense normes. Les normes tracten, d’alguna manera, de mantenir l’estructura, pel seu caràcter conservador. Durkheim va cercar el concepte d’anomia, fent referència a la falta de normes. Una societat sense estructura seria una societat anòmica, en la que les persones no sabrien què fer. L’absència de límits, segons Durkheim produeix angoixa i neurosi. L’anomia no seria més que una de les conseqüències d’aquesta condició a nivell individual.
ESTRUCTURA SOCIAL Tema 1: Estructura social i desigualtat Una altra visió, que és la que proporciona Peter Berger, diu que l’estructura és molt útil perquè ens permet resoldre problemes i concentrar-nos en aquelles qüestions que son realment crucials per la supervivència de la societat. Una societat estructurada facilita que la vida social discorri de forma ordenada i que els individus abordin la gran majoria de tasques e forma mecànica. La rutinització comporta l’avantatge de permetre als membres de la societat de concentrar-se en la solució de nous problemes. No té sentit que les coses vagin canviant cada dia, està clar que algunes han de canviar, però algunes altres són subsidiàries, i a això fa referència l’estructura.
Etimologia d’estructura La paraula “estructura, d’origen llatí, prové del verb “struere”, que significa construir. La imatge que ens suggereix és, doncs, la de l’estructura concebuda com un edifici, amb el seu pla que s’ha de construir, la seva elevació, les seves proporcions calculades, les seves funcions... Totes les societats tenen un fundador, que seria com l’arquitecte de l’edifici, que és el que ha fet la constitució original de la societat. Les societats són dinàmiques i canviants i hi ha moments en els que es fan coses noves, però aquestes coses no són producte del disseny d’una persona, sinó que són producte d’una sèrie de processos socials. Una altra imatge distorsionada és que, si veiem la l’estructura com un edifici amb els seus pisos, sembla que és molt estàtic.
La societat, tot i que s’interessa per elements estables, no té la rigidesa d’un edifici. Les estructures es mantenen justament gràcies a processos, i aquests són canvis que reprodueixen les estructures, com per exemple a través de la socialització, els infants que neixen adopten els valors i les normes dominants de la societat. En resum, aquestes suggestions comporten dos perills: en primer lloc, l’objecte d’estudi sembla haver sigut construït per un arquitecte, de la mateixa manera que una casa, lo qual remet a la idea del faedor suprem o del legislador original, dissenyadors de la societat. I en segon lloc, la suggestió que ofereix dita figura és da d’un objecte estable, acabat i immòbil de fet, sabem que la societat és molt més complexa i que no obeeix a les institucions que podrien derivar-se de la imatge d’un edifici.
Perquè concebem les societats en termes d’estructura? Hi ha moltes raons per les quals les estructures són un model. En tot estudi científic, el que es pretén es trobar models d’allò que volem estudiar, és a dir, trobar una imatge o un esquema simplificat d’una cosa molt complexa, i moltes vegades aquests esquemes simplificats es refereixen a estructures. La societat és un objecte d’estudi molt complex, i l’estructura serveix per simplificar-se.
Hi ha moltes raons per les quals es conceben les societats com estructures: 1- A causa de la independència de l’acció i el seu caràcter com a sistema.
2- Les societats persisteixen en el temps, tenen permanència.
ESTRUCTURA SOCIAL Tema 1: Estructura social i desigualtat 3- És característic de les relacions socials que la seva naturalesa i existència no depenguin de la identitat particular dels agents involucrats, és a dir, que no depenguin d’individus concrets sinó de les posicions que ocupen aquests individus. Les relacions socials són conjunts de caselles buides.
4- Les relacions socials impliquen regularitats, la comprensió de les quals escapa als agents que participen en elles.
5- Dir que una societat té una estructura significa afirmar que existeixen uns límits de la mesura en que pot canviar sense convertir-se en una societat d’un tipus distint, o que aquest canvi pot ser molt suau o molt gradual, de tal manera que la societat ho vagi assumint.
Tipus de béns que generen desigualtats Les estructures, com hem dit, estant relacionades amb desigualtats. Les estructures moltes vegades serveixen per què aquelles persones que han pogut assolir una posició de privilegi, pugui mantenir-la al llarg del temps i que la pugui llegar als seus descendents. Per tant, l’estructura manté una certa persistència de la desigualtat. Això és important perquè la criminalitat està molt relacionada amb l’existència de la desigualtat, pel fet que uns acaparen molts recursos i altres es queden fora d’aquest àmbit de privilegi.
Però, quins béns són importants en relació a la creació de desigualtats? Els econòmics (tenir diners, inversions immobiliàries, dividends d’empreses, ingressos, patrimoni, propietats, etc.), el poder, a vegades les estructures mantenen posicions de poder d’aquells que han aconseguit una quota important de poder i que volen perpetuar-les pels seus fills (poder polític, autoritat a la llar i al treball, etc.), culturals, ja que també legitimen la desigualtat (coneixements, urbanitat, cultura vital, viatges, etc.), socials (pertànyer a determinats clubs, associacions, xarxes informals, etc.), honorífics (acaparar honors, basats en l’ocupació, religió, mèrit, etc.), civils (Drets a un judici just, a votar, a treballar, a residir en un país, etc.), educatius (accés a l’escolarització gratuïta, formació professional, reciclatge permanent, etc.), salut (universalització de l’atenció sanitària, mortalitat (infantil), malalties, salut mental, etc.).
Igualitarisme i desigualtat Aquesta idea que tenim nosaltres, en el món occidental i en el s. XX, té un recorregut breu i localitzat en determinades societats occidentals. Quan comença a parlar-se de igualtat i desigualtat? Aristòtil pensava que la gent en el moment de néixer, no naixien iguals, sinó desiguals. Si per exemple algú naixia esclau, es quedaria com a esclau sempre. Però El 1755, Jean Jacques Rousseau va arribar a una idea diferent de la d’Aristòtil i va escriure un llibre sobre els orígens dels fonaments de la desigualtat. Un assaig que reflexiona sobre quins són els factors que creen desigualtat, i segons Rousseau, hi ha diversos tipus de desigualtat.
Segons ell, hi ha dos tipus, les desigualtats físiques i les desigualtats socials o morals. Les desigualtats físiques fan referència, per exemple, a factors físics, com a que una persona té una constitució concreta, o té ESTRUCTURA SOCIAL Tema 1: Estructura social i desigualtat una capacitat de patir poques malalties, o té una alta capacitat intel·lectual... I les desigualtats morals són aquelles que estan relacionades amb les idees, com per exemple, la inferioritat de la dona. La majoria de desigualtats són morals, però aquestes es poden canviar i depenen sobretot de les nostres idees.. Les desigualtats s’eliminen a partir de canviar la naturalesa i la concepció de les desigualtats, en vers de dir que homes i dones són diferents, dir que homes i dones són iguals.
En les societats tradicionals preval en general la concepció aristotèlica segons la qual es parteix del supòsit de que els homes són per naturalesa diferents en jerarquia i aquesta idea és manté. En les societats modernes hi ha hagut un desplaçament total. En comptes de pensar que les persones són desiguals per orígens, es parteix de la idea que tothom pot tenir les mateixes oportunitats, i després es mira si tothom és igual. Aquesta és una idea moderna i revolucionària. En les societats modernes, la desigualtat també existeix, i a vegades parlem de desigualtats molt fortes. La única diferència és que aquestes desigualtats són resultats d’uns processos que podem estudiar. I si veiem que aquests processos promouen la desigualtat, els podem canviar.
Aquesta és la distinció que és fa moltes vegades sobre la desigualtat adscrita i l’adquirida. La desigualtat adscrita és aquella que parteix de la concepció aristotèlica, és aquella que accepta que des de que naixem som desiguals. En canvi, a desigualtat adquirida parteix des del principi contrari. Parteix del supòsit que quan naixem tots som igual, però que després, durant els processos de socialització, ens empenyen cap a uns camins o cap a uns altres, que faran que uns acabin sent delinqüents i altres president del govern.
El valor de la mobilitat social L’ascensor social fa referència a la mobilitat social, i vol dir que hi ha gent que va cap amunt i gent que va cap avall. Una societat en la que hi ha un bon ascensor social és aquella en la que les persones que es troben en les caselles més baixes de la societat tinguin oportunitats per a pujar a un nivell més alt, i aquestes són les societats més obertes, en canvi, una societat en la que no hi hagi ascensor social, es tractaria més aviat d’una societat més tancada.
En la societat aristocràtica les diferències entre els grups socials i entre els individus, venien donades pel naixement i eren pràcticament insalvables. L’individu naixia com a membre d’un estament social determinat i aquesta procedència li marcava el destí per el resta de la seva vida i inclús la vida dels seus fills.
En les societats contemporànies, es classes socials no s’estableixen mitjançant prescripcions jurídiques o, com en la societat de castes, per principis religiosos rígids. La pertinença a una classe no es basa, doncs, en una posició heretada.
ESTRUCTURA SOCIAL Tema 1: Estructura social i desigualtat En les societats modernes avançades, s’afirma la igualtat entre tots els individus i, realment, dins de l’escala social, es pot passar d’una posició social inferior a una superior (i al revés). L’existència de la mobilitat social constitueix, per si mateixa, un fet social important i significatiu, que implica que les fronteres existents entre les classes socials no siguin infranquejables, ni objectivament ni subjectivament.
Dimensions de la igualtat La igualtat també la podem estudiar des de diversos angles, ja que pot referir-se a la igualtat de condicions, que al·ludeix a la igualtat en les llibertats públiques, en suma, el cúmul de llibertats que anomenem drets polítics i civils. Quan els individus, en aquests casos, són desiguals a causa de discriminacions públiques, tractem de fer iguals, perquè puguin ser tractats de la mateixa manera. Té a veure amb el contrast entre desigualtat adscrita i adquirida, com per exemple les dones que abans no podien anar a la universitat. La igualtat d’oportunitats fa referència igualtat d'accés als mitjans d'assegurar els resultats desiguals. Això ha suposat històricament l'eliminació de posicions públiques reservades sobre una base adscriptiva. En aquest moment es debat el tema de les matrícules de la universitat, per això existeixen les beques, per a que persones que no tinguin els recursos suficients per accedir als estudis universitaris puguin fer-ho. En les societats més obertes hi sol haver més igualtat d’oportunitats. I per últim, la igualtat de resultats. Els resultats de la competició entre els individus són graus diversos d'estatus, ingressos i autoritat. Aquesta és la base de la idea d'una meritocràcia justa i històricament de la lluita per fer la llibertat i la igualtat, per exemple, que una dona pugui fer el mateix que un home en termes de salari, etc.
Una societat meritocràtica fa referència a que les persones d’aquesta societat tenen unes posicions socials que s’adquireixen mitjançant una sèrie de credencials que s’aconsegueixen mitjançant estudis acadèmics. És a dir, que la posició social s’aconsegueix a través del mèrit. Una societat mòbil ha de ser una societat meritocràtica. Un règim meritocràtic es regeix pel principi de la igualtat d’oportunitats. En aquesta societat, les desigualtats són el resultat d’una competència igualitària.
Segons la versió més habitual de la meritocràcia és el sistema educatiu l'encarregat de garantir un procés de selecció objectiu i eficient. No obstant això, l'educació per si sola es troba lluny de ser el mètode més apropiat per a garantir la igualtat d'oportunitats. Durkheim creia que en una societat realment igualitària l'únic títol que podia justificar la propietat era el treball, la qual cosa suposava l'abolició del dret a l'herència.
Si volguéssim arribar a una societat veritablement meritocràtica l'assoliment s'hauria de limitar a l'aconseguit per cada individu al llarg de la seva vida.
...